Corea, nou pol marítim, econòmic i cultural
La transformació extraordinària de l’economia coreana també abarca el sector marítim. L'empresa Hyundai Merchant Marine Co. Ltd. està consolidada en el vuitè lloc del top 10 mundial amb un 3,1% del mercat global de contenidors. El port de Busan és el sisè port mundial en tràfic de contenidors. Analitzem el ‘miracle’ coreà. La nova periferia repta per terra, mar, aire i pantalla els imperis occidentals.
Jordi Torrent és el cap d’estrategia del Port de Barcelona.
Corea (Corea del Sud) és un país d’uns 51 milions d’habitants, poc més que Espanya, i que compta amb un PIB per càpita lleugerament superior a l’espanyol.
L’evolució de la seva economia els darrers cinquanta anys ha estat espectacular. Ha passat de ser un país eminentment agrícola i dels més pobres del planeta després de la guerra de Corea, acabada el 1953, a una de les potències industrials i culturals més importants del món. Aquest salt qualitatiu gairebé sense precedents, es va accelerar amb l’entrada al nou mil·lenni.
Àsia i Corea, al centre del món
El “miracle” coreà s’ha produït en paral·lel al de molts altres països asiàtics (Xina inclòs Taiwan, Japó abans, Singapur i més recentment Malàisia, Indonèsia, Vietnam i la Índia en menor mesura). Enlloc, però, com a Corea (amb l’excepció també de Japó abans) aquesta transformació ha generat una indústria capaç de competir internacionalment amb les principals marques occidentals més avançades dels sectors de l’automoció, l’electrònica i l’entreteniment.
El miracle coreà no es pot deslligar de la guerra cruenta de Corea entre 1950 i 1953, una de les més mortíferes de la història en el número de víctimes en relació amb la població total afectada. Els càlculs més fiables situen el nombre de morts entorn dels 3 milions de persones, la majoria civils. Pel què fa a Corea del nord, es calcula que un 12% de la seva població morí durant els tres anys sagnants de la guerra en què els coreans del sud i nord, EEUU i Xina (i la URSS en menor mesura) s’enfrontaren al camp de batalla coreà. El conflicte acabà sense un acord de pau, per la qual cosa les dues Corees segueixen tècnicament en guerra.
L’ajuda posterior dels EEUU i Japó cap a Corea fou un dels embrions de la transformació coreana. N’hi hagueren, però, molts d’altres i més determinants.
Per exemple:
- L’aposta per les exportacions com a motor de l’economia
- La inversió elevada en l’establiment d’un exigent sistema educatiu
- El consens entre governants i governats sobre la importància cabdal de l’educació en el progrés col·lectiu i individual
- Fort suport públic a la indústria pesada i a la creació de grans conglomerats industrials
- Una política econòmica fortament centralitzada, planificada i visionària
- Finançament públic barat
- Capacitat d’adaptació de la societat a la globalització
- Una cultura del treball extraordinària que genera una productivitat del treball també extraordinària
- Elevats nivells d’estalvi i d’inversió pública.
El miracle coreà fou protagonitzat inicialment pels “chaebols” els grans conglomerats industrials, originàriament de tipus familiar, als quals els governs coreans confiaren l’enlairament de l’economia a través de les exportacions.
Tots aquests factors i molts d’altres, varen posar les bases pel creixement econòmic del país, que s’inicia amb la fi de la guerra, s’accelera a partir dels 70 i 80 i agafa velocitat de creuer al tombant del mil·lenni.
En el sector naval és on la progressió coreana ha estat més espectacular, ja que el 32% de la flota mercant mundial es construeix actualment al país
De la indústria pesada a l'entreteniment, passant per les exportacions
L’enlairament de l’economia coreana s’assenta inicialment en la indústria pesada: acer i construcció naval són dos dels grans referents d’aquesta època, sectors als quals s’afegeix de seguida la química. Aquest període es podria dir que conclou simbòlicament amb els Jocs Olímpics de Seul del 1988. Corea passava a formar part “oficialment” del món desenvolupat.
Corea s’havia convertit en una potència industrial global. En el sector naval, una indústria estratègica per qualsevol país, és on la progressió havia estat més espectacular. Segons dades del Review of Maritime Transport, el 32% de la flota mercant mundial es construeix actualment al país. Entre les seves drassanes trobem empreses de construcció de vaixells en el top 10 mundial: Hyundai Heavy Industries, Daewoo Shipbuilding & Marine Engineering, STX Offshore & Shipbuilding y Samsung Heavy Industries.
La crisis financera asiàtica dels noranta feu trontollar el creixement robust de l’economia coreana, però se’n acabà sortint prou bé, gràcies de nou a la forta inversió pública, l’educació, la cultura del treball i una major liberalització i diversificació de l’economia. Tanmateix, una de les grans víctimes de la crisi financera fou precisament una empresa coreana, la naviliera Hanjin que entrà en fallida.
