A la Xina, el major productor de macroalgues del món, el 99% de les algues que es produeixen prové de la alguicultura. (Getty Images)
El cultiu d’algues marines: l’economia blava es torna verda
El cultiu d'algues amb diversos fins es planteja com un dels grans reptes de l'economia blava a Europa. Les algues són un aliment baix en greixos, riques en fibres, micronutrients i amb poques calories. A més, redueixen l'acidificació de les mars i poden ser la base de combustibles sòlids. Tot un negoci potencial que la Unió Europea xifra en 9.000 milions d'euros.
Publicat el
10.06.2023
A la Xina, el major productor de macroalgues del món, el 99% de les algues que es produeixen prové de la alguicultura. (Getty Images)
Superalgues: superaliment, cosmètica, energia verda... i molt més
Quan es parla del cultiu d'algues es tendeix a començar dient que són un superaliment, amb beneficis directes per a la salut: baixes en greixos, riques en fibres dietètiques, micronutrients i amb poques calories.
Però també són molt valuoses per a altres usos. Gràcies als seus productes derivats com els lípids, la carragenina, els carotenoides, l'alginat i les proteïnes d'algues, s'utilitzen la base per a productes farmacèutics i cosmètics. Fins i tot per al tractament d'aigües residuals i la producció d'energia.
Un exemple que destaca la Comissió Europea: la biomassa d'algues serveix com a alternativa a matèries primeres basades en combustibles fòssils i els lípids de les algues s'utilitzen per a la producció de biocombustible.
Però, malgrat els seus innombrables valors nutricionals i les seves diferents aplicacions comercials, avui continuen sent un recurs sense explotar tot el seu potencial a Europa, encara que són moltes les institucions que estan fomentant el cultiu d'algues i on comença a existir molta demanda. De fet, s'espera que el negoci del seu cultiu arribi als 9.000 milions d'euros en 2030, segons la Unió Europea.
Conrear algues, no recol·lectar-les
Països asiàtics com la Xina o Filipines sempre han fet ús d'aquest recurs. Europa, en canvi, mai ha desenvolupat el cultiu de les algues al mateix nivell. En països com Irlanda, es van arribar a usar en èpoques de molta fam, però no es va fer un pas més enllà.
A la Xina, el major productor de macroalgues del món, el 99% de les algues que es produeixen prové de la alguicultura. A Europa, el 97% no és de alguicultura, sinó de recol·lecta directa.
Segons Jorge Santamaría, codirector de R+D de l'empresa Algabrava i el seu cofundador juntament amb Raül González, aquesta situació acabarà afectant nivell mediambiental. “Europa té problemes per a poder fer front a la demanda de macroalgues i, per això, recorre a les exportacions asiàtiques”, denúncia.
Per a ell, això farà que Europa depengui d'altres països i que les algues amb les quals treballi no tinguin tanta qualitat i per això, explica, si el continent europeu vol posicionar-se com un referent en aquest sector ha de “conrear i no recol·lectar”.
Jorge Santamaría (esquerra) i Raül González, cofundadors d'Algabrava
Una producció de 35 milions de tones d'algues a tot el món
Des de la dècada dels 50 del segle passat fins ara, la producció d'algues marines s'ha disparat i ha augmentat fins als 35 milions de tones en l'actualitat a tot el món.
A la Unió Europea, el mercat de les algues marines encara és a les fases prèvies. El 2019 les 287.386 tones d'algues –de les quals un 99,88% eren macroalgues- produïdes a Europa únicament van suposar l'1% de la producció mundial. Però per a Jorge Santamaría, d’Algabrava, empresa amb seu a Barcelona, aquestes xifres són només el principi, perquè assegura que “el cultiu de macroalgues podria ser un dels grans pilars de l'economia blava basada en la sostenibilitat”.
No és per a menys. El cultiu de macroalgues té un gran benefici i és que “no té impacte a nivell ambiental”, sinó tot el contrari.
Les algues transformen el CO₂ en oxigen i, a més, afegeix Santamaría, “produeixen biomassa a partir de l'energia del sol”. També recorda que, si es conreen en la mar, no es requereix de regs ni és necessari destruir hàbitats o modificar terrenys per a fer-les créixer.
