Promoure pràctiques sostenibles i reduir limpacte mediambiental de les rutes marítimes existents
Els corredors verds marítims són una sèrie d'eines creades davant de la urgència d'avançar cap a l'objectiu d'assolir les metes de descarbonització a través de la col·laboració entre les diferents parts interessades del sector.
“El concepte de corredor verd respon a la necessitat de posar d'acord tota una sèrie d'agents de la cadena logística vinculada al transport marítim, és a dir, als ports, a les navilieres, als productors de combustible i als propietaris de la carrega per descarbonitzar una ruta marítima entre dos ports”, resumeix Javier Garrido, responsable tècnic d'innovació del Port de Barcelona.
Elaborat per alumnes del Máster “Executive Supply Chain Management. Operaciones y Logística" de la UPC (Yeritza Jessie Martínez, Marcelo Luttges Caniggia, Àngel Milla Bret, Isidro Pacheco Rincón, Àlvar de la Mano Andrés i Daniela Canales), aquest ebook presenta, de forma concisa, estratègies, polítiques i exemples que contribueixen a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle al sector marítim.
El primer bloc de la publicació ubica el lector en el context en què sorgeixen els corredors marítims, els seus objectius (preservar la biodiversitat marina o optimitzar rutes i l'eficiència logística), així com els components que en formen part (la introducció de etiquetes de transport verd o la infraestructura ecoeficient).
Exemples transoceànics de corredors verds marítims
Al segon i darrer bloc s'analitzen sis casos reals de corredors verds i col·laboracions portuàries. Garrido assenyala que la creació d'aquestes rutes es basa, habitualment, en aquelles que registren “un gran volum de càrrega d'alt valor afegit, que compten amb la col·laboració dels ports, les navilieres i els propietaris de la càrrega” i els ports del qual compten amb “la capacitat per produir combustible verd, destinat no només al transport marítim, sinó també a la indústria que hi ha al voltant del port o per al mateix transport terrestre”.
El del port d'Halifax i el d'Hamburg, per exemple, es basa a promoure energia verda en aquest corredor oa alinear mesures regulatòries, incentius financers i normes de seguretat.
Una altra col·laboració, que en aquest cas es va iniciar el 2013 amb diversos acords relacionats amb la sostenibilitat, és dels ports d'Anvers i Montreal. El seu corredor verd se centra entre d'altres, en contractar serveis marítims de zero emissions o en invertir en infraestructures de subministrament de combustible verd.
En total, el nombre d'iniciatives de corredors verds s'ha duplicat globalment, ja que va passar de 21 a 44 l'any 2023.
Garrido explica que els corredors verds marítims seran, a més, protagonistes del proper Smart Ports: Piers of the Future, que se celebrarà al novembre, i que incorporarà a la seva agenda el Green Ports Forum, un grup de treball de ciutats portuàries de tot el món, que inclourà els corredors verds entre els temes a tractar. Durant aquest event també tindrà lloc el Green Shipping Corridor Leader Summit de la C40. El mateix ebook analitza un exemple de corredor coordinat per aquest fòrum del C40, el que transcorre entre els ports de Los Angeles i Shanghai.
Finalment, el responsable tècnic d'innovació del Port de Barcelona avança que l'equip d'autors d'aquest ebook recull informació per publicar en el futur un segon ebook que donarà continuïtat als corredors verds. Aquesta vegada, centrat en la part de transport terrestre sostenible, que amplia el concepte “port a port” al de “porta a porta”.