Mobilitat aquàtica urbana per a un futur sostenible

Moltes ciutats i aglomeracions urbanes s'han desenvolupat juntament amb cossos d'aigua —mars, oceans, rius i llacs—, cosa que genera necessitats i oportunitats de transport als fronts costaners i riberes. La mobilitat aquàtica es pot definir com un sistema de transport urbà o regional que facilita el desplaçament de persones a través de l'aigua, connectant àrees que altrament quedarien aïllades. A més d'impulsar l'oci i el turisme, contribueix naturalment a l'economia blava, un model econòmic basat en la sostenibilitat dels recursos marins i fluvials.

En un context de creixent consciència ambiental i la necessitat urgent de reduir emissions a nivell global, la mobilitat aquàtica adquireix un paper estratègic en incorporar un enfocament sostenible. Aquest sistema es presenta com un exemple tangible de la transició energètica en el transport i la navegació, fet que el converteix en una eina de promoció política adoptada per nombroses ciutats i regions en els darrers anys.

En pensar en mobilitat urbana sobre l'aigua, és inevitable recordar els icònics vaporetti venecians. El primer d'ells, el Regina Margherita, va començar a operar al Gran Canal el 1881, trencant el monopoli dels gondolers en el transport de persones a Venècia. No obstant això, el concepte de vaporetto va ser una adaptació dels bateaux-mouches parisencs, introduïts com a resposta a una licitació dels organitzadors de l'Exposició Universal de 1867 per millorar el servei fluvial a la ciutat de París.

Aspectes tècnics i operacionals

Un sistema de transport aquàtic complet sol comptar amb un nombre reduït de rutes. En els casos en què creuen un cos d'aigua, solen ser circulars o triangulars, amb poques parades intermèdies.

D'altra banda, les rutes lineals que segueixen el curs d'un riu o un front marítim tendeixen a incloure més estacions, encara que les distàncies són curtes. La velocitat de navegació és clau als serveis de transport habitual, on l'eficiència és un avantatge competitiu. En canvi, a les rutes turístiques o d'oci, la velocitat pot ser menor, ja que l'enfocament és gaudir de l'experiència i el paisatge.

A les etapes de planificació, en optar per un sistema elèctric de mobilitat aquàtica, cal considerar factors addicionals: els límits de velocitat de creuer i velocitat màxima, l'autonomia realista i la capacitat de passatgers. Aquestes especificacions permetran calcular els temps de cicle, els horaris de sortida dels serveis, les recàrregues ràpides necessàries durant l'operació, així com la ubicació i la capacitat requerida per als carregadors elèctrics.

Planificació i gestió

A diferència d'altres sistemes de transport marítim, com els ferries regionals o el transport de curta distància, la gestió d'un sistema de water mobility és semblant a altres modes de transport públic.

Sol estar liderada per una administració de transport o una entitat governamental local. Durant la planificació, cal definir aspectes clau com la propietat de les embarcacions, la responsabilitat del servei, i el desenvolupament, operació i manteniment de la infraestructura. Les autoritats poden optar per dissenyar i adquirir les pròpies embarcacions, delegant l'operació mitjançant concessions. Això garanteix control sobre el disseny i els acabats, però pot limitar la competitivitat o linterès dels operadors. D'altra banda, el desenvolupament de les terminals sol anar a càrrec d'entitats d'obres públiques, mentre que el manteniment s'externalitza a empreses especialitzades.

Desafiaments i oportunitats

Encara que la seva implementació ofereix grans oportunitats, també enfronta desafiaments significatius. No és un sistema de transport massiu amb alta capacitat, i el cost de les embarcacions pot ser alt, especialment si s'opta per solucions sostenibles. Això pot resultar en un cost per passatger elevat, cosa que podria requerir subsidis o ajustaments en el model de gestió.

A més, el mercat de proveïdors d'aquestes embarcacions és limitat i els temps de lliurament poden ser llargs, sobretot per a dissenys personalitzats. Pel que fa a la intermodalitat, encara que es poden ubicar terminals a prop de parades de metro i autobús, o incloure punts de micromobilitat compartida, aconseguir la mateixa fluïdesa que en altres modes de transport continua sent un repte.