I això que finals de 2019 l'escenari no era gens prometedor. El Fòrum de Bioeconomía Blava de la Comissió Europea va publicar Roadmap for the blue bioeconomy, després de consultar a les parts interessades. El full de ruta va arribar a la conclusió que el desenvolupament de la alguicultura s'ha vist obstaculitzat per factors com els elevats costos de producció, la petita escala de la producció, el coneixement limitat dels mercats, de les necessitats dels consumidors i de les repercussions mediambientals del cultiu d'algues, així com per un marc de governança fragmentat.
Però des d'aquest full de ruta, una mica gerra d'aigua freda, la Comissió ha posat en marxa i donat suport a diverses iniciatives relacionades amb les algues. Per exemple, ha creat el Fòrum Europeu de Parts Interessades en les Algues (EU4Algae) com un espai únic per a la
col·laboració entre les parts interessades europees en les algues i un únic centre d'informació sobre convocatòries de finançament, projectes i informació.
Un mercat mundial de 17 mil milions de dòlars
El mercat mundial de productes d'algues va passar de 12.120 milions de dòlars en 2022 a 13.190 milions en 2023, i es preveu que el mercat dels productes derivats de les algues creixi fins als 17.890 milions de dòlars en 2027, segons un estudi recent.
El desenvolupament de fonts alternatives de proteïnes, com les microalgues, és una tendència clau que està guanyant popularitat en el mercat dels productes a base d'algues.
Per exemple, Unilever es va associar amb Algenuity, una empresa amb seu al Regne Unit que desenvolupa productes innovadors a base de microalgues per a la cartera de productes a base de plantes de Unilever. Algenuity treballa amb l'equip de R+D de la divisió Foods and Refreshment (F&R) de Unilever per a explorar diferents aliments amb microalgues.
En la mateixa línia, Aliga Microalgae, una empresa productora de microalgues i tecnologia alimentària amb seu a Dinamarca, va adquirir l'empresa neerlandesa especialista en producció de microalgues Duplaco BV per a augmentar la quantitat de productes d'algues Chlorella que pot produir per als mercats de suplements dietètics i additius alimentaris.
Sense algues, hi ha mars?
A més dels beneficis de les algues per a la salut de les persones, les seves qualitats les fan indispensables per al futur de les mars… i per tant molt rellevants per als quals treballen en el sector.
Les algues eliminen nutrients dels ecosistemes aquàtics, la qual cosa comporta una reducció notable de l'eutrofització; és a dir, del procés de contaminació més notable en les aigües. I, clar, de les seves conseqüències: proliferació descontrolada d'organismes i plantes, interrupció de la producció d'oxigen, pèrdua de la qualitat de l'aigua o l'aparició d'algunes toxines.
A més, com assenyala l'informe Cap a un sector d'algues de la UE fort i sostenible de la Comissió Europea, les algues marines –quan es conreen en la mar- eliminen el carboni i, per tant, redueixen l'acidificació dels oceans. O dit d'una altra manera, prevenen que l'aigua de la mar es torni àcida a causa de l'excés de diòxid de carboni.
Conrear algues en la mar…i a terra
Algabrava fomenta, precisament des de 2019, el cultiu d'algues al Mediterrani promovent, gràcies a la recerca i innovació de macroalgues, els cultius en mar oberta i també en terra. Les algues, assenyala el seu cofundador Jorge Santamaría, són més importants del que creiem. “Són les responsables de crear el 50% de la producció d'oxigen mundial. És a dir, que de cada dues vegades que respirem, una és gràcies a les algues”, explica.
Per a aquesta companyia el futur de la mar passa per identificar les espècies que acull i per posar en valor les que puguin tenir un major interès comercial. Aquí, la recerca científica juga un paper clau i és decisiva per a la sostenibilitat dels oceans. “Els fundadors de l'empresa som biòlegs marins i li donem una gran importància al mètode científic”, apunta.
Així s'investiga amb les aplicacions de les algues a Barcelona
Com és el dia a dia investigant i conreant algues a Algabrava? “Veiem quines espècies hi ha amb potencial per a, per exemple, la cosmètica”, explica Santamaría, “i després analitzem la composició d'aquesta alga i veiem la capacitat que té”. És a dir, el primer pas és identificar les espècies, però sempre actuant sota el paraigua de la sostenibilitat.
