La mobilitat militar: un nou repte logístic per a Europa

La Comissió Europea defineix la «mobilitat militar» com "la capacitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres per transportar, desplaçar i desplegar de forma ràpida i eficaç personal, equips i subministraments militars dins de les fronteres dels Estats membres i a través d'elles, que garanteixi una resposta oportuna i eficaç per part de les forces armades d'aquests Estats membres".

La mobilitat militar s'ha tornat especialment rellevant arran de l'agressió de Rússia contra Ucraïna i els problemes que han trobat les forces armades dels països europeus per al seu desplaçament pel continent.

Com a conseqüència d'això, Europa ha anat millorant les seves capacitats. Des que la Unió Europea va llançar el Pla d'Acció sobre Mobilitat Militarel 2018, i més recentment amb l'actualització denominada Mobilitat Militar 2.0 al novembre de 2022, s'han realitzat avenços en el moviment de tropes i equips militars per Europa. En aquesta actualització es van plantejar quatre pilars bàsics:

• Pilar I: Infraestructura: Inversió i adaptació de xarxes de transport per a ús militar i civil.
• Pilar II: Marc regulador: Simplificació i harmonització de normes i procediments.
• Pilar III: Capacitats i preparació: Desenvolupament de capacitats logístiques i resiliència davant d'amenaces.
• Pilar IV: Associacions: Reforç de la cooperació amb socis externs, especialment l'OTAN.

No obstant això, tres anys després de la seva publicació, encara existeixen obstacles que dificulten un àgil moviment de les tropes. A nivell de finançament, l'informe especial del Tribunal europeu de comptes de 2025 "EU military mobility Full speed not reached due to design weaknesses and obstacles en route" indica que encara que el pilar I queda sota el paraigua financer del programa CEF (Connecting Europe Facility) i el pilar II queda sota el paraigua del Fons Europeu de defensa, no hi ha finançament específic per a la implementació dels pilars III i IV.

Amb això, entre les barreres existents avui dia es poden destacar:

• Barreres reguladores, normes i procediments administratius que varien entre països relacionats, per exemple, amb els permisos per creuar fronteres amb vehicles militars, les regulacions sobre el pes i mida dels vehicles, o els tràmits duaners.
• Barreres infraestructurals, atès que no totes les infraestructures europees (carreteres, ponts, ferrocarrils, ports, aeroports) estan preparades per al trànsit de vehicles militars pesats o grans combois.
• Barreres de capacitats, atès que existeixen diferències substancials pel que fa als recursos logístics dels diferents estats membres.

White Paper for European Defence – Readiness 2030

Al març de 2025 la Comissió Europea va publicar el document "White Paper for European Defence – Readiness 2030", que estableix la futura fulla de ruta per reforçar la defensa europea davant d'un entorn geopolític cada vegada més incert, marcat per l'agressió russa a Ucraïna, l'augment d'amenaces híbrides i cibernètiques, i una competència estratègica global creixent.

En aquest document, la UE reconeix la necessitat de millorar la col·laboració entre els Estats membres en defensa i augmentar l'autonomia europea en el camp militar, mantenint alhora una estreta col·laboració amb l'OTAN.

Per desenvolupar aquestes capacitats en defensa, el White Paper planteja diverses iniciatives, entre les quals es poden destacar el pla "ReArm Europe", que planteja la mobilització de fins a 800.000 milions d'euros per augmentar les capacitats europees; la introducció de l'instrument financer SAFE, que permetrà als Estats invertir en determinades àrees clau com la defensa antimíssils, el desenvolupament de drons, la ciberseguretat o la mobilitat militar.

Es proposa també facilitar l'augment de la despesa militar per part dels països europeus dins dels límits fiscals de la UE i la creació de coalicions per al desenvolupament de projectes col·laboratius com els EDPCI (European Defence Projects of Common Interest) o les estructures SEAP (Structured European Armaments Programme) que conformen un nou marc jurídic en el marc de l'Estratègia Industrial Europea de Defensa per facilitar i ampliar la cooperació entre els Estats membres en matèria d'adquisició i desenvolupament de sistemes d'armament.

El document identifica set àrees prioritàries per tancar bretxes:

• defensa aèria i antimíssils
• sistemes d'artilleria
• munició i míssils, drons i sistemes antidrons,
• mobilitat militar
• tecnologies avançades (IA, ciber, guerra electrònica)¡
• capacitats estratègiques
• mobilitat militar

La mobilitat militar i el mercat únic de defensa

La mobilitat militar és considerada essencial per garantir una resposta ràpida davant de crisis i per donar suport a Ucraïna. El document identifica obstacles burocràtics com duanes i procediments inconsistents entre Estats membres que dificulten el transport eficient de tropes i equips.

