Temes

A

Cercar

L’efecte transformador de la Copa Amèrica al Port de Barcelona

A més d'esport i prestigi, un esdeveniment esportiu de la magnitud d'una Copa Amèrica té un impacte econòmic i urbanístic a la ciutat amfitriona que perdura en el temps. El major canvi que viurà el Port de Barcelona serà en el Port Vell, però a diferència de les edicions anteriors, no es construiran noves infraestructures, sinó que actualitzaran i transformaran les existents. Expliquem com i ho comparem amb el que va succeir en altres ports amfitrions de la competició.

Publicat el 21.09.2023
La Copa Amèrica de Vela ja ha "començat" a Barcelona amb l'arribada dels equips i el començament de les obres. (Emirates Team New Zealand)

En poc més d'un any, Barcelona acollirà la 37a edició de la regata més prestigiosa del món. L'activitat relacionada amb la Copa Amèrica ja ha començat a la ciutat amb l'arribada dels equips participants i de l'inici de les obres, s'intensificarà al novembre de 2024, i el seu llegat continuarà en anys esdevenidors.

David Pino, director del Port Vell, explica que el factor diferencial amb edicions anteriors és la readaptació, i no la construcció, d'espais existents destinada a les bases dels sis equips participants i que posteriorment podrien destinar-se a altres usos, una vegada conclogui l'esdeveniment. 

Apostar per remodelar i no per construir contribueix a la sostenibilitat econòmica de Barcelona en relació amb la Copa Amèrica. (Port de Barcelona)

Per què?

Com explicava el director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, en un article a La Vanguardia, “que un port disposi de la infraestructura necessària per a albergar als sis equips participants és pràcticament impossible (...) Per aquesta raó, les propostes (per a albergar esdeveniments com la Copa Amèrica), amb una certa freqüència es fonamenten a construir costoses infraestructures, vinculades a complexes transformacions urbanístiques més quimèriques que necessàries. Davant aquesta realitat, les administracions públiques són cada vegada més reticents a l'impuls d'aquests arriscats processos de transformació, perquè, a més, estan vigilades per una societat cada vegada més exigent en l'anàlisi cost-benefici”. I concloïa la seva reflexió en l'article assenyalant la importància de la col·laboració entre el sector públic que, bàsicament, lidera, planifica i gestiona, i el sector privat, “amb empreses que han assumit com a pròpia la capacitat de fer possible tan important esdeveniment, ha estat la clau per a presentar l'oferta inicial i especialment per a permetre una ubicació dels sis equips molt ben distribuïda de llarg a llarg del Port Vell”.

Les intervencions que es realitzaran en el Port Vell són lás importants des dels Jocs Olímpics de 1992. (Port de Barcelona)

Una dimensió econòmica, social i medioambiental

La decisió estratègica del Port de Barcelona per a albergar la Copa Amèrica ha buscat la sostenibilitat a llarg termini en tres eixos: l'econòmic, el mediambiental i el social.

La decisió de rehabilitar i transformar i de no construir és més sostenible des del punt de vista econòmic, però a més, l'edició de Barcelona comporta una novetat en aquest sentit, com explica David Pino: 

“Els encarregats de finançar i construir les bases són, a diferència d'altres edicions, els propis equips i, des de l'organització, preparem els serveis, clavegueram, accessos o connexions que necessiten per terra i mar. Vam encarregar una guia tècnica per a les bases on s'especifiquen, per exemple, les normatives nacionals en matèria d'incendis o d'emergències. Els equips ens van presentar els seus projectes que, per una qüestió de temps, vam haver d'aprovar amb rapidesa”.

Les bases, a més, implementaran diverses mesures mediambientals plantejades pel Port de Barcelona: un sistema fotovoltaic, aigua regenerada i una anàlisi de la petjada de carboni per a compensar les emissions de CO₂.

Respecte a la connexió amb la ciutadania, Pino explica que la intenció, tant del Port de Barcelona com de l'ajuntament de la ciutat, és la d'obrir no les platges, com va succeir en les olimpíades, sinó la mar i les activitats que es desenvolupen, incloses les relacionades amb l'economia blava.

“Per això hem ofert el millor espai que podem oferir com a Autoritat Portuària de Barcelona: el Moll de la Fusta, que serà el gran escenari on se situarà el village públic i gratuït durant els dos mesos que dura la regata. Aquesta mesura ajudarà al fet que la vela, la mar i tot el relacionat amb el marítim s'acosti a la ciutat”, destaca Pino.

Les intervencions obriran nous espais a la mar per al gaudi de la ciutadania. (Port de Barcelona)

La reconfiguració de les bases de la Copa Amèrica

La ubicación de las seis bases en el Port Vell experimentó una modificación respecto a la inicial. “La primera propuesta que planteamos fue la de utilizar los espacios del Moll Adossat, pasada la terminal de cruceros, y habilitar todas las bases juntas, que es el modelo utilizado en otras ediciones”. 

La ubicació de les sis bases en el Port Vell va experimentar una modificació respecte a la inicial. “La primera proposta que plantegem va ser la d'utilitzar els espais del Moll Adossat, passada la terminal de creuers, i habilitar totes les bases juntes, que és el model utilitzat en altres edicions”. 

No obstant això, l'entrada i sortida de les regates se situaria en la Bocana Comercial, la qual cosa restava opcions a la candidatura de Barcelona. “Després de la visita de Grant Dalton, director de l'equip Team New Zealand, els organitzadors d'aquesta edició, repensem la proposta i vam proposar repartir les bases pel Port Vell i buscar espais més grans, ja que necessiten més de mitja hectàrea, amb connexió a l'aigua, i unes característiques complexes”, comparteix.

Aquesta decisió ha significat modificacions en el trànsit marítim i comercial del Port. No obstant això, l'impuls que la Copa Amèrica representa per a activar projectes públics i privats és una oportunitat que ni administracions ni socis privats volien perdre. “La suma de confluències i d'esforços per a encaixar les bases en espais que permetran llançar una sèrie de projectes suposava una ocasió única”, sosté Pino.

 Les bases dels 6 equips implementaran mesures mediambientals plantejades pel Port de Barcelona: un sistema fotovoltaic, aigua regenerada i una anàlisi de la petjada de carboni per a compensar les emissions de CO₂

Les actuacions urbanes de la Copa Amèrica a Barcelona

Vint són les actuacions previstes que seran la segona gran remodelació del Port Vell després dels Jocs Olímpics de 1992. 

David Pino destaca algunes de les més significatives i complexes, relacionades directament o no, amb la instal·lació de les bases a la ciutat:

  • Moll de Pescadors: “És una zona on es desenvolupa una activitat concreta, que cal respectar i que ha de tenir continuïtat. Totes les estructures que es col·locaran seran noves, modernes i molt diferents a les actuals i que gestionarà la Confraria de Pescadors”.
  • Trasllat de l'operativa del moll Barcelona Nord a Adossat i el canvi de les operacions de creuers i de Baleària, accelerant els acords als quals es va arribar amb l'ajuntament de Barcelona en 2018 respecte a l'allunyament de l'activitat creuerista del centre urbà. 
  • La reforma dels Tinglats, que acolliran el hospitality del Port de Barcelona.
  • El conjunt de la Nova Bocana, que inclou diverses actuacions com la construcció elevada d'una rambla, el nou edifici Mirador, que unirà la nova rambla amb el Moll de Ribera o la urbanització de les esplanades, actualment en desús.

En total, s'invertiran 120 milions d'euros en aquestes i altres actuacions. Pino explica que els terminis de finalització del conjunt d'intervencions es realitzaran segons la data prevista per a cadascuna d'elles.

Quines transformacions es van dur a terme en altres seus de la Copa Amèrica?

David Pino explica que van consultar amb altres seus històriques de la Copa Amèrica per a aprendre de la seva experiència, a més d'amb l'organització. “Hem preguntat, escoltat i après. Ens ha servit per a entendre millor què necessita la Copa Amèrica, sobretot els equips participants, encara que li hem donat un gir per a adaptar-lo a l'estil Barcelona. Aquest aprenentatge es reflecteix en, per exemple, el fet que la inversió serà profitosa en un 95%”, afirma.

A continuació, Pino cita les ciutats que han servit d'exemple per a l'organització de la 37a edició de la Copa Amèrica:

Auckland: Copa Amèrica sense barreres

La visió comuna del Govern, l'Ajuntament d'Auckland i Emirates Team New Zealand va ser que la 36a America's Cup fos un esdeveniment inclusiu, amb un front marítim que permetés una experiència accessible per al món i connectés al públic amb els vaixells, les bases i els esdeveniments, en una vila lineal que es va estendre pel front marítim des del Viaducte Aquest, fins a North Wharf i Wynyard Point.

Per a obtenir aquesta visibilitat i connexió, es van retirar 12 tancs del moll de Wynyard i es va alliberar de l'espai urbà infraestructura industrial del segle XIX. També es va col·locar una nova escullera situada al costat del moll Hobson perquè les aigües del port exterior del viaducte anessin prou tranquil·les com perquè els vaixells poguessin botar amb seguretat.

En l'acabat d'estrenar Viaduct Harbour d'Auckland, on es va situar el village, les instal·lacions de la Copa Amèrica de Vela es van integrar en una nova extensió urbana d'ús mixt per a la ciutat, on es van celebrar les edicions de 2000 i 2003. 

“D'Auckland vam aprendre que calia fer les coses molt fàcils i intentar ser molt àgils en, per exemple, aconseguir permisos”, explica Pino.

València: regeneració total del port

Des que València va ser seleccionada com a seu de la 32a edició; el Consorci València 2007 va assumir la tasca principal de remodelar el port de València per a convertir-lo en el millor escenari per a l'esdeveniment nàutic.

El resultat d'aquesta reordenació va ser la Marina Reial Joan Carles I, situada en ple centre de València, al nord del port comercial i al costat de la platja de la Malva-rosa, i que es va transformar en un gran espai per al públic.

També es va construir l'edifici Veles e Vents, de l'arquitecte David Chipperfield, destinat als espectadors de l'esdeveniment esportiu i que ara alberga un restaurant amb estrella Michelin i diversos espais per a diferents usos.

“Amb València vam tenir diverses converses sobre la seva experiència. Van aprofitar molt bé l'esdeveniment urbanísticament parlant, amb l'obertura del port. D'alguna manera, la seva Copa Amèrica van ser les nostres olimpíades”, valora.

San Francisco, democratització de les regates

La 34a edició celebrada a la ciutat californiana va ser la primera de la història en què les regates van ser visibles des de múltiples llocs, tant terrestres com marítims, amb les línies de sortida i arribada situades en el nord-oest del passeig marítim. 

La presència de vaixells addicionals en les aigües de la badia va provocar la instal·lació d'una font d'alimentació temporal en el moll 27. Els grans iots privats i les embarcacions patrocinades per la regata van haver d'utilitzar combustibles de baixes emissions per a reduir l'impacte ambiental.

Els molls 30-32, que abans de l'esdeveniment eren una llosa de formigó sobre pilots en ruïnes, es van transformar en un amfiteatre davant la badia i en un lloc d'exhibició de vela, un passeig marítim revitalitzat que recorre el pont de la badia fins al sud del AT&T Park.

“Tant a San Francisco com l'edició posterior, celebrada a Bermudes, es va prioritzar la democratització de la vela i l'absència de barreres per a gaudir de l'esdeveniment”, recorda Pino.

 

Com es veu, la Copa Amèrica és un esdeveniment de primer ordre que impulsa i revoluciona els ports i ciutats que l'alberguen, i deixa una impremta tecnològica, urbanística i de gestió. És ja també el cas del Port i de Barcelona perquè, com explica el responsable del Port Vell, els equips, formats entre 100 i 140 persones, ja són a la ciutat i destaca que li han traslladat la seva satisfacció amb les bases i la seva ràpida integració amb la ciutat, proveïdors i altres empreses locals.