“Per això, per a alleujar la recol·lecta directa de la mar, agafem una quantitat molt petita de cada espècie i, en les nostres instal·lacions, treballem amb aquesta biomassa”. Aquesta manera d'operar els permet tancar el cicle de vida de l'alga i tenir “el control absolut, a més de produir-la sempre que vulguem sense esgotar recursos naturals de la mar”.
És a dir, en les instal·lacions d'Algabrava es poden trobar diversos “planters”, on els seus experts conreen diverses espècies d'algues. Destaca la ulva lactuca, també coneguda com a enciam de mar, que és verda, comestible i es troba en les aigües costaneres de tot el món.
Però també rara avis com la codium vermilara, o alga percebe, que està guanyant molts adeptes en l'alta cuina a causa del seu peculiar sabor.
I és que com moltes espècies presenten limitacions per a conrear-les al Mediterrani, expliquen, han desenvolupat aquests cultius indoor amb els quals controlar tots els factors físics i químics i maximitzar el creixement de les espècies.
Macroalgues o microalgues
El desenvolupament de fonts de proteïnes alternatives, com les macroalgues o les microalgues, és una tendència clau que està guanyant popularitat en el mercat i es col·loca com una baula crucial per a aconseguir la transformació necessària cap a un sistema alimentari més equitatiu i resistent.
La diferència entre totes dues tipologies és la grandària, però des d'Algabrava creuen que les macroalgues tenen un major potencial per descobrir.
Per això, no és d'estranyar que la Comissió porti anys pressionat amb diverses iniciatives per a aprofitar plenament les possibilitats de les algues a Europa, tant en els entorns empresarials com en els socials. No sols per a aconseguir unes dietes més saludables, sinó també per a reduir les emissions de CO₂ i lluitar contra la contaminació de l'aigua.
Algunes de les iniciatives clau que proposa Europa són:
- facilitar l'accés a l'espai marí, identificar llocs òptims per al cultiu d'algues marines i incloure l'agricultura d'algues i els usos múltiples de la mar en els plans d'ordenació marítima;
- juntament amb el Comitè Europeu de Normalització (CEN), elaborar normes per als ingredients i els contaminants de les algues, així com per als biocarburants d'algues
- avaluar el potencial de mercat, l'eficiència i la seguretat dels materials a base d'algues quan s'utilitzen en productes fertilitzants
- examinar el mercat de les algues i proposar mecanismes que l'estimulin per a donar suport a la transferència de tecnologia de la recerca al mercat
- finançar projectes pilot per a la reorientació professional i el suport a pimes i projectes innovadors en el sector de les algues
- realitzar estudis i debats per a adquirir un millor coneixement de, per exemple, les oportunitats per a la mitigació del canvi climàtic que ofereixen les algues i del seu paper com a embornals de carboni blau, i definir uns nivells màxims de contaminants i iode en les algues
- secundar, a través d'Horitzó Europa i altres programes de recerca de la UE, el desenvolupament de sistemes de transformació d'algues nous i millorats, nous mètodes de producció i sistemes de cultiu d'algues;
Un sector europeu de les algues més sòlid recolzaria els objectius del Pacte Verd Europeu i de l'Estratègia «De la Granja a la Taula», sosté la Comissió Europea, ja que assenyala el trànsit cap a sistemes alimentaris més sostenibles i cap a una economia més circular.
I és que, en definitiva, les algues tenen una àmplia varietat d'aplicacions comercials, com a aliments, pinsos per a animals i peixos, productes farmacèutics, envasament ecològic o biocombustibles. El cultiu de microalgues pot ajudar a regenerar l'oceà i les mars eliminant els nutrients que causen eutrofització.
Té una petjada de carboni i mediambiental baixa i un potencial prometedor per a la captura de carboni. La producció de microalgues també pot realitzar-se en terra i lluny de la mar, com reflecteix el cas de Algabrava. Són font de compostos de carboni i tenen aplicacions en el tractament d'aigües residuals i la mitigació del CO₂ atmosfèric.
Les institucions europees ho saben. Els investigadors ho saben. Només falta que també ho sàpiguen els diversos actors de l'economia blava i, amb ells, el conjunt de la societat.
PER A SABER MÉS:
- Informe de la Comissió Europea: Cap a un sector de les algues a la UE sòlid i sostenible.
- Fòrum EU4Algae
- Roadmap for the blue economy
- Estratègia De la granja a la mesa
- Pacte verd europeu