Però per compensar aquesta pèrdua, el 2021, la indústria naviliera surcoreana crea la K-Alliance, formada per HMM, SM Line, Pan Ocean y les recentment fusionades Sinokor Merchant Marine i Heung-A Line, aliança que hauria de millorar la seva competitivitat en el mercat asiàtic. De fet, tot i que lluny dels números de les quatre grans navilieres a nivell mundial (MSC, Maersk, CMA-CGM i Cosco), Hyundai Merchant Marine Co. Ltd. està consolidada en el vuitè lloc del top 10 mundial, amb un 3,1% del mercat global de contenidors.
Amb el canvi de mil·lenni, l’automoció i l’electrònica es converteixen en nous motor de l’economia i de les exportacions coreanes conjuntament amb la indústria pesada. Samsung, Hyundai i Kia són els màxims exponents d’aquesta nova etapa i multitud d’altres empreses, més petites que, posteriorment, competeixen eficaçment als mercats globals de sectors molt diversos: cosmètica, alimentació, tèxtil, etc.
Corea s’havia convertit en un dels països més exportadors del món. Al Port de Barcelona, per exemple, les importacions del país asiàtic creixien sense parar. En aquest sentit, les xifres dels anys 2022 i 2023 són il·lustratives d’aquesta evolució, gairebé sense precedents. En tràfic de descàrrega (per tant exportacions de Corea cap a Espanya), figura a la sisena posició de la llista d’orígens internacionals de tràfics de contenidors del port de Barcelona.
Ocuparia la primera posició de la llista si aquesta es basés en el número de contenidors exportats per habitant, ja que per davant hi figuren només cinc països de molta més població com ara la Xina, els Estats Units, Turquia, l’Índia i Vietnam. El primer quadrimestre del 2023 les importacions de Corea a través del port de Barcelona varen assolir els 7.270 TEU plens, un augment del 32,4% respecte el 2022.
Com a conseqüència d’aquesta activitat, amb 22,7 milions de TEU el 2021, Busan es consolida com a sisè port mundial en tràfic de contenidors, només superat per ports Xinesos i per Singapur. El fet que l’unica frontera terrestre de Corea del Sud sigui precisamente amb Corea del Nord, ha permès un ràpid desenvolupament de l’activitat portuària per a canalitzar exportacions i importacions.
Amb el nou mil.leni també, es consolida i creix com l’escuma, la indústria coreana probablement més influent al planeta: la de l’entreteniment. Com havia passat en d’altres sectors, la confluència de factors com la cultura i productivitat del treball, la capacitat d’adaptació constant a la globalització de la societat, l’eficaç planificació estatal, la col·laboració público-privada, el finançament barat, etc. són alguns dels elements que ajuden a entendre perquè a mesura que avança el nou mil·lenni les produccions culturals coreanes triomfen arreu de les seves fronteres.
Primer a l’Àsia Oriental i posteriorment a tot el món. El procés culmina finalment amb els èxits inèdits assolits per produccions coreanes a Occident: la pel·lícula Parasits és la primera de no parla anglesa en guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula, el Joc del Calamar es converteix en la sèrie més vista de la història i BTS, en el primer grup de música de parla no anglesa o espanyola, que lidera simultàniament diverses llistes d’èxits als EEUU i principals països europeus.
Corea havia completat així una transformació sense precedents: de país pobre agrícola a referent cultural global.
Amenaces a l’horitzó
Ara bé, l’èxit sense precedents, està actualment amenaçat.
Principalment per quatre factors:
- La baixada molt acusada de l’índex de natalitat.
- L’increment del preu de l’habitatge
- I dels costos educatius.
- La presència amenaçadora al nord d’un veí amb armes nuclears.
Efectivament, Corea té l’índex de natalitat més baix del món amb molta diferència. Les darreres dades el situaven en 0,7 naixements per dona, lluny del segon per sota del rànquing, per sobre de l’1.
El preu de l’habitatge, especialment a l’àrea metropolitana de Seul, un cas únic al món de concentració de població a la capital d’un gran país, ha assolit nivells estratosfèrics com a d’altres mega-urbs asiàtiques.
Els costos de l’educació també s’han disparat. La competència desorbitada que s’ha establert per dotar als fills i filles de la millor educació possible ha fet que les famílies hagin de dedicar bona part dels seus ingressos a l’educació complementària: acadèmies, classes de reforç, professors particulars, etc.
Finalment, l’existència d’una potència nuclear com és Corea del Nord, caracteritzada per un govern opac, misteriós i imprevisible, és una espasa de Damocles molt perillosa.
Esperem, tanmateix, que com han fet en d’altres ocasions en el passat, Corea, els seus governants i la seva població, aconsegueixin superar aquests reptes complexos.