Els criteris d'innovació d'un país poden aplicar-se en àmbits microeconòmics, com una ciutat o empresa, on també es combinen multitud de factors. (Getty Images)
Com es mesura la innovació d’un país?
La Comissió Europea ha publicat recentment el ‘European Innovation Scoreboard 2023’, una anàlisi comparativa sobre la capacitat innovadora dels diferents països de la UE. El ’Global Innovation Index’ (GII) o el ‘Índex d'innovació de Bloomberg’ també elaboren rànquings de països en funció de la seva capacitat innovadora. Però, Com aconsegueixen mesurar aquests índexs la innovació d'un país?
Publicat el
01.09.2023
Carles Rúa és Cap d’Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.
Els criteris d'innovació d'un país poden aplicar-se en àmbits microeconòmics, com una ciutat o empresa, on també es combinen multitud de factors. (Getty Images)
Com s'elabora l'índex
Per a confeccionar aquest índex, s'han considerat quatre grans tipus d'activitats:
- Condicions d'entorn alienes a la innovació empresarial
- Inversions, tant públiques com privades, en innovació
- Activitats innovadores desenvolupades per les empreses
- Impacte, que mesura els efectes econòmics, socials i ambientals de la innovació.
Cadascun d'aquests tipus es divideix al seu torn en tres dimensions, sumant un total de 12 elements a analitzar. Per a cadascun s'han definit dos o tres indicadors, segons el cas. Així, l'índex resultant és la integració de 32 mesures independents.
Així, podem entendre com es mesura la innovació d'un país revisant els indicadors que s'utilitzen i quines dades ens proporcionen.
Condicions de l’entorn
Fan referència als principals impulsors de la innovació externs a l'empresa i diferencien tres dimensions:
- La disponibilitat de recursos humans altament formats
- L'atractiu dels sistemes de recerca del país
- El grau de digitalització nacional
1. Formació dels recursos humans
S'utilitzen tres indicadors:
- El nombre de graduats doctorats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques
- El percentatge de població de 25 a 34 anys amb formació superior
- El número de població entre 25 a 64 anys involucrada en activitats de formació permanent.
2. L’atractiu del sistema de investigació
Per a mesurar aquest indicador, es consideren:
- El nombre de publicacions científiques elaborades amb col·laboració internacional (co-publicació)
- El nombre de publicacions excel·lents (aquelles que es troben entre el 10% de les més citades a nivell internacional)
- El nombre d'estudiants de doctorat estrangers respecte al total de doctorands del país
3. Grau de digitalització del país
S'usen dos indicadors:
- El percentatge d'empreses que tenen contractat una amplada de banda superior a 100 Mb/s
- El nombre de persones que disposen d'alts coneixements digitals sobre la base de l'ús que fan d'Internet
Inversions públiques i privades
S'analitzen tres dimensions:
- Finançament i suport a la innovació a través de tres indicadors: la inversió privada a tercers (inversió en venture capital); la despesa pública en universitats i centres de recerca; i les subvencions directes del govern a activitats de R+D.
- Inversió de les empreses privades en R+D, mitjançant tres indicadors: pressupost en R+D i innovació (no R+D) i les despeses en innovació per empleat.
- L'ús de les tecnologies de la informació, a través de dos indicadors.
El sector privat i la innovació
Les activitats d'Innovació intenten determinar com el sector privat actua davant la innovació.
Per a això analitzen tres dimensions:
- L'esforç innovador de les empreses, avaluat amb el nombre de Pimes que han introduït innovacions de producte en el mercat o innovacions de procés en les seves pròpies organitzacions
- La col·laboració en matèria d'innovació, que es mesura mitjançant els acords de col·laboració entre Pimes, les publicacions científiques realitzades en col·laboració públic-privada i la mobilitat en llocs de treball en ciència i tecnologia
- Els intangibles de propietat intel·lectual, que es mesuren a través dels recursos generats pels drets de propietat intel·lectual i el nombre de patents i registres de marca efectuats.
L'impacte analitza els resultats de les anteriors activitats innovadors, mitjançant tres dimensions:
- En l'ocupació, que es mesura mitjançant el percentatge d'ocupació en àrees intensives en coneixement i en empreses innovadores;
- En l'economia, que empra tres indicadors: les exportacions de productes tecnològics, de serveis de coneixement i les vendes de productes innovadors.
- L'impacte en la sostenibilitat, mesurat a través de la productivitat dels recursos, de les emissions de partícules a l'ambient i del desenvolupament de les tecnologies vinculades al medi ambient.
Evaluació per regions
Com a extensió al EIS, la Comissió Europea també ha publicat el Regional Innovation Scoreboard 2023 (RIS), que proporciona una avaluació comparativa dels sistemes d'innovació en 239 regions de 22 països de la UE, Noruega, Sèrbia, Suïssa i el Regne Unit als quals s'uneixen Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg i Malta que s'inclouen a nivell de país.
En aquest cas, no obstant això, es limita el nombre d'indicadors a 21 respecte als 32 que integra l’EIS pel fet que alguns dels indicadors no estan disponibles a nivell regional.
Altres índexs d'innovació
Basat en dades objectives i subjectives de múltiples fonts, el Global Innovation Index (GII) és un rànquing anual de països que mesura la seva capacitat i el seu èxit en matèria d'innovació. Ho publica des de 2007 la World Intellectual Property Organization (WIPO), en associació amb el Portulans Institute, diversos socis corporatius i acadèmics, i el Consell Assessor de GII.
Per a establir el rànquing, el GII analitza quatre criteris diferents per als quals estableix diversos indicadors. Aquests criteris són: la inversió en ciència i innovació, el progrés tecnològic, el nivell d'adopció de noves tecnologies i l'impacte socioeconòmic.
