chainPORT: la digitalització impulsa la sostenibilitat dels ports
La principal xarxa transnacional de ports intel·ligents del món, chainPORT, centra la segona edició del seu ‘Digital Playbook’ en com la transformació digital millora l'agenda mediambiental dels ‘smart ports’.
Després d'una primera edició chainPORT ‘Digital Playbook’ centrada en com la digitalització va permetre als ports superar els desafiaments globals provocats per la COVID-19, arriba el torn de la segona edició enfocada en la digitalització i la sostenibilitat.
Els ports d'Anvers, Barcelona, Hamburg, Los Angeles i Mont-real, membres de la xarxa i col·laboradors en l'elaboració del manual de chainPORT, comparteixen les seves millors pràctiques per a avançar cap a uns ports zero emissions i intentar respondre a les dues preguntes plantejades:
- Com poden les solucions digitals impulsar l'agenda zero emissions d'un port?
- Com poden els ports aprofitar la digitalització en benefici del medi ambient?
PierNext ha parlat amb Phanthian Zuesongdham, responsable de la divisió de Solucions de Processos Portuaris de l’Autoritat Portuària d'Hamburg, per a conèixer les claus que apunta la publicació.
Phanthian Zuesongdham: “animem als ports a compartir aprenentatges digitals”
Alguna cosa que caracteritza a les publicacions digitals de chainPORT és que el seu contingut és eminentment pràctic i lògic. S'identifica un problema, s'apliquen solucions basades en tecnologies digitals i es presenten els resultats obtinguts arran d'aquestes intervencions.
Phanthian Zuesongdham, explica a PierNext que la primera edició va tenir una recepció molt bona. “Des de chainPORT pensem que seria beneficiós continuar editant aquesta sèrie de manuals digitals per a abordar altres temes que vinculen la digitalització amb aspectes associats al desenvolupament dels ports”.
“Volem animar a totes les autoritats portuàries a que impulsin la seva transformació digital, per això volem compartir aprenentatges i coneixements amb altres ports i audiències més àmplies, a les quals també convidem que comparteixin les seves experiències amb nosaltres”, afirma.
Cap a la sostenibilitat dels ports
Tal com es recorda en la introducció del manual, el moviment de mercaderies és un dels principals responsables de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. En concret, al voltant del 2,5% de les emissions mundials les genera el transport marítim, segons la Comissió Europea.
Un dels objectius que l'Organització Marítima Internacional (OMI) s'ha proposat és reduir les emissions anuals de gasos d'efecte d'hivernacle del transport marítim internacional en almenys un 50% per a 2050 en comparació amb les xifres de 2008.
Encara que els ports són només una baula més en el trànsit de mercaderies, deuen descarbonitzar les seves operacions per a garantir la seva pròpia sostenibilitat. Incorporar tecnologies zero emissions per a manipular càrrega dins i fora dels ports és una mesura per a combatre el canvi climàtic i reduir les emissions d'altres contaminants nocius.
“El repte al qual ens enfrontem no el resoldrem individualment. Per això és fonamental que tots els ports col·laborem per a afrontar aquests desafiaments, perquè el temps constreny”, assegura Zuesongdham.
Atès que la sostenibilitat i el medi ambient són camps bastant amplis, la responsable de la divisió de Solucions de Processos Portuaris de l’autoritat portuaria alemanya explica que s'han centrat en compartir solucions que redueixin la contaminació emesa en els ports, ja sigui CO₂, acústica o marina, per a “compactar” el contingut i que sigui més tangible i amè.
“Les tecnologies digitals són un dels mitjans que ens ajudaran a transformar les nostres capacitats per al benefici de tota la societat”.
Phanthian Zuesongdham, Autoritat Portuària d’Hamburg
Manual chainPORT de les millors pràctiques portuàries
Sota l'ampli ventall de la sostenibilitat, el manual de chainPORT aborda temes com la gestió del trànsit en les terminals, la gestió de residus, la gestió avançada de la informació portuària, el consum de combustible i la manera de preservar la qualitat de l'aire i de l'aigua.
Gestió del trànsit amb computació quàntica
MOZART (Mobility OptimiZation and Analysis in Real Time) és el nom del projecte del port d'Hamburg per a optimitzar el trànsit rodat en les instal·lacions portuàries i a la ciutat d'Hamburg. Emprant computació quàntica, el port ha aconseguit regular els gairebé 20.000 camions que circulen diàriament per les seves instal·lacions i que depenien dels 35 semàfors que gestionen el trànsit, generant colls d'ampolla a causa de la seva falta de coordinació.
La situació del trànsit es determina a partir dels sensors col·locats en la xarxa assignats a un model de trànsit. Per exemple, si es detecta un escamot de camions, el control òptim del trànsit prioritzarà la seva circulació no sols en un semàfor sinó en els següents per a permetre que transitin per les instal·lacions portuàries sense retards.