Les mesures proposades són:

• Simplificació reguladora per prioritzar l'accés militar a xarxes de transport.
• Inversió urgent en quatre corredors crítics multimodals (carretera, ferrocarril, aeri i marítim) per facilitar el moviment ràpid de tropes.
• Adquisició conjunta d'actius de transport de doble ús, com vehicles i infraestructures que serveixin tant per a fins civils com militars.
• Revisió de normatives existents i eliminació d'obstacles que impedeixin el transport militar eficient.

El finançament de les propostes

La Comissió Europea ha presentat una proposta per al proper Marc Financer Plurianual (MFP) de la UE, que contempla un augment molt significatiu en el finançament destinat a defensa i seguretat, especialment a través de dos programes: el Mecanisme Connectar Europa (Connecting Europe Facility, CEF) i el Fons Europeu de Defensa (European Defence Fund, EDF).

Existeix una superposició del 94% entre la xarxa de mobilitat militar de la UE i la xarxa TEN-T, la qual cosa significa que la infraestructura de transport de la xarxa TEN-T milloraria directament la mobilitat militar. És per això que el programa CEF (Connecting Europe Facility) per a infraestructures de transport incideix directament en la mobilitat militar.

De fet, originalment el programa CEF disposava d'un pressupost per a mobilitat militar per al període 2021 a 2027 de 1.691 milions d'euros, que es van augmentar a 1.737 milions d'euros per l'agreujament de la situació geopolítica. L'aportació de fons ha anat creixent a mesura que s'han anat publicant les convocatòries: la convocatòria 2021 va assignar 330 milions d'euros a 22 projectes seleccionats, la convocatòria de 2022 va assignar 616 milions d'euros a 35 projectes i la de 2023 va finançar 38 projectes amb 807 milions d'euros consumint el romanent dels fons.

• Per al nou període pressupostari (2028-2034) la proposta de programa CEF que actualment s'està negociant preveu augmentar els fons CEF per a les xarxes transeuropees de transport (TEN-T) a 51.500 milions d'euros, dels quals 17.700 milions, un terç del total, es destinaran a mobilitat militar. A la pràctica això implicaria multiplicar per 10 els fons dedicats a aquest concepte en el nou període financer respecte de l'actual.l.

La proposta també deixa clar que els fons hauran de concentrar-se en infraestructures amb un sòlid component transfronterer (incloent-hi els ports en aquesta caracterització transfronterera) i en projectes de transport que s'orientin al doble ús civil i militar. De fet, un dels objectius específics del programa és, textualment, "adaptar parts de la xarxa transeuropea de transport per al doble ús de les infraestructures de transport amb vista a millorar la mobilitat tant civil com militar, prestant especial atenció als quatre corredors de mobilitat militar prioritaris de la UE establerts pels Estats membres".

El Fons Europeu de Defensa (EDF) és el principal instrument financer de la Unió Europea per enfortir l'autonomia estratègica de la UE i crear una base industrial i tecnològica de defensa amb els següents objectius bàsics:

• Impulsar la R+D en defensa: Finançar projectes col·laboratius innovadors que integrin noves tecnologies en els sistemes de defensa europeus.
• Reduir la fragmentació industrial: Evitar duplicitats i promoure consorcis europeus per desenvolupar tecnologies clau.
• Fomentar la cooperació transfronterera: Facilitar la col·laboració entre empreses, centres de recerca i entitats de diferents països de la UE.
• Donar suport a la competitivitat i l'eficiència: Millorar l'eficiència de la despesa en defensa i promoure la interoperabilitat entre capacitats militars dels Estats membres.

D'altra banda, i per complementar aquests fons, la Comissió Europea ha instat els Estats membres a sol·licitar l'activació de la clàusula d'escapament per poder destinar fons addicionals als projectes de mobilitat militar, excloent aquestes despeses de les regles fiscals habituals.

• La clàusula d'escapament (o de salvaguarda nacional) és un mecanisme previst en el marc de governança econòmica de la Unió Europea que permet als Estats membres desviar-se temporalment de les regles fiscals comunes en determinades circumstàncies, com una crisi de seguretat o defensa. La seva activació permet un augment significatiu de la despesa pública en defensa, sense que això suposi transgredir els límits de dèficit i deute definits per la UE.

