Per què els ports insisteixen a implantar els sistemes de reserva en terminal?
La congestió de camions a l’accés a les terminals de contenidors no és un problema nou, però l’increment del comerç internacional i la tendència al gigantisme dels vaixells l’agreugen. Els megavaixells generen operatives de gran volum concentrades en puntes de feina que exerceixen una pressió màxima a les terminals i en el transport terrestre. En aquest context, són els sistemes de reserves la solució?
La possibilitat que els camions puguin reservar cita a la terminal no sembla una gran innovació, però pot contribuir a mitigar les cues i a transformar el sector del transport. Alguns ports ja ho han provat. Han aconseguit els objectius? Per què no sempre es tenen els resultats esperats? Com cal implantar un sistema de reserves que funcioni? Aquestes són les qüestions que qualsevol port que participi en el comerç internacional de contenidors s’hauria de plantejar.
Què són els sistemes d’assignació de porta o reserva en terminal
Els Gate Appointment Systems (GAS, per les sigles en anglès) consisteixen en la reserva prèvia o l’assignació de finestres de temps específiques per al lliurament de contenidors, oferint un tracte preferencial als camions que trien programar aquesta cita. Es tracta de racionalitzar i planificar l’arribada de camions per resoldre les cues a les terminals, fer més eficient la cadena logística i reduir les externalitats negatives, com la contaminació.
L’augment del transport marítim i l’arribada dels megavaixells fan aquesta necessitat encara més urgent. Els portacontenidors de la sèrie G-Class de la naviliera Orient Overseas Container Line (OOCL), amb capacitat per transportar més de 21.000 TEU, són els més grans que actualment estan en servei. Però les escales de vaixells de més de 18.000 TEU ja són habituals als principals ports europeus i generen operatives de més de 6.000 moviments concentrades en pics de poques hores. Davant de volums d’aquesta magnitud, el fet de no disposar d’un sistema de planificació d’arribada de camions fa que, en determinats moments del dia, les cues siguin pràcticament inevitables.
Però els sistemes de reserva, funcionen als ports? La resposta és complicada. Els factors que converteixen els GAS en èxit o en fracàs són diversos i hi influeix el compromís de diferents actors (autoritats portuàries, terminals, companyies carregadores i empreses transportistes, entre d’altres), com també els incentius que s’ofereixen als transportistes que estan disposats a sol·licitar torn.
Els Gate Appointment Systems (GAS, per les sigles en anglès) consisteixen en la reserva prèvia o l’assignació de finestres de temps específiques per al lliurament de contenidors.
La majoria de vegades, l’adopció d’aquest sistema és voluntària, tot i que hi ha ports on s’ha imposat per llei. És el cas dels ports de Los Angeles, Long Beach i Oakland, on, per mitjà de la regulació AB 2650, l’Assemblea de Califòrnia va establir el 2003 un sistema de multes als camions amb esperes superiors als 30 minuts. Després d’implementar-lo en 13 terminals d’aquests ports, es va fer un estudi d’avaluació amb conclusions poc encoratjadores: el sistema de cites no va reduir les cues. Les causes semblaven ser la falta de consens previ entre els stakeholders portuaris (els protagonistes es van queixar que no havien estat consultats), la incapacitat d’obligar les terminals a aplicar el sistema de cites, la inexistència d’incentius per als transportistes que se sumessin al model o la falta de vials exclusius per als camions amb cita.
Casos d’èxit
En canvi, el port de Nova Orleans i l’autoritat portuària de Geòrgia són dos exemples de bones pràctiques. Tots dos ja treballen amb aplicacions web que permeten que els transportistes programin cites i proporcionin informació per aconseguir una autorització prèvia a l’arribada a la terminal. Aquest sistema ha millorat el flux del trànsit, ha augmentat el rendiment de la terminal i ha millorat la productivitat de les empreses de transport i les terminals. A Geòrgia, on els clients poden accedir als sistemes les 24 hores del dia per actualitzar les dades d’enviament dels contenidors, la reducció del temps de descàrrega va ser d’un 30% de mitjana, segons l’estudi de Merk (2014).
