El futur de la innovació a Europa: la resposta a l’informe Draghi

Tres informes sobre les amenaces a Europa

Al llarg del 2024, tres informes van posar de manifest les debilitats europees en el context econòmic i geopolític actual: l'informe d'Enrico Letta sobre el mercat únic, l'informe de Mario Draghi sobre la competitivitat europea i l'informe de Sauli Niinistö sobre la seguretat europea.

De tots tres, probablement el més conegut i el que ha generat un impacte més gran és l'Informe Draghi, presentat el setembre del 2024, i que realitza una demolidora anàlisi de la competitivitat europea (o de les seves limitacions) en comparació amb els Estats Units i la Xina.

Draghi identifica tres grans reptes:

1. reduir la bretxa quant a innovació amb aquests països
2. compaginar les polítiques europees de sostenibilitat amb les de competitivitat
3. millorar la seguretat econòmica de la UE, incloent-hi la reducció de dependències en sectors crítics

Pel que fa a la innovació, Draghi destaca les dificultats europees per convertir la investigació en productes de mercat, és a dir en veritable innovació, i identifica un conjunt de barreres:

• l'escassa inversió europea en R+D, especialment la inversió privada
• la manca d'un focus clar pel que fa al finançament públic, cosa que provoca una dispersió de recursos
• la fragmentació del mercat europeu, mentre que el concepte de mercat únic continua sent un concepte teòric pel que fa a innovació i emprenedoria
• barreres regulatòries, amb una gran proliferació d'instruments normatius no adequadament integrats
• la manca de personal capacitat

Per resoldre aquests problemes, Draghi proposa centrar la R+D en prioritats estratègiques de la UE, millorar la coordinació de programes, facilitar la comercialització de la innovació, incrementar la inversió privada en R+D i simplificar el marc regulador.

Però, què farà la UE davant aquests reptes?

La brúixola per a la competitivitat de la UE

La primera resposta formal de la UE al conjunt de desafiaments identificats per Draghi és La brúixola per a la competitivitat a la UE (A Competitiveness Compass for the EU), presentat el 29 de gener del 2025, un comunicat de la Comissió Europea en què es defineix una proposta estratègica amb les principals actuacions a realitzar en el proper lustre que permetin que permetin revifar l'economia i reduir la bretxa competitiva.

La brúixola se centra en aquests tres pilars ja avançats per impulsar la competitivitat i un conjunt d'accions transversals necessaris per apuntalar la competitivitat a tots els sectors: tancar la bretxa existent en innovació, desenvolupar un full de ruta conjunt per a la descarbonització i la competitivitat, i reduir dependències excessives en sectors crítics alhora que es millora la seguretat.

Entre les accions proposades, podem destacar:

• focalitzar les inversions en sectors clau (és el cas de l'energia renovable, la intel·ligència artificial i la biotecnologia, entre d'altres)
• establir polítiques de cohesió que redueixin les disparitats regions a la UE i facilitin un desenvolupament equilibrat al continent
• simplificar i modernitzar el marc regulador per fer-lo més eficient i adaptat al mercat
• enfortir el mercat únic, eliminant i millorant la integració del mercat intern per facilitar el comerç i la inversió
• impulsar la innovació i la digitalització, fomentant l'adopció de tecnologies avançades i donar suport a la investigació i desenvolupament
• promoure pràctiques sostenibles i reduir les emissions de carboni, alineant-se amb el Pacte Verd Europeu
• desenvolupament d'habilitats i talent invertint en educació i formació per preparar la força laboral del futur
• donar suport a les petites i mitjanes empreses (PIMEs) facilitant-ne l'accés al finançament i reduint-ne la càrrega administrativa

On apunta la brúixola en matèria d'innovació?

Hi ha importants barreres a Europa per convertir la recerca i la innovació en productes de mercat. A Competitiveness Compass for the EU proposa una sèrie de mesures per pal·liar aquesta deficiència:

• el desenvolupament d'una estratègia que faciliti el creixement de start-ups i scale-ups eliminant els obstacles actuals, entre els quals hi ha les barreres regulatòries (ia la manca de sandboxs que permetin a les empreses emergents experimentar les seves solucions). També la limitada capacitat de les empreses per accedir a fons de capital risc per innovar (especialment les PIMEs), la no existència d'un veritable mercat únic del talent i el coneixement (que es manifesta amb la fugida de talent a altres regions amb millors oportunitats feiners) o la manca de focus en les polítiques d'innovació que es manifesta en una dispersió excessiva. La UE proposa per això desplegar l'European Innovation Act, un paquet legislatiu que pugui pal·liar aquestes deficiències.
• en comptes d'enfrontar-se a 27 règims legals diferents a cada Estat membre, es proposa un règim legal harmonitzat a nivell de la UE, facilitant que les empreses innovadores puguin beneficiar-se d'un conjunt únic de regles a tot el Mercat Únic. És el concepte de 28th legal regim referit a la proposta de la Comissió Europea per simplificar i harmonitzar la regulació europea pel que fa a la creació de noves empreses.
• la necessitat d'augmentar la inversió en R+D, coordinant projectes d'alt impacte i donant suport a tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, les biotecnologies, la producció d'energia neta, la robòtica, les tecnologies espacials o la mobilitat connectada i autònoma. En resum, 'lobjectiu és crear un entorn més favorable per a la innovació i el creixement a Europa d'empreses de base tecnològica.
• potenciar la digitalització i l'aplicació de la intel·ligència artificial a les empreses i, molt especialment, al sector públic.
• les noves tecnologies necessiten infraestructures (per a la gestió de dades, computació al núvol, ordinadors quàntics, tecnologia 6G, xarxes de fibra òptica, satèl·lits, ...) que hauran de ser proporcionats creant un mercat únic, també, de la connectivitat.
• caldrà desenvolupar una estratègia específica per a cadascuna de les tecnologies de futur de la UE.
• i per finançar la innovació es proposa el desenvolupament del programa d'inversió TechEU que es desenvoluparia en col·laboració amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i els inversors privats i donaria suport a la innovació disruptiva i enfortir la capacitat industrial d'Europa.

