Temes

A

Cercar

Connecting Europe Facility 2: 42.000 milions d’euros per millorar les xarxes de transport europees

El Mecanisme Connectar és un instrument clau de finançament de la Unió Europea per promoure el creixement, l’ocupació i la competitivitat mitjançant la inversió en infraestructures a escala europea. Dóna suport al desenvolupament de xarxes transeuropees en els àmbits del transport, l’energia i els serveis digitals per disposar d’unes infraestructures altament eficients, sostenibles i interconnectades.

Publicat el 24.07.2018

Carles Rúa és Cap d’Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.

La Unió Europea destinarà noves partides de finançament a la xarxa transeuropea de transport. [Imatge de Suganth]

El 2 de maig passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per al Marc de Finançament Multianual (Multi-annual Financial Framework) per al període 2021 - 2027, per a la Interconnexió per Europa (Connecting Europe Facility, CEF). La proposta inclou un pressupost de 42.265 milions d’euros per finançar les xarxes transeuropees de transport (Trans-European Networks) en els àmbits del transport, les telecomunicacions i l’energia.

Tenint en compte la conjuntura actual, amb l’amenaça del Brexit i diversos estats demanant una reducció de les aportacions a la causa europea, el fet que aquesta quantitat sigui substancialment superior als 32.242 milions d’euros amb què es va dotar el primer paquet CEF per al període 2014 - 2020 es pot considerar un èxit de la política europea de transports.

La ràtio de cofinançament no haurà d’excedir, com a regla general, el 30% dels costos elegibles. Aquest cofinançament podrà augmentar fins al 50% en el cas de connexions transfrontereres i fins a un 85% en el cas de les aportacions procedents dels fons de cohesió.

Dels 42.265 milions, 30.615 milions aniran destinats a la xarxa transeuropea de transport, 6.650 milions a la d’energia i 3.000 a les xarxes de comunicacions. La xarxa de transport és, com en el període financer anterior, la que rebrà més suport financer.

30.615 milions es destinaran a la xarxa transeuropea de transport, 6.650 milions a la d'energia i 3.000 a les xarxes de comunicacions. La xarxa de transport és doncs la que més finançament rebrà.

El pressupost destinat a la Xarxa Transeuropea de Transport inclou tres orígens de finançament diferents: l’anomenat marc general, al qual poden accedir tots els països, una contribució dels Fons de Cohesió, al qual només poden accedir els països susceptibles de rebre aquests fons, i, com a novetat en aquesta proposta, una partida no desdenyable del clúster de defensa de 6.500 milions d’euros per donar suport a la mobilitat militar.

En les presentacions fetes fins ara per INEA i la Comissió Europea, no està clarament definida la destinació d’aquesta darrera partida. Es parla d’infraestructures que en un 99% dels casos tindrien ús civil, però que necessitarien estar adaptades a la mobilitat militar, per exemple, en termes de gàlib. La proposta es basa en el Pla d’acció per la mobilitat militar (Action Plan on Military Mobility) adoptat per la Comissió el març del 2018, i sembla ser que cada Estat membre podria definir les seves prioritats en aquest sentit.

Del marc general, un 60% del pressupost es destinarà al desenvolupament de la xarxa, bàsicament en termes d’infraestructura, mentre que el 40% restant es destinarà a modernitzar la xarxa existent mitjançant el desplegament de sistemes d’informació (SESAR, RIS, etc.), la digitalització, la millora de la seguretat, etc. Dins d’aquest 40%, també es preveu incloure la partida relativa a les autopistes del mar.

Dins de les partides dedicades al desenvolupament de la xarxa, el 75% del finançament anirà als nou corredors de la xarxa bàsica (Core Network Corridors), un 10% a altres seccions de la xarxa bàsica i el 15% a la xarxa global.

La ràtio de cofinançament dels projectes que es presentin no haurà d’excedir, com a regla general, el 30% dels costos elegibles. Aquest cofinançament podrà augmentar fins al 50% en el cas de connexions transfrontereres, i en el cas de les aportacions procedents dels fons de cohesió, podrà augmentar fins a un 85% per a actuacions transfrontereres.

La mateixa proposta, a l’annex, modifica la definició de les Xarxes Transeuropees de Transport, amb una nova proposta que inclou nous trams.

Un 60% del pressupost es destinarà al desenvolupament de la xarxa, en termes d’infraestructura, mentre que el 40% restant es destinarà a modernitzar la xarxa existent mitjançant el desplegament de sistemes d’informació (SESAR, RIS, etc.), la digitalització o la millora de la seguretat, entre d'altres mesures.

La definició actual de la XTE-T i la nova proposta enviada a tràmit parlamentari.

La definició actual de la XTE-T i la nova proposta enviada a tràmit parlamentari.

En l’àmbit espanyol, els canvis principals en la XTE-T són l’extensió del Corredor Atlàntic cap al nord-oest peninsular, amb el desenvolupament de les connexions als ports de la Corunya y Gijón, la connexió a Huelva i la connexió entre Saragossa i Vitòria, que, de facto, reforça l’eix cantàbric-mediterrani entre Bilbao, Saragossa i Tarragona. També s’han afegit les connexions amb les illes Balears i Canàries, tot i que en aquest cas la connexió malauradament no tindrà, aparentment, conseqüències pràctiques si no es canvia la definició de les autopistes del mar. En efecte, per tal que un projecte pugui ser reconegut com a autopista del mar, s’ha de disposar amb un mínim de dos ports (un d’ells, almenys ha de pertànyer a la xarxa bàsica) de dos estats membres diferents i una connexió marítima que els uneixi. El fet que els dos ports hagin de pertànyer a dos estats diferents impedeix que una connexió Barcelona-Palma o València-Palma pugui rebre finançament com a autopista del mar.
Per tal que un projecte sigui reconegut com a autopista del mar, ha de disposar d'un mínim de dos ports en dos estats membres diferents i una connexió marítima que els uneixi.
La implementació d’aquest programa, vist l’èxit del període anterior, recaurà en INEA (Innovation and Networks Executive Agency). Ara la proposta de la Comissió Europea inicia la tramitació al Parlament Europeu, abans de l’aprovació definitiva.