El Conveni Internacional per a Prevenir la Contaminació pels Vaixells busca reduir la contaminació ocasionada per les embarcacions. (PierNext/GettyImages)
Tancant el cercle: l’economia circular en els ports
En 1973 l'Organització Marítima Internacional va establir el Conveni Internacional per a Prevenir la Contaminació pels Vaixells (Marpol) amb l'objectiu de prevenir i reduir la contaminació ocasionada per les embarcacions. Gairebé 50 anys després, la sostenibilitat ambiental és la punta de llança de l'economia i molts ports han adoptat els principis de l'economia circular per a convertir els residus hidrocarburats i altres materials amb una petjada ambiental elevada en nous combustibles reciclats lliures de contaminants.
Publicat el
11.03.2021
El Conveni Internacional per a Prevenir la Contaminació pels Vaixells busca reduir la contaminació ocasionada per les embarcacions. (PierNext/GettyImages)
Segons la definició de la Fundació per a l'Economia Circular, aquest model productiu consisteix en “la producció de béns i serveis reduint el consum i el desaprofitament de matèries primeres, aigua i fonts d'energia”. Representa una alternativa més sostenible al model d'economia lineal basat en l'extracció, producció, consum i eliminació.
Pel que fa als ports i a la seva activitat, s'han identificat diverses iniciatives que aposten per la circularitat per a gestionar els volums que procedeixen de fonts primàries no renovables, principalment carburants però també altres materials, i donar-los un segon ús, en aquest cas, convertir-los en combustibles sense contaminants.
“El conveni Marpol obliga els vaixells a deixar els seus residus en els ports però també obliga els països a disposar d'instal·lacions portuàries receptores d'aquestes deixalles. El seu reciclatge es regula segons normatives específiques, que a la Unió Europea són molt restrictives i pioneres”, explica Ana Conesa, Marpol & Fuel Product Manager en Tradebe.
Reciclant combustible
A nivell espanyol, la Llei de Ports de 2010 va incorporar la recollida de residus dels vaixells com un servei bàsic portuari i va introduir una nova taxa obligatòria per als vaixells que els donava el dret d'utilitzar aquests serveis de recollida de residus d'hidrocarburs, sòlids i deixalles, sense límits de quantitat durant els primers set dies d'escala en un port i evitar així abocaments en la mar.
“Des d'un punt de vista mediambiental, va ser un èxit rotund, ja que les estadístiques de recollida de residus van augmentar i va propiciar que la Unió Europea adoptés el model espanyol com un model a seguir, creant una ecotaxa d'aplicació europea per a assegurar el reciclatge”, celebra Conesa.
Des de 1992, Tradebe és una de les companyies que s'encarrega de gestionar i transformar els residus hidrocarburats (compostos per un 80% d'aigua, un 20% d'hidrocarbur i un 5% de llot) dels vaixells que atraquen en el Port de Barcelona. La seva activitat va començar amb la recollida de 3.000m3 anuals de residus generats pels creuers, volum que ha incrementat fins als 85.000 m3 actuals procedents de tot tipus d'embarcacions. Aquestes xifres han permès reduir les emissions de CO₂ en més de 60.000 tones mètriques anuals.
Aquesta recollida es produeix mitjançant dues embarcacions i camions cisterna que transporten aquests residus a la planta de tractament de Tradebe situada en les instal·lacions del port. És aquí on els residus se separen en fases que es tracten per separat i es refinen, fins a obtenir un combustible reciclat que conté els paràmetres de l'original perquè pugui tornar a consumir-se.
“Avançant-nos a la normativa, en Tradebe Port de Barcelona hem dissenyat un procés innovador del reciclatge del combustible marí. Som una de les úniques plantes europees que ha aconseguit aquest nivell d'excel·lència i la nostra planta va ser la primera del sector a obtenir una certificació ISCC en 2019, que garanteix la sostenibilitat del procés i redueix al mínim la petjada de carboni”, comenta Conesa.
En aquest sentit, exemplifica que fins i tot és possible reciclar l'aigua que conté el residu mitjançant tractaments biològics i fisicoquímics que donen com a resultat una aigua neta que conté els mateixos paràmetres que l'aigua de la mar.
Altres exemples de circularitat
A nivell europeu, el projecte LOOP-Ports (Circular Economy Network of Ports), cofinançat per EIT Climate-KIC i coordinat per la Fundació Valenciaport, té com a principal objectiu facilitar la transició cap a una economia més circular en el sector portuari.
Les iniciatives previstes es divideixen en tres àmbits: recursos portuaris i equipaments, fluxos dins del port i fluxos dins de mercats circulars, que busquen reforçar el paper dels ports com a agents dinamitzadors en la implementació de nous models de negoci circulars més enllà de les seves instal·lacions.
Un cas d'èxit és el projecte de recerca VASCO, iniciat pel Port de Marsella en 2015, que ha testat diversos processos químics per a obtenir microalgues a partir de gasos industrials com el CO₂ amb l'objectiu de convertir-los en biofuels. De moment, les proves realitzades mostren que és possible transformar 275 tones de CO₂ en 280 tones de pasta d'alga per a convertir-la en un combustible sostenible. El següent pas és provar aquest procés a escala industrial.
El Port d'Amsterdam també apunta cap a l'economia circular però en aquest cas, en lloc de reciclar combustibles, ha centrat la seva atenció en els plàstics. En 2018, IGE Solutions Amsterdam BV va començar a construir una planta que permetrà transformar, anualment, 33.000 tones mètriques de plàstics no reciclables en 35 milions de litres de combustibles nets, que emeten un 80% menys de CO₂ que el dièsel comú.
La planta utilitzarà tecnologia de piròlisi per a produir gasolina i dièsel que serà venut a companyies portuàries per al transport marítim i terrestre. També contempla la producció de nafta per a produir plàstics sostenibles.
El port holandès compte, a més, amb el hub d'innovació Prodock, dedicat a estudiar projectes innovadors d'economia circular aplicats als ports, el mateix que NextGen District en el Port d'Anvers, dos exemples que aposten per convertir als ports en un exemple de circularitat.
Articles relacionats