En el context actual, els Estats membres poden incrementar la seva inversió en capacitats militars i defensa, incloent-hi infraestructures de mobilitat militar (per exemple, ports, ferrocarrils i carreteres de doble ús civil-militar), sense que aquestes despeses computin en el dèficit nacional durant un període de quatre anys i fins a un màxim de l'1,5% del PIB. A l'inici de l'estiu, 16 països dels 27 havien realitzat una sol·licitud coordinada per activar aquesta clàusula d'escapament.

El full de ruta europeu

Per implementar aquesta estratègia, a més de l'important augment dels fons per a defensa i ús dual, la Comissió Europea ha proposat una fulla de ruta que consta del següent paquet de mesures:

• Una Comunicació específica sobre la mobilitat militar que defineixi el marc estratègic de coordinació de les capacitats logístiques i d'infraestructura dels estats membres. Aquesta Comunicació establirà directrius per a l'harmonització de procediments i l'eliminació de barreres administratives. S'espera que aquesta Comunicació estigui a punt per a finals de 2025.
• Una proposta de Reglament sobre mobilitat militar a la UE. Aquest Reglament contemplarà requisits tècnics per a infraestructures (carretera, ferrocarril, aeri i marítim), procediments simplificats per a l'obtenció d'autoritzacions i mecanismes de seguiment i avaluació de la implementació per part dels Estats membres. L'objectiu és garantir la coherència normativa i la seguretat jurídica, facilitant el desplegament àgil de forces armades. Previsiblement, la proposta formal del Reglament es presentarà a finals de 2025, per ser adoptada al llarg de 2026 després del procés legislatiu habitual.
• Una proposta de Marc d'Emergència que inclourà, entre altres aspectes, normes per a l'accés prioritari de les forces armades a infraestructures crítiques en situacions de crisi. Aquest marc establirà procediments clars per a l'activació de mesures excepcionals, assegurant la disponibilitat de xarxes de transport, energia i comunicacions per a operacions militars. Així mateix, preveu la coordinació amb autoritats nacionals i europees per garantir una resposta eficaç i coordinada en escenaris d'emergència. La proposta es presentarà per a consulta pública a la primera meitat de 2026, amb la idea que sigui adoptada abans de 2027.
• Com a part del seu enfocament integral, la Comissió Europea proposa revisar la legislació existent en matèria de pesos i dimensions de vehicles, amb la finalitat d'adaptar les normatives civils a les necessitats específiques de la mobilitat militar. Es preveuen modificacions que permetin el trànsit de vehicles militars de major mida i pes per infraestructures civils, sense comprometre la seguretat ni la integritat d'aquestes. A més, s'estudien ajustaments en la normativa relativa a autoritzacions transfrontereres, procediments duaners i requisits tècnics, amb l'objectiu de reduir temps i costos operatius. S'espera que les propostes legislatives al respecte es presentin al llarg de 2026 i que es vagin implementant de forma gradual fins a 2028.

Un primer avançament d'aquestes noves polítiques s'ha presentat aquest 16 d'octubre a Brussel·les amb la comunicació "Preserving Peace - Defence Readiness Roadmap 2030". En ella la UE presenta la seva fulla de ruta per a la "guerra moderna", defineix les àrees prioritàries d'actuació, en les quals es torna a destacar la mobilitat militar i planteja quatre iniciatives emblemàtiques per començar a treballar: el mur antidrons, la vigilància del flanc est, l'escut aeri i l'escut espacial. La primera d'aquestes mesures haurà d'estar plenament operativa a finals de 2027.

En aquest comunicat i en relació amb la mobilitat militar s'ha anunciat que "al novembre es presentarà un ambiciós paquet sobre Mobilitat Militar, que inclourà propostes per establir un marc regulador unificat que faciliti el transport d'equips, mercaderies i passatgers amb fins militars o de protecció civil a tota Europa, així com esmenes específiques a la legislació vigent de la UE per adaptar millor els requisits de mobilitat militar en infraestructures de doble ús".

Conclusions

El retorn al continent europeu de la guerra d'alta intensitat, amb la invasió d'Ucraïna com a detonant, ha posat de manifest les limitacions de la UE en matèria de mobilitat militar i l'han forçat a adaptar les seves prioritats al nou context geopolític i a preparar-se de manera més eficaç davant de possibles futures agressions. Més fons i noves regulacions allanen el camí per integrar la política de defensa amb la política de transports. Així, en els propers anys la logística militar interactuarà seriosament amb la vida civil i les infraestructures hauran d'adaptar-se al nou context.