Temes

A

Cercar

4 tendències socials, la clau per als ports en 2040

Un projecte conjunt del Port de Barcelona, blueFocus i Ports & Logistics Advisory ajuda a comprendre millor les últimes tendències i l'impacte a llarg termini que aquestes tindran sobre els ports. La iniciativa pretén aportar informació al Port de Barcelona per a ajudar a planificar metes de cara a 2040. En concret, aquest article se centra en els principals canvis previstos en els patrons socials i de consum.

Publicat el 14.05.2020

El Dr Peter de Langen és propietari i consultor principal de Ports & Logistics Advisory, codirector de la plataforma porteconomics.eu.

Xavier Roca és Managing Partner de blueFocus, una consultoria d’estratègia i operacions.

Saber com es desenvoluparà la indústria portuària és clau per a l'estratègia del port de Barcelona. (Imatge de Gettyimages)

El treball conjunt del Port de Barcelona, blueFocus i Ports & Logistics Advisory s'ha desenvolupat enmig de la pandèmia de COVID-19 que ha tingut un efecte devastador en el comerç global i per tant també en el volum de mercaderia manipulat pels ports. Per diversos motius el focus està posat en el present: moltes empreses i famílies es pregunten com sobreviure al llarg dels pròxims mesos. Però crisi i canvis solen anar de la mà i la del coronavirus podria accelerar l'evolució de certes tendències que ja s'estaven gestant i és per això que tal vegada convé pensar més enllà del nostre dia a dia.

L'estudi té una perspectiva àmplia i pretén analitzar l'evolució sectorial a nivell global però també a escala europea. S'ha optat per aquest mètode ja que per a l'estratègia de Barcelona és important el coneixement sobre com es desenvoluparà en el futur el conjunt de la indústria portuària.

Les tendències que ens afecten són moltes i diverses perquè la realitat portuària engloba una gran varietat d'activitats, des d'oci fins a emmagatzematge. D'entre totes les estudiades, s'han seleccionat 27 sobre la base de la seva possible incidència en el transport i la logística marítima. Pot ser que el lector trobi a faltar algunes que també podrien tenir un impacte significatiu en el sector però el conjunt de les considerades ofereixen una visió completa de l'entorn canviant en el qual operen els ports. Aquestes s'han classificat en cinc categories (veure taula 1).

 

El projecte de tendències del port de Barcelona, blueFocus i Ports & Logistics Advisory s'ha desenvolupat enmig de la pandèmia de COVID-19, que ha tingut un efecte devastador en el comerç global i per tant també en el volum de comerç que passa pels ports. Per diversos motius, el focus està posat en el present: moltes empreses i famílies es pregunten com sobreviure al llarg dels pròxims mesos. Però les crisis i els canvis solen anar de la mà, i la del coronavirus podria accelerar certes tendències que ja s'estaven gestant. Per tant, tal vegada convé pensar més enllà del nostre dia a dia.

Aquest projecte té un enfocament molt ampli i estudia tendències i novetats globals, així com l'impacte que tindran a escala europea. S'ha optat per aquest mètode, ja que per a l'estratègia del port de Barcelona és important tenir un major coneixement sobre com es desenvoluparà la indústria portuària.

Una de les tendències detectades (4.1) és que les cadenes de subministrament s'enfronten a més alteracions que abans pel fet que el món cada vegada està més interconnectat. La ràpida propagació del COVID-19 i l'impacte que ha tingut en les cadenes de valor de tot el món són clars exemples.

Descriure cadascuna d'elles portaria molt temps, per la qual cosa aquest article se centrarà en les tendències socials. Una breu anotació acadèmica: aquesta elecció es basa parcialment en el fet que en la comunitat portuària no se'ls sol prestar massa atenció. Això es deu a la gran «distància cognitiva» (divergència d'experiències directes) entre la comunitat portuària i les societats (urbanes) en les quals es troben els ports. Com més gran és la distància cognitiva més probable és que ignorin o que les passin per alt. Què significa això en la pràctica: els directors de ports estan ben informats sobre les noves grandàries de vaixells, parlen amb freqüència amb empreses navilieres, assisteixen als mateixos esdeveniments i llegeixen els mateixos mitjans especialitzats (com Lloyds List, per exemple). Però és possible que aquests directors no reparin en la importància de les conseqüències que tenen les tendències que cauen fora de la seva experiència professional, com la servitització de les cadenes de subministrament o unes altres de tipus social. Això comporta el risc que les que podrien tenir un impacte perjudicial sobre els ports passin desapercebudes fins que és massa tarda. Per això és important que es tractin aquí.

