Així afecta els ports el Mecanisme d’Ajust a Frontera per Carboni

Obligació informativa fins a finals de 2025

Les companyies importadores de mercaderies subjectes al Mecanisme d'Ajust a Frontera per Carboni (CBAM per les sigles en anglès) ja han presentat el seu primer informe trimestral.

Hi han hagut de notificar les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) incorporades a les seves importacions (emissions directes i indirectes) corresponents als mesos d'octubre, novembre i desembre de 2023. Fins a l'1 de gener de 2026, aquesta nova obligació serà merament informativa, sense necessitat de fer cap pagament o ajust financer.

A partir del 2026, els importadors hauran de declarar (de forma anual i ja no trimestral) la quantitat de mercaderies importades a la Unió Europea l'any anterior i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle implícites.

En funció d'aquestes declaracions, que afecten tota la cadena de subministrament, els importadors han d'adquirir un nombre de certificats CBAM corresponents a aquestes emissions. Cal destacar que els importadors són els responsables principals d'aquestes declaracions i els que s'han d'ocupar de contactar amb tots els fabricants i proveïdors implicats.

Objectiu: evitar la fugida de les indústries

La implementació del CBAM tindrà lloc paral·lelament a l'eliminació progressiva de l'assignació gratuïta de drets d'emissió de les indústries europees, en el període 2026-2034. La seva raó de ser és evitar la fugida de les indústries subjectes al Règim de Comerç de Drets d'Emissió de la UE (RCDE UE), aquelles que han d'adquirir drets per les seves emissions cap a altres països amb polítiques climàtiques menys estrictes.

En aquest sentit, els preus dels certificats CBAM es calcularan en funció del preu mitjà setmanal de subhasta dels drets d'emissió del RCDE UE, expressat en euros/tona de CO2 emesa.

La posada en marxa del CBAM ja ha aixecat les primeres reaccions.

En un article publicat per l'agència EFE, Núria del Pozo i Elvira Carles han advertit que “el camí cap a la implementació efectiva del CBAM no serà fàcil”. La responsable legal i la directora de la Fundació Empresa & Clima, respectivament, assenyalen que “un dels principals obstacles és la càrrega burocràtica addicional imposada als importadors, que es pot convertir en un augment de costos, així com en pèrdua de competitivitat”.

En aquesta mateixa línia, l'investigador en transició energètica del Port de Barcelona Maurici Hervas, coincideix a indicar que “el transport internacional es pot veure afectat per l'aplicació del CBAM, resultant en una disminució del comerç global amb la UE dels productes sota el llindar aquest mecanisme i els seus productes elaborats”.

Aquesta disminució, argumenta l'expert del Port de Barcelona, ​​tindrà dues arrels: l'increment del preu final dels productes, que redundarà en una disminució de la demanda, i la pèrdua de competitivitat exportadora transitòria de la UE”.

Pèrdua de competitivitat o avantatge a llarg termini

Pel que fa a la possible pèrdua de competitivitat dels països de la UE, Hervas indica que com més gran sigui el “diferencial temporal entre les mesures de la UE i les mesures a nivell global, o almenys dels principals països competidors, més se'n ressentirà la competitivitat europea i, per tant, les exportacions en un primer moment i les importacions si això es consolida en contraccions del PIB”.

Tot i això, l'investigador del Port de Barcelona destaca que “la mesura pot resultar en un avantatge competitiu a llarg termini en incentivar la innovació i el desplegament de processos productius de baixes emissions que acabaran sent atractius a nivell global”.

Altres dificultats afegides descrites per Del Pozo i Carles són “la limitació en la disponibilitat de dades, la possible percepció de colonialisme verd per part dels països en desenvolupament, la fallida de la confiança en el marc de les negociacions climàtiques internacionals, tensions comercials i disputes a l'Organització Mundial del Comerç (OMC)”.

De fet, el Brasil, Sud-àfrica, l'Índia i la Xina (països coneguts per les sigles BASIC) ja han presentat una declaració conjunta afirmant que les “mesures unilaterals” i les “pràctiques discriminatòries” com els impostos al carboni a la frontera han de ser evitats.

Els béns implicats

Inicialment, el CBAM s'aplica únicament a les importacions de determinats béns i precursors seleccionats la producció dels quals és intensiva en carboni i presenta el risc de fuga més gran. Aquests són el ciment, ferro i acer, alumini, fertilitzants, hidrogen i electricitat. El període transitori actual, fins que no entri en vigor l'obligatorietat d'haver d'adquirir els certificats, servirà per avaluar la viabilitat d'incloure altres béns produïts en sectors coberts pel RCDE. Algunes de les importacions que podrien veure's afectades són les dels productes químics i polímers, el petroli i del gas.

Hi ha algunes exempcions, com els enviaments inferiors a 150 euros (exempció que es vol modificar per ser quantificada en quilos en lloc de pel seu valor econòmic), a mercaderies que s'utilitzaran al territori d'activitats militars de l'OTAN, ia aquelles originàries de determinats països previstos a l'Annex III del Reglament (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), així com d'alguns territoris, com Ceuta i Melilla, entre d'altres.

Al següent enllaç del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic s'explica com emplenar l'informe trimestral CBAM. 

Què està fent la resta del món?

Com s'ha comentat, el grup BASIC (Brasil, Sud-àfrica, Índia i Xina) ha emès una declaració conjunta assenyalant que el CBAM trasllada injustament als països en desenvolupament la responsabilitat de la reducció de les emissions, que entenen, hauria de recaure als països desenvolupats ateses les seves emissions històriques. Des del punt de vista de la Xina es tracta d'una mesura proteccionista, que no compleix les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i ataca el lliure comerç, perjudicant les cadenes de subministrament globals.

Altres països, en canvi, consideren que és una eina efectiva contra el canvi climàtic i estan desenvolupant sistemes semblants. És el cas del Regne Unit, que ha creat el seu propi aranzel. Aquest entrarà en vigor el 2027 i, a diferència del CBAM, inclou les importacions de vidre i ceràmica i exclou l'electricitat. Canadà, Austràlia i els Estats Units també s'estan plantejant mesures semblants.

L'objectiu últim del CBAM és fomentar una producció industrial més neta no només als països de la Unió Europea, sinó també fora. Si es compleixi, la UE lideraria i reforçaria la seva figura legisladora global en l'àmbit de la mitigació del canvi climàtic.