Mobilitat Economia

Com s’adaptaran els Incoterms 2020 a les noves tendències del comerç internacional?

Els pròxims mesos està previst que la Cambra de Comerç Internacional (CCI) publiqui la nova versió dels Incoterms, els termes comercials que es fan servir en les transaccions internacionals sobre les condicions de lliurament de les mercaderies i que delimiten les responsabilitats entre el comprador i el venedor. Remigi Palmés, expert en comerç internacional, analitza a PierNext les possibles novetats que podrien incloure els Incoterms 2020.

Publicat el 21.12.2018

Remigi Palmés

Remigi Palmés és formador en comerç internacional i direcció d’empreses. És també especialista en Incoterms, transport internacional, SCM i formes de pagament internacional.

La nova revisió dels Incoterms ha d'introduir canvis que recullin l'augment de la intermodalitat [Imatge de Samuel Wölfl]

El 1936, la Cambra de Comerç Internacional va publicar els primers Incoterms, que en les últimes edicions ha anat revisant cada deu anys (1980, 1990, 2000 i 2010) per simplificar-los i adaptar-los a la nova realitat i tendències del comerç internacional.

Seguint aquesta lògica, per donar resposta a l’evolució actual del comerç, els nous Incoterms haurien de recollir un conjunt de canvis que s’estan produint en els processos de compravenda internacional, com ara:

Les noves incorporacions al comerç de particulars i professionals que ja entenen que el mercat és global. En concret, la irrupció de l’e-commerce, liderada per companyies com Amazon i Alibaba en el B2C, però també en el B2B.
La irrupció dels smart contracts en el procés de la venda internacional, sustentats per la tecnologia Blockchain, que estan donant més seguretat en les operacions de compravenda internacional i, per tant, modificant la tria dels Incoterms.
L’augment de la intermodalitat i, amb això, la utilització dels Incoterms polivalents aplicables a diversos mitjans de transport en detriment dels que són exclusivament marítims.
L’increment dels serveis en el comerç internacional. Fins ara, els Incoterms només regulen la venda de productes, però no la de serveis, per la qual cosa tindria sentit que s’introduïssin els InServterms. Als països avançats, la contribució al PIB dels serveis és de més del 70%.
La venda de productes digitalitzats, com, per exemple, les vendes de llicències de reproducció per a impressores 3D.

A més, per entendre les noves propostes de modificació dels Incoterms, hem de tenir presents dues qüestions més:

El mal ús generalitzat de determinats Incoterms. Com, per exemple, l’ús d’Incoterms marítims, com FOB, CFR o el CIF per a contenidors, o l’ús d’EXW, fent la càrrega al camió per part del venedor i no per part del comprador o el seu representant, que és el transportista, com dicta EXW.
La incorporació al comitè de redacció dels nous Incoterms 2020 de la Xina i Austràlia.

A la xarxa s’especula sobre les possibles novetats que aportaran els Incoterms 2020, com ara l’eliminació dels Incoterms EXW i FAS, la possibilitat de fer servir FOB i CIF per a contenidors i la incorporació del nou Incoterm CNI (Cost and Insurance), entre d’altres. A continuació, exposem la nostra opinió d’aquestes possibles modificacions.

Eliminació de l'Incoterm EXW

L’Inconterm EXW és un bon candidat a desaparèixer, per la mala utilització i per la facilitat de substitució per altres Incoterms més adequats. En concret, algunes de les deficiències detectades en l’ús són:

Segons EXW, hauria de carregar l’importador a les instal·lacions de l’exportador (venedor), però en la pràctica és el venedor qui fa la càrrega habitualment.
Crea problemes amb la legislació de molts països en matèria de prevenció de riscos laborals, ja que si la càrrega al camió l’ha de fer el comprador, és una persona aliena a l’empresa i no pot manipular mercaderia en aquesta empresa.
És contrari al conveni CMR, ja que regula que la càrrega l’ha de fer l’expedidor, mentre que el contracte de compravenda amb un EXW regula que la càrrega l’ha de fer el comprador o el seu representant, que és el transportista.
No té lògica que sigui l’importador qui hagi de fer els tràmits duaners d’exportació tal com exigeix EXW. Hi ha una tendència en la normativa duanera de vetar que l’exportador sigui el venedor si es fa servir l’Incoterm EXW (entre ella, el Codi Duaner de la Unió –CAU–).

En la pràctica, EXW pot ser substituït amb facilitat per FCA, amb què la seva desaparició en una futura edició d’Incoterms és molt possible.

