Innovació portuària fins al fons: la (re)evolució hidrogràfica

Els serveis hidrogràfics més capdavanters dels principals ports del món compten amb tecnologies que permeten realitzar models batimètrics obtinguts del mesurament de les profunditats marines per a determinar la topografia del fons portuari. 

Els sistemes més avançats consisteixen en el mesurament multifeix que envia centenars de feixos acústics en un sol senyal i que permet a l’hidrògraf rebre més de 400 punts que es mesuren fins a deu vegades per segon, un nivell de detall que es plasma en models cartogràfics d'alta resolució que descriuen el fons portuari. Aquesta informació és imprescindible per a la seguretat de les infraestructures, de l'operativa portuària i de les embarcacions que naveguen per les seves aigües.

La manera de processar i visualitzar aquesta informació recollida pels sistemes multifeix també ha evolucionat i actualment existeixen softwares que permeten una gestió i cribatge intel·ligents dels milers de dades batimètriques recollides durant les campanyes d'inspecció i compartir-les amb diferents departaments en visionats digitals comprensibles i ajustats a les seves necessitats.

Recol·lectant la informació

Ports com el de Barcelona realitzen aixecaments batimètrics des d'una embarcació que incorpora un sistema de mesurament multifeix. Per a mesurar la profunditat cal controlar paràmetres com la posició mitjançant unes antenes GPS enllaçades amb una estació de referència, situada en el cas de Barcelona a la Torre de Control. Un altre punt clau és la posició relativa del vaixell a l'aigua, controlada per un sensor de moviment. També s'analitzen durant els mesuraments les condicions físiques de les aigües del port per determinar amb precisió la velocitat a la qual viatgen les ones acústiques en l'aigua.

Un programa recull les dades de profunditat i posició que després processa el hidrògraf, ja que com es tractar de tecnologia acústica cal garbellar aquelles dades que corresponen als rebots que poden produir-se i propagar-se a l'aigua, element que la intel·ligència artificial no sempre és capaç de distingir. “En termes d'evolució, els algorismes de detecció del fons cada vegada són més eficaços. Els transductors, que són les peces que manen els ultrasons, generen fas cada vegada més estrets”, explica Elisa Palacios, hidrògrafa del Port de Barcelona.

El Port de Barcelona també està treballant en vehicles autònoms no tripulats per a realitzar les batimetries en zones inaccessibles, com són els recintes d'obres i zones de navegació complexa. També, des de 2018, s'està treballant en solucions mixtes remotes, on l’hidrògrafa es connecta a l'embarcació des de qualsevol lloc i pot controlar tots els paràmetres de la inspecció batimètrica, com si estigués embarcada.

La col·laboració entre el Port de Barcelona i els ports més avançats d'Europa és constant en aquesta matèria. Personal de Barcelona ha estat a Rotterdam o Hamburg estudiant els processos tècnics i operatius d'aquests ports, i viceversa. 

Gestió i visualització de dades

Alguns ports europeus com el d'Hamburg i el de Rotterdam, que disposen de departament hidrogràfic propi, generen abundant informació procedent de batimetries que es complementa amb dades addicionals recol·lectades per organitzacions externes. Totes les batimetries s'emmagatzemen en una base de dades centralitzada que es dissemina en diverses formes per als usuaris que necessiten accedir a aquestes informacions.

Les dades es gestionen mitjançant un programa GIS, un sistema que permet recopilar, organitzar, administrar, analitzar, compartir i distribuir informació geogràfica que també empra el Port de Barcelona. “La gestió, anomenem-la intel·ligent, de les dades i el seu emmagatzematge en una base de dades amb l'històric de registres que podem explotar és el més nou i va en la línia que segueixen els principals ports europeus”, explica Miguel Ángel Cañestro, responsable de processos geomàtics del Port de Barcelona.

A les dades de les batimetries se'ls agreguen una sèrie de metadades o informació addicional que enriqueix i actualitza el model topogràfic en 3D del fons, com el sensor emprat, l'embarcació o zona explorada i el hidrògraf responsable que després pot catalogar-se per dates, per exemple, on solen prevaler les dades més actualitzades.

L'activitat dels ports anteriorment esmentats, per exemple, requereix de treballs de dragatge pràcticament de forma continuada, per la qual cosa un dels seus usuaris principals són el departament d'obres i les empreses subcontractades, als quals se'ls lliuren gràfics digitalitzats amb les últimes dades de profunditat, que són imprescindibles per a identificar les àrees on cal fer aquests treballs.

“Abans, molta d'aquesta informació es lliurava en paper, però la tendència és que s'acabi consumint en format digital. En el cas de Barcelona, ho farem a través d'un portal web on es compartirà la informació amb clients interns, com els departaments d'infraestructures i operacions marítimes que poden visualitzar-la en 2D o 3D, segons el nivell de detall que precisin”, comparteix Cañestro.