Temes

A

Cercar

Sistema EES en ports europeus: implementació, terminis i controls biomètrics 2026

La Unió Europea fa un pas més per protegir les seves fronteres amb un nou sistema d'entrada i sortida que, en aquests moments, s'està implementant de forma gradual fins a la seva obligatorietat durant aquest 2026.

Publicat el 13.01.2026
El Sistema d'Entrada/Sortida (EES) implica, a més del control de passaport, un control biomètric facial i de les empremtes dactilars dels viatgers (FP).

Què és el Sistema d'Entrada/Sortida (EES)?

El Sistema d'Entrada/Sortida (EES) és el nou registre de persones amb passaports de països no membres de la Unió Europea que realitzen estades de curta durada, 90 dies, en un dels 29 països que utilitzen el sistema.

A més del control de passaport, es realitza un control biomètric facial i de les empremtes dactilars dels viatgers per determinar que la persona és qui diu ser en el seu document oficial.

En vigor des del 12 d'octubre de 2025, l'EES s'acabarà d'implementar al llarg dels propers sis mesos i coexistirà amb els controls fronterers tradicionals. L'objectiu és reemplaçar el segellat manual per complet, com a molt tard, el 10 d'abril de 2026.

  • “La posada en marxa és progressiva perquè els diferents ports, aeroports, estacions ferroviàries van a ritmes diferents i perquè existeixen diferents punts fronterers interiors i amb tercers països que ha requerit d'un acord conjunt entre tots els membres de la UE”, valora per a PierNext Bernat Baró, director de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona.

L'EES proporciona a les autoritats nacionals informació en temps real sobre qui entra a la UE i quan, la qual cosa suposa un pas important en la modernització i el reforç de la seguretat de les fronteres de la UE. Un cop estigui plenament operatiu, el sistema també detectarà les persones que es queden més temps del permès i els casos de frau de documents i identitat, la qual cosa garantirà una experiència de viatge més segura per a tothom.

En els propers mesos, la Comissió Europea i eu-LISA (Agència de la Unió Europea per a la Gestió Operativa de Sistemes Informàtics a Gran Escala) recolzaran els Estats membres per garantir el bon funcionament del sistema.

El sistema EES ofereix informació en temps real de qui entra a la UE i quan (UE).

Per què s'implementa l'EES?

La història de l'EES es remunta a gairebé una dècada. La Comissió Europea va presentar la primera proposta el 6 d'abril de 2016 com a part del paquet 'Fronteres intel·ligents'. Després de les negociacions amb el Parlament Europeu i el Consell, es va arribar a un acord al juliol de 2017.

El Reglament EES, juntament amb una modificació específica del Codi de fronteres Schengen, es va adoptar el 20 de novembre de 2017 i va entrar en vigor el 29 de desembre de 2017.

Va ser el 4 de desembre de 2024, quan la Comissió va proposar introduir una posada en marxa progressiva del sistema. "Les polítiques de seguretat han cobrat un major protagonisme en aquesta legislatura, com es veu per exemple en la inversió per millorar la mobilitat militar", apunta Baró.

La meta és, en aquest cas, establir una política comuna de les entrades i sortides de l'espai europeu, ja que controlar el moviment de persones entre països de la Unió és complex sense una visió global i compartida.

L'objectiu de l'EES és establir una política comuna de les entrades i sortides de l'espai europeu, ja que controlar el moviment de persones entre països de la Unió és complex sense una visió global i compartida.

A qui s'aplica l'EES?

El Sistema d'Entrada/Sortida s'aplica a ciutadans de tercers països (no pertanyents a la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa) que realitzen estades de curta durada de fins a 90 dies en un període de 180 dies, tant si necessiten com si no un visat Schengen de curta durada.

  • L'EES no s'aplica a: ciutadans de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa; titulars de permisos de residència de llarga durada en països de l'espai Schengen; treballadors fronterers; i titulars de visats de llarga durada o permisos de residència emesos per països de l'espai Schengen. Els beneficiaris de l'Acord de Retirada del Brexit també estan exempts.

L'EES no s'aplica a ciutadans de la UE (FP).

Beneficis del nou mètode de control en fronteres

  • Modernitzar i incrementar l'eficiència dels controls fronterers
    La substitució del segellat dels passaports agilitza els controls fronterers i permet que el personal treballi de manera més eficient.
  • Facilitar i agilitzar el creuament de fronteres
    Amb l'EES, els viatgers passaran menys temps realitzant tràmits fronterers gràcies a uns controls més ràpids, les opcions d'autoservei i la possibilitat de facilitar la informació per endavant.
  • Prevenir la migració irregular
    En utilitzar dades dactiloscòpiques i facials, s'impedeix que les persones sobrepassin la seva estada o utilitzin identitats falses.
  • Augmentar la seguretat a l'espai Schengen
    L'EES permetrà als agents de fronteres i a les autoritats policials accedir a informació important sobre els viatgers, ajudant-los a detectar riscos per a la seguretat i a donar suport a la lluita contra els delictes greus, la criminalitat organitzada i el terrorisme.

"El primer que han de fer els ciutadans de tercers països és registrar-se, alguna cosa que hauran de fer cada tres anys. Però si es tracta d'algú que entra i surt assíduament per visitar els seus familiars, per exemple, amb un primer registre ja en tindran prou", assenyala el director de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona.

Les dades que registra l'EES s'emmagatzemen durant tres anys (FP).

Quines dades emmagatzema el sistema?

L'EES registra electrònicament les següents dades de cada viatger:

  • Dades personals: nom complet, data de naixement, nacionalitat, gènere, dades del document de viatge.
  • Dades biomètriques: empremtes dactilars i imatge facial digitalitzada.
  • Informació de viatge: data, hora i lloc de cada entrada i sortida.
  • Informació sobre denegacions d'entrada, si escau.

Les dades s'emmagatzemen durant tres anys des de l'última entrada o sortida registrada, complint amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la UE.

Les dades s'emmagatzemen durant tres anys des de l'última entrada o sortida registrada, complint amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la UE.

Protecció de dades: la importància del compliment normatiu

La implementació de sistemes biomètrics com l'EES requereix un compliment estricte del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, especialment quan es tracta de dades biomètriques considerades de "categoria especial" per la seva sensibilitat.

L'article 35 del RGPD estableix que qualsevol tractament de dades d'alt risc ha d'incloure una Avaluació d'Impacte en la Protecció de Dades (AIPD) prèvia que justifiqui la necessitat, idoneïtat i proporcionalitat del sistema. Aquesta avaluació ha de considerar si existeixen alternatives menys intrusives que puguin assolir els mateixos objectius de seguretat i eficiència.

El cas AENA: lliçons sobre implementació biomètrica

Un exemple recent il·lustra la importància del compliment normatiu en sistemes biomètrics. Al novembre de 2024, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va imposar a AENA una sanció de 10,04 milions d'euros per implementar sistemes de reconeixement facial en vuit aeroports espanyols sense realitzar una AIPD vàlida.

La resolució de l'AEPD va assenyalar que AENA va utilitzar un sistema d'identificació "un a diversos" (1:N) amb emmagatzematge centralitzat de patrons facials de més de 62.000 passatgers, quan existien alternatives menys intrusives. L'organisme va determinar que el tractament violava el principi de minimització de dades, ja que emmagatzemava moltes més dades personals que els mètodes tradicionals de comprovació visual.

Aquest cas subratlla tres principis fonamentals per a qualsevol implementació biomètrica:

  • Necessitat i proporcionalitat: el sistema ha de ser estrictament necessari i no existir alternatives menys invasives.
  • Minimització de dades: només s'han de recollir les dades estrictament necessàries per a la finalitat específica.
  • Avaluació prèvia: una AIPD completa s'ha de realitzar abans del desplegament, no després.

A diferència del cas AENA, el Sistema d'Entrada/Sortida europeu ha estat dissenyat des del seu origen complint estrictament el RGPD, amb avaluacions d'impacte realitzades a nivell europeu, arquitectura tècnica validada per eu-LISA, i supervisió contínua del Supervisor Europeu de Protecció de Dades. El sistema va ser aprovat mitjançant Reglament (UE) 2017/2226 després d'anys d'anàlisi i consultes, garantint que cada element respon a una necessitat de seguretat fronterera legítima i proporcionada.

Aquesta diferència metodològica explica per què l'EES pot operar a escala europea amb plenes garanties jurídiques, mentre que implementacions ad hoc sense el marc regulador adequat poden enfrontar-se a sancions significatives. La lliçó és clara: en matèria de biometria fronterera, el compliment normatiu no és opcional, és fonamental.

Desplegament de l'EES al Port de Barcelona

A nivell estatal, aquest tràmit és competència del Cos Nacional de Policia. La Secretaria d'Estat de Seguretat, Ports de l'Estat i les Autoritats Portuàries han establert un marc de treball per a la seva implantació a través d'un conveni de col·laboració.

En el cas del Port de Barcelona, s'acaba de licitar el servei que té com a objectiu l'adquisició i instal·lació de l'equipament automatitzat necessari per al control fronterer.

El sistema EES ha de recollir les dades biomètriques (empremta dactilars i facials), i les dades personals: nom, passaport, data i lloc d'entrada/sortida de la UE.

El cost de la implantació, cofinançat per Fons Europeus per a la Seguretat Interior de la UE, s'ha valorat en uns 12 milions d'euros, i inclou la següent infraestructura, repartida en les terminals de creuers Terminal C (pública), Terminal E (Carnival), Terminal G (Royal Caribbean) i Terminal H (MSC) i les terminals de ferris Contradic i Transmediterrània:

  • 33 Portes ABC
  • 13 Tauletes de registre
  • 43 Tauletes de verificació
  • 7 Contenidors
  • 134 Quioscos

Baró explica que la seva implementació en l'àmbit portuari pot ser més complex que en l'aeri, especialment fins que aquest procés es converteixi en part de la rutina operativa. El motiu, en el cas de Barcelona, és la diversitat del model, que gestiona un important volum de passatgers entre ferris i creuers. El 2024, els passatgers es van apropar als 5,4 milions de persones, dels quals 1,74 milions corresponen a passatgers de ferri.

  • "La complexitat resideix en el fet que aquests fluxos de persones no transiten per una única terminal, per això la pròpia arquitectura del port complica l'operativa. A més, els controls dels passatgers que viatgen en el seu vehicle ralentitzaran molt les operatives d'embarcament i desembarcament, ja que s'hauran d'instal·lar els sistemes de l'EES en equips mòbils dins de contenidors ubicats a peu de moll", detalla Baró.

Aplicació mòbil Travel to Europe

Per facilitar el procés fronterer, Frontex ha desenvolupat l'aplicació mòbil Travel to Europe, que permet preregistrar informació fins a 72 hores abans d'arribar o sortir d'un país europeu que utilitzi l'EES. L'aplicació escaneja el passaport biomètric mitjançant NFC, captura una imatge facial i permet respondre el qüestionari d'entrada per endavant.

Tot i que l'ús de l'app és voluntari, s'espera que redueixi significativament els temps d'espera a fronteres. Actualment està disponible a Suècia, amb expansió prevista a França, Països Baixos i Itàlia durant el 2026. És important destacar que no substitueix els controls fronterers ni garanteix l'entrada automàtica.

Aplicació mòbil Travel to Europe (EU).

Cap a un nou estàndard de seguretat

Fins avui, la implementació segueix la lògica de qualsevol operativa nova, amb un desplegament gradual que permet ajustos operatius abans de la implementació completa a l'abril de 2026. Els propers mesos seran determinants per consolidar un sistema que no només modernitza la gestió fronterera europea, sinó que també estableix un nou estàndard de seguretat i eficiència en el control de moviments transfronterers.

L'EES representa un pas fonamental en la transformació digital de les fronteres europees, anticipant futures integracions amb sistemes com ETIAS (Sistema Europeu d'Informació i Autorització de Viatges), previst per a finals de 2026.

Aquesta evolució tecnològica redefineix com Europa gestiona la mobilitat internacional, equilibrant la facilitació del trànsit legítim amb l'enfortiment de la seguretat comuna.