El 2016, el Brasil va crear un sistema anomenat PORTOLOG per aplicar-lo al port de Santos. En aquest cas, quan un transportista carrega el camió, n’informa PORTOLOG per mitjà del mòbil i es col·loca en una cua virtual. Cada vegada que travessa una barrera, el sistema rep un senyal que va informant la terminal de la seva posició. D’aquesta manera, quan finalment el vehicle és a la terminal, ja no s’ha d’esperar.
Felixstowe, el valor de l’experiència
Felixstowe, el primer port de contenidors de la Gran Bretanya, va ser pioner a Europa quan va introduir, el 2006, el seu Vehicle Booking System (VBS), després d’un intens procés de negociació amb totes les parts implicades i d’un període de prova amb un grup de transportistes seleccionats. Fins llavors, més del 40% de les arribades de camions es concentraven en una franja de sis hores, cosa que provocava problemes de congestió al port i a l’entorn immediat, mentre que les instal·lacions i els serveis portuaris quedaven infrautilitzats la resta del dia. A més, més del 25% dels camions arribaven amb informació incorrecta, cosa que generava trajectes inútils (amb el consegüent cost econòmic i mediambiental) i encara més congestió. Amb el VBS, el port de Felixstowe estableix el nombre de reserves o slots per a cada hora del dia, que comunica als transportistes amb una antelació d’entre sis i tres dies. En cas de necessitat, el port pot limitar la disponibilitat de reserves en determinades franges horàries per regular el flux de trànsit. Per lliurar o anar a buscar contenidors, tots els transportistes han de tenir un compte al VBS, des del qual seleccionen l’horari d’arribada al port. El compte és gratuït, com ho són la majoria de reserves. En conseqüència, el VBS del port de Felixstowe ha contribuït a reduir la congestió al port i les artèries de comunicació adjacents, ha permès establir un línia de comunicació directa amb els transportistes, ha reduït els trajectes que es feien per error i els viatges en buit (sense contenidor) i ha maximitzat la capacitat de càrrega dels camions en les franges horàries més sol·licitades. A partir d’aquest cas d’èxit, es deriven una sèrie de recomanacions per implementar un sistema de reserves. La primera és consultar el model amb totes les parts implicades (transportistes, navilieres, terminals, carregadors, etc.). En segon lloc, el sistema de reserves ha de ser obligatori perquè sigui efectiu. Amb tot, s’aconsella implantar-lo per fases: introduir el concepte, explicar-ne els beneficis, establir un període per registrar-s’hi i començar amb paràmetres flexibles. Quan totes les parts estan familiaritzades amb el sistema, el port limita la disponibilitat de reserves en franges horàries crítiques per incrementar els beneficis del model. Per exemple, el 2014 el port de Felixstowe va introduir un pagament per operar en hora punta.Avantatges d’implantar un sistema de reserves a la terminal
L’experiència dels ports que han estat pioners en aquest àmbit (vegeu el mapa) és clau per dissenyar un model de reserves que tingui garanties d’èxit i que ajudi a superar les dinàmiques instal·lades durant dècades en la logística terrestre. El que sembla clar és que l’adopció d’un bon sistema GAS té avantatges, tant per a l’eficiència del port, com per a l’àrea on està situat. Aquests són els més destacats:- Reducció del temps d’espera dels camions i optimització dels vehicles, amb l’estalvi de costos directes corresponent per a les empreses transportistes.
- Increment del nombre de moviments per vehicle, cosa que redunda en una optimització de la flota de les empreses de transport.
- Millora de la mobilitat, tant al port com en l’entorn. No s’ha d’oblidar que els ports principals del món estan situats al costat de grans nuclis urbans.
- Reducció de CO2 i creixement sostenible. L’optimització dels camions i la reducció de cues comporten una reducció de CO2, un element clau per garantir el creixement sostenible dels ports.
- Millora de la competitivitat del transport per carretera, que pot trobar en els sistemes de reserva un clar impulsor de canvi.
- Ampliació dels horaris de les terminals. Després dels sistemes de reserva, el pas següent per aconseguir la màxima eficiència i productivitat és ampliar els horaris de les terminals. Segons la demanda del mercat, fins i tot es pot plantejar evolucionar en un futur cap al port 24/7. És un repte, malgrat tot, que ha de comptar amb la complicitat de tots els agents de la cadena, començant per les mateixes companyies d’importació/exportació (carregadors).