Medi ambient

Transició energètica: els ports com a part de la solució al canvi climàtic

La transició energètica és una necessitat que ens hem de plantejar de manera col·lectiva (comunitats i corporacions) i personal. S’ha d’avançar cap a una nova manera de gestionar l’energia, des de la generació fins a la distribució i el consum final. En tots els àmbits queda molt de camí per recórrer i el canvi no serà immediat. Però la tecnologia per avançar cap a energies més netes ja existeix.

Publicat el 26.10.2018

PierNext

Port de Barcelona aspira a consolidar-se com a 'hub' de distribució del gas natural liquat. [Imatge de Port de Barcelona]

Avui sabem que serà possible fer servir exclusivament energia procedent de fonts renovables, sempre que treballem en sistemes d’emmagatzematge a gran escala en bateries, hidrogen o altres sistemes que s’estan desenvolupant. “Cada dia que passa sense aprofitar els recursos naturals de què disposem, com el sol o el vent, és un dia que malgastem”, segons Xavier Sabaté, cap de Projectes de Medi Ambient del Port de Barcelona.

Els ports davant del canvi climàtic

Les característiques dels ports i la seva situació en condicionen la transició energètica. Per exemple, la situació del Port de Barcelona –amb poc vent i a prop de l’Aeroport del Prat– limita molt l’aprofitament eòlic. En canvi, “tenim moltes possibilitats d’aprofitar l’energia solar o els excedents de fred i calor en alguns molls”, apunta Sabaté.

Els ports seran part de la solució al problema climàtic perquè són nodes de connexió de les cadenes de logística i poden contribuir a fer que incorporin formes de transport més sostenibles.

La transició energètica als ports ha de tenir lloc, principalment, en dos àmbits: en instal·lacions i edificis, i en la mobilitat de mercaderies i passatgers (vaixells, camions, vehicles i maquinària de terminal), on s’ha de “promoure el canvi a combustibles alternatius més nets, com el gas natural liquat, i la connexió elèctrica des de moll a vaixell”, assenyala Sabaté.

D’aquesta manera, perquè els vaixells redueixin les emissions contaminants durant el temps que estan atracats al port, una de les opcions que està analitzant el Port de Barcelona és l’electrificació de certs molls amb la potència adequada. Ports com els de Göteborg, Hamburg, Anvers, Estocolm i Oslo (a Europa);Long Beach, Seattle i San Diego (Estats Units), i Vancouver (Canadà) es consideren els líders en l’electrificació dels molls.

I entre els ports que han posat en marxa projectes de generació i emmagatzematge d’energies renovables destaquen diverses iniciatives. “Rotterdam ja disposa de 200 MW d’energia eòlica i té previst arribar a 300 MW el 2020. A més, està estudiant com aprofitar les més de 400 hectàrees de coberta existent per instal·lar panells fotovoltaics. S’espera que hi hagi 100 hectàrees cobertes el 2020”, exposa Xavier Sabaté.

“Per la seva banda, el port d’Hamburg disposa de 25 MW de potència eòlica, a més d’instal·lacions fotovoltaiques en algunes teulades de magatzems i terminals. A Suècia, tots els grans ports disposen d’instal·lacions fotovoltaiques. A Aalborg (Dinamarca), l’autoritat portuària cobreix la demanda elèctrica dels edificis d’oficines amb energia solar”, afegeix el responsable de Projectes de Medi Ambient.

Mobilitat sostenible

L’aposta pel vehicle elèctric és un compromís del Port de Barcelona amb múltiples vessants. D’una banda, l’enclavament està renovant la flota de vehicles, dels quals 40 ja són elèctrics. De la mateixa manera, s’han instal·lat punts de recàrrega en tot el recinte portuari, tant públics com per a la flota pròpia i per als treballadors.

El port català també està impulsant l’ús de gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu per a vaixells, camions i maquinària de terminal, ja que redueix un 85% les emissions de NOx i elimina del tot les partícules i els òxids de sofre. Així, doncs, un ferri de Balearia ja opera amb GNL mentre està atracat al port i durant les maniobres d’entrada, atracament i sortida. També s’ha desenvolupat un projecte pilot per subministrar electricitat a un ferri des d’un motor de gas natural instal·lat al moll, i s’han transformat 26 camions al sistema dual, que permet combinar l’ús de gasoil i de gas natural. Aquestes són només algunes iniciatives per promoure l’ús de gas natural, tot i que el Port de Barcelona també està desenvolupant tota la infraestructura necessària per consolidar-se com el hub principal de distribució de GNL del Mediterrani.

A més, s’està elaborant un estudi per determinar el potencial de les energies renovables al Port de Barcelona. I és que, per a Sabaté, “els ports han de ser part de la solució al canvi climàtic i han d’aconseguir que l’operativa portuària en conjunt redueixi les emissions de gasos”.

El rol de les autoritats portuàries

Les autoritats portuàries tenen la responsabilitat de complir el marc jurídic que obliga cada vegada més al canvi energètic. Però, a més, ha d’exercir una funció de lideratge i de coordinació de noves iniciatives per avançar-se a les innovacions i als canvis. I un dels principals és el de pensar en les noves estructures que hauran de governar el nou sistema de gestió de l’energia. El nou model, anomenat d’energia distribuïda, suposa generar, distribuir i consumir de manera molt diferent, amb diverses aportacions d’energies diferents, emmagatzematge i gestió de la demanda molt diversa.

Les energies renovables també estan en l’horitzó del Port de Barcelona, tant pel que fa a la producció com a formes avançades de gestió: “Arribarà un moment en què generarem energia i pagarem tarifes diferents segons els moments d’excés de producció o escassa demanda”, explica Sabaté. “Per això hem de disposar de smart grids (xarxes intel·ligents), que ja són en determinats ports i polígons industrials europeus, on es juga amb sistemes flexibles que ajusten la demanda i distribueixen potències de manera equilibrada, tenint en compte els interessos de tota la comunitat”. Tot i que no les veurem en un futur immediat, “és a l’agenda del Port de Barcelona començar a estudiar aquestes formes de gestionar les energies”, conclou Sabaté.

Finalment, les autoritats portuàries han d’aportar visió de futur i de conjunt i coordinar les múltiples accions que s’han de desenvolupar per aconseguir sinergies i economies d’escala. Poden implementar polítiques tarifàries que promoguin el canvi i les inversions de les empreses i han de preparar la infraestructura portuària, que no es va dissenyar per a la nova era que ja estem vivint.