Els ports com a ‘hubs’ d’innovació: una oportunitat per disparar el creixement econòmic del territori
Les noves tecnologies incrementen la productivitat i redueixen els costos de producció, però també poden suposar la destrucció massiva de llocs de treball. El repte és el següent: aprofitar els inqüestionables avantatges de la tecnologia i, al mateix temps, construir un model econòmic que permeti treure el màxim potencial del territori i de les persones que hi viuen. Els ports, si són capaços d’integrar hubs d’innovació, poden contribuir de manera decisiva a superar aquesta paradoxa i esdevenir vectors potenciadors de la prosperitat i l’ocupació. Ramon Gras, investigador especialitzat en Ciutats i Infraestructures de la Universitat de Harvard, ho explica a PierNext.
Publicat el
23.05.2019
Ramon Gras és dissenyador urbà i d’infraestructures. Investigador d’innovació urbana a la Universitat d’Harvard i cofundador de Aretian.
Un dels reptes principals que la societat haurà d’afrontar durant els propers anys és el de crear un sistema econòmic que ofereixi oportunitats professionals de qualitat per a la majoria de la població, on les persones puguin desenvolupar el seu potencial i gaudir dels fruits del seu esforç en un model de prosperitat distribuïda. Ara bé, hi ha un factor que amenaça la viabilitat i consolidació d’aquest model: la sofisticació i la ràpida extensió de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització de tasques.
D’una banda, aquests avenços tecnològics permeten disparar la productivitat, la qualitat dels serveis, l’eficiència dels processos i reduir costos de producció de manera molt significativa. D’altra banda, i malgrat aquests avantatges, la societat està començant a patir els efectes de les externalitats negatives generades per l’extensió d’aquests sistemes tecnològics com la destrucció massiva de llocs de treball que van quedant poc a poc obsolets.
La paradoxa que planteja aquest repte és de primer ordre. L’adopció de sistemes tecnològics més avançats representa nombrosos avantatges i és imprescindible per garantir la competitivitat econòmica del territori. A curt termini, aquesta ràpida revolució tecnològica està contribuint a una societat cada cop més desigual. En particular, perjudica notablement les possibilitats professionals, sobretot en aquells territoris on l’estructura econòmica es recolza menys en el talent dels seus ciutadans i en sistemes d’incentius meritocràtics.
![Pier01 és el hub tecnològic internacional de referència a Europa, 11.000 m2 on conviuen més de 100 companyies i start-ups. [Imatge de Pier01]](https://piernext.portdebarcelona.cat/wp-content/uploads/2019/05/Pier-01.png)
La bona notícia és que es disposen de les eines per donar una resposta constructiva a aquest repte, i afavorir un model econòmic que permeti treure el màxim potencial del territori i del talent de les persones que hi viuen.
Tres són els factors fonamentals que permeten trencar aquests cicles d’estancament econòmic i manca d’oportunitats professionals i vitals: la capacitat d’innovació individual i col·lectiva; el know-how col·lectiu i la capacitat de producció del territori; i les xarxes logístiques que permeten l’exportació eficient i àgil de productes d’alt valor afegit.
Pel que fa a la capacitat d’innovació individual i col·lectiva, la recerca que portem desenvolupant a la Universitat de Harvard amb el meu col·lega Jeremy Burke durant els últims anys, demostra que la concentració geogràfica d’activitats al voltant del coneixement incentiven la innovació, de tal manera que dispara la prosperitat i les oportunitats d’un territori de forma exponencial.
Hem tingut ocasió de crear el primer Atles de Districtes d’Innovació del Món, que es publicarà properament. Hem analitzat l’impacte que produeixen en la societat els 50 districtes d’innovació més potents dels Estats Units, en ciutats com Nova York, Boston, San Francisco Bay Area, Los Angeles, Chicago, Pittsburgh, Austin, entre d’altres.
Una de les principals troballes de la recerca és que els districtes d’innovació tendeixen a crear cercles econòmics virtuosos. De cada empresa, institució governamental de recerca, o centre de transferència de tecnologia tendeixen a sorgir nombroses iniciatives i spin-offs, en una sort de procés de difusió, que fa que aquests districtes produeixin 4 vegades més innovacions (patents, nous productes, nous serveis o R&D) per professional. També, atreuen o creen fins a 9 vegades més llocs de treball intensius en coneixement, i generen 20 vegades més producció econòmica per habitant. Al seu torn, per cada lloc de treball intensiu en coneixement, aquests districtes generen en cascada 4 o 5 llocs de treball extra de suport a la indústria, contribuint a la reducció de l’atur.
