El nou Pacte per la Mediterrània 2025: la UE renova la cooperació euromediterrània 30 anys després del procés de Barcelona
La Unió Europea presenta un nou pacte amb els països veïns del sud per impulsar l'educació, l'ocupació juvenil, l'economia verda i una gestió compartida de la seguretat i la migració.
Publicat el
05.12.2025
Investigador predoctoral al CENIT, amb tesi doctoral centrada en economia blava aplicada al Port de Barcelona.
Mentre l'atenció geopolítica global se centra en els conflictes de l'est d'Europa i la creixent tensió a l'Àsia-Pacífic, un altre front estratègic es juga al Mediterrani. Un mar que connecta tres continents, per on passen el 20% de les rutes comercials marítimes mundials i on viuen més de 500 milions de persones a les dues ribes. Un espai que Europa no pot permetre's descuidar.
La Unió Europea reconeix aquesta realitat i ha presentat el Pacte per la Mediterrània en un acte celebrat a Barcelona el 28 de novembre, coincidint exactament amb el 30è aniversari de la Declaració fundacional de la cooperació euromediterrània moderna. L'elecció de Barcelona no va ser casual: la ciutat és la llar simbòlica de la cooperació euromediterrània des de 1995 i acull la seu permanent de la Unió per la Mediterrània. Per això la capital catalana ha tornat a ser l'escenari on es renova aquesta aposta estratègica. Ja no es tractava de commemorar, sinó d'un intent ambiciós de convertir el Mediterrani en un espai de prosperitat compartida en l'era de la transició verda, la digitalització i les noves tensions migratòries.
L'acte de presentació va reunir a Barcelona ministres de la Unió Europea i dels països socis meridionals en el marc del X Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània.
- La UE "segueix apostant pel Mediterrani" com a espai prioritari de cooperació. Ho va sintetitzar l'Alta Representant de la Unió per a Afers Exteriors i vicepresidenta de la Comissió Europea, Kaja Kallas: «Mai no s'insistirà prou en la importància geopolítica de la Mediterrània. La regió connecta tres continents i serveix de pont cap a la Unió Europea per a importants intercanvis entre les persones, les nostres economies i la seguretat. Amb el nou Pacte per la Mediterrània obrim un nou capítol i una oportunitat per a una cooperació més productiva i una estabilitat duradora a la regió»
Amb aquest Pacte, la UE no només commemora 30 anys de la Declaració de Barcelona: intenta actualitzar-lo a l'era de la transició verda, la digitalització i l'economia blava, i fer del Mediterrani —aquest pont històric de cultures, economies i rutes— un espai realment compartit i governat de manera més coordinada.
La Declaració de Barcelona de 1995: l'origen de la cooperació euromediterrània
L'any 1995, la UE i 12 països del sud i l'est de la Mediterrània signen la Declaració de Barcelona. Aquell text és important perquè és la primera vegada que es diu obertament: "volem una regió euromediterrània estable, pròspera i compartida". I es fa amb una mirada molt àmplia: política (pau i estabilitat), econòmica (zona de prosperitat compartida) i humana (diàleg entre cultures).
La idea de fons ja era molt actual: la Mediterrània és massa petita perquè cadascú vagi pel seu compte. Si no cooperem, els problemes (migració, contaminació, tràfic, tensions) es converteixen en problemes de tothom.
Nova Agenda per a la Mediterrània (2021): actualització de l'estratègia
El 2021, la Unió Europea fa una mena de "revisió dels 25 anys" i constata que el context mediterrani ha canviat (Primaveres Àrabs, més pressió migratòria, crisi climàtica, nous actors geopolítics). Per això presenta la Nova Agenda per a la Mediterrània i el Pla Econòmic i d'Inversió per al Veïnatge Sud. És, en essència, una reafirmació de la proposta del 1995, però actualitzada.
Què buscava aquella agenda del 2021?
- Rellançar l'associació amb els països veïns del sud, no només com a política, sinó com a relació estratègica.
- Aprofundir en cinc àmbits clau: desenvolupament humà i ocupació (sobretot juvenil), bona governança i drets, resiliència i preparació davant crisis (pandèmies incloses), acció climàtica i transició ecològica, i creixement econòmic inclusiu que no deixi enrere les pimes i l'economia local.
- Acompanyar-ho de diners reals: el Pla Econòmic i d'Inversió preveia mobilitzar fins a desenes de milers de milions d'euros en inversions per a la regió, amb el focus posat en la doble transició verda i digital, en la creació d'ocupació i en donar oportunitats a la gent jove.