Gestió de residus automatitzada en el Port de Barcelona
En el sector marítim, els residus que es recol·lecten dels vaixells es mesuren segons el seu volum, no el seu pes, provocant una falta de precisió i fiabilitat. Per aquesta raó, el Port de Barcelona ha buscat automatitzar aquest procés perquè la informació arribi al Sistema d'Informació Portuària en temps real.
Un làser mesura el volum dels residus, una sèrie de cambres identifiquen la classe MARPOL dels mateixos assistides per tecnologia d'infrarojos que detecta la temperatura. Gràcies a aquest sistema, la recol·lecció de residus pot executar-se les 24 hores del dia de manera automatitzada, es garanteix la confiança dels operadors i s'eviten problemes de preus.
Gestió avançada de la informació portuària Port de L.A.
El Port Optimizer del port de Los Angeles és una solució de programari basada en el núvol que millora el rendiment i la previsibilitat de la cadena de subministrament. Proporciona informació en temps real a través d'un únic portal per a programar, anticipadament, l'arribada de contenidors.
La integració de les dades de tot l'ecosistema portuari gràcies a l'aprenentatge automàtic ajuda a la cadena de subministrament a supervisar i respondre a les condicions dinàmiques, alinear a persones i recursos permetent optimitzar les operacions de càrrega i descàrrega i reduir les emissions en augmentar l'eficiència operativa de la terminal.
Gestió de la qualitat de l'aire i de l'aigua en el port d'Anvers
Dues iniciatives del port d'Anvers, Smart Water Sensor i Inoses, busquen millorar el sanejament de les aigües i la qualitat de l'aire.
La primera vol acabar amb els abocaments de combustible, uns 150 anuals, que es produeixen en el port. Gràcies a la utilització de drons equipats amb programari de visió per ordinador per a localitzar abocaments de petroli, el port pot detectar-los més ràpidament i identificar tant la causa principal dels mateixos i a les parts implicades.
A més, s'està duent a terme un seguiment continu i sistemàtic de la qualitat de l'aigua mitjançant l'ús de sensors d'aigua intel·ligents que mesuren múltiples paràmetres com l'acidesa (pH), l'oxigen, la terbolesa i la conductivitat. Això permet al port tenir una millor visió de la qualitat general de l'aigua i facilita una intervenció més ràpida en cas d'incidents o emergències.
Referent a la qualitat de l'aire, el port belga és un dels majors centres químics, ja que es produeixen uns 50 components orgànics volàtils (COV, en anglès) diferents. Una qüestió que el port vol erradicar és la desgasificació il·legal dels petroliers. Per a establir un sistema de vigilància en tot el port, ha construït una xarxa de més de 70 Inoses que mesuren la qualitat de l'aire en temps real, especialment, la presència de COV.
Gràcies a uns sensors específics i a algorismes avançats d'Intel·ligència Artificial (IA), es realitza un mesurament continu de l'aire. En el cas de detectar concentracions elevades, es dona l'alarma a una central perquè s'intervingui en l'origen de l'incident.
Transport intel·ligent en el Port de Mont-real
‘Smart locomotive driver assistance’ és el projecte del port de Mont-real, que amb més de 100 km de línies ferroviàries i quatre locomotores, ofereix serveis de maniobra en el moll als seus socis ferroviaris. Atès que més del 60% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle procedeixen de les seves activitats ferroviàries, en 2010 Mont-real va començar a substituir la seva flota per locomotores GenSet de nova generació i baixes emissions.
Per a optimitzar al màxim els beneficis mediambientals, en 2021 va provar un panell de control a bord que fa recomanacions al conductor en temps real amb l'objectiu d'optimitzar i estalviar en el consum de combustible segons els paràmetres del tren capturats per sensors. Anualment, el projecte podria reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del port en un 7% i el consum de combustible en un 11%.
La tercera edició de chainPORT ‘Digital Playbook’ està en camí
Els reptes als quals el sector ha de fer front no acaben aquí. Tal com afirma Zuesongdham, els ports no poden “quedar-se parats” davant els canvis que està experimentant el sector marítim, portuari i la logística en general, i que requereix d'una adaptació als ritmes que imposen aquestes noves demandes.
“L’ecommerce està emergint i les regulacions mediambientals són cada vegada més estrictes. També ho són les demandes de les ciutats portuàries, que sol·liciten als ports que apliquin models de negoci sostenibles que no descurin el paper dels ports com a motors de l'economia regional. El món canvia i les tecnologies digitals són un dels mitjans que ens ajudaran a transformar les nostres capacitats per al benefici de tota la societat”, pronostica.
La societat o el capital humà serà, precisament, protagonista de la tercera edició de chainPORT ‘Digital Playbook’. La gestió del talent i de les habilitats en el context de la digitalització en el sector portuari coparan les pàgines d'una edició que, avança Zuesongdham, innovarà en el seu format, encara que no pot revelar res més fins el mes de juny.