Temes

A

Cercar

Una nova logística per al sector de l’automòbil

El transport marítim de vehicles es troba davant d'un gran repte: la demanda de serveis per part de la indústria de l'automoció està molt per sobre de l'oferta, cosa que ha motivat la manca de car carriers, a més de congestionar les terminals de vehicles d'alguns dels principals ports europeus. Tot plegat porta a plantejar la necessitat de crear un nou model logístic.

Publicat el 24.10.2024
Davant la recuperació del ritme de fabricació automobilística, sorgeix la preocupació per la manca de mitjans de transport disponibles per donar sortida a la producció de vehicles. La logística d'automòbils es reinventa, sota l'ombra de la guerra aranzelària (FP)

Derrapada al transport de vehicles

Poques vegades es constata amb tanta claredat la relació entre manufactura, logística i els esdeveniments disruptius que paralitzen la distribució i que desencadenen en el naixement de nous models de distribució per fer front a aquestes problemàtiques.

En aquest cas, el focus es troba a la indústria automobilística.

  • Al març de 2024, la producció de vehicles va caure un 17,7% respecte al mateix mes de 2023, a causa de problemes en l'aprovisionament de components a diverses fàbriques, els retards ocasionats per la crisi al mar Roig i pels ajustaments a la producció per la demanda del mercat.
  • Per la seva banda, el principal proveïdor de pronòstics de la indústria de l'automòbil, LMC Automotive (ara GlobalData), va revisar a l'alça el primer trimestre del 2023 la seva estimació per a les vendes globals d'automòbils lleugers el 2023, esperant assolir 86,1 milions de unitats, xifra lleugerament superior a 85,7 milions d'unitats projectades a principis d'aquell any.

Davant la recuperació del ritme de fabricació automobilística, sorgeix la preocupació per la manca de mitjans de transport disponibles per donar sortida a la producció de vehicles. En concret, la manca de mitjans de transport portavehicles.

A Espanya s'ha passat de disposar de 3.500 camions portavehicles abans de la pandèmia, a poc més de 2.700 actualment, cosa que representa una caiguda de prop del 25%. El transport marítim és el més utilitzat per la indústria espanyola d'automoció, amb 2,2 milions d'unitats mogudes l'any passat, un 9,2% més que l'exercici anterior.

El transport marítim és el més utilitzat per la indústria espanyola d'automoció, amb 2,2 milions d'unitats mogudes l'any passat, un 9,2% més que l'exercici anterior.

“Durant la pandèmia, la producció de vehicles va desaparèixer, i quan va intentar remuntar, es va veure afectada per la crisi dels microxips. Això va provocar una gran congestió als ports del nord d'Europa que va coincidir amb l'augment de producció de vehicles a la Xina”, contextualitza Lluís París, cap de la divisió d'automoció, RoRo, SSS i granels del Port de Barcelona.

A Espanya s'ha passat de 3.500 camions portavehicles abans de la pandèmia, a poc més de 2.700 actualment, cosa que representa una caiguda de prop del 25% (FP).

Els ports, desbordats

Històricament, el port de Zeebrugge ha ocupat sempre el primer lloc en manipulació de vehicles a Europa, amb Anvers normalment entre els cinc primers. L'autoritat portuària va informar d'una manipulació combinada de 3,26 milions de turismes nous el 2022, un creixement interanual del 5,7%.

Tots dos ports han vist com els volums seguien augmentant el 2023, amb una manipulació de vehicles nous que va assolir les 905.000 unitats el primer trimestre, un 7,2% més que el mateix trimestre del 2022.

“Tradicionalment, la logística europea de l'automòbil s'ha centrat al nord d'Europa, a ports com Bremerhaven o Zeebrugge. Això no obstant, això està canviant perquè la majoria de fabricants s'han adonat que cal comptar amb, almenys, dos punts d'entrada a Europa. A més, les terminals del sud s'han ampliat i ara emmagatzemen els vehicles amb més eficàcia gràcies a la incorporació d'aparcaments verticals”, explica París.

El port alemany de Bremerhaven va registrar el 2022 un descens interanual del 5,8% en el volum de vehicles, fins a 1,6 milions d'unitats, una baixada que reflecteix tant l'escassetat de capacitat com la demanda. BLG Logistics, que gestiona BLG AutoTerminal Bremerhaven, apunta a la guerra d'Ucraïna, els costos de l'energia, la inflació i l'escassetat de treballadors qualificats. La situació es va mantenir el 2023, i el port apunta solucions per augmentar la flexibilitat, la digitalització, l'automatització i la sostenibilitat.

Arribada a la terminal BLG AutoTerminal Bremerhaven (Alemanya) d'un ro-ro de gairebé 200 metres d'eslora provinent del port de Shenzhen, a la Xina (BLG LOGISTICS)

El mercat: Àsia emergeix i complica la logística d'automòbils

Lluís París explica que els canvis principals provenen d'Àsia.

