Temes

A

Cercar

La circularitat blava de la pesca: així s’usa el peix rebutjat per a curar cremades, produir energia i molt més

La indústria pesquera rebutja fins al 35% del peix per al consum. El repte de l'economia blava és posar en valor el poder dels subproductes de la mar, que poden usar-se com a matèria primera per a diverses aplicacions, fins i tot per a crear empelts de pell o generar energia. Del peix, com del porc, pot aprofitar-se tot.


Publicat el 27.07.2023
S'estima que la quantitat de subproductes procedents de l'aqüicultura a Europa és d'aproximadament 1,5 milions de tones. (Kerecis)

Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), en 2050 la producció mundial d'aliments haurà d'incrementar-se en un 70% per a proveir a la població mundial, que haurà arribat els 10.000 milions de persones.

 En aquest context entra en joc l'economia circular, cridada a ser la solució davant la caducitat de recursos naturals i, d'altra banda, una eina per a contrarestar l'augment de residus. De fet, l'informe “Índex de desaprofitament d'aliments 2021” de l'ONU calcula que entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle estan associades amb aliments que no es consumeixen.

L'aqüicultura mundial augmentarà un 15% d'aquí a 2030

El món és clar que necessita més aliments, però han de produir-se de manera sostenible. I no parlem únicament de l'agricultura i la ramaderia. Avui dia, només al voltant del 7% de les proteïnes consumides pels éssers humans procedeix de "aliments blaus"; és a dir, d'aliments d'origen aquàtic. I aquest tipus de recursos naturals té molt a aportar al futur de tots. 

L'aqüicultura mundial porta, des de 2010, creixent a un gran ritme i té un gran potencial per a continuar fent-ho de manera sostenible. (Kerecis)

L'aqüicultura mundial porta, des de 2010, creixent a un gran ritme i té un gran potencial per a continuar fent-ho de manera sostenible. Es preveu que la producció d'aliments aquàtics augmenti un altre 15% d'aquí a 2030. Aquest creixement és necessari per a proporcionar a una població en clar augmento aliments sans i nutritius. Però aquest sistema, recorda la FAO, ha de ser circular. Dit en altres paraules: els residus de peix no han de tirar-se, sinó que han de capturar-se i reutilitzar-se per a garantir que no es perdin nutrients en el sistema alimentari mundial. 

La idea, doncs, és senzilla: per a alimentar el món, cal malgastar menys pescat.

Subproductes de la mar: matèria primera per a produir farina o pinsos marins

El peix destinat al consum humà directe es processa, generalment, per a facilitar i agilitzar l'experiència gastronòmica dels consumidors. Aquest “posar-ho bonic” explicaria, en part, que es malgasti més del 35% del peix capturat.  

Paral·lelament, s'estima que la quantitat de subproductes procedents de l'aqüicultura a Europa és d'aproximadament 1,5 milions de tones. 

Però què s'inclou en els subproductes? En el cas dels peixos, es parla de les retallades, les pells, caps, les espines, les vísceres i la sang.

COMPONENTS DE VALOR I UTILITZACIÓ DE SUBPRODUCTES DEL PEIX

Subproducte Components de valor Utilitzats com
Caps Proteïnes, pèptids, lípids, col·lagen, gelatina, minerals, inclòs el calci, sabor Aliments, farina de peix, oli de peix, hidrolitzats de qualitat alimentària, hidrolitzats de qualitat animal, aliments per a mascotes, nutracéuticos, cosmètics
Armadura (ossos, carn, aletes)  Proteïnes, pèptids, lípids, col·lagen, gelatina, minerals, inclòs el calci, sabor Aliments, farina de peix, oli de peix, hidrolitzats de qualitat alimentària, hidrolitzats de qualitat animal, aliments per a mascotes, nutracéuticos, cosmètics
Retalls Proteïnes, pèptids, lípids Aliments, farina de peix, oli de peix, hidrolitzats per a animals, aliments per a mascotes
Vísceres Proteínas, péptidos, lípidos, enzimas como las lipasas Hidrolitzats de grau alimentari, hidrolitzats de grau animal, farina, oli de peix, combustible, fertilitzants
Piel (con colgajo abdominal) Col·lagen, gelatina, lípids, proteïnes, pèptids, minerals, sabor Farina de peix, oli de peix, cosmètics, aliments, farina de peix, nutracéuticos, cosmètics, cuir, combustible,fertilitzants
Sang Proteïnes, pèptids, lípids, trombina i fibrina Combustible, abonament, terapèutics
Font: Stevens, et.al. 2018

El repte ara és fer veure a tots els agents implicats que, a més, aquestes deixalles són una fantàstica matèria primera a partir de la qual es pot, per exemple, produir farina, pinsos marins i oli de peix.