En aquella agenda també es va posar sobre la taula que la cooperació amb el sud no és només economia: la UE hi va incloure dimensions de salut (arrel de la COVID-19), de seguretat i defensa i una reflexió més àmplia sobre el veïnatge sud com a espai polític i estratègic, no només com a receptor d'ajuda. És a dir: el 2021 la UE ja diu que el Mediterrani ha de ser un espai on es parli de migració, d'energia, de seguretat marítima i de resiliència climàtica en un mateix marc.
1. Les persones com a motor de canvi
El Pacte situa les persones al centre i entén que, si no es cuida el talent, la resta queda en pilot automàtic. Per això aposta per reforçar l'educació superior i la formació professional, millorar les oportunitats laborals i donar més veu a la joventut i a la societat civil. Projectes com la futura Universitat Mediterrània volen facilitar que un estudiant de Rabat pugui fer una estada a Barcelona o que una investigadora d'Atenes col·labori amb un equip de Marsella sense tants obstacles administratius.
Alhora, el Pacte vol que la cultura, el turisme i l'esport siguin un espai de cohesió i no només d'atracció turística: protegir el patrimoni, diversificar l'oferta i fer-la més sostenible. I, de fons, hi ha una idea clara: sense l'apoderament de les dones i de les comunitats locals, el canvi es queda a mitges.
En aquest pilar es treballa especialment en:
- Impulsar l'educació superior, les habilitats, la recerca i la innovació
- Reduir la bretxa de competències i qualificacions als mercats de treball
- Iniciativa euromediterrània per a la cultura, l'esport i el turisme
- Apoderament de la societat civil, la joventut i les comunitats locals
2. Una economia mediterrània més forta, verda i connectada
El segon pilar vol que l'economia mediterrània sigui més competitiva, però també més neta i resilient. Això passa per modernitzar el comerç i les inversions, facilitar que les empreses treballin a escala regional i, sobretot, accelerar la transició cap a l'energia i la tecnologia neta. La iniciativa T-MED, per exemple, busca que la producció renovable i les tecnologies de baixes emissions no quedin en projectes pilot dispersos, sinó que generin efecte d'escala a tota la conca.
En paral·lel, el Pacte vol reforçar l'ecosistema emprenedor. Amb instruments com StartUp4Med'o la Tech Business Offer. Perquè les startups tecnològiques i de dades puguin créixer sense haver de marxar necessàriament del Mediterrani. El port, en aquest context, deixa de ser només una infraestructura logística per convertir-se en plataforma d'innovació: espai per a proves, dades, nous serveis.
Aquest pilar inclou, entre d'altres, les línies següents:
- Modernització i enfortiment de les relacions comercials i d'inversió per a un creixement més inclusiu i sostenible
- Creació d'un mecanisme regional de suport a startups (StartUp4Med)
- Impuls d'economies digitals i de dades més integrades (llançar Tech Business Offer)
- Iniciativa Transmediterrània d'Energia Renovable i Tecnologia Neta (T-MED)
- Associacions per a la transició neta, el creixement sostenible i la resiliència
- Reforç d'una Mediterrània blava saludable i pròspera
- Transport més sostenible per a una regió millor connectada
- Compartició de coneixement i estadístiques per millorar la presa de decisions
3. Seguretat compartida i gestió de la migració
El tercer pilar afronta qüestions que sovint només apareixen en titulars de crisi: seguretat, emergències i migració. El Pacte proposa preparar millor la regió davant de desastres (des d'inundacions fins a episodis extrems de calor), millorar la coordinació entre països i establir mecanismes estables de cooperació. No es tracta només de reaccionar, sinó de planificar.
En matèria migratòria, l'enfocament és de "ruta completa": des del país d'origen fins a la destinació, passant per les rutes marítimes i terrestres. Això implica treballar en polítiques de visats, protecció de drets, vies legals i lluita contra les xarxes de tràfic, amb més cooperació policial i fronterera, però també amb més espais de diàleg.
Aquest pilar es concreta en tres grans línies d'acció:
- Iniciativa de pau i seguretat UE-Med com a fòrum estable per tractar aquests temes de manera conjunta
- Més preparació i resposta coordinada davant desastres a la Mediterrània
- Implementació d'un enfocament de gestió de la migració de "ruta completa"
Reptes d'implementació: de les paraules als fets
El Nou Pacte per la Mediterrània i el Pacte pels Oceans posen paraules molt potents damunt la taula: transició verda, economia blava, joventut, cooperació, seguretat compartida. Però el veritable examen no serà als documents oficials, sinó al mar. Si un jove no veu més oportunitats de formació i feina, si una empresa emergent d'energia marina no troba instruments concrets per escalar projectes a tota la conca, o si un port no disposa d'eines clares per descarbonitzar les seves operacions, el Pacte corre el risc de quedar-se en retòrica.
Articles relacionats
![Velocitat de «creuer» cap a la sostenibilitat]()
![Amoníac, combustible alternatiu: les bases per a una flota pionera]()
