Tecnologia

Bessons digitals, eix de l’estratègia portuària xinesa

Per aire, terra i també per mar. L'aposta tecnològica dels ports xinesos està generant rèdits a nivell comercial i d'eficiència, demostrada per ports com el de Tianjin, Qingdao o Xangai i la seva implementació de bessons digitals que automatitzen i incrementen l'eficiència operativa a diversos nivells. Analitzem l'aposta xinesa pel 'digital twin'.

Publicat el 14.11.2025

PierNext

Els ports de Xangai, Ningbo-Zhoushan i Qingdao han passat de ser centres logístics tradicionals a convertir-se en ecosistemes intel·ligents. Per fer aquest salt, han incorporat els bessons digitals en diverses operatives diàries. (FP)

El ràpid desenvolupament de la infraestructura portuària automatitzada a la Xina ha transformat el comerç marítim i la logística mundials. Amb 60 terminals de contenidors totalment automatitzades ja en funcionament i d'altres més en construcció, l'aposta del país per les tecnologies intel·ligents es tradueix en números que reflecteixen el seu lideratge marítim en diversos fronts:

Segons Alphaliner, els deu ports més importants del país van copar el 54% del trànsit total als 30 ports més grans del món fins al juny d'aquest any, amb un total de 128,6 milions de TEUs.
El 2024, la Xina va superar els 330 milions de TEU i 17,6 mil milions de tones de càrrega als seus ports, mantenint-se al capdavant mundial.

Així, els ports de Xangai, Ningbo-Zhoushan i Qingdao han passat de ser centres logístics tradicionals a convertir-se en ecosistemes intel·ligents. Per fer aquest salt, han incorporat els bessons digitals en diverses operatives diàries. Com, exactament, dóna suport aquesta tecnologia aquest lideratge?

"Els ports ocupen un lloc central en l'estratègia nacional de digitalització de la Xina. El país alberga alguns dels ports més actius i tecnològicament avançats del món, cosa que els converteix en bancs de proves ideals per a la innovació digital", analitza per a PierNext el Dr. Xiao Zhe, científic de l'A*STAR Institute of High Performance Computing de Singapur.

Ports xinesos que ja utilitzen bessons digitals

La implementació de bessons digitals als ports xinesos no és un projecte pilot aïllat, sinó una estratègia consolidada amb resultats mesurables. Tres ports destaquen pel seu nivell de maduresa tecnològica i pels beneficis operatius que han aconseguit mitjançant aquesta transformació digital: Tianjin, referent en sostenibilitat i automatització; Qingdao, pioner en monitorització tridimensional; i Xangai, líder en integració de blockchain i big data. Aquests casos demostren com els bessons digitals s'adapten a diferents models operatius portuaris.

Tianjin

A l'octubre de 2021 va començar a operar la Secció C del Port de Tianjin, una terminal automatitzada i sostenible gestionada a partir de tecnologies que combinen el bessó digital, 5G, Internet de les Coses (IoT), vehicles autònoms i computació al núvol dissenyada amb Huawei Technologies.

El següent pas d'aquesta col·laboració és la cooperació entre totes dues per traslladar al bessó digital les instal·lacions completes. Actualment, la plataforma digital per al port, sota el sistema operatiu Jin Hong, ja permet monitorar en temps real la maquinària, entorn i seguretat al port.

Fins a la data, segons reporta Huawei, aquests són els resultats:

El port necessita un 60% menys de personal.
Els conductors ja operen els camions de forma remota i no han d'enfrontar-se a condicions de treball perilloses.
La solució redueix els costos generals en aproximadament un 30%.
A més, el port produeix la seva pròpia energia renovable, que complementa amb altres fonts d'energia tradicionals, i consumeix un 17% menys d'energia en total.