Substitució de FAS per un FCA moll

El FAS és un Incoterm marítim que bàsicament es fa servir en càrregues a granel i càrrega general. Aproximadament, el 80% de les tones que es mouen per via marítima es transporten en vaixells complets de granels o en vaixells de càrrega general mitjançant el lloguer d’espais en bodega. És per aquest motiu que existeixen els Incoterms marítims, ja que van ser els primers a crear-se, el 1936, i d’aquí el pes que tenen en el transport marítim. Amb tot, el FAS es podria substituir perfectament per un FCA moll, ja que els Incoterms polivalents (com el FCA) poden fer de marítims. La substitució d’un Incoterm marítim per un de polivalent ja va passar el 2010, quan es va substituir el DES pel DAT. La meva aposta, doncs, és que FAS serà eliminat i substituït per FCA.

La possibilitat –poc probable– de fer servir FOB i CIF per a contenidors o de desdoblar el FCA en dos nous Incoterms

Tot i que s’hi especula, al meu parer, és improbable que es legitimi l’ús de FOB, CFR i CIF per a contenidors. L’entrada de la Xina al consell redactor dels Incoterms 2020 podria influir en la realització d’aquests canvis, ja que en aquest país està molt estesa la (mala) aplicació d’aquests Incoterms per a operacions de contenidors.

Tanmateix, aquesta concessió seria difícilment explicable i entraria en conflicte amb la doctrina que ha fet servir fins ara la CCI, ja que es podria entendre com un premi als que fan servir els Incoterms malament. Però, a més, hi ha molts senyals de la CCI per no fer servir FOB, CFR i CIP en el tràfic en contenidors:

Per exemple, s’aconsella explícitament, en les regles del 2010, no fer servir aquests Incoterms en contenidors.
El canvi de la classificació dels Incoterms de l’edició del 2000, on es classificaven per famílies (Fs, Cs i Ds), a una classificació el 2010 per mitjans de transport, d’una banda, i els marítims, de l’altra.
El sentit comú també ens diu que una venda amb un contenidor (UTI) es fa tant en transport terrestre (tren i/o camió) com en transport marítim sense ruptura de càrrega i, per tant, hem de fer servir un Incoterm que ens permeti anar en camió, tren i vaixell. Només pot ser un Incoterm polivalent.

Per resoldre en part aquest mal ús, tindria més sentit desdobar l’Incoterm FCA, especificant de manera clara que hi ha un Incoterm FCA concret per a contenidors. Seria una manera pedagògica d’incentivar que les empreses facin servir correctament aquest Incoterm.

S’incorporarà el nou Incoterm CNI (Cost and Insurance)?

Es planteja la incorporació d’aquest nou Incoterm de la família dels Cs (els que transmeten el cost en destinació i el risc en origen). També se solen fer servir incorrectament, ja que estan pensats per fer la venda de la mercaderia en trànsit, i això només és possible en el transport marítim. Incorporar un nou Incoterm CNI sí que completa la gamma de les possibilitats d’aquests Incoterms, però qüestiono en la seva definició que el noli el pagui el comprador en operacions d’importació de granels o càrrega general (que normalment es fan servir per a aquestes operatives).

També es podria fer servir aquest nou CNI per controlar la duana d’exportació i l’assegurança fins a destinació, però no el noli. En aquest cas, no el faríem servir per a l’especulació, sinó per al lliurament en origen i en la consegüent eliminació per part del venedor de l’estoc en trànsit.

Personalment, dubto si la CCI l’incorporarà en la nova versió, ja que no es tracta d’un Incoterm gaire sol·licitat.

L’eliminació de l’Incoterm DDP i la creació del DTP (Delivered at Terminal Paid) i el DPP (Delivered at Place Paid)

La tendència de la CCI amb referència a les duanes és que cada empresa pagui les pròpies (és a dir, l’exportador, les duanes d’exportació, i l’importador, les duanes d’importació). L’Incoterm DDP, o les seves variants, no compleixen aquestes condicions. No té gaire sentit que l’exportador s’hagi de fer càrrec de les duanes d’importació amb tots els impostos. Hem de tenir en compte els punts següents:

El pagament de tots els impostos, incloent-hi els aranzels, l’impost interior (com l’IVA) i altres impostos particulars, com els especials.
Hi ha legislacions que no permeten que una empresa estrangera pagui part dels impostos estatals de nacionalització.
El venedor pot pagar els impostos i els incorpora a la factura, però el venedor no es pot deduir aquests impostos, com és el cas de l’IVA.

Així i tot, amb el comerç electrònic i amb la incorporació en el comerç mundial dels consumidors finals (ciutadans), aquests Incoterms són interessants, especialment el DPP, ja que els preus per als consumidors finals sempre són amb tots els impostos.

Aquestes són algunes pistes de les possibles novetats dels Incoterms 2020, però els canvis reals no es desvelaran fins que la CCI publiqui les noves regles, que entraran en vigor l’1 de gener del 2020.

Temes

A