Per què ja estem parlant del 6G?

La visió del 6G: sostenibilitat, intel·ligència i connectivitat

Més enllà dels aspectes tècnics de la nova xarxa 6G —encara difícils d'imaginar del tot, especialment tenint en compte que el desplegament del 5G tot just ha començat—, hi ha tres característiques fonamentals del 6G que mereixen una atenció especial:

• En primer lloc, el 6G no només està concebut per connectar un nombre sense precedents de dispositius, sinó també per reduir el seu impacte ambiental respecte a les xarxes actuals. De fet, la sostenibilitat és un dels eixos clau en el desenvolupament del 6G. Algunes estratègies proposades en investigacions recents inclouen tècniques avançades de gestió energètica, sistemes dinàmics de captació d’energia i dissenys de xarxa i protocols conscients del consum energètic. La gestió energètica busca reduir el consum mitjançant fonts netes i renovables, així com algoritmes intel·ligents que detectin oportunitats d’estalvi. Les tecnologies de captació d’energia podrien permetre, en un futur, que els sistemes 6G funcionin de manera autònoma, sense dependre dels subministraments elèctrics tradicionals. Pel que fa al disseny de xarxes energèticament eficients, l’objectiu és crear topologies optimitzades que minimitzin l’ús d’energia a tots els components del sistema.
• En segon lloc, la intel·ligència artificial integrada jugarà un paper central en el 6G. Els algoritmes d’IA estaran incrustats a la pròpia xarxa, especialment a la capa d’accés per ràdio, fet que la convertirà en una xarxa “intel·ligent”. Aquesta innovació permetrà millorar l’eficiència en la transmissió de dades i dotarà la xarxa de capacitats d’autooptimització, autoreparació i gestió autònoma. El resultat serà un sistema de comunicació molt més fiable, eficient i resilient.
• Finalment, el 6G contribuirà a un món més connectat. La seva integració amb sensors de l’Internet de les Coses (IoT) habilitarà aplicacions avançades com els vehicles autònoms, el monitoratge remot de la salut i l’automatització industrial. Les llars intel·ligents, impulsades per una extensa xarxa de sensors interconnectats, esdevindran una realitat amb funcions que avui amb prou feines podem imaginar.

Pot ser útil el 6G per als ports?

Actualment, alguns ports del món ja estan implementant xarxes 5G, però el 6G promet oferir solucions que serien molt difícils d'assolir amb els sistemes actuals. Més enllà de solucions puntuals, la veritable innovació rau en la possibilitat d’aplicar aquestes tecnologies a una escala molt més gran.

• Seguiment de càrrega en temps real: el 6G permetrà el seguiment en temps real dels contenidors de càrrega mitjançant sensors IoT, cosa que millorarà la gestió de l’inventari, reduirà pèrdues i augmentarà l’eficiència en les operacions de càrrega i descàrrega.
• Vehicles i equips autònoms: els ports podran desplegar vehicles i equips autònoms —com grues i camions automatitzats— que operaran de manera fluida gràcies a la connectivitat del 6G. Això millorarà la seguretat, reduirà errors humans i optimitzarà els fluxos de treball.
• Major seguretat: amb la integració de la intel·ligència artificial, el 6G podrà reforçar les mesures de seguretat als ports, permetent vigilància en temps real, detecció d’amenaces i respostes automatitzades davant possibles bretxes, garantint un entorn més segur tant per als treballadors com per a la càrrega.
• Infraestructura intel·ligent: el 6G donarà suport al desenvolupament d’infraestructures intel·ligents als ports, com ara sistemes d’il·luminació automatitzada, gestió energètica i manteniment predictiu. Això es traduirà en estalvi de costos i una major sostenibilitat.
• Millora de la comunicació: el 6G facilitarà una millor comunicació entre els diferents actors del port, incloent-hi navilieres, proveïdors logístics i autoritats duaneres. Això permetrà agilitzar processos i reduir els temps d’espera.
• Anàlisi de vídeo: el 6G oferirà una connectivitat ultra-ràpida que permetrà la intercomunicació entre sensors i càmeres per monitorar i analitzar les activitats del port. Les càmeres podran identificar diferents tipus d’entitats, millorant tant la seguretat com l’eficiència operativa. A més, en processar grans volums de dades de vídeo amb rapidesa, el 6G facilitarà la detecció de possibles amenaces, l’optimització de la gestió de la càrrega i una millor gestió del trànsit.

En resum, el 6G no només promet més velocitat i eficiència, sinó que té el potencial de transformar els ports en ecosistemes completament intel·ligents, automatitzats i sostenibles.