"El valor dels bessons digitals resideix en com connecten les dades i les operacions, i en la seva contribució al procés de presa de decisions. Ajuden a ports com el de Tianjin a aconseguir operacions logístiques intel·ligents, automatitzades i amb baixes emissions de carboni en línia amb les tendències globals de transformació dels ports intel·ligents", valora Ke Wang, investigadora científica de l'Institut de Computació d'Alt Rendiment, A*STAR de Singapur.

Qingdao

Un altre port destacat és el de Qingdao. L'article de recerca 'A digital twin framework for large comprehensive ports and a case study of Qingdao Port’ explica que la seva estructura de bessó digital compta amb les següents capes: recursos físics i virtuals, connexió de dades, "twin data" i capa de serveis d'aplicació.

Aquesta estructura permet la monitorització tridimensional i el control d'operacions del port en temps real, a més de supervisar, simular i optimitzar l'operativa, assignant millor els recursos o les rutes de vehicles automàtics.

Altres millores inclouen Ark TaaS (Trade as a Service), un model de servei portuari intel·ligent llançat en versió beta a principis de 2025 i que utilitza big data i models a gran escala per crear sis escenaris d'aplicació bàsics per al comerç marítim, amb l'objectiu de millorar l'eficiència dels armadors, els propietaris de càrrega i els transitaris mitjançant serveis intel·ligents com la planificació de rutes i l'optimització de lliuraments.

"Qingdao té com a objectiu aconseguir una coordinació més fluida entre les terminals, millorar la visibilitat de la càrrega i reduir el temps d'inactivitat, la qual cosa contribuirà a unes operacions portuàries més sostenibles i competitives", resumeix Ke Wang.

XAngai

A l'article tècnic 'Real-Time Monitoring and Optimal Resource Allocation for Automated Container Terminals: A Digital Twin Application at the Yangshan Port' s'analitza el cas de la terminal automatitzada de contenidors Fase IV (ACT4) del Port de Xangai, el bessó digital del qual consta de tres capes: modelatge (algorismes de modelatge, planificació de moll, grues, visualització 3D), dades (on s'integren dades de sistemes de control d'equip, dels sensors, IoT) i de representació/renderització (interfície visual, panell de control, seguiment de processos).

El port també combina el bessó digital amb la tecnologia blockchain per a la gestió marítima i logística del port, contenidors, camions o vaixells. I, en combinació amb big data i IA, realitza simulacions de possibles perills a la càrrega i respostes d'emergència.

Al setembre d'aquest any, el port va assolir una fita mensual: va registrar més de 710.000 TEU gràcies, en part, a la seva plataforma d'operació intel·ligent, actualitzada mitjançant tecnologia de bessó digital i big data.

El papel dels bessons digitals en l'estratègia logística de la Xina

El lideratge actual dels ports del país es deu, en part, a les col·laboracions amb gegants tecnològics nacionals com Huawei, ZPMC i Alibaba Cloud, que permet als ports provar sistemes d'última generació de diverses tecnologies.
"El desenvolupament de bessons digitals està estretament relacionat amb l'impuls general de la Xina cap a una infraestructura i logístiques intel·ligents. De fet, hi ha importants empreses tecnològiques amb seu en aquest país que fomenten iniciatives de digitalització. Un exemple notable és la col·laboració entre Tianjin Port Group i Huawei, que il·lustra com la integració de solucions TIC avançades en les operacions portuàries pot donar lloc a resultats transformadors", apunta Ke Wang.
L'estratègia de desenvolupament portuari de la Xina no funciona de forma aïllada. Està profundament entrellaçada amb l'enorme inversió del país en infraestructura viària i ferroviària que també s'estén més enllà de les seves fronteres amb la Belt and Road Initiative.
Segons la base de dades de projectes portuaris globals de la Xina del CSIS de 2023-2024, el país ha invertit més de 70.000 milions de dòlars en la construcció de ports a l'estranger des de 2013 que formen part de la Ruta Marítima de la Seda de la Xina, que abasta 95 projectes portuaris en 53 països.
"Els bessons digitals permeten la integració entre sistemes de línies naviliers, transport terrestre i serveis duaners, cosa que garanteix que les dades flueixin sense problemes al llarg de tota la cadena logística. Aquest nivell de coordinació digital reforça la posició de la Xina com a centre clau de la xarxa marítima de la Belt and Road Initiative, millorant no només les operacions portuàries, sinó també la visibilitat comercial d'extrem a extrem per als socis internacionals", assenyala el Dr. Xiao Zhe.
Els dos experts entrevistats assenyalen que donat l'enorme volum de contenidors que manegen els ports d'aquell país, la digitalització s'ha tornat essencial per mantenir l'eficiència i la competitivitat. "Si bé la tecnologia del bessó digital ofereix importants avantatges, no és l'única solució. En molts casos, els models d'intel·ligència artificial i els sistemes automatitzats poden oferir beneficis similars de manera més eficient", reflexiona el Dr. Xiao Zhe. Per a Ke Wang, l'interessant és parlar d'un conjunt d'eines complementàries en lloc de sistemes aïllats que, al final, és el que garanteix l'escalabilitat i la millora contínua del rendiment a tota la seva xarxa marítima.