Pel que fa el know-how col·lectiu del territori, la recerca dels investigadors Hausmann i Hidalgo en el camp de la complexitat econòmica i del Product Space of Exports, demostra que el nivell de sofisticació i diversificació de les exportacions d’un país o d’una regió manté una íntima relació amb la robustesa i prosperitat del sistema econòmic de la societat. Així mateix, el nivell de complexitat i diversificació dels productes d’alt valor afegit que un país exporta serveix d’indicador avançat per a fer pronòstics de creixement econòmic amb gran fiabilitat. Els països que exporten productes amb aquestes característiques disposen d’una economia més pròspera i resilient a les crisis cícliques, així com índexs d’atur, de criminalitat i de corrupció estructural notablement més baixos.
![RDM Rotterdam és el punt d'accés per a la innovació al port, on la indústria manufacturera del futur està prenent forma. [Imatge de Francesc Bonada]](https://piernext.portdebarcelona.cat/wp-content/uploads/2019/05/20190129_102543.jpg)
Finalment, les xarxes i plataformes logístiques àgils i eficients permeten exportar els productes d’alt valor afegit de manera competitiva en el mercat global. En aquest sentit, els ports tenen un impacte immens en la salut de l’economia d’un país, gràcies a la creixent competitivitat del transport marítim i pel volum de productes i mercaderies que mouen. No és casualitat que una infraestructura com el Canal d’Erie permetés el creixement exponencial del Port de New York, convertint la ciutat en el centre econòmic mundial. Un fenomen similar ha convertit a Singapur en un vector logístic i econòmic de primer ordre en el sud est asiàtic durant els últims cinquanta anys.
Una de les principals troballes dels nostres estudis és que els districtes d’innovació que actuen en sinèrgia amb les indústries que disposen d’un avantatge comparatiu en el territori, així com amb les xarxes d’exportació, tendeixen a generar un impacte positiu en la societat. Aconsegueixen uns beneficis molt superiors a aquells que es tanquen en si mateixos i no creen un vincle tecnològic amb la indústria exportadora local.
En aquest sentit, el potencial estratègic dels ports com a vectors potenciadors de la prosperitat i d’impacte econòmic positiu es pot multiplicar si, al integrar plataformes logístiques intermodals, esdevenen també amfitrions de hubs d’innovació, recolzant les indústries que disposen d’un avantatge comparatiu en el territori.
![El Nottingham Ningbo Incubator Center és un hub per a empresaris i estudiants que busquen transformar idees en productes viables i companyies escalables. [Imatge de UNNC Incubator]](https://piernext.portdebarcelona.cat/wp-content/uploads/2019/05/incubator-ok.png)
Una estratègia guanyadora pot ser incorporar de manera eficient hubs d’innovació (generació de noves idees, productes, solucions, serveis) en l’entorn del ports, en sinèrgia amb les plataformes logístiques. Així es podria multiplicar l’efecte positiu per la societat i el desenvolupament d’una economia forta i competitiva, al servei de les persones.
Per exemple, la Xina està desenvolupant una iniciativa pionera a l’entorn del Port de Ningbo, en el delta del riu Yangze, proper a l’autoritat portuària nº 1 del món en tonatge de mercaderies transportades via contenidors. D’una banda, el 2016 es va crear Ningbo Supply Chain Innovation Institute China, integrat en la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT). L’objectiu és impulsar la recerca puntera i transferència de tecnologia relativa com a centre de recerca en logística i cadena de suministre, per a potenciar la regió com a hub logístic intermodal líder a nivell mundial. De l’altra, la Universitat de Nottingham Ningbo Xina (UNNC) ha llançat oficialment el Centre d'Incubadores Nottingham-Ningbo, destinat a esdevenir un ecosistema per donar suport a emprenedors i estudiants que volen transformar les idees en productes viables i en empreses escalables.
Per la seva banda, el govern de Singapore va posar en marxa al 2016 una associació entre Georgia Institute of Technology i la Universitat Nacional de Singapur per crear una nova iniciativa de recerca centrada en l'anàlisi de dades, l'automatització i el desenvolupament de ports, per generar sinèrgies positives amb el hub intermodal i l’economia regional.
En l’àmbit europeu, el Port de Rotterdam ha llençat recentment quatre iniciatives per donar suport a l’ecosistema d’innovació local: el Rotterdam Innovation District, el Port Innovation Lab en col·laboració amb la universitat de Delft, el programa SmartPort 2.0, i el programa PortXL, que exerceix d’acceleradora d’iniciatives emprenedores centrades en la millora dels serveis relatius al Port.
Podem tancar aquesta llista d’exemples amb Pier01, primer campus de l’associació d’emprenedors Barcelona Tech City, que acull el Port de Barcelona en un antic magatzem de mercaderies del segle XIX i considerat un dels centres d’innovació més importants del món segons la revista Forbes. Presenta una oportunitat extraordinària per establir relacions entre els ecosistemes d’innovació, de producció industrial, i d’exportació de productes i serveis d’alt valor afegit. Un exemple de contribució decisiva a la creació d’una societat més pròspera, justa, i generadora d’oportunitats per al desenvolupament del talent dels seus ciutadans.
