SEAMLESS: vaixells autònoms a Europa, entre l’avenç tecnològic i el laberint normatiu

L'OMI estableix quatre nivells d'autonomia dels MASS:

• des del Grau 1, en el qual la tripulació a bord opera el vaixell amb el suport de sistemes automatitzats de decisió,
• fins al Grau 4, en el qual el sistema operatiu del vaixell pren decisions i determina accions per si mateix sense intervenció humana.
• Entre tots dos extrems se situen el Grau 2, vaixell controlat a distància amb tripulació a bord,
• i el Grau 3, controlat a distància sense tripulació a bord.

Els vaixells que prova el projecte SEAMLESS operen principalment en els graus intermedis: amb supervisió remota des de terra però sense presència permanent de tripulació a bord, el model que, segons el marc regulatori en desenvolupament, resulta avui més viable des del punt de vista legal.

Assoliments normatius del projecte SEAMLESS

Iolande Viricel enumera els èxits en matèria legislativa aconseguits per SEAMLESS, com ara «cartografiar i comparar un panorama jurídic molt fragmentat», que abasta el dret marítim, el dret de les vies navegables interiors, el dret de la UE, les normes de la Comissió Central per a la Navegació del Rin (CCNR) i els règims nacionals, especialment de França, Bèlgica, el Regne Unit i Noruega.

Entre les fites que destaca Viricel, hi ha també la classificació jurídica dels vaixells del projecte, «identificant quan poden operar en el marc del dret comú i quan requereixen excepcions», a més d'explicar com s'apliquen els marcs de responsabilitat i de les asseguradores en el context de l'autonomia.

L'experta assenyala també un altre «assoliment malgrat la complexitat», com és el tractament que fa l'informe de la qüestió del capità/tripulació/operador remot, perquè «tot i que la legislació encara no està definida, sí que evidencia que l'operativa remota ja pot integrar-se, almenys de forma experimental, a través de règims d'excepció i, en algunes jurisdiccions, a través de definicions nacionals que ja reconeixen els vaixells autònoms o operats a distància».

Finalment, la jurista de l'IDIT destaca la definició d'automatització. «Els vaixells automatitzats continuen sent vaixells des del punt de vista jurídic. Així mateix, les embarcacions autònomes de navegació interior poden encaixar en les categories existents, tot i que les normes que regeixen la navegabilitat, la tripulació i la responsabilitat encara han d'adaptar-se», aclareix.

Sense base legal, no hi ha autonomia

La incertesa jurídica entorn dels vaixells autònoms és un dels elements que pot alentir el seu desplegament tecnològic i comercial, tal com està demostrant el projecte.

«Escalar aquesta tecnologia requereix normes previsibles sobre qui és al comandament, què es considera, legalment, una tripulació, com es distribueix la responsabilitat i quines condicions de risc accepten les asseguradores i les autoritats», apunta Viricel.

Una conclusió clau és que, independentment del nivell d'automatització, el capità humà continua sent responsable del vaixell.

«L'autonomia transforma les funcions del capità; d'un comandant a bord a un comandament potencialment remot i el concepte de tripulació; d'un de purament físic a un de parcialment virtual», respon la investigadora.

Els pilots de SEAMLESS: Rin, ports europeus i centres de control remot

El projecte SEAMLESS inclou diversos pilots per provar en condicions reals com funcionarà el transport marítim autònom dins de la logística europea. Aquests pilots busquen validar tecnologia, operacions i aspectes regulatoris.

• Pilot a les vies fluvials interiors (riu Rin), un marc idoni perquè concentra molt trànsit de càrrega interior i connecta amb ports marítims.
  L'objectiu és provar barcasses automatitzades o amb un alt nivell d'autonomia, integrar sistemes de navegació autònoma, avaluar la supervisió des dels centres de control remot i analitzar la interacció amb el trànsit fluvial convencional.
• Pilots en ports europeus.
  El projecte també analitza operacions en entorns portuaris per provar l'automatització del moviment de la càrrega, la coordinació digital entre vaixell, port i logística terrestre i la reducció dels temps d'operacions portuàries per crear un flux logístic seamless (sense interrupcions) entre el transport marítim i el terrestre.
• Centres de control remot.
  Un altre component a prova és el concepte de Remote Operation Centre, que són centres on operadors humans supervisen múltiples vaixells autònoms i intervenen en cas de situacions complexes. Aquest concepte és clau perquè s'adiu amb el model regulatori que està desenvolupant l'Organització Marítima Internacional per al Codi MASS.