RESourceEU: Europa busca l’autonomia estratègica amb les matèries primeres el 2026

Mentre les grans potències del planeta sembla que han escollit ensenyar múscul, la UE opta pels seus propis mecanismes per no quedar enrere en la guerra comercial i tecnològica del segle XXI. El Pla d'Acció RESourceEU, presentat el passat 3 de desembre de 2025, és una mostra de com Europa vol marcar perfil propi en l'escena internacional.

• Aquest pla és la resposta de la UE a una realitat incòmoda: els 27 depenen excessivament de la Xina per a les matèries primeres crítiques que necessita la seva indústria, la seva transició energètica i, cada cop més en el focus, la seva capacitat de defensa.

La decisió europea també pot ajudar-la a contrarestar l'agressiu posicionament internacional amb el qual els EUA han marcat l'agenda internacional en l'arrencada del 2026.

Com ha reconegut el propi president Donald Trump, la intervenció de Washington a Veneçuela i les amenaces d'annexionar-se Groenlàndia estan també vinculades a l'accés de recursos vitals com petroli i les terres rares. Així que el Pla d'Acció RESourceEU és una aposta europea per dotar-se d'autonomia estratègica.

I en aquest tauler geopolític, els ports mediterranis com el de Barcelona estan cridats a jugar un paper crucial com a portes d'entrada d'aquests materials estratègics i nodes logístics d'una cadena de subministrament que Europa vol reconfigurar des de zero.

El despertar europeu: de la dependència a l'acció

Més enllà dels titulars recents sobre les intencions de Trump, aquesta necessitat europea es remunta a més d'un lustre enrere. Així ho explica Víctor Burguete, investigador de Geopolítica Global i Seguretat de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i professor associat al Master of Science in Finance and Banking a la UPF-BSM (Universitat Pompeu Fabra- Barcelona School of Management), en assegurar que «la UE va descobrir les seves vulnerabilitats estratègiques a partir de tres grans xocs: la pandèmia, la recuperació postpandèmia amb colls d'ampolla, i la guerra d'Ucraïna».

En aquest temps la UE ha anat treballant, i el RESourceEU és l'evolució natural de la Llei de Matèries Primeres Crítiques (coneguda com a CRMA, les sigles en anglès Critical Raw Materials Act) del 2024, que va establir objectius ambiciosos però que, en només dos anys, el vertiginós ritme d'esdeveniments geopolítics va desfasar aquesta legislació.

El RESourceEU diagnostica sense embuts l'arrel del problema europeu per aconseguir matèries primeres crítiques:

• «La Xina ha establert un domini de la capacitat de producció mundial en totes les etapes de la cadena de valor, des de l'extracció fins a la fabricació de metalls o imants. Aquest domini crea dependències per a la UE i altres socis, que s'utilitzen cada cop més amb finalitats geopolítiques i poden afectar significativament la indústria manufacturera».

Un domini que es va fer patent el 2022 quan la Xina va prendre mesures per controlar les exportacions de les ara indispensables terres rares, en concret el grafit, gal·li, bismut, tungstè i germani. Unes restriccions que es van ampliar el passat mes d'octubre quan Pequín va afegir més restriccions sobre qualsevol producte industrial o de defensa que contingui aquests materials.

L'informe recull tots aquests moviments de la República Popular i conclou que aquesta exposició assegura que «una crisi en el subministrament de matèries primeres crítiques és una amenaça molt real i present per a la UE».

Vulnerabilitat de la UE en matèries primeres

Més enllà del RESourceEU i analitzant en el seu conjunt les polítiques europees en aquest àmbit, Burguete considera que «són una bona eina, però insuficients, i també revelen el punt de partida i la vulnerabilitat de la Unió Europea en aquest àmbit».

• L'analista aprofundeix en la seva anàlisi dient que «quan la UE es fixa com a objectiu produir el 10% de certes matèries primeres crítiques, el que està reconeixent és que parteix d'un sòl extremadament baix».

L'expert també assenyala que no només cal fixar-se en factors extraeuropeus, també considera que aquesta situació remarca un problema tradicional en els diferents països del Vell Continent: «els problemes actuals no són per falta de recursos naturals a Europa, sinó per un rebuig històric que va portar al tancament de mines i plantes de processament». L'expert recorda que hi ha països amb importants recursos com Suècia o Espanya.

