L’impacte del Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE) de la UE en el transport marítim

La descarbonització és només un assumpte europeu?

Mentre la Unió Europea prem l’accelerador, la Organització Marítima I internacional (IMO) segueix estancada des de 2010-2013 en la aplicació de mesures basades en el mercat (MBM). L’estratègia inicial de la IMO va ser publicada el 2018, i es marca com a objectiu la reducció de les emissions, respecte del 2008, per 2030 i el 2050 del 40% i 70% respectivament. També s’hi va acordar de considerar com a candidata l’adopció d’una MBM a mitjà termini.

 “New/innovative emission reduction mechanism(s), possibly including Market-based Measures (MBMs), to incentivize GHG emission reduction.”

Desafortunadament, la inclusió de la paraula “possiblement” genera dubtes de que es pugui arribar a aplicar. Per el moment l’esquema de les accions per a descarbonitzar el transport marítim de la IMO és el següent:

• Índex d’eficiència energètica de disseny (EEDI): els nous vaixells han de complir uns estàndards d’eficiència energètica.
• Índex d’eficiència energètica de vaixells existents (EEXI): els vaixells existents hauran d’obtenir una aprovació del seu disseny tècnic a partir del 2023.
• Pla de gestió d’eficiència energètica del vaixell (SEEMP): és una mesura operativa que estableix un mecanisme per millorar l'eficiència energètica d'un vaixell d'una manera rendible.
• Sistema de recol·lecció de dades (DCS): tots els vaixells de més de 5000GT han d’informar de les seves emissions de CO2.
• Indicador d’intensitat carbònica (CII): és un sistema de valoració el qual anirà endurint la puntuació i requerirà accions de millora si no s’assoleix una certa nota.

EU ETS salpa a la mar

El EU ETS es una mesura basada en el mercat que pretén internalitzar el cost extern del CO2 en les operacions dels vaixells mercants per tal d’instaurar el principi de “el contaminador paga”. D’aquesta manera es genera un incentiu financer de les navilieres per a descarbonitzar les seves flotes.

 Es tracta d’un sistema “Cap&Trade” on es defineix un topall d’emissions en els diversos sectors inclosos, alguns tenen concessions gratuïtes i d’altres han d’aconseguir tots els drets d’emissió a les subhastes o al mercat.

Segons el text aprovat pel parlament Europeu, al sector marítim s’hauran d’adquirir el 100% dels drets d’emissió. Inicialment es plantejava una aplicació incremental de la mesura però finalment s’ha retardat un any l’inici però s’hauran d’adquirir drets pel 100% de les emissions des de l’inici, el 2024. 

Durant la revisió al parlament, l’abast de la mesura s’ha vist significativament incrementat.
Els vaixells inclosos en la mesura seran inicialment aquells amb més de 5000GT, s’inclouran les naus de més de 400Gt a partir del 2027.
També s’ha incrementat l’abast geogràfic, fins el 2026 només es comptabilitzarà el 50% de les emissions dels vaixells que vinguin d’un port fora de la UE, a partir del 2027 s’haurà de pagar pel 100% de les emissions, amb certes excepcions.
Finalment s’ha ampliat els gasos inclosos, metà (CH4) i òxids nitrosos (N2O) passen a formar part del còmput.

Per altre banda s’ha definit que el 75% dels fons recaptats per aquesta mesura aniran destinats al fons “Ocean Fund” que treballarà per promoure la innovació en la transició a un sector marítim europeu més eficient energèticament i més resilient climàticament.

És la reducció d’emissions l’únic impacte del ETS?

L’objectiu principal de la mesura és la reducció d’emissions, però moltes veus avisen del risc que es donin altres conseqüències o de que la mesura pugui arribar a incrementar les emissions globals.

El risc més elevat i de major impacte és la re-configuració de la xarxa de transport de les navilieres per tal d’evadir el cost del carboni introduït pel EU ETS.

Amb les modificacions introduïdes al parlament, una primera alternativa consistent en una parada anecdòtica en un port de fora la UE ha estat evitada, donat que les escales en ports de transbord que es trobin a menys de 300 milles nàutiques d’un port de la UE no es tindrà en compte.

Un possible escenari viable seria l’intercanvi d’un hub de transbord europeu per un de fora de la UE, com podria ser al pròxim orient, al Nord d’Àfrica o al Regne Unit. En aquest cas l’increment de distància recorreguda es veuria compensada per l’absència de taxació sobre el CO2. En alguns casos estudiats les emissions s’incrementen respecte de la situació actual, l’anomenat “carbon leakage”.