Temes

A

Cercar

L’impacte del Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE) de la UE en el transport marítim

Les emissions de l’activitat de transport marítim sumen el 3%-4% del total de la UE, raó per la qual és transcendental actuar sobre els consums energètics dels vaixells.

Publicat el 29.09.2022

Maurici Hervas és investigador del CENIT i doctorand en transició energética del Port de Barcelona.

Per a reduir el consum enèrgic, la UE ha plantejat un paquet de mesures conegut com “Fit for 55”. Quatre tenen incidència en el sector marítim. (GettyImages)

Avançant en la descarbonització de l’economia

L’any 2015 es va firmar l’Acord de París (COP21) lligant els països a limitar l’escalfament global a 2oC aquest segle. Sota el Green Deal, la Unió Europea ha decidit donar un pas més i apuntar a la neutralitat climàtica per el 2050 i la reducció de cara el 2030 del 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte del 1990. 

L’activitat de transport marítim sumen el 3%-4% del total de la UE, raó per la qual és transcendental actuar sobre els consums energètics dels vaixells. No obstant, és primordial fer-ho de forma meditada donat que el comerç marítim és fonamental per a les cadenes de subministrament globals, representant més del 80% del transport de mercaderies internacional.

Així doncs per a aconseguir-ho la UE ha plantejat un paquet de mesures conegut com “Fit for 55” en les quals s’hi troben quatre amb incidència al sector marítim; revisió del mercat de carboni (EU ETS), Regulació de l’infrastructura de fuels alternatius (AFIR), FuelEU i la revisió de la directiva sobre la fiscalització de l’energia (ETD).

Setge al combustible fòssil

El 2013 la Comissió Europea va definir una estratègia per a reduir els gasos d’efecte hivernacle (GEH) de la industria del transport que consistia en passos:

  • Monitoritzar, informar i verificar les emissions de CO2 dels grans vaixells als ports de la UE.
  • Establir uns objectius de reducció de GEH.
  • Futures mesures.

Gràcies a la implementació del MRV THETIS s’ha pogut fer un inventari de les emissions del sector marítim europeu. El 2018 138 milions de tones de CO2 van ser emeses a l’atmosfera, el que representa el 3,7% del total de la UE i el 2019 la xifra ascendia a 144 Mtones. Davant d’aquestes dades es va evidenciar la necessitat de reduir les emissions del sector establint una reducció del 40% per el 2030. Ara som al tercer punt, en el qual s’estan debatent als diferents òrgans de la UE les mesures esmentades anteriorment:

  • AFIR: al 2030 es requereix la instal·lació d’un servei d’OPS cobrint el 90% de la demanda als ports marítims de la TEN-T per a vaixells de més 5000GT, el desenvolupament d’una solució única per a la càrrega de bateries per a vaixells marítims així com disponibilitat de punts de recarrega de metanol, amoníac i hidrogen.
  • FuelEU: obliga als vaixells de més 5000GT a reduir paulatinament la seva intensitat de carbó fins a assolir una disminució al 2050 del 75% respecte del 2020 i per altre banda a partir del 2030 els obliga a conectar-se al OPS durant les estades a ports de la UE.
  • EET: El heavy fuel oil, utilitzat en la indústria marítima deixarà d'estar totalment exempt de l'impost sobre l'energia per als viatges dins de la UE. Durant un període de deu anys, els tipus impositius mínims d'aquests combustibles aniran augmentant progressivament, mentre que els combustibles sostenibles per a aquests sectors es beneficiaran d'un tipus mínim de zero per afavorir la seva adopció.
  • EU ETS marítim: inclusió del sector marítim en el mercat d’emissions de la UE a partir del 2024. Aquesta és la mesura que ha aixecat més debat degut al cost que pot representar per a les navilieres i la potencial incertesa del preu del carbó. Més endavant es detalla la mesura.

Amb aquestes mesures la UE incentiva per diversos fronts la desconnexió dels vaixells de l’ús de combustibles fòssils i es converteix en un veritable frontrunner de la descarbonització marítima. 