L'elaboració de l'índex global és bastant complexa. D'entrada, considera dos subíndexs, la mitjana dels quals genera l'índex global.
Aquests dos subíndexs estan relacionats respectivament amb els Inputs (elements de l'economia del país que faciliten la innovació) i els Outputs (resultats de les activitats d'innovació). El subíndex vinculat als Inputs se subdivideix al seu torn en cinc pilars, mentre que l'associat als Outputs se subdivideix en dos pilars:
Per als inputs:
- Les institucions
- El capital humà i la recerca
- Infraestructures
- Grau de sofisticació del mercat
- Grau de sofisticació dels negocis
Per als outputs o resultats:
- Resultats en coneixement i tecnologia
- Resultats en creativitat
Per a mesurar aquests set pilars s'utilitzen 81 indicadors diferents, dels quals 65 són valors numèrics directes, 13 són indicadors compostos i 3 són resultats d'enquestes del World Economic Fòrum Executive Opinion Survey. Aquests indicadors procedeixen de fonts molt diverses però reconegudes internacionalment. Per exemple:
- l'Índex d'efectivitat governamental que elabora el World Bank
- els costos d'indemnització per acomiadament
- la despesa del país en educació, en percentatge del PIB, segons la UNESCO
- els resultats de l'estudi PISA de l'OCDE sobre les capacitats en lectura, matemàtiques i ciències
- el nombre de graduats en ciència i enginyeria
- el nombre d'investigadors (full estafi) per milió d'habitants
- el nivell d'accés i ús de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions
- l'electricitat consumida per milió d'habitants
- l'índex d'acompliment logístic, segons el World Bank
- el nombre de certificacions ambientals ISO 14000
- la inversió en venture capital
- els aranzels mitjans aplicats a la importació
- el percentatge d'ocupacions intensives en coneixement
- les importacions de productes d'alta tecnologia; o els recursos generats per les patents
Així, segons el rànquing Global Innovation Index 2022, l'últim publicat i que analitza 132 economies, el top 10 mundial està encapçalat per Suïssa i li segueixen, per aquest ordre, els Estats Units, Suècia, el Regne Unit, Països Baixos, la República de Corea, Singapur, Alemanya, Finlàndia i Dinamarca.
La UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development) publica el Technology and Innovation Report, l'última versió del qual va veure la llum al març de 2023. Aquest informe incorpora el Readiness for Frontier Technologies Index que, com el seu nom indica, mostra el nivell de preparatció dels 166 països que analitza per a assumir les noves tecnologies.
En aquest cas l'índex es compon de cinc categories d'indicadors:
- El desplegament de les tecnologies de la informació i comunicacions (ICT), que inclou el percentatge de la població usuària d'internet juntament amb la velocitat mitjana de descàrrega de la xarxa.
- Les habilitats i coneixements de la població, que inclou el percentatge de la població que treballa en llocs de treball d'alt nivell tecnològic i els anys d'escolarització.
- L'activitat de recerca i desenvolupament, que inclou el nombre de publicacions científiques i el nombre de patents.
- L'activitat industrial, que inclou el percentatge d'exportacions de productes d'alta tecnologia sobre el total de béns i el percentatge d'exportacions de serveis digitals sobre el total de serveis.
- L'accés al finançament que inclou el percentatge del PIB dedicat al crèdit privat.
Segons aquest rànquing, el top 10 mundial està liderat pels Estats Units i seguit per Suècia, Singapur, Suïssa, Holanda, la República de Corea, Alemanya, Finlàndia, la Xina (Hong Kong, SAR) i Bèlgica.
Des de 2017, Bloomberg publica el Bloomberg Innovation Index dels països més innovadors. Utilitzen més de 200 fonts d'informació agrupades en set grans categories:
- La intensitat en recerca i desenvolupament (relació entre la despesa en R+D i el PIB)
- El valor afegit de la seva producció
- La productivitat: PIB per hora treballada
- La densitat de l'alta tecnologia: nombre d'empreses d'alta tecnologia domiciliades al país
- La concentració de la recerca: professionals i científics per milió d'habitants
- L'eficiència terciària: capital humà disponible per a la innovació a través de titulacions i matriculació d'alumnes
- Patents: sol·licitades i concedides per PIB
Amb dades basades en 2021, el top 10 dels 60 països analitzats, ho encapçala Corea del Sud i li segueixen Singapur, Suïssa, Alemanya, Suècia, els Estats Units, Finlàndia, Dinamarca, Israel i França.
Conclusions: un procés que va més enllà dels números
Mesurar la capacitat d'innovació d'un país és un procés complex que implica analitzar múltiples dimensions i establir, en general, desenes d'indicadors i mètriques que avaluïn la seva habilitat per a generar, adoptar i aplicar noves idees, tecnologies, productes i processos. En general, totes aquestes dimensions s'acaben sintetitzant en un valor numèric únic que estableix la posició del país respecte als altres.
Encara que més important que aquest valor numèric únic són els valors parcials dels diferents indicadors que ens proporcionaran informació per a saber en quins aspectes han de canviar-se en les polítiques d'actuació dels Estats per a escalar posicions en aquests ránkings.
Creiem que aquest esquema també es pot traslladar a àmbits microeconòmics. Així, la innovació en una ciutat, en una empresa o en un departament és també un problema multicriteri on es combinen multitud de factors: que una empresa sigui innovadora no depèn únicament del que inverteix en R+D+i, sinó que es tracta d'un aspecte vinculat a la seva cultura i que afecta àmbits tan diversos com, a més de temes pressupostaris, a la seva internacionalització, la col·laboració amb altres empreses, la formació dels seus empleats, la tecnologia que utilitza o les patents generades, entre molts altres elements.
PER A SABER MÉS:
