Temes

A

Cercar

Sea Traffic Management: el repte d’estandarditzar la gestió del trànsit marítim a escala global

La indústria marítima-portuària està a punt per superar els desafiaments de seguretat, medi ambient i eficiència amb què s’enfronta. El projecte Sea Traffic Management (STM) arriba per revolucionar la concepció actual d’aquesta indústria i proposa més que una solució tecnològica, un veritable canvi de paradigma.

Publicat el 04.09.2018
El proyecto STM busca estandarizar la gestión del tráfico marítimo a escala mundial. La imagen es de Skitterphoto.com El projecte STM busca estandarditzar la gestió del tràfic marítim a escala mundial. [Imatge: skitterphoto.com]
Successor del projecte MONALISA 2.0 (2013-2015) i inspirat pels sistemes d’Air Traffic Management, neix dins del marc europeu l’STM, un projecte ambiciós que “pretén estandarditzar la gestió del trànsit marítim a escala mundial d’una manera similar a com es fa actualment en el trànsit aeri”, explica Albert González, cap de Serveis TIC del Port de Barcelona. La iniciativa STM proposa establir l’intercanvi d’informació estandarditzada amb interfícies obertes a què tindran accés tots els actors de la indústria. D’aquesta manera, es podran dissenyar rutes en temps real, ajustant sortides, arribades, eliminant temps d’espera, reduint l’ús de combustibles i també accidents. Aquesta nova concepció trenca amb “una manera històrica de fer les coses, molt diferent”, explica Albert González. Una manera d’operar més conservadora i que no està acostumada a treballar en entorns col·laboratius.

Objectius ben definits

Els propòsits principals del projecte STM naveguen cap a l’eficiència des de totes les perspectives.
  1. Seguretat marítima: aquest sistema aconsegueix evitar tota mena d’incidents, especialment els que involucren vides humanes.
  2. Impacte mediambiental: com que s’optimitzen les rutes, els vaixells poden ajustar la velocitat de navegació amb el mínim consum de combustible i una reducció de les emissions contaminants. “El 90% de les mercaderies a escala mundial es transporten per trànsit marítim. La quantitat de vaixells que operen als mars i els oceans és enorme. Si podem reduir el consum de combustible, encara que sigui un 1%, n’estalviarem moltíssimes tones a l’any”, relata Albert González.
  3. Eficiència: fer que els ports treballin amb el model Just-in-Time (JIT): “Quan arribi un vaixell a l’entrada del port, no s’haurà d’esperar a la zona de fondeig, sinó que entrarà, carregarà, descarregarà i, quan acabi, podrà marxar i entrarà el següent. Això és més eficient per als ports, implica més ingressos i els fa més atractius per a les navilieres i les terminals”, exemplifica Albert González.

L'iniciativa STM proposa establir l’intercanvi d’informació estandarditzada amb interfícies obertes: es podran dissenyar rutes en temps real, ajustant sortides, arribades, eliminant temps d’espera, reduint l’ús de combustibles i també els accidents.

La tecnologia Blockchain pot facilitar el desenvolupament futur del STM. [Imatge: MaliMaeder]

La tecnologia Blockchain pot facilitar el desenvolupament futur del STM. [Imatge: MaliMaeder]

Tecnologia al servei de la revolució

L’arquitectura de l’aplicació de l’STM implicarà que els actors dels sistemes portuaris estiguin connectats a un núvol digital o cloud on es compartirà informació, al qual tothom podrà accedir. En aquest sentit, la tecnologia blockchain es presenta com un gran facilitador del projecte STM. La informació es descompondrà al punt de sortida, fluirà per internet i arribarà al destinatari tornant-se a recompondre. “Quan vam començar el projecte STM, ni tan sols es parlava de la tecnologia blockchain, però ara ja s’està veient que pot ser una de les claus tecnològiques perquè l’STM funcioni”, relata Albert González. A propòsit del perfil altament tecnològic d’aquest projecte, el Port de Barcelona “s’ha implicat molt pel que fa a TIC”, continua González. “Hem treballat molt per desenvolupar aplicacions que permetin provar aquest sistema i connectar els nostres sistemes propis a la plataforma”, apunta el cap de Serveis TIC de l’enclavament català. Concretament, s’està participant en el subprojecte Port Collaborative Decision Making (Port CDM), des del Departament de Sistemes d’Informació (el projecte necessita que els ports tinguin una important maduresa informàtica i tecnològica) i el Departament d’Operacions Marítimes, encarregat de gestionar les escales, que aporta la part funcional i operativa. És indubtable que les barreres del canvi són molt altes, que hi ha molt de camí per recórrer, però amb el canvi de mentalitat arribarà “un funcionament més eficient, pausat i seguint un model Just-in-Time”, conclou Albert González.