Estratègies per renaturalitzar les platges

Després que la tempesta 'Gloria' deixés un rastre de destrucció a la costa catalana el 2020, es van posar en marxa projectes per renaturalitzar la costa i regenerar les dunes de les platges, alguns amb el suport del projecte europeu IMPETUS (FP).

Les platges, una riquesa que es perd

Les platges de sorra ocupen més d'un terç de la línia de costa de tot el món, generen una gran riquesa socioeconòmica i són ecosistemes imprescindibles. Són, a més, la principal barrera entre el mar i la terra, capaç de defensar-nos de la força de mars i oceans durant els temporals.

Tot i això, la presència de platges de sorra no es pot donar per feta, ja que aquests ecosistemes estan en constant canvi a causa de factors meteorològics, geològics i antropogènics. Aquesta és la premissa d'una investigació publicada a la revista científica Nature Climate Change que conclou que fins al 50% de les platges sorrenques del món està en risc d'erosió severa o desaparició completa els propers 75 anys.

Una de les causes principals de l'erosió costanera és la interrupció de l'arribada de sediments pels rius o corrents marins. A això se suma que la pèrdua dels sediments és cada vegada més gran a causa de les tempestes o l'activitat humana, cosa que fa que arribin menys sediments dels que es perden i es trenqui l'equilibri.

"La pèrdua de sorra no és un problema sinó un símptoma, el senyal que alguna cosa no està funcionant bé. En alguns llocs és un procés geològic natural, però en molts d'altres està molt marcat per l'obra humana", explica Aron Marcos Fernández, regidor d'Ecologia urbana a l'Ajuntament de Calafell, una localitat pionera a arribar a passar la part marítima de la seva franja litoral.

“Paradoxalment, i al contrari del que pensa molta gent, el canvi climàtic no és el principal causant de la pèrdua de sorra a les platges, sinó que hi ha múltiples factors que van des de la construcció de preses als rius, que minven l'aportació de sediments que arriben a les platges, fins a la col·locació de ports i espigons les, que altes.

Alhora, la construcció d'aquests elements al litoral afavoreix la pèrdua d'ecosistemes com dunes o praderies de posidònia, que tenen la capacitat de fixar i crear reservoris de sorra. A tot això se sumen les conseqüències del canvi climàtic, que afavoreix la formació de tempestes cada cop més intenses i freqüents. A la Mediterrània, tempestes i borrasques amb nom propi com Glòria o Nelson van mostrar com la força del mar pot accelerar l'erosió a una costa molt marcada per la urbanització.

Naturalització: solucions d'èxit

La manca de sediments és una de les causes clau de l'erosió costanera, i per això molts projectes de regeneració s'han enfocat a restaurar aquest balanç. D'acord amb Marcos, l'opció de portar sorra a les platges és costosa i poc sostenible, i construir dics o espigons també presenta nombrosos problemes que amenacen no només l'activitat econòmica, sinó també elements urbans.

"Quan poses un espigó estàs solucionant el problema en un lloc en concret. Allà tornes a tenir sorra, però aquesta surt d'un altre lloc, normalment de les platges adjacents. Aleshores, necessites posar també un espigó al costat i vas encadenant processos erosius fins que necessites posar espigons a tota la costa, cosa que no és viable", explica.

En els darrers anys, nombrosos projectes han donat l'esquena a aquestes solucions i han apostat per la renaturalització. Aquesta passa, entre altres aspectes, per aconseguir que tornin a baixar sediments pels rius, per reconstruir-se dunes on sigui possible i per treure aquelles barreres creades per l'home que generen més problemes. Tot això forma part d‟un conjunt més ampli d'accions que busquen restaurar la funcionalitat ecològica, protectora i recreativa de l'ecosistema costaner.

Regenerar dunes amb el projecte IMPETUS

Després que la tempesta Glòria deixés un rastre de destrucció a la costa catalana, algunes autoritats locals van començar a regenerar les dunes de les platges amb el suport del projecte europeu IMPETUS. Aquesta part de la instal·lació de trampes de sorra, barreres formades per canyes que actuen com a filtres que deixen passar el vent, però no la sorra, cosa que afavoreix que les dunes tornin a créixer en grandària.

