Un pla per monitoritzar els oceans i guanyar en seguretat i sostenibilitat

Un pas clau cap a la monitorització

"Si no monitoritzem l'oceà de manera adequada, no podrem predir el clima ni les condicions meteorològiques. Tampoc serem capaços de gestionar de manera eficient i sostenible l'ús de l'oceà per protegir-lo i per preservar els recursos que ens proporciona als éssers humans", explica el doctor Toste Tanhua, científic sènior al GEOMAR Helmholtz Centre for Ocean Research de Kiel (Alemanya) i membre de l'equip d'investigadors que va participar en el projecte Eurosea.

El projecte, conclòs el desembre del 2023, va comptar amb el treball d'experts d'organitzacions com ara la Global Ocean Observing System (GOOS) o l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i va aconseguir millorar el coneixement científic sobre el clima oceànic, els ecosistemes marins i el seu vulnerabilitat als impactes humans

“És clar que EuroSea va tenir un impacte en la millora del sistema d'observació i predicció oceànica. Aquest tipus de contribucions són molt importants per avançar en aquesta àrea”, assenyala Tanhua.

Al costat d'altres iniciatives científiques, Eurosea va contribuir també al desenvolupament del Sistema Copernicus Marine Service (CMS) de la Unió Europea, que ofereix informació per donar suport i donar suport a les polítiques europees i internacionals de gestió dels oceans.

El Copernicus Sentinel-1C, el tercer satèl·lit de la missió Sentinel-1, es va llançar el desembre passat. Les dades proporcionades pels satèl·lits Sentinel-1 s'integren a diversos productes de Copernicus Marine, proporcionant informació valuosa per a diverses aplicacions marines.

Per exemple, les imatges de radar de Sentinel-1 serveixen de suport als estudis oceanogràfics, en proporcionar dades sobre les condicions del vent i les onades. Això és especialment útil per a la predicció meteorològica, l'optimització del consum de combustible dels vaixells, el desenvolupament d'instal·lacions de generació d'energia renovable marina i la comprensió dels patrons de circulació oceànica. La capacitat del radar per copsar les característiques de la superfície oceànica ajuda a crear models precisos de l'alçada de les onades i la velocitat del vent.

Sensors, dades i ciència: el rol del Port de Barcelona

Tal com explica Tanhua, el projecte EuroSea tenia com a objectiu dissenyar productes i serveis relacionats amb tres àrees: clima, salut de l'oceà i serveis operatius lligats a la resiliència costanera. “En aquest context, triem treballar amb els nostres socis del Port de Barcelona per millorar les activitats de predicció i monitorització pel port, però també per la ciutat de Barcelona en general. Això va incloure aspectes lligats a corrents, vents, onades, activitats de platja i esports aquàtics”, explica el científic de GEOMAR.

L'equip va instal·lar un sensor per mesurar corrents i el nivell de l'aigua i les onades al port. Les dades que genera poden ser utilitzades per la comunitat científica per respondre preguntes rellevants, com les lligades a l'impacte potencial dels temporals. A més, EuroSea va desenvolupar un sistema operatiu al qual es pot accedir en qualsevol moment per conèixer l'estat actual dels corrents i les onades. Això permet fer pronòstics i emetre alertes en cas que es prevegin condicions perilloses, cosa que pot determinar la seguretat del port, de les activitats comercials i de la població que viu i treballa a les zones costaneres.

Aquests avenços també deixen la porta oberta a la creació de bessons digitals de l'oceà, capaços de generar diferents escenaris possibles. “Un bessó digital depèn de dades observacionals que alimentin el model, com un model de pronòstic meteorològic depèn de dades d'entrada per oferir resultats precisos. En aquest context, els instruments instal·lats per EuroSea poden ser de gran importància”, explica Tanhua.

El mapa dels projectes de monitorització

Al llarg dels darrers anys, s'han dut a terme projectes similars a tot el món. En el marc del projecte EuroSea, el Port de Barcelona, ​​juntament amb Ports de l'Estat i Nologin Consulting, ha desenvolupat OSPAC, un sistema de monitorització en temps real del litoral i que permet la predicció de valors com la velocitat del vent o l'alçada de les onades, entre d'altres. OSPAC, finançat per la Comissió Europea, s'implementa, a més de Barcelona, ​​a Taranto, Itàlia, i Buenaventura, Colòmbia.

També, en el marc del Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible, “el projecte Coast Predict lidera el progrés internacional per millorar els models oceànics a escala reduïda per millorar les condicions de les comunitats costaneres i els ports”, comparteix Tanhua.

Entre els objectius d'aquest projecte, hi ha aconseguir dades per millorar la interacció humana amb els oceans, mitigar el canvi climàtic, restaurar hàbitats actualment degradats i promoure una economia blava més sostenible.

A Espanya, també resulta especialment interessant el projecte Samoa-2. El Sistema de Suport Meteorològic i Oceanogràfic de les Autoritats Portuàries és una iniciativa, desenvolupada per Ports de l'Estat en col·laboració amb diferents autoritats portuàries espanyoles, que té l'objectiu de millorar els sistemes d'informació meteorològica i oceanogràfica a cada port gràcies a la millora de els sistemes de previsió meteorològica d'alta resolució, de predicció d'agitació o de corrents o alertes en temps real, entre d'altres.

El projecte Samoa-2 millora els sistemes ja desenvolupats mitjançant Samoa, una iniciativa anterior. Entre les Autoritats Portuàries que participen en el projecte Samoa-2 hi ha la de Barcelona, ​​amb l'objectiu de millorar les alertes primerenques en temps real basades en la instrumentació i integrades al CMA (el Centre de Comandament Ambiental, una plataforma de visualització de les prediccions meteorològiques i monitorització en temps real, en un entorn de sistemes d'informació geogràfica), la predicció operativa per zones i la campanya de mesures a l'interior del port.