En el cas del gegant asiàtic, en el context actual, aquest volum genera grans complexitats logístiques, ja que tal com exposa París, la seva exportació ocupa, actualment, tota la flota de 'carriers' del món i, tot i així, no és suficient per donar cabuda a aquests volums. La solució? Transportar-los en contenidors.

La producció anual de vehicles a la Xina supera la de la Unió Europea o la dels Estats Units i el Japó juntes. Aquest volum genera grans complexitats logístiques. La seva exportació ocupa, actualment, tota la flota de car carriers del món i, tot i així, no és suficient per donar cabuda a aquests volums. La solució? Transportar-los en contenidors.

“S'estan construint 150 carriers més, que començaran a funcionar entre el 2025 i el 2027 i, de moment, s'estan exportant automòbils en contenidors. El 2021 el Port de Barcelona va rebre 800 automòbils en contenidors i l'any passat la xifra va augmentar fins a 30.000. Fins al juliol del 2024 ja n'havíem registrat 40.000, cosa que és una disrupció tremenda perquè es tracta d'una logística més complexa, ja que transportar-los en contenidors augmenta les possibilitats de fer malbé el vehicle”, exposa París.

Això suposa un canvi a l'operativa i al nivell de gestió per als ports, ja que aquests automòbils arriben a la terminal de contenidors, i posteriorment s'han de traslladar per camió a la terminal d'automòbils, Autoterminal en el cas de Barcelona, ​​per incorporar-los al estoc del fabricant. Això consumeix recursos i mitjans a les dues terminals. I París pronostica que aquesta situació durarà encara un parell d'anys.

Cosco ha invertit en una alternativa als contenidors, 'flat racks' de 48 peus que transporten vehicles en vaixells 'bulk carriers' (COSCO).

Les navilieres intenten ofereixen solucions

Les mateixes navilieres també busquen solucions a la manca de car carriers per donar sortida a l'estoc dels fabricants d'automòbils. Cosco Shipping, per exemple, ha invertit en una alternativa als contenidors; uns flat racks de 48 peus que transporten vehicles amb vaixells bulk carriers, i que porten més d'un any descarregant a Barcelona.

Fa mesos que la naviliera porta automòbils, entre 800 i 1.000 al mes, en contenidors a la terminal BEST de Barcelona a les seves línies regulars de contenidors.

El Liner Operation department manager de Cosco Shipping Lines Spain, Xun Yu, va confirmar que l'adaptació de vaixells no especialitzats en transport d'automòbils respon a la exportació creixent de vehicles xinesos, una dinàmica que s'hauria disparat el 2023.

Per a la indústria europea, comparteix París, una solució a l'excés d'estoc seria fabricar el vehicle un cop el client ja l'ha adquirit, tot especificant tots els elements que vol incorporar. Tot i això, l'aparició dels automòbils xinesos i el seu preu de venda, dificulta aquest concepte de fet a mida. “Necessitem una altra manera de distribuir aquests cotxes”, explica.

Vista aèria de les terminals especialitzades per a automòbils del Port de Barcelona, ​​Autoterminal i Setram. Ja n'hi ha projectada una tercera. (Port de Barcelona).

Ampliar l'espai portuari, la solució més comuna

  • Alguns ports europeus aposten per ampliar la capacitat amb la construcció de noves terminals.

En el cas de Barcelona, ​​a les dues disponibles (Autoterminal i Setram) se n'ha aprovat la construcció d'una tercera. Les actuals sumen un total d'un milió de metres quadrats, que ocupen 500.000 metres d'espai portuari, i la resta està destinada a garatges verticals.

Al costat de totes dues, on abans s'ubica la terminal de contenidors Hutchinson, hi ha un terreny de 10 hectàrees que, explica París, actualment s'utilitza com a zona d'expansió per a automòbils si, per exemple, es carregaran i descarregaran en un temps relativament curt i no val la pena aparcar-los als garatges verticals.

Serà on s'ubicarà aquesta nova terminal que, a més, compta amb l'avantatge d'estar ubicada a prop de les vies del tren, una de les apostes de Barcelona en termes logístics i de sostenibilitat: “El Port rep diàriament tres trens de la fàbrica de Martorell de Seat/Audi, una desena més a la setmana d'altres fabricants nacionals per a destinacions de la Mediterrània i l'Europa Occidental. També entre 7 i 9 trens d'amplada UIC amb vehicles centreeuropeus i que serveixen també a l'exportació de fabricants domèstics”, enumera.

Per la seva banda, el port eslovè de Koperva registrar un any 2022 excepcional, movent més de 801.000 vehicles, fet que suposa un augment interanual del 22%, malgrat les pertorbacions que afecten la logística de vehicles a tot Europa i l'escassetat de espai d'emmagatzematge al port.