Els principals reptes de la connexió 6G

Tot i que el calendari de desenvolupament del 6G és més curt que el de generacions anteriors de connectivitat, encara hi ha barreres significatives que caldrà superar en els propers anys per aconseguir un desplegament exitós d’aquest servei.

Un article de Telcoma Global identifica diversos desafiaments clau en el desenvolupament del 6G, que es poden resumir de la manera següent:

• En primer lloc, hi ha la qüestió de l’assignació de l’espectre. Per suportar les freqüències elevades necessàries per al 6G, es requereixen recursos espectrals suficients.
• En segon lloc, cal avançar en la recerca per definir el hardware i la infraestructura específics que podran sostenir aquestes connexions. Tot i que s’espera que el 6G optimitzi l’assignació energètica, encara queda molt per resoldre sobre com gestionar el gran volum de trànsit de dades que es preveu que generi aquesta tecnologia.

A més d’aquests reptes tècnics, les xarxes 6G hauran d’afrontar qüestions relacionades amb la seguretat i la privacitat. Amb el nombre creixent de dispositius connectats i aplicacions crítiques, seran essencials els mètodes avançats d’encriptació, autenticació i detecció d’intrusions per protegir-se de les amenaces cibernètiques. Aconseguir una estandardització global i garantir la interoperabilitat serà clau per a l’adopció massiva del 6G, fet que requerirà una col·laboració estreta entre els agents del sector, els organismes reguladors i les entitats de normalització.

També caldrà abordar preocupacions ètiques i socials, com ara la privacitat de les dades, els biaixos algorítmics i el possible desplaçament laboral. L’alt cost del desenvolupament d’infraestructures representa una altra barrera important per al desplegament i l’accessibilitat del 6G. Els governs hauran d’establir marcs normatius que regulin l’ús de l’espectre, les qüestions de privacitat i els interessos públics. Igualment, serà necessari desenvolupar nous materials i dispositius capaços d’operar en freqüències de teraherzis (THz) i en condicions extremes.

Atès que el 6G dependrà de xarxes heterogènies que combinen sistemes cel·lulars, Wi-Fi i per satèl·lit, la seva gestió afegirà una capa addicional de complexitat. Finalment, com que actualment no existeix cap estàndard unificat per al 6G, tant el seu desenvolupament com la seva implementació requeriran temps considerable.

Malgrat tots aquests reptes, s’estima que el desenvolupament del 6G requerirà aproximadament la meitat del temps que va necessitar la connexió 3G.

Situació actual dels projectes 6G

Actualment, cap persona ni entitat disposa encara de connexions 6G, i s’estima que els primers resultats tangibles d’aquesta tecnologia començaran a materialitzar-se cap a l’any 2030. Tot i això, ja s’estan desenvolupant múltiples iniciatives centrades en investigar i avançar en les possibilitats que ofereix el 6G.

Un dels projectes més destacats és SUSTAIN-6G, que té com a objectiu integrar la connectivitat de sisena generació amb objectius de sostenibilitat en els àmbits ambiental, social i econòmic. Aquesta iniciativa no només se centra a desenvolupar nous casos d’ús, sinó també a establir una fulla de ruta per a polítiques reguladores i processos d’estandardització que garanteixin una implementació responsable i sostenible del 6G.

Una altra iniciativa rellevant és 6G-VERSUS,, que busca portar la tecnologia 6G al límit mitjançant una sèrie d’assajos i sis projectes pilot distribuïts per Europa. Aquestes proves estan dissenyades per abordar i avaluar els principals reptes tecnològics i operatius que afronten les indústries emergents, especialment aquelles compromeses amb la sostenibilitat i la transició ecològica.

Fora de l’àmbit europeu, la Xina va iniciar la seva investigació sobre el 6G l’any 2018 i continua avançant en el desenvolupament d’aquesta tecnologia amb empreses com Huawei i ZTE. Segons dades publicades al seu lloc web, Huawei controla el 32,8 % del mercat global d’equips de telecomunicacions.

Als Estats Units, l’aliança Next G Alliance, creada el 2020, agrupa gegants tecnològics com Apple, AT&T i Google. Aquesta aliança ha identificat 47 àrees tecnològiques prioritàries per a la seva investigació amb l’objectiu d’aprofitar el potencial transformador del 6G.

Per la seva banda, Corea del Sud ha invertit 11.700 milions de dòlars en el desenvolupament de la seva economia digital, amb un fort enfocament en serveis basats en 6G, segons informa Technology Magazine. De manera similar, el Japó ha destinat 9.600 milions de dòlars a una estratègia nacional centrada en el futur dels serveis digitals, en la qual el 6G es posiciona com un dels pilars fonamentals.