Guerra comercial global: la fi de 70 anys de lliure comerç?

Mesures aranzelàries contràries a l'esperit de l'OMC

Les mesures aranzelàries adoptades i les noves en camí són clarament contràries a l'esperit i el text dels acords de l'OMC, malgrat que moltes d'aquestes mesures s'acompanyen d'explicacions que pretenen justificar-les, segons excepcions previstes pel dret econòmic internacional . Però ja ningú pretén enganyar ningú i és perfectament conscient del que està passant.

La creixent guerra comercial està enderrocant a poc a poc l'edifici del dret econòmic comercial àrduament construït els darrers 70 anys.

Mentre tot això passa, la firma automobilística xinesa BYD ha desplegat en carrers, xarxes socials i esdeveniments esportius de tota la UE una enorme campanya de màrqueting. El desembarcament a Europa de la marca elèctrica xinesa més potent coincideix amb les crisis obertes a Stellantis i Volkswagen, incapaços de competir globalment amb els cotxes japonesos, coreans i ara xinesos.

La batalla al segment dels vehicles elèctrics entre Tesla i les marques xineses és només un exemple de la lluita per liderar el mercat global entre marques occidentals i asiàtiques que es produeix en altres sectors dels quals els europeus van desapareixent. Tik Tok davant les xarxes socials americanes, Aliexpress davant Amazon, Shein davant Inditex o Primark, i Samsung contra Apple en són alguns exemples.

Els aranzels directes que els EUA planegen contra la Xina i els directes i indirectes (en forma de mesures mediambientals) de la UE, per protegir la nostra escassa indústria i intentar recuperar manufactura, seran replicats immediatament per la Xina i altres països asiàtics. Corea i l'Índia ja han pres mesures en aquest sentit.

Guerra comercial oberta? No és gaire bona política per a la UE

Els mercats asiàtics són imprescindibles per a les escasses empreses europees que competeixen globalment, per la qual cosa el tancament als nostres productes pot comportar conseqüències nefastes. Si, a més, tenim més dificultats per accedir a les matèries primeres (metalls, terres rares, minerals, etc.), la transició energètica serà encara més dolorosa i la reindustrialització una quimera.

La conclusió de les negociacions per a l'acord comercial UE-Mercosur entre la Comissió Europea (CE) i els països membres de Mercosur sembla que és l'altra cara de la moneda, malgrat tota la pompa amb què s'ha publicitat la notícia, el que ha passat no és gaire diferent del que va passar fa cinc anys, el juny del 2019, quan Sandra Gallina, en nom també de la CE, va celebrar haver conclòs unes negociacions similars amb el Mercosur. Com és obvi ara, aquestes negociacions no van culminar en la firma ni cap ratificació de tractat de liberalització comercial entre els dos blocs.

És important assenyalar que la Comissió Europea no ha signat res que vinculi la Unió Europea i els seus estats membres, ja que no té aquest poder. El que ha fet és concloure negociacions. El procés d'aprovació del text serà llarg i tortuós i haurà de passar necessàriament pel Parlament i Consell (a compte de conèixer el text final complet, ja que només n'han transcendit part i saber, també, si ha de ser ratificat internament pels estats membres mitjançant els procediments legislatius nacionals que corresponguin).

La previsible oposició a la signatura de l'acord per part del sector agrícola europeu fa poc probable la seva signatura a curt termini, encara més, tenint en compte la inestable situació política europea.

Moviments de les empreses davant les amenaces de Trump

La veritat és que les empreses no han esperat la presa de possessió del nou president americà per prendre mesures davant del nou escenari. Només l'amenaça de creació d'aranzels àmpliament publicitada per Trump ha obligat algunes companyies a avançar les comandes. Altres estan buscant nous proveïdors o renegociant condicions. En qualsevol cas, parlem d'un increment dels costos. Augment d'estocs, comandes urgents, nous proveïdors més cars, desenvolupament de noves cadenes logístiques…

Però totes aquestes mesures són les decisions que es prenen per pal·liar la guerra comercial a curt termini.

L'impacte a llarg termini encara s'ha de veure, però les empreses americanes probablement tendiran a buscar nous socis comercials fora de les declaracions inicials de Trump. La Xina, per la seva banda, podria redirigir també les seves importacions cap a altres països per obtenir les matèries primeres que necessita, especialment a Àfrica, Amèrica Llatina, Rússia, Vietnam, Índia o països centreasiàtics

Canvis comercials que generen noves rutes marítimes

Aquests canvis generarien noves rutes marítimes, modificant els patrons establerts durant les darreres dècades. Previsiblement la ruta Transpacífica i la ruta Àsia-Europa seran les més perjudicades, mentre que les rutes Intraasiàtiques i les connexions entre Àsia i Àfrica poden ser les més afavorides.

A nivell logístic, els efectes ja s'estan notant. Els ports de la costa Oest dels Estats Units (Los Angeles i Long Beach), han incrementat les seves importacions durant els últims mesos del 2024, com a conseqüència de l'avenç de les comandes. Previsiblement això es mantindrà els primers mesos del 2025, per després disminuir significativament.

I a Europa, les pors de sectors econòmics (agricultors, fabricants de cotxes, etc.) a nous acords de liberalització comercial són una mostra més del temor recent que la competència global provoca a la UE i als EUA, els antics capdavanters del lliure comerç i de l'eliminació de barreres aranzelàries.

Les voltes que fa la vida.