 

Quatre tendències socials
Hem identificat les que tindran un impacte sobre els ports: la servitització de l'economia, l'augment de l'economia de producció local per a consum local, el creixement constant del turisme i la transició cap a una «societat post-treball».

La servitització és la tendència de les empreses a reemplaçar productes per serveis. Cada vegada ocorre amb més freqüència que els fabricants venen un servei i mantenen la propietat d'actius com ara impressores, camions, cotxes, grues, neveres, motors de vaixells i sistemes de calefacció. Això ocorre tant en els serveis de negoci a negoci (B2B) com per als serveis de negoci a consumidor (B2C). En moltes indústries, es millora la manera d'aprofitar els seus actius (cotxes, llars i fins i tot rentadores), i en unes altres, fins i tot s'elimina la necessitat de tenir certs productes. Per exemple, ara els vídeos i la música es consumeixen per streaming.

Per exemple, la digitalització permet millorar la planificació i el manteniment predictiu. S'anticipa una servitització radical en la majoria dels sectors manufacturers. Algunes comoditats rellevants per al sector portuari són els cotxes i els camions. En tots dos casos s'anticipa que les propietats privades seran reemplaçades gradualment per propietats de fabricants i proveïdors de serveis de mobilitat (com Uber). En el cas dels cotxes s'espera que l'impacte sobre els volums sigui enorme: tan sols el 5% dels cotxes que s'utilitzaran seran de propietat privada.

 

La servitización es veu impulsada per la digitalització, que permet millorar, per exemple, la planificació i el manteniment predictiu. (Imatge de Klaus Pexels)

El canvi cap a la «mobilitat com un servei» (MaaS) comportarà a millors taxes d'utilització. En conseqüència, els parcs automobilístics es veuran reduïts. Quant es vegin reduïdes les vendes de cotxes nous anuals dependrà principalment de la «vida útil en quilometratge» dels cotxes usats pel model MaaS. Si aquest número creix substancialment, les vendes de cotxes anuals cauran al mateix nivell. I amb això també el volum de vehicles que passen pels ports.

La segona tendència social important és la transició cap a una «societat post-treball» en la que el treball ocupa un lloc menys central. El progrés tecnològic comporta un augment de la productivitat. La tecnologia (per exemple, robots, màquines amb intel·ligència artificial i tecnologies digitals) elimina moltes activitats «manuals quotidianes» i «cognitives quotidianes», especialment en fàbriques i oficines, des de conductors de taxi i treballadors de fàbrica, fins a comptables i traductors. En els ports, l'ocupació directa porta dècades en declivi i segurament continuarà caient, tenint en compte que la digitalització eliminarà activitats d'enviament de mercaderies tradicionals i que l'automatització reduirà la necessitat de contractar treballadors en les terminals.

La creixent productivitat permet augmentar els nivells d'ingressos i combinat amb l'automatització de molts treballs permet també reduir les jornades laborals.  Els sindicats estan totalment a favor de reduir les jornades laborals, en part perquè un gran nombre de treballadors s'enfronten a problemes de salut, com ara l'estrès i l'esgotament.

Algunes empreses volen implementar setmanes laborals més curtes, de 25 hores, perquè els seus treballadors estiguin més contents i resultin més productius. D'altra banda, propostes de polítiques radicals com la renda bàsica universal comencen a guanyar popularitat. Aquesta tendència frena el creixement econòmic de les economies avançades alhora que permet el creixement del turisme, la tercera tendència social més important.

La tercera tendència és el creixement continuat del turisme. El turisme ha crescut durant segles i s'espera que segueixi així. Aquest creixement es veu impulsat pel desenvolupament econòmic, especialment en economies emergents; setmanes laborals reduïdes i costos de transport de passatgers limitats. A causa de la massificació, el turisme també té efectes perjudicials per a la societat i el medi ambient. El seu augment a les ciutats del Patrimoni Mundial porta a una gestió activa del turisme que busca reduir els efectes negatius associats a aquest.

