Artificial rima amb natural: biòtops que enriqueixen el mar

El major escull submarí artificial de la Mediterrània

A uns 80 quilòmetres al sud de les platges de la Barcelona i del biòtop específic per als cavallets de mar, hi ha Torredembarra, una localitat que té a les seves aigües el major escull submarí artificial del Mediterrani i el primer de les seves dimensions a tot el món.

El conegut com a Biòtop de Torredembarra té forma de piràmide, està format per 40.000 tones de roques de carbonat càlcic i assenta la seva base a 34 metres de profunditat. Es va construir el 2023 per restaurar l'equilibri ecològic de la zona i afavorir la reintroducció natural d'espècies autòctones. La seva forma i el seu material responen a una necessitat: el fons marí de Torredembarra es compon sobretot de sorra, i la manca de roques i altres estructures naturals impedeix que alguns organismes hi visquin i s'hi reprodueixin.

Darrere de la construcció d'aquest biòtop hi ha la iniciativa de Miquel Rota, constructor d'esculls artificials a través de Natural Art Reef i propietari del centre de busseig M. Roca Diving, i d'Oriol Milà, oceanògraf i director del Port de Torredembarra. Un any després de la seva construcció, aquest biòtop ja ha deixat empremta a la biodiversitat de la zona.

“Compta amb un impressionant núvol permanent de vida marina al seu voltant, s'ha convertit en una de les poques estacions de neteja conegudes de peixos lluna, per la qual cosa és habitual el seu albirament, i ja s'han registrat diverses immersions amb albirament de dofins per els submarinistes”, assenyalen des del projecte.

Del mar Bàltic a Austrália

Al nord d'Alemanya, les aigües del Bàltic presenten un problema semblant a les de Torredembarra: a molts llocs el fons marí és sorrenc, per la qual cosa proporciona pocs refugis i àrees d'alimentació a les espècies marines. Altres motius, com la degradació dels seus hàbitats, han fet que moltes espècies hagin experimentat un declivi en els darrers anys. Per solucionar aquest problema, un projecte finançat per la Unió Europea ha donat forma a dos esculls artificials a la costa de les localitats alemanyes de Nienhagen i Rosenort.

Aquests esculls estan fets de roques naturals, estructures de ciment, teixits de malla i cordes que actuen com a base perquè creixin algues, musclos i molts altres organismes. "Els dos esculls proporcionen hàbitats submarins artificials a gran escala que creen refugi, zones d'alimentació i descans per a les espècies de peixos presents a l'àrea", expliquen des de la Comissió Europea.

A més, la presència d'aquests biòtops és més enllà de l'àrea que ocupen. D'acord amb els estudis realitzats en els darrers anys, els peixos que creixen al biòtop (per exemple, el bacallà, l'espècie que es veu més afavorida per aquest escull artificial) acaben dispersant-se en una àrea més gran i augmentant així les seves poblacions.

A l'altra banda del món, al sud d'Austràlia, també s'han instal·lat biòtops amb objectius similars. Un exemple el trobem a la Port Phillip Bay, on s'han instal·lat diferents esculls artificials per atraure peixos i mol·luscs. Un d'ells, de forma piramidal i amb quatre metres d'amplada per cinc d'alt, té com a objectiu principal proporcionar hàbitats de cria per a espècies pelàgiques, i amb això augmentar la biodiversitat marina i millorar la qualitat de les aigües.

Divulgació, conscienciació i estudis ambientals

Els biòtops mediterranis de la platja de Sant Sebastià a Barcelona i el de Torredembarra tenen moltes diferències, però també similituds i un important punt en comú: tots dos busquen traslladar a la població la importància de respectar els nostres mars i contribuir a restaurar-los.

“No fas ciència si després no ho expliques”, sosté Comaposada. “És important explicar als ciutadans per què estem fent això. Expliqueu-los que hi ha cavallets de mar a la Barceloneta i que les observacions d'individus s'estan reduint. Que a Barcelona tenim una gran biodiversitat que no es coneix, perquè la gent veu la costa urbanes com a llocs on gaudir únicament de l'oci i del turisme. Després d'explicar-ho, passen a veure-les també com a ecosistemes vius, que és el que són”.

Per afavorir la divulgació i la conscienciació, des d'Anel·lides organitzen diferents tipus d'activitats i jornades educatives i de lleure (moltes lligades a la recollida de residus que alteren la vida dels ecosistemes) on poden participar els ciutadans. A Torredembarra, el biòtop està molt lligat a les immersions de busseig. Tres centres autoritzats porten submarinistes a la piràmide per descobrir com la vida creix al voltant de les roques. A més, el biòtop és la base de nombrosos estudis mediambientals.

Quan l'educació deixa empremta, afavoreix la creació de noves iniciatives que tenen com a objectiu millorar la biodiversitat del mar. Algunes provenen dels més joves: aquest mateix any, alumnes d'Institut Escola Joan Ardèvol de Cambrils han creat un biòtop per millorar l'hàbitat de les espècies de la reserva del Cavet.

Aquest biòtop va ser fabricat amb biociment, pesa uns 2.300 quilograms i s'ha ubicat a quatre metres de profunditat ia 200 metres de la costa. L'estructura se suma a cinc esculls artificials que ja existien a la zona.

El paper dels ports

Els ports de tot el món es presenten com a agents rellevants tant per afavorir la instal·lació de biòtops com per fer un seguiment de la seva evolució i estudis de biodiversitat posteriors. L'estructura de la platja de Sant Sebastià, per exemple, va comptar amb permisos i suport tècnic del Port de Barcelona, ​​així com el suport econòmic de l'ajuntament de la ciutat. I es pot anar més enllà.

"Els ports són una peça clau en el manteniment dels ecosistemes costaners, perquè són la porta d´entrada i sortida dels vaixells", explica Comaposada. “Tenen l'oportunitat de contribuir legislant, afavorint la creació de lleis ambientals específiques que redueixin la contaminació, i investigant, impulsant, per exemple, la realització de censos de biodiversitat. Per contribuir-hi, els ports han de prioritzar la part ambiental”, conclou la directora d'Anel·lides.