Jordi Torrent és el Cap d’estrategia del Port de Barcelona.
L'IMPACTE DE LA GUERRA I EL BLOQUEIG DE L'ESTRET D'ORMUZ EN LES CADENES DE SUBMINISTRAMENT GLOBALS
Transcorregut un mes des de l'inici dels atacs coordinats contra l'Iran d'Israel i els Estats Units (impulsats pel primer i als quals els EE. UU. es van veure arrossegats, mai no sabrem si de bon o de mal grat, convençuts o enganyats pel seu principal aliat a l'Orient Mitjà), pràcticament no hi ha ningú que no conegui la importància de l'estret d'Ormuz per a l'economia mundial.
El seu tancament efectiu a causa dels atacs occidentals i les represàlies iranianes contra la navegació mercant i les monarquies del Golf, és la principal conseqüència negativa econòmica d'aquesta guerra, que ja s'ha cobrat un nombre obscè de vides civils innocents, especialment a l'Iran i el Líban. No permetem que s'oblidi que aquest és el principal drama d'aquest conflicte.
Tampoc que la guerra és un nou atac demolidor al fràgil sistema de dret internacional que la comunitat internacional porta setanta anys intentant construir.
Dit això, tornem però a la qüestió que ocupa aquest article: l'impacte que la guerra i el bloqueig de l'estret d'Ormuz estan tenint en les cadenes de subministrament globals, el transport marítim i quines poden ser les conseqüències de tot plegat.
UN PAS SENSE ALTERNATIVA: QUÈ CIRCULA PER ORMUZ
Com tothom ja sap, per Ormuz passa aproximadament el 20% del petroli i gas natural liquat del món, els principals destins del qual són els països asiàtics, components essencials dels fertilitzants mundials (urea i sofre, per exemple) i altres matèries primeres i metalls importants per a la indústria manufacturera, com ara l'heli qatarià i l'alumini de Bahrain.
És una via de pas que no compta amb alternatives que puguin canalitzar aquestes mercaderies de forma massiva, com sí que ocorre amb altres vies de pas, com el canal de Suez, el canal de Panamà o l'estret de Malacca.
Les exportacions i importacions dels països tancats per l'estret d'Ormuz (Iraq, Kuwait, Bahrain, Qatar i els Emirats Àrabs Units) no tenen cap altra forma de sortir i entrar del golf Pèrsic que no sigui per Ormuz, ja que els desviaments per via terrestre mitjançant canonades, camions i serveis ferroviaris o per via aèria, només poden absorbir una petita quantitat del flux marítim habitual.
El tancament d'Ormuz ha suposat també un cop molt dur per al port de Dubái, un dels principals hubs de transbordament, especialment de contenidors, del món. Finalment, després d'un període prolongat de preus i nòlits de transport marítim baixos, la crisi d'Ormuz ha empès a l'alça els nòlits de transport marítim de contenidors i de noliejament i transport de granels líquids i sòlids.
CONSEQÜÈNCIES IMMEDIATES: PETROLI, NÒLITS I SECTORS EN ESCAC
El tancament d'Ormuz està produint conseqüències negatives diverses, com són l'increment del preu del petroli i el gas natural, desabastaments en països asiàtics amb poques reserves de combustibles fòssils (especialment al sud-est asiàtic), pèrdues enormes i fins i tot tancaments d'empreses i fàbriques de sectors molt diversos que necessiten matèries primeres del Golf (indústria química coreana, sector tèxtil al subcontinent indi o indústria occidental intensiva en el consum d'alumini com pot ser la de les begudes enllaunades).
També veiem dificultats per al sector agrícola en països africans, pèrdues del sector agroalimentari i tèxtil europeu, que veu com s'encareixen les matèries primeres i no poden accedir als seus mercats a l'Orient Mitjà i el Golf Pèrsic (per exemple, els exportadors i comercialitzadores d'alfals cap als Emirats i Qatar), dificultats per a la fabricació de microxips dependent en part de l'heli provinent del Golf Pèrsic, etc.
DOS ESCENARIS: RECUPERACIÓ RÀPIDA O DANY ESTRUCTURAL
Si el conflicte dura poc temps més, tal com sembla, les cadenes de subministrament globals podran recuperar-se de forma relativament ràpida, encara que hi haurà sectors que patiran les conseqüències de la guerra i el tancament de l'estret d'Ormuz durant anys.
Si el conflicte amb el nivell d'intensitat actual i el tancament total o parcial d'Ormuz s'allargués fins a l'estiu o fins i tot més enllà, les conseqüències per a l'economia mundial podrien ser devastadores. No sembla això possible, encara que l'erràtica i imprevisible política exterior americana no permet excloure aquest escenari.
TENDÈNCIES ACCELERADES: ELS CANVIS QUE ORMUZ HA PRECIPITAT
Sigui el que sigui el que passi durant els propers mesos, el que sembla inevitable és que la guerra no només consolidarà, sinó que accelerarà, tendències que s'estaven desenvolupant des de, com a mínim, la pandèmia de la Covid-19.
Les principals, a llarg termini, serien les que segueixen a continuació:
- Cerca de sobirania estratègica de les principals potències en sectors clau i molt sensibles, com són el proveïment de determinades matèries primeres i la producció de semiconductors i armament.
- Debilitament del dret econòmic internacional i del sistema que gira al voltant de l'Organització Mundial del Comerç. Major integració regional i bilateral en detriment de la integració global.
- Acceleració de la transició energètica, l'electrificació de l'economia i la generació d'energies renovables. També de la construcció de centrals nuclears.
- Diversificació dels proveïdors i de les vies de proveïment de les grans potències (impuls de la ruta Àrtica, de les connexions terrestres centreasiàtiques, de les connexions marítimes entre Àfrica i Àsia, etc.).
- Disminució encara major del pes de l'economia americana en el PIB i el sector exterior global, en benefici dels països asiàtics i en especial de la Xina i l'Índia.
EFECTES A CURT TERMINI: CAPITAL EN FUGA I NOUS HUBS A L'HORITZÓ
A curt termini, a més, aquesta nova guerra dramàtica i el tancament de l'estret d'Ormuz provocarà altres canvis rellevants entre els quals caldria destacar:
- l'increment de la producció i exportació de combustibles fòssils dels EE. UU. i Rússia
- la fugida de capital i inversors d'Orient Mitjà i el Golf Pèrsic cap a regions menys conflictives com són Llatinoamèrica, Àsia Oriental i Àfrica
- el desenvolupament accelerat de ports i hubs logístics i portuaris al gran Orient Mitjà que pretenen competir amb Dubái