Però no sols això, entre els usos dels residus de peix s'inclouen també, com apunta la FAO:

  • Compost i abonament (budells, armadures i retallades transformades en aliment per a plantes)
  • Menjar per a animals (residus de carn i olis per a mascotes)
  • Suplements (Omega-3, omega-6, col·lagen marí)
  • Bellesa (escates de peix per a pintallavis i lluentors)
  • Cuir (adobar pells de peix per a usar-les en sabates, carteres, etc.)
  • Gelatina (utilitzada en productes farmacèutics o caramels)
  • Tinta (tinta de sépia, tinta de calamar per a aliments)

Deixalles de peix, transformats en energia

D'altra banda, existeix un altre gran camp que explorar: l'energia. Ja és possible convertir materials de rebuig no reciclables en calor utilitzable, electricitat o combustible. 

La conversió de materials de rebuig no reciclables en calor, electricitat o combustible ja és possible mitjançant processos com la combustió, la gasificació, la piròlisi, la digestió anaeròbica i la recuperació de gasos d'abocador. 

En un sistema no circular, els residus solen eliminar-se en l'abocador, amb el que es perd tota l'energia residual. Els processos de conversió de residus en energia ajuden a recuperar part d'aquesta energia, encara que se sap que reutilitzar els materials i evitar l'abocament estalvia molta més energia.

La gelatina de peix s'utilitza en productes farmacèutics. (Kerecis)

Encara amb aquestes possibilitats, el desaprofitament de peix continua sent excessiu. Gran part d'aquests subproductes s'infrautilitzen, es malgasten o es rebutgen… i cal revertir la situació. 

El Port de Barcelona, per posar un exemple, ha iniciat un projecte de valorització dels seus residus per a analitzar la viabilitat de convertir-los en biocombustible. Entre aquests residus destaquen els residus orgànics de restes alimentoses, especialment provinents de creuers i ferris, i, com no, els residus de l'activitat pesquera.

Un projecte europeu per a desenvolupar nous conceptes d'aprofitament de l'aqüicultura

El projecte europeu WaSeaBi, finançat per la UE, té com a objectiu desenvolupar i provar nous conceptes que garanteixin l'aprofitament dels fluxos secundaris de l'aqüicultura, la pesca i les indústries de transformació aquàtica per a la producció de nous productes i ingredients.

Des d'aquesta iniciativa, que compta amb la participació de diversos països al costat d'Espanya com Dinamarca, Bèlgica, França o Suècia, sostenen que l'explotació actual de la biomassa aquàtica és ínfima. Fins al 70% dels recursos aquàtics acaben com a residus secundaris que, o bé s'utilitzen per a fins d'escàs valor, com l'alimentació animal, o bé s'eliminen, la qual cosa resulta costós per a les empreses implicades. Això exigeix una explotació més sostenible i comercialment atractiva del peix i altres productes aquàtics.

AZTI desenvolupa projectes de transformació d'alt impacte, com la innovació i desenvolupament en totes les etapes de la cadena de valor de la pesca i aqüicultura. (AZTI)

WaSeaBi persegueix optimitzar la utilització dels fluxos secundaris d'aliment marí desenvolupant solucions d'emmagatzematge, tecnologies de classificació i eines de decisió que garanteixin un sistema de subministrament eficient i sostenible per a les captures accessòries i els fluxos secundaris de l'aqüicultura, la pesca i les indústries de transformació aquàtica.

Això permetrà la valorització d'aquestes matèries primeres en productes comercialitzables. En abordar els fluxos secundaris de les diferents matèries primeres que representen les indústries típiques de l'aqüicultura, la pesca i el processament aquàtic a Europa, WaSeaBi cerca que s'adopti una perspectiva de tota la cadena per a tenir èxit amb la producció d'alta qualitat de:

  • pèptids bioactivos per a aplicacions nutracéuticas, alimentàries i de pinsos
  • ingredients alimentaris a base de proteïnes
  • suplements minerals per a aliments i pinsos.