Amb el temps, la vegetació ajuda a fer que aquests sediments s'estableixin a la platja, creant dunes amb estructures més robustes. Els investigadors analitzen com va canviant la topografia de la platja amb l'ajuda de drones, cosa que els ha permès constatar que el projecte ha tingut resultats molt positius a la localitat de Sant Pere Pescador, a l'Alt Empordà.

"Els resultats obtinguts a Sant Pere Pescador són molt bons, perquè hem vist que les barreres de sorra estan incrementant la mitjana d'alçada d'una duna en un 40%. En uns tres anys podem tenir un augment de tres metres", assenyala Carla García Lozano, professora de Geografia a la Universitat de Girona i investigadora del projecte IMPETUS en aquest vídeo publicat per l'Europan Science Communication Institute.

Retirar barreres: la proposta de Calafell

L'ajuntament d'aquesta localitat catalana ja ha començat les actuacions lligades a la seva estratègia de demolir part del passeig marítim que, ja fa anys, es va aixecar traient espai a les platges. L'objectiu és renaturalitzar la franja litoral i tornar a la costa les eines naturals de protecció.

"És la solució que secunda el Ministeri per a la Transició Ecològica i al voltant de la qual hi ha més consens. Tot i que també hi ha debat en els aspectes tècnics, es tendeix a retranquejar i naturalitzar allà on es pugui. On no es pugui, cal estudiar quina opció és la més adequada", explica Aron Marcos Fernández, el regidor d'Ecologia urbana.

Els ports, agents clau en la regeneració costanera

Igual que moltes altres infraestructures ubicades al litoral, els ports afavoreixen un desplaçament sedimientari. És a dir, la seva presència canvia la manera com els sediments es desplacen i els llocs on s'assenten. “Per això, la majoria de ports tenen a les seves concessions clàusules que obliguen a reparar aquests danys”, explica Marcos.

És el cas del Port de Barcelona, que fa prop de dues dècades que fa aportacions de sorra al litoral. A principis de la dècada dels 2000, el Pla Director del mateix port va portar a ampliar les infraestructures cap al sud, fet que va implicar el desviament de la desembocadura del riu Llobregat uns dos quilòmetres i la desaparició d'un tram de platges.

"En aquell moment es va considerar que, per compensar l'impacte ambiental, el port havia de col·laborar a ampliar els espais naturals, a crear una acumulació de sorra just al marge dret de la desembocadura del riu que es convertís en reserva i pulmó del litoral", explica Ramon Griell Bernadó, subdirector general d'Infraestructures i Conservació a l'Autoritat Portuària de Barcelona.

"Des de pocs anys després que arrenqués l'ampliació sud, el Port de Barcelona ha anat fent regularment aportacions de sorra. La primera va ser molt gran, de 500.000 metres cúbics, i des de llavors han estat d'un 100.000 metres cúbics cadascuna. A dia d'avui, hem dipositat ja més de dos milions de metres cúbics. fent”, assenyala Griell.

D'acord amb el subdirector general d'Infraestructures i Conservació a l'Autoritat Portuària de Barcelona, el compromís del Port passa també per millorar aquesta solució i fer front als reptes que s'han anat descobrint gràcies a l'experiència adquirida els darrers anys. En aquest sentit, el Port de Barcelona està col·laborant amb la Direcció General de Costes per fer canvis en l'estratègia i buscar noves zones de préstec, per garantir que els moviments de sorra siguin tan beneficiosos com sigui possible per als ecosistemes.

Trobem un altre exemple a l'Autoritat Portuària de Sevilla, que ha apostat per regenerar platges tan emblemàtiques com la de Bajo de Guía a Sanlúcar de Barrameda o les del Parque Nacional de Doñana amb els sediments que s'obtenen del dragatge de manteniment del canal de navegació del Guadalquivir. Tal com expliquen des del Port de Sevilla, el material extret és estudiat a la draga per valorar la idoneïtat de les sorres abans de ser traslladat a la costa.

Les estratègies són diverses però l'objectiu és clar: augmentar la resiliència de la costa i protegir infraestructures i ecosistemes.

Temes

A