Com la taxonomia europea ajudarà a descarbonitzar el transport marítim

La transició verda comença a la butxaca

L'adopció d'un llenguatge comú a què els inversors poden recórrer per invertir en projectes i activitats econòmiques amb una incidència positiva i substancial en el clima i el medi ambient”.

Amb una cosa tan simple i alhora tan complexa com és establir una taxonomia o classificació verda europea, els països de la UE volen “millorar el flux de capitals cap a activitats sostenibles”. La meta final és que “Europa sigui climàticament neutra d'aquí al 2050 i protegir, conservar i millorar el capital natural i la biodiversitat”.

Per què un llenguatge per a inversors?

Doncs perquè Brussel·les és molt conscient que complir els objectius climàtics i mediambientals requereix “un important component d'inversió privada”. En aquest sentit, la taxonomia de la UE (el Reglament UE 2020/852) intenta dirigir el capital a les activitats necessàries per assolir la neutralitat en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

“Hi ha molts incentius per a la descarbonització, com el Green Deal (Pacte verd europeu) o el REPowerEU. La maquinària ja està en marxa. Amb la taxonomia el que es persegueix és accelerar la descarbonització, dirigint la inversió cap a aquells projectes que realment són prioritaris”, explica Héctor Calls, cap de sostenibilitat ambiental del Port de Barcelona.

Calls està convençut que la taxonomia "pot ajudar moltíssim el sector del transport marítim, amb inversions en combustibles alternatius, l'electrificació de ports i la millora de les connexions ferroviàries".

La descarbonització al sector marítim

El de la taxonomia és un procés en desenvolupament continu, que es va actualitzant a mesura que s'arriben a nous acords. En una de les darreres actualitzacions, s'han modificat els criteris tècnics de selecció del transport marítim de mercaderies i passatgers per adaptar-los als criteris de descarbonització adoptats per l'Organització Marítima Internacional (OMI) i la Unió Europea, que seran aplicables a partir de l' de gener del 2025.

L'estratègia revisada de l'OMI és més ambiciosa quant a la reducció de gasos amb efecte d'hivernacle. Preveu una disminució de la intensitat de carboni del transport marítim internacional en almenys un 40% d'aquí al 2030. Finalment, planeja assolir les emissions netes nul·les el 2050, com a molt tard, o al voltant d'aquest any. L'entitat basa la consecució de les fites esmentades en l'adopció de fonts d'energia, combustibles i/o tecnologies d'emissions de gasos d'efecte hivernacle nul·les o gairebé nul·les. Segons el pla traçat, cal que arribin al 10% de l'energia utilitzada pel transport marítim internacional per al 2030.

En línia amb l'OMI, el Consell de la Unió Europea ha adoptat un nou Reglament per descarbonitzar el sector marítim, que es basa en la iniciativa coneguda com a FuelEU Maritime. El principal objectiu de FuelEU Maritime és augmentar la demanda i ús sistemàtic de combustibles renovables i combustibles hipocarbònics per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del sector del transport marítim.

Què és sostenible segons la taxonomia?

La taxonomia consisteix en una sèrie de definicions robustes i requeriments de divulgació transparents elaborats per experts i científics que, a grans trets, persegueixen desemmascarar el greenwashing. La decisió última, però, continua sent del capital perquè la taxonomia no obliga a invertir o desinvertir en cap empresa, tecnologia o àmbit econòmic.

La seva elaboració es remunta a l'any 2016 quan va començar a treballar el primer grup d'experts. Aquests experts han establert un conjunt de normes i criteris que estableixen i defineixen quines activitats es consideren sostenibles. En aquest sentit, permet (o exigeix, en determinades ocasions) que les empreses calculin com de verdes són les seves activitats.

S'estableix que una activitat és considerada “sostenible” als efectes de la taxonomia si compleix les quatre condicions següents:

1. Contribueix de manera substancial almenys a un d'aquests objectius mediambientals:
   • mitigació del canvi climàtic;
   • adaptació al canvi climàtic; 
   • ús sostenible de l'aigua i els recursos marins; transició cap a una economia circular;
   • control i prevenció de la contaminació i els residus;
   • protecció i rehabilitació de la biodiversitat i els ecosistemes.
2. No causa un dany significatiu a cap dels altres cinc objectius ambientals.
3. Respecta les salvaguardes mínimes socials i de governança establertes.
4. Compleix els criteris tècnics de selecció establerts.