Entre les empreses que formen part del consorci WaSeaBi, es troben les empreses espanyoles Barna, que disposa de dues plantes en les quals gestionen 60.000 tones anuals de subproductes de peixos i en les quals elaboren des de fa anys farines i olis de peix tradicionals, i que han anat evolucionant fins a crear farines monoespècie, hidrolitzats de proteïna i olis de peix amb alt contingut en Omega 3 (DHA – EPA).

​​També forma part d'aquest consorci AZTI, un centre científic i tecnològic basc que desenvolupa projectes de transformació d'alt impacte, com la innovació i desenvolupament en totes les etapes de la cadena de valor de la pesca i aqüicultura.

La conversió de materials de rebuig no reciclables en calor, electricitat o combustible ja és possible mitjançant processos com la combustió, la gasificació, la piròlisi, la digestió anaeròbica i la recuperació de gasos d'abocador

Economia blava, circular i aprofitament total dels recursos

Cada vegada s'innova més i millor en el sector mundial dels productes de la mar, però la indústria està molt lluny de ser veritablement circular. El tractament dels residus de peix per a crear productes en el sector de la salut, que s'usin en el tractament de cremades, úlceres, ferides quirúrgiques i traumatològiques, és un dels últims avanços per a arribar a aquest aprofitament màxim dels subproductes pesquers. 

Un exemple d'això és Kerecis, una de les empreses que forma part del Iceland Ocean Clúster, transforma la pell de peix en empelts cutanis per a persones i crea, així, una veritable economia circular a partir dels subproductes del peix. Aquesta empresa promou l'ús del 100% del peix capturat usant subproductes de la mar que solen malgastar-se. El seu dia a dia és produir empelts de pell de peix en el petit puc de Isafjordur, a 32 quilòmetres del Cercle Polar.

Concretament, usa la pell del bacallà salvatge de l'Atlàntic (l'estructura del qual és similar a la humana) i la converteix en empelts de pell inodors i esterilitzats. Amb això, ajuda a accelerar la cicatrització de ferides i cremades. I no sols això: ha aconseguit aprofitar fins al 90% de cada peix gràcies a usar les parts de bacallà de l'Atlàntic a Islàndia que abans es malgastaven. És a dir, s'impulsa l'economia blava i circular utilitzant productes de la indústria pesquera que, en cas contrari, segurament es menysprearien.

Iceland Ocean Clúster inverteix molts recursos en nous projectes i empreses que posen en valor el sector marí. (Iceland Ocean Clúster)

La innovació tecnològica comença a la mar

Iceland Ocean Clúster, fundat en 2011, inverteix molts recursos en nous projectes i empreses com Kerecis que posen en valor el sector marí i el seu paper en la supervivència de l'entorn i la millora de la societat. Entren en joc la biotecnologia o el paper de les energies renovables i, com no, la innovació i recerca. Reconegut el seu paper internacionalment, el Clúster compta, entre altres, amb el programa “100% Fish”, que el mes d'abril passat van anar a conèixer detalladament representants de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'aprendre més sobre el creixement de l'economia blava i circular.  

L'economia islandesa ho té clar: cal desenvolupar innovadors productes sanitaris, farmacèutics i fins i tot de moda a partir de les poblacions de peixos salvatges. Aquesta és la gran oportunitat d'un país en el qual ja s'obté almenys un 30% més de valor de cada bacallà que la majoria dels països desenvolupats. El projecte “100% Fish” demostra que el peix no és només un filet, també és un fetge que es converteix en font d'Omega 3 o una pell que es converteix en un producte sanitari.

Aquest model islandès és un clar exemple de com els avanços tecnològics en la pesca comercial han millorat considerablement el rendiment dels productes. A Islàndia, de fet, des de la dècada de 1990 la utilització de subproductes de la pesca s'ha multiplicat per 30, el valor d'exportació per quilogram de bacallà s'ha multiplicat per 4 i s'ha multiplicat la gamma de diferents productes marins. 

En l'actualitat, els productors islandesos de bacallà ja aprofiten fins al 80-90% de la seva matèria primera. Tot un èxit que ajudarà a la consecució de molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, com la seguretat alimentària i la sostenibilitat. I aquí, com no, serà indispensable millorar la comunicació, l'educació i el compromís per a assumir la transició a una economia circular. 

Tots guanyen: l'impacte d'aquest sistema de producció circular conduirà a una major eficiència de la producció, reduirà la demanda de recursos naturals i augmentarà la producció de productes de la mar. 

Si The Mandalorian fora d'aquesta indústria diria: “Aquest és el camí”.

 

Per a saber més: