Per què els ports insisteixen a implantar els sistemes de reserva en terminal?

 

La majoria de vegades, l’adopció d’aquest sistema és voluntària, tot i que hi ha ports on s’ha imposat per llei. És el cas dels ports de Los Angeles, Long Beach i Oakland, on, per mitjà de la regulació AB 2650, l’Assemblea de Califòrnia va establir el 2003 un sistema de multes als camions amb esperes superiors als 30 minuts. Després d’implementar-lo en 13 terminals d’aquests ports, es va fer un estudi d’avaluació amb conclusions poc encoratjadores: el sistema de cites no va reduir les cues. Les causes semblaven ser la falta de consens previ entre els stakeholders portuaris (els protagonistes es van queixar que no havien estat consultats), la incapacitat d’obligar les terminals a aplicar el sistema de cites, la inexistència d’incentius per als transportistes que se sumessin al model o la falta de vials exclusius per als camions amb cita.

Casos d’èxit

En canvi, el port de Nova Orleans i l’autoritat portuària de Geòrgia són dos exemples de bones pràctiques. Tots dos ja treballen amb aplicacions web que permeten que els transportistes programin cites i proporcionin informació per aconseguir una autorització prèvia a l’arribada a la terminal. Aquest sistema ha millorat el flux del trànsit, ha augmentat el rendiment de la terminal i ha millorat la productivitat de les empreses de transport i les terminals. A Geòrgia, on els clients poden accedir als sistemes les 24 hores del dia per actualitzar les dades d’enviament dels contenidors, la reducció del temps de descàrrega va ser d’un 30% de mitjana, segons l’estudi de Merk (2014).

El 2016, el Brasil va crear un sistema anomenat PORTOLOG per aplicar-lo al port de Santos. En aquest cas, quan un transportista carrega el camió, n’informa PORTOLOG per mitjà del mòbil i es col·loca en una cua virtual. Cada vegada que travessa una barrera, el sistema rep un senyal que va informant la terminal de la seva posició. D’aquesta manera, quan finalment el vehicle és a la terminal, ja no s’ha d’esperar.

Felixstowe, el valor de l’experiència

Felixstowe, el primer port de contenidors de la Gran Bretanya, va ser pioner a Europa quan va introduir, el 2006, el seu Vehicle Booking System (VBS), després d’un intens procés de negociació amb totes les parts implicades i d’un període de prova amb un grup de transportistes seleccionats. Fins llavors, més del 40% de les arribades de camions es concentraven en una franja de sis hores, cosa que provocava problemes de congestió al port i a l’entorn immediat, mentre que les instal·lacions i els serveis portuaris quedaven infrautilitzats la resta del dia. A més, més del 25% dels camions arribaven amb informació incorrecta, cosa que generava trajectes inútils (amb el consegüent cost econòmic i mediambiental) i encara més congestió. Amb el VBS, el port de Felixstowe estableix el nombre de reserves o slots per a cada hora del dia, que comunica als transportistes amb una antelació d’entre sis i tres dies. En cas de necessitat, el port pot limitar la disponibilitat de reserves en determinades franges horàries per regular el flux de trànsit. Per lliurar o anar a buscar contenidors, tots els transportistes han de tenir un compte al VBS, des del qual seleccionen l’horari d’arribada al port. El compte és gratuït, com ho són la majoria de reserves. En conseqüència, el VBS del port de Felixstowe ha contribuït a reduir la congestió al port i les artèries de comunicació adjacents, ha permès establir un línia de comunicació directa amb els transportistes, ha reduït els trajectes que es feien per error i els viatges en buit (sense contenidor) i ha maximitzat la capacitat de càrrega dels camions en les franges horàries més sol·licitades. A partir d’aquest cas d’èxit, es deriven una sèrie de recomanacions per implementar un sistema de reserves. La primera és consultar el model amb totes les parts implicades (transportistes, navilieres, terminals, carregadors, etc.). En segon lloc, el sistema de reserves ha de ser obligatori perquè sigui efectiu. Amb tot, s’aconsella implantar-lo per fases: introduir el concepte, explicar-ne els beneficis, establir un període per registrar-s’hi i començar amb paràmetres flexibles. Quan totes les parts estan familiaritzades amb el sistema, el port limita la disponibilitat de reserves en franges horàries crítiques per incrementar els beneficis del model. Per exemple, el 2014 el port de Felixstowe va introduir un pagament per operar en hora punta.