L’expansió global dels ports: nous actors globals
Crear oportunitats d'inversió, diversificar ingressos o comptar amb una presència estratègica en diverses regions del món són motius que justifiquen que, amb més freqüència, més ports apostin per internacionalitzar-se. Busan i Anvers-Bruges comparteixen la seva experiència amb PierNext.
Llaços globals de les autoritats portuàries. Les aliances, participacions i adquisicions que Busan, Rotterdam, Anvers-Bruges i diversos ports xinesos estan realitzant en altres regions del món demostren que establir llaços globals amb altres autoritats portuàries és un pilar dels seus models de negoci.
Així ho van explicar els portaveus que lideren l'expansió dels ports d'Anvers-Bruges i Busan en el debat ‘International Expansion of Port Authorities’, moderat per Jordi Torrent, responsable d'estratègia del Port de Barcelona.
No obstant això, no tots els ports s'expandeixen de la mateixa manera i amb el mateix objectiu. La taula rodona organitzada com a part del Smart Ports: Piers of the Future 2022, va posar en relleu aquesta diversificació.
Busan: suport a les empreses coreanes amb una xarxa logística
Busan, punta de llança de l'economia coreana. El port de Busan és el primer de Corea i el 6è del món en termes de volum de manipulació de contenidors. “El 80% de les exportacions i importacions passen pel nostre port. Amb el nou govern, les companyies estatals, com és el nostre cas, han d'ajudar a les empreses coreanes en la seva expansió internacional”, va explicar en la taula rodona Jinsun Shin, directora general de l'oficina europea de l'Autoritat Portuària de Busan.
En 2006 el port de Busan va començar a obrir oficines de representació en ciutats com Xangai, Tòquio, Londres i Los Angeles. “Els representants investiguen i preparen informes sobre tendències marítimes globals que envien a l'oficina central com a part de la nostra estratègia d'expansió”, va compartir.
Encara que l'Autoritat Portuària de Busan es va crear com a companyia pública en 2004, Shin destaca que l'adopció d'una estratègia smart i col·laborativa són en part responsables del seu creixement:
D'altra banda, el port també col·labora amb empreses coreanes establint plataformes logístiques. La primera es va obrir a Rotterdam i la segona a Barcelona. En el segon cas, la societat B2B Logistics Busan & Barcelona hub S.L, amb la participació del 51% del port de Busan i el 49% del Port de Barcelona, s'encarregarà de facilitar la distribució de productes coreans a través d'un magatzem situat en la Zona d'Activitats Logístiques.
“Analitzem els volums de càrrega de l'últim lustre i contactem a les empreses locals que exporten a Europa. Rotterdam és el port que gestiona el major volum de càrrega del continent i Barcelona del sud d'Europa, per això els hem seleccionat”, va desgranar.
Shin va avançar que Busan està fent prospeccions a Atlanta, als Estats Units, i a l'Iraq, on realitzen labors de consultoria amb el govern. “També estem considerant ampliar la categoria d'inversions i gestió per a incloure les terminals portuàries”, va avançar la responsable de l'oficina europea que el port té a Rotterdam.
Anvers-Bruges: una fusió que enforteix la seva presència global
En el cas del port d'Anvers-Bruges, que va completar la fusió dels ports d'Anvers i Bruges al maig, Luc Arnouts, vicepresident de Relacions Internacionals, va afirmar que la unió de tots dos permet crear una entitat més robusta per a enfrontar-se als reptes d'avui i de demà.
“La integració és vertical i horitzontal. El nostre principal objectiu és la transició digital i energètica. El port de Bruges compta amb molta experiència en importació de gas natural liquat, mentre que Anvers, que compta amb el major grup químic integrat, té la necessitat d'importar molècules verdes per a incrementar el nostre paper com a importadors europeus”.
El representant del port belga va relatar que fa dècades que van iniciar la seva activitat internacional moguts, inicialment, per la promoció i posicionament del port a nivell global.
“Una altra raó de pes són els fluxos de càrrega. Quins llocs del món poden ser interessants per a nosaltres o on podem tenir una posició forta?”, es va preguntar durant la taula rodona.