El reglament també estableix requeriments de divulgació de l'alineació amb la taxonomia, cercant fomentar la transparència, prevenir el blanqueig verd d'imatge i fomentar la credibilitat del mercat.

La taxonomia, per a cada tipus dactivitat, indica explícitament a quin objectiu o objectius ambientals ha de contribuir de forma substancial i com i també explicita què significa per a cada tipus dactivitat el concepte de no fer un dany significatiu a la resta dobjectius.

Els diferents sectors, activitats i criteris de compliment poden trobar-se al EU Taxonomy Compass.

Així, per exemple, una de les activitats incloses a la taxonomia és la “infraestructura per al transport marítim amb baixes emissions de carboni”. Es defineix aquest tipus d'infraestructures com la “construcció, modernització, operació i manteniment de la infraestructura necessària per a l'operació amb zero emissions de CO2 dels vaixells o de les operacions pròpies del port, així com infraestructura dedicada al transbord i canvi modal i instal·lacions de servei, sistemes de seguretat i gestió del trànsit”.

Aquest tipus d'infraestructures, per ser considerades sostenibles, han d'ajudar substancialment a mitigar el canvi climàtic (l'objectiu al qual s'ha de contribuir substancialment és especificat a la pròpia taxonomia) i per això han de complir dues característiques:

1. La infraestructura compleix un o més dels criteris següents: 
   • la infraestructura està dedicada a l'operació de vaixells amb zero emissions de CO2, per exemple, de proveïment a base d'hidrogen;
   • la infraestructura està dedicada al subministrament d'energia elèctrica des de terra als vaixells atracats (OPS, on-shore power supply);
   • la infraestructura està dedicada a l'exercici de les operacions pròpies del port amb zero emissions directes de CO2;
   • les infraestructures i instal·lacions estan dedicades al transbordament de mercaderies entre modes: infraestructura terminal i superestructures per a càrrega, descàrrega i transbordament de mercaderies;
   • la modernització de la infraestructura existent necessària per permetre el canvi modal i apta per al seu ús per vaixells amb zero emissions directes de CO2 i que hagi estat subjecta a una avaluació verificada de resistència al clima.

2. La infraestructura no està dedicada al transport o emmagatzematge de combustibles fòssils.

A més, s'indica explícitament allò que s'entén per no causar un dany significatiu a la resta de criteris: adaptació al canvi climàtic, aigua, economia circular, prevenció de la pol·lució i biodiversitat així com quines són les mínimes salvaguardes exigides per a aquest tipus d'activitat.

El transport marítim, clau en la descarbonització

“Els sectors portuari i marítim són clau en la descarbonització perquè és el transport que emet menys gasos d'efecte hivernacle per tona transportada, darrere del 80% del transport mundial de mercaderies i de tan sols el 3% de totes les emissions d'origen humà”, assenyala Hèctor Calls. En aquest sentit, el cap de sostenibilitat ambiental del Port de Barcelona recalca la importància del transport marítim a la cadena logística, així com l'eficiència amb què mou mercaderia.

A la Unió Europea, el transport per vies navegables va generar entre el 3 i el 4% de les emissions totals de CO2 el 2021. Tot i la caiguda de l'activitat el 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19, s'espera que el transport marítim segueixi creixent, impulsat per laugment de la demanda de recursos primaris i el transport de contenidors.

La taxonomia s'està implementant de manera gradual, però alhora continua en procés de desenvolupament. Des de l'1 de gener de 2023, les empreses més grans no financeres estan obligades a publicar informes detallant-ne l'elegibilitat i com s'alineen les activitats amb certs criteris.

A partir del gener del 2025, la taxonomia es començarà a aplicar a les institucions financeres, que hauran d'incloure estimacions a l'alineament de la taxonomia respecte a l'avaluació del DNSH (Do No Significant Harm) d'exposicions a tercers països sobre l'any previ.

Finalment, el 2026, les institucions creditícies hauran d'incloure l'alineació de la taxonomia del trading book i en comissions i tarifes d'activitats no bancàries.