McKinsey calcula que el 37% dels camions mitjans i pesats de la Unió Europea poden ser de zero emissions en 2030. Tanmateix, això no és suficient per a aconseguir els objectius mediambientals fixats. (WEF)
Camions zero emissions: en ruta cap a la descarbonització del transport
Un informe del World Economic Fòrum calcula que el 37% dels camions de la UE poden ser de zero emissions en 2030. Una xifra insuficient per a descarbonizar el transport per carretera. Què més es pot fer i en quina energia fa falta posar el focus? Repassem un desafiament de pes en el qual entren en joc la tecnologia, les infraestructures, el finançament… i els ports com a potencials facilitadors.
Publicat el
28.04.2022
McKinsey calcula que el 37% dels camions mitjans i pesats de la Unió Europea poden ser de zero emissions en 2030. Tanmateix, això no és suficient per a aconseguir els objectius mediambientals fixats. (WEF)
El ritme de la descarbonització
El transport de mercaderies per carretera no para de créixer. No obstant això, els plans per a limitar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle no segueixen el mateix ritme. En els últims anys s'ha avançat de manera considerable en la descarbonització de vehicles com a automòbils, autobusos o vehicles comercials lleugers, però el progrés està sent molt més lent per a camions mitjans i pesants.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe ‘Road Freight Zero: Pathways to faster adoption of zero-emission trucks’, elaborat pel World Economic Fòrum (WEF) en col·laboració amb la consultora McKinsey.
“Queda molt camí per recórrer”, coincideix Sergi Sauri, director del Center for Innovation in Transport (CENIT). “Si ens centrem en vehicles lleugers, com les furgonetes, algunes solucions com l'electrificació estan agafant força i funcionant bé. Però si ens anem a camions de més tonatge, sobretot interurbans, la descarbonització es complica”.
Tecnologia, infraestructures y finançament
Donar un impuls a aquesta descarbonització és fonamental per a reduir les emissions del sector. D'acord amb dades del WEF, la distribució de mercaderies per carretera és la font principal de diòxid de carboni (CO₂) del transport relacionat amb el comerç global, i s'espera que aquest percentatge augmenti en els pròxims anys.
La consultora McKinsey calcula que el 37% dels camions mitjans i pesants de la Unió Europea poden ser de zero emissions en 2030. Tanmateix, això no és suficient per aconseguir l'objectiu de limitar la pujada de temperatures en 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. Per a millorar aquestes xifres existeixen diferents solucions, i totes passen per la coordinació de tots els agents implicats.
Les tres solucions generals que destaca l'informe del WEF passen per:
- Fer un desplegament coordinat de vehicles i infraestructures
- Promoure polítiques i incentius a llarg termini
- Afavorir un finançament innovador
Vehicles elèctrics i piles d'hidrogen
Dins de la primera, fer un desplegament coordinat de vehicles i infraestructures, cobren especial importància els vehicles elèctrics a bateria (BEVs) i els vehicles elèctrics de pila de combustible d'hidrogen (FCEVs). Tots dos presenten avanços prometedors, però no ha de perdre's de vista que es tracta de tecnologies que encara han de millorar per a poder adaptar-se a les característiques dels camions i vehicles pesants.
“Encara els falta aconseguir un cert estat de maduresa, tant a nivell tecnològic com comercial”, explica Sauri. En relació als vehicles elèctrics i híbrids, és necessari millorar l'autonomia a través de les seves bateries, i també garantir la disponibilitat de punts de recàrrega en les carreteres. El temps de càrrega ha de reduir-se el màxim possible per a garantir la competitivitat de les empreses i els professionals del sector del transport.
L'hidrogen com a combustible per a vehicles per carretera és, d'altra banda, una solució en fase bastant experimental. D'acord amb el director del CENIT, es tracta d'una opció controvertida, ja que per a produir hidrogen és necessari consumir molta energia. Per això, l'aposta es dirigeix cap a l'hidrogen verd, això és, aquell que es genera amb energies netes.
“Un dels reptes més importants a l'hora de descarbonizar el transport és garantir que l'energia prové de fonts netes. Si tenim vehicles elèctrics o d'hidrogen, però funcionen amb energia produïda amb combustibles fòssils, continuarem generant emissions”, explica Sauri.
En la ruta per a crear vehicles de zero emissions existeix una tercera opció: el biogàs; una alternativa de producció renovable que genera menys emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que la benzina i el dièsel, per la qual cosa és vista com una solució per a la transició.
Els camions de zero emissions requereixen de noves infraestructures
Infraestructures en forma de punts de recàrrega (per als elèctrics) i de proveïment de carburant (per als d'hidrogen). D'acord amb l'informe de WEF, per a fer realitat aquest tipus d'infraestructures són necessàries importants inversions.
