Llei de Restauració de la Natura: claus i reptes

Una llei per restaurar els mars

Només el 10% dels mars i el 17% de la terra de tot el món estan protegits. Si reduïm el mapa i ens centrem únicament al territori de la Unió Europea (UE), ens trobem que menys del 20% dels hàbitats està en bon estat.

Per revertir aquesta situació, el juny de 2022 la Comissió Europa va proposar la creació d'una Llei de Restauració de la Natura que té com a objectiu afavorir la recuperació dels ecosistemes, tant marins com terrestres, i fer un pas endavant per assolir les metes climàtiques i de biodiversitat de la UE.

Aquesta llei, la primera d'aquest tipus que proposa la institució europea, busca restaurar almenys el 20% de les àrees marítimes i terrestres degradades de la Unió Europea el 2030, el 60% el 2040 i el 90% el 2050.

D'acord amb el Parlament Europeu, amb aquesta mesura es regenerarien els ecosistemes en mal estat, es contribuiria a assolir els objectius climàtics i de biodiversitat que marca la UE i es milloraria la seguretat alimentària. A més, la Comissió estima que la seva aplicació tindria un retorn d'entre 8 i 38 euros per cada euro invertit, per la qual cosa els beneficis també serien econòmics.

Si s'aprova, l'acord seria de compliment obligat per a cadascun dels estats membres, que haurien de desenvolupar plans nacionals adaptats als seus propis objectius, realitats i necessitats.

Vots a favor i en contra

Tot i això, el futur de la llei encara és una incògnita.

Va ser aprovada a l'Eurocambra amb 329 vots a favor, 275 en contra i 24 abstencions, però va ser bloquejada en la tercera i última fase de tramitació, la del Consell (format per representants dels governs de cada país). Darrere d'aquest gir de guió hi ha Hongria, país que va canviar el seu vot a l'últim moment i es va unir als estats contraris a la llei: Àustria, Itàlia, Polònia, Països Baixos, Bèlgica, Finlàndia i Suècia. Els arguments d‟aquest bloc giren al voltant de la idea que la normativa resultaria perjudicial per al sector de l'agricultura.

Els vots a favor van ser emesos per Espanya, Alemanya, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Irlanda, Lituània, Luxemburg i la República Txeca.

En el futur proper, caldrà redefinir els objectius i les condicions de la llei per aconseguir arribar a un consens que en faciliti l'aprovació.

El seu impacte als oceans

La proposta de crear una llei de restauració dels ecosistemes europeus neix en un context determinat pel canvi climàtic i la crisi de biodiversitat. Un context en què els oceans s'enfronten a problemes com la sobrepesca, la contaminació i l'expansió de les espècies invasores, que porten la petjada de l'activitat de l'ésser humà i que tenen un impacte greu en els ecosistemes.

Tal com indica la normativa, la regeneració dels ecosistemes degradats és fonamental per millorar l'estat dels oceans, conservar-ne la biodiversitat i complir els objectius climàtics de la UE.

“La Llei de Restauració de la Natura podria generar millores per als ecosistemes oceànics. Per començar, la seva aprovació comportaria la realització de més estudis per avaluar-ne la situació. Ja només aquest coneixement de base resultaria molt útil i valuós”, assenyala Jordi Pagés Fauria, investigador Ramon i Cajal del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Aquests estudis permetrien veure a quines zones són necessàries i també possibles les restauracions, cosa que facilitaria el disseny de plans de restauració adequats i eficients. D'acord amb l'investigador del CEAB-CSIC, aquests plans són interessants a escala local, però augmenta la seva complexitat quan se'ls intenta donar objectius més amplis.

“Hi ha problemes més fàcils de solucionar que d'altres, en el sentit que són més atacables a petita escala. Per exemple, el de la contaminació. En aquest sentit, s'ha fet una bona feina en millorar la majoria d'indicadors de contaminació a la costa espanyola en general o, més concretament, a la catalana. Des de la dècada dels 90 fins avui, s'ha reduït el nivell de nutrients, fòsfor, nitrogen o metalls, sobretot gràcies a la millora de les depuradores”, explica Pagès, per afegir que la contaminació per plàstics, per contra, ha augmentat.

La importància de la restauració passiva

Tot i això, l'investigador també veu dificultats perquè la restauració funcioni si no va acompanyada d'altres mesures que posin fi a les causes dels problemes, com el canvi climàtic o la sobrepesca.

“A nivell científic és complicat aconseguir que els ecosistemes d'un lloc que està o ha estat degradat puguin tornar al seu estat inicial. Encara que es facin tasques de restauració, molts dels ecosistemes no tornaran. En aquest sentit, sóc una mica crític perquè al mar hi ha força ecosistemes que no es restauraran si no s'elimina la pressió que els va posar en perill”, explica l'investigador.

Un exemple el trobem a les praderies de plantes marines, com la Posidonia oceanica, una espècie la restauració de la qual és lenta i molt complexa. “Si s'aconsegueix restaurar és amb unes taxes mínimes a l'any i gràcies a la utilització d'una gran quantitat de recursos econòmics. Per això sempre diem que en aquest tipus d'ecosistemes és més important conservar que restaurar”, afegeix Pagès.

“Fomentar la restauració passiva (aquella que elimina o minimitza les causes de la degradació, afavorint que l'ecosistema es recuperi per si mateix) és molt interessant. La restauració activa la veig més útil en projectes locals, en què es pot aconseguir un impacte a nivell econòmic”, conclou.

El futur de la restauració dels oceans

Per entendre quines vies pot prendre el futur de la restauració dels oceans, és important tenir en compte que la preocupació de la UE per aquest tema ha anat creixent en els darrers anys, fet que ha portat a l'aprovació de diferents iniciatives.

Una d'elles es la Missió de la UE “Restaurar el nostre oceà i les nostres aigües”, que es va posar en marxa el 2021 per “protegir i restaurar la salut dels nostres oceans i aigües d'aquí a 2030 mitjançant la investigació i la innovació, la participació ciutadana i les inversions a l'economia blava”. L'objectiu final de la missió és contribuir a assolir la neutralitat climàtica i la restauració de la natura.

Aquesta i altres missions relacionades amb la sostenibilitat a Europa es canalitzen en diferents projectes en què participen empreses, centres de recerca i formació, autoritats locals i molts altres agents de tots els estats membres.

En el cas de la Missió de la UE 'Restaurar el nostre oceà i les nostres aigües”, les accions se centren a protegir i restaurar la biodiversitat, reduir la contaminació i donar suport a una economia blava sostenible a tots els mars, des del Bàltic fins al Cantàbric, passant pel Mediterrani. S'espera que els objectius, ambiciosos, donin resultats concrets i tangibles el 2030.