EU ETS és una mesura basada en el mercat que pretén internalitzar el cost extern del CO₂ en les operacions dels vaixells mercants per a instaurar el principi “del contaminador paga”

La descarbonització és només un assumpte europeu?

Mentre la Unió Europea prem l’accelerador, la Organització Marítima I internacional (IMO) segueix estancada des de 2010-2013 en la aplicació de mesures basades en el mercat (MBM). L’estratègia inicial de la IMO va ser publicada el 2018, i es marca com a objectiu la reducció de les emissions, respecte del 2008, per 2030 i el 2050 del 40% i 70% respectivament. També s’hi va acordar de considerar com a candidata l’adopció d’una MBM a mitjà termini.

 “New/innovative emission reduction mechanism(s), possibly including Market-based Measures (MBMs), to incentivize GHG emission reduction.”

Desafortunadament, la inclusió de la paraula “possiblement” genera dubtes de que es pugui arribar a aplicar. Per el moment l’esquema de les accions per a descarbonitzar el transport marítim de la IMO és el següent:

  • Índex d’eficiència energètica de disseny (EEDI): els nous vaixells han de complir uns estàndards d’eficiència energètica.
  • Índex d’eficiència energètica de vaixells existents (EEXI): els vaixells existents hauran d’obtenir una aprovació del seu disseny tècnic a partir del 2023.
  • Pla de gestió d’eficiència energètica del vaixell (SEEMP): és una mesura operativa que estableix un mecanisme per millorar l'eficiència energètica d'un vaixell d'una manera rendible.
  • Sistema de recol·lecció de dades (DCS): tots els vaixells de més de 5000GT han d’informar de les seves emissions de CO2.
  • Indicador d’intensitat carbònica (CII): és un sistema de valoració el qual anirà endurint la puntuació i requerirà accions de millora si no s’assoleix una certa nota.

Mentre la Unió Europea prem l'accelerador, l'Organització Marítima Internacional (IMO) segueix estancada des de 2010-2013 en l'aplicació de mesures basades en el mercat (GettyImages).

EU ETS salpa a la mar

El EU ETS es una mesura basada en el mercat que pretén internalitzar el cost extern del CO2 en les operacions dels vaixells mercants per tal d’instaurar el principi de “el contaminador paga”. D’aquesta manera es genera un incentiu financer de les navilieres per a descarbonitzar les seves flotes.

 Es tracta d’un sistema “Cap&Trade” on es defineix un topall d’emissions en els diversos sectors inclosos, alguns tenen concessions gratuïtes i d’altres han d’aconseguir tots els drets d’emissió a les subhastes o al mercat.

Segons el text aprovat pel parlament Europeu, al sector marítim s’hauran d’adquirir el 100% dels drets d’emissió. Inicialment es plantejava una aplicació incremental de la mesura però finalment s’ha retardat un any l’inici però s’hauran d’adquirir drets pel 100% de les emissions des de l’inici, el 2024. 

Durant la revisió al parlament, l’abast de la mesura s’ha vist significativament incrementat.
Els vaixells inclosos en la mesura seran inicialment aquells amb més de 5000GT, s’inclouran les naus de més de 400Gt a partir del 2027.
També s’ha incrementat l’abast geogràfic, fins el 2026 només es comptabilitzarà el 50% de les emissions dels vaixells que vinguin d’un port fora de la UE, a partir del 2027 s’haurà de pagar pel 100% de les emissions, amb certes excepcions.
Finalment s’ha ampliat els gasos inclosos, metà (CH4) i òxids nitrosos (N2O) passen a formar part del còmput.

Per altre banda s’ha definit que el 75% dels fons recaptats per aquesta mesura aniran destinats al fons “Ocean Fund” que treballarà per promoure la innovació en la transició a un sector marítim europeu més eficient energèticament i més resilient climàticament.

És la reducció d’emissions l’únic impacte del ETS?