Casos d'estudi i tendències tecnològiques

En els darrers anys, s'han desenvolupat diversos sistemes de transport destacables pel seu enfocament sostenible i tecnològic, dels quals mostrem a continuació alguns exemples:

• Un dels més reconeguts és el de Copenhaguen, que opera una flota d'autobusos portuaris elèctrics. El servei de waterbus funcionava ja des de l'any 2000, però a partir del 2020 va començar a substituir progressivament la seva flota per vaixells 100% elèctrics. Aquests nous waterbusos naveguen a una velocitat de 9 nusos, amb capacitat per a 80 passatgers. Es recarreguen durant la nit en diversos punts de recàrrega ubicats a les terminals. Actualment el sistema té 3 rutes operatives i 11 parades.
• A Barcelona, ​​el juliol del 2024, amb motiu de la Copa Amèrica, es va llançar el Bus Nàutic, un servei de transport aquàtic operat per dos catamarans 100% elèctrics que funcionen amb energia solar i recàrrega elèctrica. La ruta connecta els molls de Drassanes i Llevant, en un trajecte d'aproximadament 10 minuts amb freqüències entre 15 i 30 minuts i operativitat mínima de 12 hores diàries. Actualment, el servei està concessionat a un operador privat i s'avalua l'expansió de la xarxa amb una segona línia o noves parades.
• Estocolm va començar a operar l'octubre del 2024 el seu primer ferri elèctric, el Nova (Candela P-12), a la ruta 89. Aquest catamarà de 12 metres d'eslora és 100% elèctric i utilitza hidrofoils per navegar a una velocitat de 25 nusos. Durant l'hivern, opera 3 viatges complets al dia, amb una expansió planejada a 9 viatges a l'estiu, incloent-hi la segona embarcació.
• L'agost del 2024, Candela va signar un acord per subministrar 8 unitats del seu model P-12 al projecte NEOM a l'Aràbia Saudita. Aquestes embarcacions formaran part d'una xarxa ambiciosa de mobilitat regional sostenible, dissenyada per connectar diversos punts al llarg dels 500 km de costa i diversos arxipèlags, impulsant la mobilitat sense emissions.
• Al febrer de 2025, Artemis Technologies va signar un acord amb Delta Marine per a la fabricació d'un transbordador 100% elèctric amb capacitat per a 150 passatgers, que utilitza hidrofoils i arriba a una velocitat màxima de 36 nusos. Aquestes embarcacions operaran a l'estret de Puget, a l'estat de Washington (EUA). A més, Artemis va debutar el seu model Escape, un taxi aquàtic de luxe a la Copa Amèrica de Barcelona, ​​dissenyat per a desplaçaments diaris i viatges privats.
• La xarxa de Watertaxi Rotterdam, que connecta les ciutats de Rotterdam i Schiedam, compta amb 50 punts d'embarcament. Watertaxi Rotterdam té com a objectiu aconseguir una flota de zero emissions per al 2030. Fins ara, ha introduït 7 embarcacions elèctriques d'Alumax Boats, que naveguen a 13.5 nusos. L'agost del 2022, l'operadora també va introduir el primer taxi aquàtic del món propulsat exclusivament per hidrogen, amb capacitat per a 12 passatgers i una autonomia de 9 hores.

Tecnològicament destaquen dues tendències principals: la navegació autònoma o automatitzada, que optimitza rutes i redueix costos operatius, i l'ús d'hidrofoils, que milloren l'eficiència dels motors elèctrics.

Exemples d'embarcacions autònomes inclouen el CAT 10L de Callboats a Hèlsinki i el disseny conceptual VERNE per a mobilitat aquàtica autònoma i sostenible. Empreses com Artemis Technologies (amb els models EF-12 i EF-24) i Candela Boats (amb el P-12) estan liderant el desenvolupament d'embarcacions de passatgers petites amb tecnologia d'hidrofoils.

Pel que fa als sistemes de propulsió, els motors elèctrics de bateria són els més comuns, encara que també s'estan fent proves amb piles de combustible d'hidrogen, com en el cas dels taxis aquàtics a Rotterdam.

A més, cada cop són més comuns els sistemes complementaris basats en energia solar o eòlica, que redueixen la dependència del combustible principal. Un exemple d'aquesta tendència són els vaixells per a passatgers de SOEL YACHTS, especialment els models Shuttle 14 i Shuttle 16, que funcionen amb motor elèctric i panells solars i porten operant a la Polinèsia Francesa des de finals del 2020.

Conclusió

La mobilitat aquàtica urbana és una opció atractiva per a les ciutats situades a la vora del mar, rius o llacs. Actualment està guanyant popularitat gràcies a l'aparició d'embarcacions elèctriques o de zero emissions, que ofereixen una alternativa sostenible al transport urbà convencional.

A mesura que les tecnologies de propulsió i autonomia continuen evolucionant, s'espera que la mobilitat aquàtica jugui un paper cada cop més rellevant en el desenvolupament de ciutats més sostenibles i connectades.