El Mediterrani busca tancar el cercle de l’Economia Blava

L'informe, elaborat per la CPMR Intermediterranean Commission i MedWaves, amb la contribució de Pla Bleu, té com a objectiu analitzar el desenvolupament de l'economia circular en sectors concrets de l'economia blava en la mar Mediterrània. 

L'informe es va presentar oficialment a Barcelona en la conferència "Fostering Circular Blue Economy in the Mediterranean" i PierNext ha parlat amb una de les seves autores, Magali Outters, cap de l'Àrea de Polítiques de Medwaves, per a analitzar les seves principals conclusions.

“L'economia blava ja està molt desenvolupada -explica Outters- encara que el principal debat se centra en si incloem o no la paraula sostenibilitat en sectors com el de l'extracció de recursos que, encara que no és una pràctica sostenible, està inclosa en l'economia blava”.

En efecte, d'acord amb l'informe “The EU Economy Report 2021”, l'economia blava a Europa crea fins a 4,5 milions de llocs de treball, genera una facturació d'uns 650.000 milions d'euros i un valor afegit brut de 176.000 milions d'euros.

Referent a les iniciatives concretes sobre economia circular, Magali Outters afirma que existeixen iniciatives molt interessants, però que “estem al principi i falta molta divulgació” perquè s'ampliï el nombre de projectes i la seva escala. “Hi ha molts projectes pilot, però perquè tinguin impacte haurien de multiplicar-se i la seva escalabilitat hauria de finançar-se”, agrega.

Economia blava al Mediterrani

“A nivell europeu existeix una direcció bastant clara en economia blava però falta integrar més la part circular perquè són dues agendes diferents. Tenim un marc de cooperació molt important que és el Conveni de Barcelona i que reuneix els 21 països que tenen accés al Mediterrani, més la Comissió Europea. En el marc d'aquest conveni hi ha una prioritat clara en economia blava i circular i els països han demanat suport per a implementar aquests temes a nivell nacional”, desgrana Outters.

Sobre la base de la primera Declaració Ministerial de la Unió pel Mediterrani (UpM) sobre l'Economia Blava de 2015, una segona declaració va ser adoptada pels 42 països euromediterranis el 2 de febrer de 2021.

Economia blava: la nova revolució sostenible… pública i privada

L'aplicació de la circularitat en el sector marítim es troba en un estat “embrionari” comparat amb sectors com el tèxtil, alimentació o construcció.

Per a aconseguir l'empenta necessària, tant el sector públic com el privat han de promoure pràctiques circulars en l'economia blava. “Els polítics han de definir l'estratègia, estàndards i normes i proporcionar les eines econòmiques o de finançament per a promoure aquestes activitats”, explica Magali Outters.

Pel sector privat i les empreses, incorporar aquests principis significa desenvolupar un canvi “molt important” en els seus models de negoci. “És fonamental crear aquesta coordinació entre ens públics i privats, però també han de participar els científics i les universitats perquè fa falta molta innovació, sobretot en temes de comerç blau. Sense oblidar a la societat civil, els consumidors”, agrega l'experta.

Oportunitats de l'Economia Blava Circular al Mediterrani

Les bones pràctiques identificades s'estructuren al voltant de 7 camps d'acció dels principis de l'economia circular:

• Ecodisseny: equips de pesca/aqüicultura biodegradables; composts/fibres reciclables; aqüicultura integrada.
• Reparació: ús de peces de segona mà o fora d'estoc o temporada per a embarcacions d'esbarjo.
• Reutilització dels residus de la pesca i l'aqüicultura i de les embarcacions al final de la seva vida útil.
• Reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en els ports/marines.
• Up-cycle: utilitzar veles velles i restes de teles per a nous productes.
• Reciclar els residus marins recollits durant les operacions de pesca, l'oli en els ports esportius, els residus en els ports, els productes de fibra de vidre, les peces i els components dels vaixells al final de la seva vida útil.
• La digitalització com a element facilitador de l'economia circular. Per exemple, per a estalviar consum d'energia en els ports esportius.

Reptes de l'Economia Blava Circular al Mediterrani

Segons Outters, el primer repte és entendre bé el significat d'economia circular. 

“El que hem detectat a les pràctiques que ja existeixen és que s'enfoquen molt en el final de la cadena de valor. Hi ha menys exemples sobre reciclatge, reutilització i reparació”, comparteix.

La paraula clau en l'economia circular és ecodisseny perquè el seu principi és no generar ni residus ni contaminació. Segons Outters, així és com es pot influir en els impactes ambientals i reduir-los fins a un 80%.

Un exemple seria prescindir de materials com la fibra de vidre en els vaixells recreatius i apostar per materials que siguin reciclables.

El finançament europeu

Per a finançar les diferents iniciatives, la Comissió Europea i el Grup del Banc Europeu d'Inversions, potenciaran la seva cooperació per a una economia blava més sostenible. Aquestes institucions col·laboraran amb els Estats membres a fi finançar els projectes que ajudin a reduir la contaminació en les mars europees.

El nou Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura (dotat amb 6.000 milions d'euros per al període 2021-2027) donarà suport —bàsicament mitjançant la seva plataforma «BlueInvest» i el nou Fons BlueInvest— a la transició cap a cadenes de valor més sostenibles basades en les mars i les activitats costaneres. 

Així mateix, la Comissió ha instat els Estats membres que en els seus plans nacionals de resiliència i recuperació incloguin inversions per a una economia blava sostenible, així com en els programes operatius nacionals per a diversos Fons de la UE i en altres programes de la UE, com Horizon Europa.

Quins sectors de l'economia blava poden tancar el cercle?

Els sectors identificats com potencialment més interessants per a aplicar l'economia circular són els següents:

• La pesca i l'aqüicultura. Aquests dos sectors ofereixen grans oportunitats per a l'aplicació de l'economia circular en totes les fases del cicle de vida del producte. Es poden trobar molts exemples de processos integrats de cria d'aqüicultura i de reutilització o reciclatge dels residus del peix. L'informe destaca els resultats del projecte BLUEfasma, l'objectiu del qual és donar suport al desenvolupament de l'economia circular en aquest sector.“Hi ha moltes oportunitats en pesca i aqüicultura, que també pertanyen al sector de l'alimentació i ofereixen moltes possibilitats de creixement i de tancar el cercle en subproductes com el processament de peix o sistemes d'aqüicultura perquè siguin més circulars”, valora Outters.

• Sistemes portuaris. Els ports ofereixen oportunitats d'economia circular en les següents categories: circularitat en els actius i equips portuaris i fluxos circulars de materials dins de les seves instal·lacions.“Són hubs d'innovació i hem vist iniciatives molt interessants que s'estan desenvolupant, sobretot en el nord d'Europa, però que es podrien exportar al Mediterrani. Al Port de Barcelona és un tema que s'està movent molt, sobretot en col·laboració amb start-ups”, afirma.

• Construcció i reparació de vaixells. Aquests sectors tenen un enorme potencial per a desenvolupar models industrials circulars sobre la reparació, el manteniment, la renovació, el desmantellament i la recol·lecció de components. 

• Embarcacions d'esbarjo. En aquest sector, l'enfocament de l'economia circular es veu impulsat pels innovadors compostos reciclables com rComposite per a embarcacions d'esbarjo totalment reciclables, la recollida i el desmantellament d'embarcacions al final de la seva vida útil o el comerç de peces de recanvi, activitat que exerceix Cap'tain Chercheur.