Per què només la Xina i uns pocs més?

Més enllà dels ports d'aquell país, el nivell de maduresa global dels bessons digitals es redueix a un grapat de ports, entre ells:

Port d'Anvers i el seu bessó digital APICA
Port de Singapur, que va llançar el seu Maritime Digital Twin (MDT) al març de 2025.
Port de Singapur, que va llançar el seu Maritime Digital Twin
Port d'Hamburg, que compta amb diversos projectes com DigiTank.

Una de les principals raons per les quals encara no veiem una implementació generalitzada dels bessons digitals és que el seu desenvolupament i manteniment són complexos i costosos.

"La creació d'una rèplica virtual d'un port físic requereix una integració de dades a gran escala, cosa que implica xarxes de dispositius que recopilen contínuament informació en temps real sobre els equips, el trànsit i les condicions ambientals. Per a entorns grans i dinàmics com els ports, aquest nivell de coordinació de dades suposa un gran repte tècnic", valora Chiara Saragani, investigadora del CENIT i doctoranda en digitalització del Port de Barcelona.

Comunment, molts ports encara manquen d'estàndards de dades unificats i plataformes interoperables, cosa que crea «sitges de dades» entre els operadors i els socis logístics. Sense una governança de dades estandarditzada, la sincronització en temps real entre els sistemes digitals i físics continua sent difícil.

"Una altra barrera important és la infraestructura i la connectivitat. Els bessons digitals depenen de xarxes de comunicació fiables i d'alta velocitat per processar i sincronitzar fluxos de dades massius. No tots els ports, especialment els més petits o menys modernitzats, compten amb la infraestructura de connectivitat necessària per suportar aquest tipus de sistemes", continua Saragani.

Aquest problema és especialment greu a les regions en desenvolupament, però fins i tot a les economies avançades, les preocupacions en matèria de ciberseguretat i d'intercanvi de dades entre les parts interessades, públiques i privades, alenteixen encara més la integració.

Saragani apunta també que la creació i el funcionament d'un bessó digital requereixen coneixements multidisciplinaris, que combinen coneixements d'enginyeria de dades, simulació, intel·ligència artificial i operacions marítimes. Per tant, contractar o formar equips amb aquestes habilitats pot resultar difícil i costós.

Finalment, explica que el retorn de la inversió no és immediat. "Per a molts ports, especialment els que operen amb pressupostos ajustats, els beneficis a llarg termini de l'eficiència i l'automatització han de competir amb els costos a curt termini de la seva implementació".

Per aquestes raons, encara que els bessons digitals tenen un enorme potencial, la seva adopció continua limitada als grans ports impulsats per la innovació que compten amb els recursos i la maduresa digital necessaris per donar-los suport.

Temes

A