Una anàlisi realista del que proposa la UE

La implantació de totes aquestes propostes no serà gens fàcil. De fet, algunes veus crítiques ho consideren irrealitzable.

Posem per exemple la simplificació regulatòria.

No és la primera vegada que la UE proposa un procés de racionalització normativa. Al maig de 1996 es va llançar la Iniciativa SLIM (Simpler Legislation for the Internal Market) per tal d'identificar quins paquets legislatius del Mercat Únic podrien ser simplificats. Gairebé 30 anys després, la proliferació regulatòria s'ha convertit (s'hauria d'afegir lamentablement?) en una característica identitària de la UE. No en va l'expressió “Els EUA inventen, la Xina replica i Europa regula”, de la qual no he estat capaç d'identificar l'origen, s'ha repetit fins a la sacietat els darrers temps. Tampoc ajuda a donar confiança en aquesta simplificació el fet que la implantació de les mesures implica el desenvolupament de nous paquets legislatius que se sumessin als actualment existents.

Incrementar els fons dedicats a R+D+i és una iniciativa rellevant, però hi ha altres programes europeus, com poden ser la defensa i la seguretat, que també demanen fons addicionals. I el finançament és finit. De fet, el recent comunicat de Comissió Europea The road to the next multianual financial frameworkpublicat l'11 de febrer de 2025, esmenta la investigació i la innovació com a prioritat, però també esmenta l'agressió a Ucraïna i la necessitat d'incrementar els pressupostos en defensa i seguretat, les desigualtats en el si de la UE, la inmigració climàtics, la transició verda, digital i social, etc.

En aquest document la Comissió destaca els principis clau per al proper Marc Financer Plurianual 2028-2024, que haurà de ser:

• un pressupost basat en polítiques i no en programes
• més simple, amb menys programes i un pla específic per a cada país que vinculi reformes clau amb inversions, centrant-se en prioritats compartides com la cohesió econòmica, social i territorial
• tenir més impacte, en particular aprofitant el pressupost de la UE per atraure finançament nacional, privat i institucional addicional
• més flexible, permetent respostes ràpides a les crisis

Alguns d'aquests principis clau, però, no estan alineats amb les apreciacions del document A Competitiveness Compass for the EU. Per exemple:

• si el pressupost es basa en polítiques i no en programes, serà més difícil focalitzar el finançament ja que les polítiques són, en general, més genèriques que els programes
• si es desenvolupa un pla específic per país serà més complicat planificar la innovació a nivell europeu i evitar la dispersió nacional entre els 27 estats

I no oblidem que en el proper període financer multianual caldrà començar a retornar els fons i els interessos dels NextGenerationEU. Sí, potser algú s'emportarà una sorpresa, però possiblement no s'ha posat èmfasi que els comandats fons del mecanisme de recuperació i resiliència no són un regal d'Europa als Estats membres.

Sí que és clar el desenvolupament del Fons Europeu de Competitivitat (European Competitiveness Fund) que invertirà sectors i tecnologies estratègics i crítics per al creixement de la UE, inclosa la recerca i la innovació, i projectes importants d'interès comú europeu. Però l'origen dels fons continua sense estar clar, encara que sembla evident la necessitat d'incrementar de manera significativa l'aportació privada a tots els programes europeus. La Comissió té intenció de presentar el proper marc financer el juliol de 2025. Potser llavors…

La millor coordinació de les polítiques de R+D i la seva integració amb les polítiques nacionals dels diferents Estats membres xoca frontalment amb els propis interessos dels Estats, que cada cop pressionen més per gestionar a nivell nacional els fons que els correspongui, sota les directrius de la UE, és cert, però adaptant-los a les especialitats de cada país.  Això, com ja hem vist, es tradueix al Marc Financer Plurianual en la proposta d'un pla específic per país

Finalment, caldrà un canvi cultural a tot l'aparell de recerca i desenvolupament europeu. Les universitats i centres de recerca al continent basen la seva subsistència, en la majoria dels casos, als fons públics, per als quals no és imprescindible una orientació clara al mercat.

Conclusió: més acció

El diagnòstic està fet. I la recepta també és clara: si realment Europa vol reduir la bretxa quant a innovació amb els Estats Units i la Xina ha d'iniciar canvis estructurals en la seva política d'R+D+i: simplificació regulatòria, més inversió pública i, sobretot privada, més coordinació, focalització en els sectors estratègics…

Com implementarà totes aquestes polítiques de manera realista continua sent la gran incògnita. Més tenint en compte el tumultuós escenari geopolític que s'acosta.

Però s'acaba el temps de les idees, arriba el moment de l'acció.

Està Europa disposada?