Portaveus del port van explicar que van ser capaços d'atreure nous volums gràcies al fet que els clients van buscar alternatives a altres terminals de vehicles a Europa que lluitaven amb els seus propis problemes. A finals d'any, el port eslovè va iniciar les obres de construcció de noves zones d'emmagatzematge de vehicles amb capacitat per a 3.500 vehicles operatives des de fa un any.

  • Altres ports estan invertint en sistemes informàtics millorats i col·laboren amb fabricants i proveïdors logístics.

És el cas del Pireu, els equips del qual de la terminal d'automòbils han estat treballant més estretament amb les empreses de transport per carretera per treure els vehicles, augmentant les hores d'obertura de les portes i col·laborant en l'agilitació dels temps de càrrega i entrega.

El port grec també està invertint en noves tecnologies i ampliant les seves instal·lacions amb un nou TOS (sistema operatiu de la terminal) que ha servit de suport a les operacions i ofereix una millor visibilitat de l'estat de la terminal a clients i usuaris. ampliació de la terminal d'automòbils, l'entrada de la qual en funcionament va ser a finals de 2023 amplia la capacitat a 5.400 slots i alleujaran encara més la pressió.

  • Els reptes són molts, però no és moment perquè els ports abaixin els braços, sinó per plantejar-se una nova manera d'exercir la logística adreçada al mercat de l'automòbil.

Aranzels a cotxes xinesos: capritx del dret europeu, trampa estesa per la Comissió o pura ignorància?

Tota aquesta nova logística per a vehicles nous, que implica importants inversions per part d'operadors i fabricants, està ara en perill a causa de la recent aprovació d'aranzels addicionals a la importació de cotxes elèctrics xinesos a la UE (fins a un 35,3% per a determinades marques)

Aquests aranzels addicionals han estat aprovats sense comptar amb el suport de grans països de la UE com Alemanya i Espanya, ni de grans fabricants d'automoció europeus, que veuen així perillar projectes conjunts amb marques xineses i les seves vendes al gegant asiàtic.

“Espanya es va abstenir, en bona mesura per intentar evitar represàlies aranzelàries xineses a exportacions espanyoles (cotxes fabricats a Espanya i carn de porc, per exemple) i per no posar en risc inversions de fabricants xinesos en negociació o ja anunciades, com la de Chery als antics terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona”, explica Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona.

"Espanya es va abstenir en la decisió d'imposar més aranzels als vehicles xinesos, per intentar evitar represàlies aranzelàries xineses a exportacions espanyoles (cotxes fabricats a Espanya o carn de porc) i per no posar en risc inversions de fabricants xinesos, com la de Chery als antics terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona”, explica el cap d'estratègia del Port de Barcelona, ​​Jordi Torrent (FP).

La mesura ha estat proposada i aprovada per la Comissió Europea amb només el suport de 10 dels 27 Estats membres de la UE (5 s'han oposat i 12 s'han abstingut). Aquests 10 Estats tenen uns 200 milions d'habitants, menys de la meitat de la població de la UE, i produeixen, això és el més sorprenent, només uns 2,7 milions de vehicles dels aproximadament 14 que es fabriquen a la UE.

Com ha estat això possible?

“Pels curiosos procediments normatius i legals de la UE”, respon Torrent. Un reglament aprovat pel Consell i el Parlament atribueix a la Comissió  la competència executiva per proposar i desenvolupar mesures aranzelàries contra les importacions subvencionades originàries de països no membres de la Unió Europea, en aquest cas la importació de vehicles elèctrics xinesos. “Però ho fa recorrent a un reglament tan enormement important com desconegut pel comú dels mortals: el reglament “Comitologia”, (reglament 2016/1037 del PE i del Consell, de 8 de juny de 2016)”, apunta Torrent.

Tot això permet que una mesura que eleva els aranzels als vehicles elèctrics xinesos ja existents fins a un 35,3% addicional, depenent de la marca, només hagi de ser validada per majoria simple en un comitè de representants dels estats membres. “Va ser fàcil, per tant, per a la Comissió (que contràriament al que es pensa no és “l'executiu comunitari” en el sentit clàssic) convèncer alguns governs d'estats membres perquè donessin suport a la mesura”, explica el cap d'estratègia del Port de Barcelona, ​​"tot i que contra aquesta s'havien manifestat les primeres marques alemanyes d'automoció i grans països com Espanya".

Torrent, finalment, apunta el fet que es tracta d'“una mesura també fins a cert punt curiosa, ja que se sanciona les marques xineses per alguna cosa que també passa amb les europees, si tenim en compte la forta participació pública a Renault i Volkswagen o les quantioses ajudes en forma de subvencions que han rebut moltes plantes d'automoció europees”.