La directiva de diligència europea, nou far per a la sostenibilitat

Amb l'aprovació de la proposta de la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat (CSDDD, per les sigles en anglès), la Unió Europea ha tornat a marcar una fita en el camí cap a la sostenibilitat.

L'objecte de la Directiva és “establir les normes sobre les obligacions que incumbeixen les empreses en relació amb els efectes adversos, reals i potencials, sobre els drets humans i el medi ambient de les seves pròpies activitats, de les activitats de les seves filials i de les activitats de la cadena de valor de les entitats amb què aquestes empreses mantinguin una relació comercial establerta, així com sobre la responsabilitat que es deriva de l'incompliment d'aquestes normes”.

La nova norma, un cop sigui traslladada a les respectives lleis nacionals, obligarà les grans empreses a identificar i, en cas necessari, prevenir, aturar o mitigar els efectes negatius de les seves activitats al medi ambient i als drets humans, en qualsevol punt de la cadena d'activitats, ja sigui per activitats pròpies o dels seus socis comercials.

És a dir, afecta directament o indirectament tota la cadena de subministrament.

Sostenibilitat ambiental… i social

"Abarca la sostenibilitat en el sentit més ampli perquè ja no sols té en compte els aspectes relacionats amb el medi ambient, sinó també els socials", destaca Francesc Bonada, responsable d'organització i sostenibilitat del Port de Barcelona. “És cap on va el futur, cap a una economia més sostenible i justa socialment”, afegeix.

En aquesta mateixa línia, la Plataforma por Empresas Responsables l'ha definit com “un avenç històric en les obligacions de les empreses i en la protecció dels drets humans i mediambientals” i ha instat el Govern espanyol a transposar-la “sense demores” ia “millorar aspectes claus per garantir-ne l'eficàcia”.

Els països membres tenen ara dos anys per transposar la norma a la legislació.

• Les primeres empreses que hauran de complir la directiva són les de mida i poder econòmic considerables (més de 500 empleats i més de 150 milions d'euros en volum de negocis net a tot el món). Dos anys més tard, la norma s'aplicarà a les empreses amb activitats en sectors definits de gran impacte i que tinguin més de 250 empleats i un volum de negocis net de 40 milions d'euros a tot el món.
• Les petites i mitjanes empreses (pimes) no entren directament a la proposta, encara que es veuran afectades com a part de la cadena de subministrament. Sí que estan afectades directament les companyies de països tercers amb activitats a països comunitaris i que tinguin més de 250 empleats i un volum de negocis net de 40 milions d'euros a tot el món.

Què han de fer les empreses per complir la diligència?

La Comissió Europea estableix que, per complir amb la nova norma, les empreses han de:

• Integrar la diligència deguda a les seves estratègies.
• Determinar els efectes negatius reals o potencials als drets humans i al medi ambient.
• Prevenir o mitigar possibles efectes negatius.
• Posar fi als efectes negatius reals o reduir-los al mínim.
• Establir i mantenir un procediment de reclamació.
• Supervisar l'eficàcia de l'estratègia i les mesures de diligència degudes.
• Comunicar públicament sobre diligència deguda.

A grans trets, es pot dir que les empreses han d'adoptar mesures apropiades per identificar impactes adversos reals o potencials sobre els drets humans i el medi ambient en les seves pròpies operacions, en les seves filials i pel que fa a les relacions comercials directes o indirectes establertes a la cadena de valor.

En un comunicat, la comissió explica que els treballadors han de tenir accés a condicions de treball segures i saludables per assegurar així una protecció efectiva dels drets humans contemplats en els convenis internacionals. També s'indica que les empreses de mida i poder econòmic considerables (més de 500 empleats i més de 150 milions d'euros en volum de negocis net a tot el món) hauran de comptar amb un pla per garantir que la seva estratègia empresarial sigui compatible amb la limitació de l'escalfament del planeta a 1,5 °C, de conformitat amb l'Acord de París.

L'obligació d'establir i supervisar l'aplicació de la diligència deguda i d'integrar-la a l'estratègia empresarial recau sobre els directius de les companyies, segons estableix la directiva. Es persegueix que, en complir el seu deure dactuar en el millor interès de lempresa, els directius no oblidin tenir en compte les conseqüències de les seves decisions en matèria de drets humans, canvi climàtic i medi ambient.

Per sobre d'aquests, les autoritats administratives nacionals designades pels estats membres són les responsables de supervisar aquestes noves normes i poden imposar multes en cas d'incompliment. A més, les víctimes tindran l'oportunitat d'emprendre accions legals pels danys i perjudicis que es podrien haver evitat amb mesures adequades de diligència deguda.

El sector marítim i els informes de sostenibilitat corporativa

Per les seves característiques, les companyies del sector marítim estan afectades de ple per la norma. "Ens afecta directament, però el compromís del sector amb els aspectes mediambientals i socials és gran i ve de lluny", explica Francesc Bonada.

Coincideix Paz Arias Carballo, consultora en temes de sostenibilitat: “El marítim és un sector molt al punt de mira i just per aquest motiu està molt compromès amb la sostenibilitat i els criteris ESG (de l'anglès environmental, social and corporate governance). Tot i els avenços ja realitzats, l'assessora reconeix que la implementació de la CSDDD no serà un canvi d'“avui per demà”.

El sector sí que ja està complint amb la Directiva d'Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD, per les sigles en anglès), que va entrar en vigor al començament del 2024. Aquesta normativa europea obliga a la presentació d'un informe anual sobre “els riscos mediambientals, socials i de governança", i estableix un marc comú per a la divulgació de dites informacions.

Els primers informes -corresponents a l'exercici del 2024- seran presentats a partir del 2025 per part d'aquelles organitzacions que ja estaven subjectes a l'anterior Directiva sobre Divulgació d'Informació No Financera (NFRD). L'any 2025, l'obligació s'estendrà a altres grans empreses (altres cotitzades i no cotitzades); el 2026, a pimes cotitzades amb menys de 250 treballadors; i, el 2028, empreses fora de la Unió Europea, amb requisits específics.

"L'objectiu últim d'aquestes dues directives (CSDDD i CSRD) és la transparència", conclou Paz Arias Carballo.

I, és clar, tot això, transparència, responsabilitat, comunicació, prevenció... dóna feina i costa diners. Però això és una altra història.