L'última tendència social té a veure amb l'augment del consum de producció local per a consum local. La creixent conscienciació dels efectes negatius de les cadenes de valor globals ha portat a un augment en la demanda de productes regionals. Això afecta més al camp dels productes agroalimentaris, ja que són més sostenibles i a vegades també de major qualitat a causa de la seva major rapidesa de comercialització. Sens dubte, els consumidors europeus prefereixen els aliments de proximitat. Diverses ciutats/regions promocionen l'ús d'aliments locals pels seus beneficis sanitaris i econòmics. Iniciatives com l'agricultura urbana, els mercats de productes locals i els seus enviaments a domicili són tendències en alça en moltes ciutats d'Europa. En el sector de la moda també es poden veure trets d'aquesta última tendència.

 

El turisme ha crescut durant segles i s'espera que continuï creixent. (Imatge de Gettyimages)

L'impacte del COVID-19
El coronavirus ha accelerat la digitalització i, en alguns casos, la servitización que va lligada a ella. És possible que algunes de les «vendes perdudes de cotxes» de 2020 no es recuperin mai a mesura que la població es decanti per les ofertes de la mobilitat com un servei. D'una banda, la transició cap a una societat en la qual el treball ocupa un lloc menys central perd tracció a mesura que la crisi actual causa estralls en la prosperitat. Però d'altra banda, alguns països han implementat sous bàsics universals per a ser menys vulnerables econòmicament.

A més, si es manté el creixement accelerat del teletreball després de la crisi els patrons de mobilitat podrien veure's afectats i això reforçaria la societat post-treball. El COVID-19 també ha tingut un fort impacte sobre el turisme, amb pronòstics d'una caiguda d'ingressos superior als 300 mil milions d'euros al 2020. No obstant això, els ingredients essencials per al creixement turístic es mantenen forts. La principal conseqüència a llarg termini podria ser una menor concentració de fluxos turístics en certes destinacions.

Finalment, la tendència cap a un major consum de producció local podria veure's accelerada a causa de l'auge d'iniciatives a favor de comprar a les empreses de proximitat, i també en part al fet que les ciutats comencen a admetre que l'ús de productes locals els beneficia.

 

Què podem esperar
De quina manera afectarà tot això als ports i al desenvolupament portuari? L'impacte de totes aquestes tendències ha estat estudiat en col·laboració amb experts acadèmics de la plataforma de divulgació de coneixement PortEconomics. L'avaluació indica, entre altres coses, que els fluxos (d'aliments) globals no es veuran afectats de manera significativa pel consum de producció local. Les tendències socials poden tenir impactes sobre les cadenes de valor, sovint (com en el cas de la indústria automotriu) de manera perjudicial. Per a això fan falta operacions portuàries resistents i planificacions flexibles.

L'impacte de totes les tendències descrites en la taula 1 indica que les càrregues seques a granel baixaran lleugerament i que les càrregues líquides a granel ho faran de manera substancial. El volum de contenidors i de Ro-Ros podria augmentar, però amb nivells de creixement per sota dels de l'última dècada. Per als ports, els sectors que més creixeran seran els del turisme i l'oci, així com els creuers, les infraestructures d'oci, els iots i les marines. Per tant, molts es podrien beneficiar en incloure diverses activitats enfocades al sector.

L'anàlisi de tendències també pot ser útil per a ajudar les autoritats portuàries a desenvolupar noves idees. Per exemple, per a Barcelona el potencial de creixement del turisme i l'oci i la creixent pressió que exerceixen les parts interessades sobre els ports indica que aquests han d'invertir quantitats considerables per garantir el suport social d'aquestes activitats. Tal vegada es podria usar la tendència de producció local per a incrementar el valor social d'aquestes ocupacions.

El Port de Barcelona, juntament amb altres parts interessades, podria oferir als seus passatgers productes i experiències locals (menjar, excursions... ) amb un registre de proveïdors de proximitat que compleixin certs criteris  i així fer créixer els guanys gràcies a les empreses de creuers. Les autoritats portuàries podrien utilitzar aranzels o instruments reguladors per a assegurar un creixent impacte social positiu.

Nota: aquest exemple mostra una idea que neix de l'anàlisi de tendències i dels seus impactes. No és un projecte madur i llest per a ser implementat. Amb sort, servirà per a il·lustrar com l'anàlisi de tendències pot contribuir al desenvolupament dels ports.