De tota manera, l'expert del CIDOB en matèries primeres també deixa clar que, en un món que sembla encaminar-se a l'aïllacionisme i les esferes d'influència, «l'objectiu de la UE amb aquestes mesures no és l'autarquia, sinó crear interdependències que evitin bloquejos i coerció econòmica».

Per a Burguete, el marc legislatiu europeu en aquesta qüestió i iniciatives com el RESourceEU poden obrir marcs de cooperació internacional amb altres actors que no siguin Estats Units, la Xina o Rússia. «Hi ha voluntat de col·laborar des de molts països, però Europa ha d'oferir generació de valor i no reproduir mecanismes neocolonials de simple extracció».

Col·laboració UE-països extracomunitaris

Segons l'analista del CIDOB, Austràlia i el Canadà són dos candidats per col·laborar amb Europa (i amb importants recursos). Així mateix, Burguete destaca «que aquests possibles socis i el sud global rebutgen el marc de la competició estratègica. Llavors, la clau és si la Unió Europea serà capaç de mostrar-se com una alternativa o tindrem un paper més de vassallatge respecte a les grans potències».

La Comissió ha començat a desenvolupar una intensa agenda diplomàtica en l'àmbit de les matèries primeres. Des del 2021, s'han signat 15 acords d'associació estratègica amb països rics en recursos. Un dels últims ha estat Sud-àfrica, amb el qual es va signar un Memoràndum d'Entesa el 20 de novembre de 2025 per desenvolupar el projecte miner de Zandkopsdrift, que explotarà importants jaciments de terres rares i manganès.

L'opinió de Burguete es pot reforçar amb dades d'altres organismes internacionals. Per exemple, l'informe de l'OCDE, Economic Security in a Changing World, ressalta el paper d'alguns països que no són la Xina i que poden ser una font alternativa de matèries primeres crítiques gràcies als seus rics jaciments.

Segons l'esmentat informe, Indonèsia pot ser una important font de subministrament de cobalt, Filipines destaca com a productor de níquel i Austràlia o Xile són líders mundials de la producció de liti.

En aquest escenari d'una UE convertida en una alternativa a potències més agressives, els ports esdevindran actius importants ja que són les portes d'entrada a la UE per a aquests recursos estratègics. Informes com el Port politics: Strategic autonomy and European ports del think tank Clingedael Institute, destaquen el rol d'aquestes infraestructures en l'autonomia geoestratègica que anhelen els 27 estats membres.

En l'àmbit concret de les matèries primeres crítiques, els ports no només compten com a punts d'importació, sinó que també permeten controlar la traçabilitat i faciliten l'emmagatzematge d'aquests recursos estratègics. Dos elements importants si es volen evitar interrupcions en el subministrament per tensions geopolítiques.

Col·laboració publicoprivada per a una major autonomia estratègica

Tornant al contingut concret del pla RESourceEU, la Comissió ha establert per a enguany la creació el 2026 del Centre Europeu de Matèries Primeres Crítiques, inspirat en l'Organització Japonesa de Seguretat de Metalls i Energia (JOGMEC).

Tal com indica el document de treball de la UE, «aquest Centre desenvoluparà una intel·ligència sistèmica sobre la cadena de valor i sobre els mercats primaris i secundaris, amb la finalitat d'informar les accions europees i nacionals en matèria d'inversió, emmagatzematge i compres conjuntes».

• Aquest nou organisme actuarà com a gestor de cartera de projectes estratègics, utilitzant instruments financers adaptats a les necessitats de cada projecte: des de préstecs i garanties fins a participacions de capital, en cooperació amb institucions financeres públiques i privades.

Si es mira la seva funció més crítica, aquesta serà actuar com a escut protector de la competitivitat europea i la resiliència del mercat únic. Així, en teoria, es garanteixen unes reserves estratègiques de matèries primeres crítiques en moments d'incertesa geopolítica. Per garantir la viabilitat dels projectes i desenvolupar aquestes reserves, el Centre tindrà mandat per realitzar operacions de compra conjunta, així com connectar l'esfera pública i privada per desenvolupar projectes.

«En un entorn de major competència, major assertivitat i competència estratègica, és molt necessari que els dissenyadors de polítiques públiques i el sector privat vagin de la mà», explica Víctor Burguete sobre l'orientació que ha de seguir aquesta política europea.