L’objectiu principal de la mesura és la reducció d’emissions, però moltes veus avisen del risc que es donin altres conseqüències o de que la mesura pugui arribar a incrementar les emissions globals.

El risc més elevat i de major impacte és la re-configuració de la xarxa de transport de les navilieres per tal d’evadir el cost del carboni introduït pel EU ETS.

Amb les modificacions introduïdes al parlament, una primera alternativa consistent en una parada anecdòtica en un port de fora la UE ha estat evitada, donat que les escales en ports de transbord que es trobin a menys de 300 milles nàutiques d’un port de la UE no es tindrà en compte.

Un possible escenari viable seria l’intercanvi d’un hub de transbord europeu per un de fora de la UE, com podria ser al pròxim orient, al Nord d’Àfrica o al Regne Unit. En aquest cas l’increment de distància recorreguda es veuria compensada per l’absència de taxació sobre el CO2. En alguns casos estudiats les emissions s’incrementen respecte de la situació actual, l’anomenat “carbon leakage”.

Una altra opció és una reducció d’escales, concentrant les descàrregues i derivant part del transport a la carretera amb el conseqüent augment de cost i emissions. De forma alternativa es podrien desdoblar algunes línies en mercaderies per a EU i destins fora de la UE.

Fins i tot es pot arribar a donar un canvi de model a Hub&Spoke, en el que mercaderies de importació i exportació que ara disposen de línies transoceàniques des de la UE, passessin a fer transbord en un hub de fora la UE amb el conseqüent augment de temps de trànsit i encariment del servei.

Altres alternatives inclouen la reducció de la velocitat per a reduir les emissions, el que comportaria la necessitat d’augmentar el nombre de vaixells per mantenir les freqüències, incrementant els costos de capital o destinar les naus menys contaminants al comerç europeu i destinant els més contaminants a altres regions.

Fins i tot l'opció de no evadir la mesura pot tenir un impacte més enllà del ambiental, donat que les navilieres traslladaran el cost de la mesura al client final.

El resultat d’aquests diferents escenaris es la pèrdua de competitivitat de la economia europea donat  que s’incrementaria el cost dels seus productes. També es veuria deteriorada la connectivitat dels seus ports fent menys atractives les inversions industrials i logístiques. Per últim existeix la possibilitat de que la mesura no aconseguís reduir les emissions en les quantitats projectades o fins i tot que aquestes no es veiessin reduïdes.

SOS ETS

Tots els escenaris d’evasió descrits son viables per l’existència d’una asimetria regulatòria. Eliminant l’asimetria, desapareixeria la pèrdua de competitivitat europea i resultaria més segura la descarbonització del transport marítim. És per això que ha d'esdevenir una prioritat per a la UE promoure mesures similars als països de la regió i de forma ideal a tot al globus aconseguint que la IMO consensuï i apliqui una MBM en la revisió de la seva estratègia el 2023. França va prendre el 2018 la iniciativa sol·licitant la represa de debat.

Un altre mesura possible per des-incentivar l’evasió és amb l’ús dels fons recavats. Una opció consistiria en facilitar que una part dels diners reverteixi a les navilieres en projectes de descarbonització com retrofits de naus existents, aplicacions de solucions d’eficiència energètica o compra de vaixells de baixes emissions. També es proposa l’ús dels fons en “Contracts for Difference” (CfD), ajudes econòmiques per compensar la diferència de preu entre els combustibles convencionals i els fuels de zero emissions escalables (SZEF). Això ajudaria a mitigar el risc de les inversions dels first movers, tant en compra de vaixells com en plantes de producció de SZEFs.

Es poden aplicar altres mesures que redueixin l’ambició mediambiental com donar drets d’emissió als trajectes transoceànics o de forma més ambiciosa canviar el model de MRV per taxar les emissions de la mercaderia enlloc de la dels vaixells.

Una cosa és segura, el major motor per a la descarbonització és la conscienciació social, donat que si el consumidor reclama amb els seus hàbits de consum productes amb menor petjada de carboni, el mercat hi donarà resposta.