Temes

A

Cercar

La inversió europea en transport: els resultats de la convocatòria CEF 2023

La Comissió Europea ha publicat els resultats de la convocatòria 2023 del Mecanisme ‘Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility, CEF). La Unió Europea prioritza, mitjançant l’aportació de més de 7.000 milions d’euros, els projectes d’infraestructures de transport amb abast paneuropeu. Repassem els seus objectius i les principals inversions a nivell europeu.

Publicat el 27.08.2024

Carles Rúa és Cap d’Innovació del Port de Barcelona i Director del Màster Executive en Supply Chain Management de l’UPC.

Durant més de 30 anys, la política de transports ha estat una part integral de les polítiques comunes de la UE. El seu objectiu principal és crear un sistema de transport sostenible, eficient i integrat. Aquesta política inclou la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la promoció de la mobilitat sostenible i la millora de la connectivitat entre els estats membres (PierNext/IA).

La Comissió Europea ha publicat aquest estiu els resultats de la convocatòria 2023 del Mecanisme ‘Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility, CEF), gairebé coincidint amb l’entrada en vigor del nou Reglament (EU) 2024/1679 sobre la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T Regulation).

Fem un cop d'ull als seus objectius i a les principals inversions a nivell europeu d'aquesta convocatòria.

Què és el Mecanisme ‘Connectar Europa’?

El Mecanisme per Connectar Europa és un instrument de finançament de la UE per promoure el creixement, l'ocupació i la competitivitat mitjançant inversions en infraestructures específiques a nivell europeu. Dona suport al desenvolupament de xarxes transeuropees en els camps del transport, l'energia i els serveis digitals.

El CEF Transport (CEF-T) és el principal instrument de finançament de la política europea de transports. Implementa la política d'infraestructures de transport de la Unió Europea donant suport a les inversions en la construcció o millora d'infraestructures de transport a tot Europa. Està centrat en:

  • projectes transfronterers
  • eliminar colls d'ampolla
  • salvar els enllaços que falten a la xarxa transeuropea de transport (TEN-T).
  • desenvolupar els nou corredors paneuropeus que conformen la xarxa bàsica (core network) i que s'han de completar el 2030 i la xarxa integral (que cobreix totes les regions europees i que s'ha de completar el 2050)
  • les prioritats horitzontals: el Sistema de Gestió de Trànsit Ferroviari Europeu (European Rail Traffic Management System, ERTMS) i l'espai Marítim Europeu (European Maritime Space, EMS).

L’actual programa CEF s’executa dins l'actual Marc Financer Plurianual 2021-2027 i disposa per aquest període d’un pressupost assignat de 25.807 M€. S’atorga en forma de subvencions que ajuden a cofinançar els projectes (amb un rati de cofinançament que pot anar del 20% al 50% dels costos elegibles, segons el tipus de projecte).

Les subvencions s'atorguen en règim de concurrència competitiva, de manera que els projectes seleccionats són els que han obtingut la puntuació més alta. El programa està gestionat per CINEA (Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency).

Rail Baltica connectarà Lituània, Letònia i Estònia amb la xarxa ferroviària europea. El projecte ha suscitat un gran interès pel possible impacte en el desenvolupament econòmic de la regió i la importància estratègica dins del corredor militar de l'OTAN. (Official website of the Rail Baltica Global Project).

Resultats de CEF-T 2023 a nivell europeu

La convocatòria CEF (Connecting Europe Facility) de 2023 es va publicar, va obrir el 26 de setembre de 2023 i es va tancar el 30 de gener de 2024. CINEA va rebre 408 propostes de projectes, sol·licitant un total 22.240 milions d’euros en cofinançament, el que representa una sobresubscripció superior al triple del pressupost de la convocatòria.

La convocatòria té com a objectiu captar propostes de projectes que permetin completar i modernitzar les infraestructures de transport de la xarxa TEN-T, tant la xarxa bàsica com la xarxa global, en les àrees següents:

  • Ferrocarrils
  • Vies navegables interiors
  • Ports marítims i interiors
  • Carreteres i seguretat viària
  • Terminals ferroviàries
  • Plataformes logístiques multimodals
  • Centres multimodals de passatgers
  • Aplicacions intel·ligents i interoperables per al transport (incloent-hi el sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari, sistemes intel·ligents de transport per carretera, cel únic europeu, sistemes d'informació fluvial, entorn de finestra única marítima europea, sistemes d'informació de seguiment del trànsit de vaixells, informació electrònica de transport de mercaderies, noves tecnologies i interoperabilitat de dades)
  • Adaptació de la infraestructura de transport per al control de fronteres exteriors de la Unió
  • Autopistes del mar
  • Infraestructures d'aparcament segures
  • Resiliència de la infraestructura

En total, aquesta convocatòria ha assignat 7.060.810,66 euros als 134 projectes europeus seleccionats (el 32,8% dels presentats). El 80% de la inversió ha anat a projectes ferroviaris, el 8% a navegació interior, el 5% a projectes portuaris, el 4% a carretera, el 2% a aviació i l’1% a terminals.

Les principals inversions a nivell europeu són (projectes de més de 250 M€):

  • 1.410 M€ per Rail Bàltica a través de diversos projectes a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. Rail Bàltica es un projecte d’infraestructura ferroviària que pretén unir Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània amb Polònia amb ample estàndard (UIC) tant per passatgers com per mercaderies. Es tracta d’un dels projectes prioritaris d’Europa en matèria d’infraestructures i es correspon amb la part oriental del corredor TEN-T Mar del Nord-Bàltic. Si a això hi sumem uns 374 M€ d’altres actuacions ferroviàries a Alemanya i Polònia, podem comprovar que el corredor Mar del nord-Bàltic és el que ha estat més beneficiat en aquesta convocatòria 2023 pels fons CEF-Transport.
  • 813 M€ per a la construcció de la primera fase de la nova línia d’alta velocitat Lisboa-Porto. Infraestructures de Portugal, IP, va licitar el mes de gener passat la construcció dels primer 70 km de al línia en el tram entre Porto i Campanhã-Oiã.
  • 764,5 M€ per la línia ferroviària entre Lión i Torí. L’ajuda europea inclou 700 milions d’euros pel túnel i 64,5 M€ pels estudis dels accessos a la part francesa. Amb 57,5 km de longitud, el túnel base de Mont d’Ambrin que creuarà els Alps entre el Vall de Susa, a Itàlia, i Maurienne, a França, serà el túnel ferroviari més llarg del món, per davant del túnel del Gotthard, a Suissa, de 57,1 km de longitud, i del túnel de Seikan al Japó, de 53,8 km de longitud.
  • 527 M€ per diversos projectes de millora ferroviària a Grècia (187 M€ per la secció Pythion-Ormenio; 192 M€ per a la secció Acharnes-Oinoi; 112 m€ per la secció Mouries- Strymonas-Promachonas, a la frontera amb Bulgària i 28 M€ pel desplegament del ECTS).
  • 300 M€ per a la connexió de les conques del Sena i l'Escalda i, a més, les del Rin i del Maas i crear una xarxa de vies fluvials transfrontereres d’uns 1.100 km.
  • 290 M€ per obres de millora del nus ferroviari a Ceská Trebová, que és un node urbà per al transport ferroviari de viatgers i mercaderies a República Txeca.
  • 290 M€ també per les activitats preparatòries i les obres per a la millora de l'anell ferroviari sud de Budapest, concretament el tram Kelenfold– Ferencvaros.

ELS NOU CORREDORS RESULTANTS DE LA XARXA TRANSEUROPEA DE TRANSPORT TEN-T

FINANÇAMENT TAMBÉ PER A PORTS MARÍTIMS

La convocatòria també ha beneficiat una vintena de ports marítims europeus d'Irlanda, Espanya, Finlàndia, Països Baixos, Alemanya, Malta, Lituània, Xipre, Croàcia, Grècia i Polònia que rebran suport per a la millora de la seva infraestructura.

Aquestes millores afecten especialment al desplegament de connexions OPS (On-shore Power Supply), que han de permetre el subministrament d’energia elèctrica als vaixells durant la seva estada al port, permetent mantenir apagats els seus motors dièsel mentre estan atracats. En concret, uns 109 M€ es dediquen a OPS en ports com Aarhus (DK), Bremerhaven (DE), Gothenburg i Stockholm (SE) Rafina, Corfu, Kavala i Lavrion (EL), Limasol (CY), Gijón, Barcelona i València (ES), La Velletta (MT), Kemi, Pori i Vuosaari (FI) o Muuga (EE).

La disponibilitat de fons CEF pels propers quatre anys serà reduïda i, probablement, es limitarà molt la disponibilitat per projectes molt prioritaris per la UE o projectes més “soft” com de digitalització. (CEF).

Futures convocatòries CEF

El programa CEF s’executa dins l'actual Marc Financer Plurianual 2021-2027 i preveu la publicació d'una nova convocatòria a la tardor de 2024 que, segons el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, abordarà les temàtiques de Mobilitat Segura i Protegida, Mobilitat Intel·ligent i Interoperable i també Mobilitat Sostenible i Multimodal.

El cert és que el programa CEF 2021-2027 es va dotar amb 33.710 milions d’euros, dels quals 25.807 milions són per al sector del transport. D’aquests, a les convocatòries 2021, 2022 i 2023 ja s’han adjudicat 21.681 M€ (el 83% del total, a raó d’uns 7.000 M€ per convocatòria). Això vol dir que per les properes quatre convocatòries (2024, 2025, 2026 i 2027) hi haurà només disponibles 4.126 M€, més el que es recuperi (fons que no s’acabin gastant) de les convocatòries actualment en marxa.

Tenint en compte que no hi ha previstes noves dotacions pressupostàries fins el proper Marc Financer Plurianual que començaria el 2028, la disponibilitat de fons CEF pels propers quatre anys serà reduïda i, probablement, es limitarà molt la disponibilitat de fons per infraestructura, reservant-se aquests per projectes molt prioritaris per la UE o projectes més “soft” (digitalització, etc). L’elegibilitat de nous països com Moldàvia o Ucraïna redueix més les possibilitats.