Donen alguns exemples: per a carregar totalment una bateria de 400kWh en 45 minuts (el temps de pausa obligat per als conductors de llargues distàncies a la Unió Europea), es requereix una infraestructura de, almenys, 750kW. Es calcula que infraestructures d'aquest tipus podran costar entre 200.000 i 350.000 euros per punt de recàrrega.
En el cas de l'hidrogen, el cost d'una estació capaç de subministrar una tona al dia es mou entre els dos i els tres milions d'euros. No obstant això, s'espera que aquests costos d'infraestructures es redueixin fins a un 60% en 2030, gràcies als avenços en tecnologia.
Entra en joc, també, la inversió que han de fer els propietaris dels vehicles per a renovar les flotes. “Això pot suposar una dificultat important a Espanya, on hi ha moltes empreses petites i treballadors autònoms. En molts casos, no tenen la capacitat d'assumir aquestes inversions”, assenyala Sauri.
En tots dos punts juga un paper molt important el finançament privat, però també el públic. Com, per exemple, el que pot promoure la Unió Europea de manera coordinada amb els governs dels països membres.
Ports més sostenibles amb camions de zero emissions
Comptar amb una flota de transport de mercaderies terrestre de zero emissions pot ajudar els ports a aconseguir els seus objectius de descarbonització i sostenibilitat. “Des d'un punt de vista mediambiental, els ports tenen l'objectiu de ser sostenibles”, explica Javier Garrido, investigador del CENIT i doctorand del Port de Barcelona. “Estan en enclavaments pròxims a la ciutat i necessiten tenir activitats sostenibles i amb poques emissions perquè la seva activitat no afecti el seu entorn”.
Molts ports, com és el cas de Port de Barcelona, aposten pel tren per a fomentar cadenes logístiques més eficients i netes. No obstant això, és important tenir en compte que el volum de mercaderies que es mou en camions és molt elevat.
“Aconseguir camions de zero emissions és important per a descarbonizar el transport, entre altres motius, perquè comptem amb més infraestructures per a vehicles de motor que per al ferrocarril. És cert que els trens generen menys emissions, però es tracta d'un mitjà de transport més rígid i amb una infraestructura complexa. Els camions tenen més capil·laritat en el territori i generen molts moviments de mercaderies”, explica Garrido.
D'acord amb l'investigador del CENIT, els ports tenen a més l'oportunitat de convertir-se en proveïdors energètics d'aquests camions. En un futur, podrien assortir d'electricitat o hidrogen als vehicles que transitin per les seves instal·lacions.
“El port és un punt d'origen i destinació de les mercaderies. El 90% del que consumim passa pels ports, i això genera molta activitat”, assenyala Garrido. “Comptar amb els ports com a facilitadors d'aquestes inversions en infraestructures sostenibles, com a punts de recàrrega elèctrics i hidrogeneras, és una bona opció per a fomentar la transició energètica”.
El ports ja es mouen
A la Zona Franca de Barcelona, la primera planta certificada d'hidrogen verd d'ús públic a Espanya va començar a funcionar al febrer. Explotada per Iberdrola, ja subministra aquest combustible a la flota d'autobusos urbans de Barcelona i té la capacitat per a proveir al transport ferroviari i a altres flotes de vehicles.
D'altra banda, els ports de Los Angeles i Long Beach han posat en marxa el programa ‘Clean Truck Fund’ per a incentivar l'ús de camions de zero emissions en el transport de mercaderies. Segons la mesura, els camions que no contaminen queden exempts de pagar la nova taxa per contenidor que els ports californians van implementar a l'abril.
Els diners recaptats s'invertiran en augmentar la sostenibilitat i l'eficiència del sistema de transport en tots dos ports i els seus voltants, incloent nous punts de recàrrega i proveïment de combustible.
Una altra mesura similar és la del port de Göteborg i el seu projecte ‘Green Priority’. Des del gener, els camions zero emissions eviten fer cua en les seves dues terminals i poden dirigir-se directament a les naus de recollida i lliurament.
L'últim exemple és el consorci HyTrucks format, entre altres, pel port d'Anvers. El seu objectiu és aconseguir que en 2025 circulin 1.000 camions proveïts per hidrogen i haver completat la infraestructura adequada que connecti Bèlgica, els Països Baixos i l'oest d'Alemanya. A curt termini, espera desplegar uns 300 camions en la zona del port i en els principals centres logístics del país.
Articles relacionats
![Reptes i desafiaments per a la descarbonització del transport marítim de curta distància]()
![L’energia nuclear al transport marítim: una reacció a la descarbonització]()