El vicepresident del port d'Anvers-Bruges va donar diversos motius més: crear oportunitats d'inversió per a les companyies belgues actives en la seva plataforma, internacionalitzar al personal del port i diversificar ingressos per a continuar creixent.
Anvers-Bruges compta amb representació en 17 països del món: el Brasil, l'Índia, Rússia, diversos països africans i Oman. Sobre aquest últim, va compartir que “és una ubicació ideal per a transbords i desenvolupament. Comencem la nostra primera indústria química allà i som accionistes en un 25% de l'entitat que gestiona el port de Duqm”.
Arnouts va explicar que el consell d'administració del port belga ha decidit continuar amb el desenvolupament d'aquest pla de negoci, que va qualificar de “ambiciós”.
“En els pròxims cinc anys volem triplicar la nostra presència en el món. Amb la fusió sentim que tenim més capacitat i majors mitjans disponibles”, va dir. “El punt de partida són els fluxos de càrrega actuals però, sobretot, els futurs. Comencem amb una anàlisi del mercat mundial, quina és la nostra quota i quines són les perspectives, utilitzant un model propi. Llavors elaborem una llista de països objectiu que creiem que poden reforçar les nostres plataformes”, va elaborar.
“Quins llocs del món poden ser interessants per a nosaltres o on podem tenir una posició forta?”
Luc Arnouts, vicepresident de Relacions Internacionals, port d'Anvers-Bruges
Rotterdam: assessorament per al desenvolupament portuari
El port de Rotterdam, per part seva, també és present a Oman. En concret, en Sohar, port i zona de lliure comerç, en una empresa conjunta formada al 50% entre el Govern d'Oman i el port holandès.
Durant el cim sobre el clima celebrada a Egipte (COP27), el Primer Ministre de Països Baixos, Mark Rutte, va signar una declaració d'intencions amb el govern d'Oman sobre cooperació en matèria d'hidrogen. L'objectiu és establir cadenes d'importació d'aquest gas des de països amb la capacitat per a generar energia renovable a baix cost i exportar-la al nord-oest d'Europa.
Rotterdam també participa en els ports de Pecém (el Brasil) i en varis d'Indonèsia. En aquest últim ho fa mitjançant la companyia PT Pelabuhan Rotterdam Indonèsia, que entre altres activitats, assessora al govern indonesi sobre estratègies de desenvolupament portuari en cinc ports del país.
A més, ofereix serveis de consultoria per al desenvolupament de ports en geografies com Djibouti, Surinam, Beirut, Turquia, Iemen, Sri Lanka, l'Índia i Malàisia. A més, compta amb oficines a Estònia, Alemanya, Àustria, l'Índia i la Xina.
Ports xinesos: participació en altres autoritats portuàries
Els ports xinesos també aposten per participar globalment en altres autoritats portuàries. En alguns casos, aquestes participacions s'emmarquen dins de la Belt and Road Initiative (BRI).
- El port de Xangai, a través de Xangai International Port Group, empresa xinesa que opera en exclusiva les terminals públiques del Port de Xangai, gestionarà durant 25 anys el port israelià de Haifa. L'empresa espera que el port sigui una referència a la regió del Mediterrani Oriental en termes de competitivitat i influència.
- COSCO Shipping Ports i Qingdao Port International han invertit en la construcció d'una nova terminal en Vado Ligure, prop de Gènova, que gestionaran durant un mínim de 50 anys. El projecte permetrà al port acollir grans vaixells de càrrega i augmentar la capacitat de la terminal a més d'un milió de contenidors a l'any.
Disposar de representants en l'exterior és una política comuna en altres ports.
En el cas del Port de Barcelona, els seus delegats es troben en regions diverses com la Xina, el Japó, l'ASEAN, Sud-amèrica, el Marroc i França.
Aquests exemples demostren que els ports aposten per teixir aliances per a enfortir la seva xarxa internacional. Un camí que traspassa les rutes locals i regionals tradicionals i els converteix en centres d'una estratègia logística planetària.