Els ports en l’era post coronavirus: tres futurs escenaris

La pandèmia del COVID-19 està tenint un fort impacte global i local centrat en dos grans àmbits: salut i economia.

L'elevada capacitat de contagi i letalidad del virus ha portat a la major part de governs de països afectats a l'adopció de mesures mai vistes fins ara, entre les quals ha destacat el confinament obligat dels seus habitants. Aproximadament un terç de la població mundial ha estat sotmesa a polítiques estrictes d'aquesta naturalesa. Amb l'objectiu d'evitar la mort de milers de persones mitjançant la reducció del contagi massiu i la descompressió del sistema sanitari.

Totes aquestes mesures han comportat una contracció sobtada de l'activitat econòmica superior a la que va originar la crisi de 2008 o altres anteriors, com la de 1993. Si, com es preveu en l'hemisferi nord, les mesures s'allarguen fins l’estiu, la contracció econòmica serà comparable a altres crisis llunyanes. Per exemple, la que va comportar la II Guerra Mundial o el Crack del 1929, que va ocasionar la reducció d'un 30% del PIB als EUA en tres anys i atur pròxim al 50% de la població activa.

Una vegada superat el coronavirus, la capacitat de recuperació de l'economia és una incògnita. És important tenir en compte que Europa i Espanya han necessitat aproximadament una dècada per a recuperar-se de la crisi del 2008.

Tampoc se sap com es propagarà el virus en l'hemisferi sud, encara que les perspectives són preocupants. O quan es podrà disposar de vacunes o quina és la capacitat de mutació del virus.

La globalització i interconnexió de tot el planeta està provocant que aquesta crisi sigui més global que la del 2008, que va afectar sobretot els països occidentals. Falta per veure els seus efectes a mitjà termini.

No obstant això, tot indica que la bona gestió per part d'alguns països asiàtics (la Xina, Corea del Sud, Singapur) farà que les conseqüències econòmiques es notin en major mesura a Europa i els Estats Units. També canviarà la percepció de l'opinió pública sobre quins països estan més preparats per a liderar l'economia global i els grans reptes de futur.

El present document d'anàlisi pretén fer una valoració dels diferents escenaris de futur que es podrien generar en funció d'una variable principal: l'extensió en el temps de la crisi sanitària originada pel contagi massiu i, per tant, la durada de les mesures extremes per a combatre'l, com són el confinament i la limitació de la mobilitat.

Els escenaris analitzats són aplicable als ports, englobant a tots els sectors econòmics als quals donen servei: comerç exterior, cabotatge, turisme, pesca, nàutica, logística i oci.

Escenaris de futur
Els escenaris identificats són tres:

• Crisi de curta durada amb impacte limitat a mitjà termini en el hinterland dels ports.
• Crisi de curta durada amb fort impacte a mitjà termini en el hinterland dels ports.
• Crisi llarga amb fort impacte en el hinterland dels ports.

Una crisi de llarga durada, amb mesures de confinament i restricció de la mobilitat com els actuals seria inassumible per a bona part del teixit econòmic i comportaria un col·lapse econòmic durador. En aquest escenari, el hinterland dels ports (comerç exterior, turisme, logística, pesca, etc.) es contrauria substancialment de forma prolongada. Aquests es convertirien en infraestructures sobredimensionades amb espais buits i terminals en fallida. En aquesta situació, els ports haurien de considerar dedicar part de les seves instal·lacions a activitats totalment alienes a la seva raó de ser.

1 - Crisi de curta durada amb impacte reduït a mitjà i llarg termini
La crisi del COVID-19 amainarà aviat en occident gràcies a les mesures de confinament i restricció de la mobilitat i no es produiran repunts a curt i mitjà termini. Tampoc hi haurà efecte rebot de l'hemisferi sud, ni mutacions agressives del virus. L'expansió del coronavirus a altres països i a l'hemisferi sud no tindrà un impacte substancial en l'activitat econòmica en l'hemisferi nord. Abans de l’estiu, o com a màxim al final d'aquest, ja no existiran restriccions a la mobilitat ni mesures de confinament.

A nivell global, el món tornarà a la suau senda de creixement del 2019. La guerra comercial entre els EUA, la Xina i Europa es calmarà a conseqüència del nou escenari postcrisi.

L'activitat econòmica del hinterland dels ports es recuperarà progressiva i inexorablement. La indústria, amb excepcions, recuperarà la seva activitat prèvia a la crisi i el consum rebotarà.

En aquest escenari, es considera que la contracció econòmica serà reduïda, encara que determinades tendències que s'apuntaven abans de l'aparició del COVID-19 podrien accelerar-se o aprofundir-se.

L'impacte en l'activitat dels ports serà limitat i al llarg del 2021 tornarà a nivells de trànsit similars als de finals del 2019. El comerç exterior marítim recuperarà els nivells previs a la crisi. L'activitat d'oci als ports continuarà creixent, incloent els emergents clústers nàutics que tornaran a guanyar terreny. Potser, el trànsit de passatgers trigarà una mica més a recuperar-se i no aconseguirà les xifres prèvies a la crisi fins a 2022 o més enllà.

Es preveu una recuperació relativament més lenta del trànsit de creuers per qüestions econòmiques, psicològiques, sanitàries i una reducció limitada del tràfic de cotxes d'exportació que podria veure compensada en part per un creixement de les importacions de vehicles. Apuntar que el turisme necessitarà almenys una temporada per a recuperar-se.

2 - Crisi de curta durada amb fort impacte a mitjà i llarg termini
Igual que en el primer escenari, no hi hauria rebrot i, com a tard, passat l'estiu s'aixecaran les restriccions.

No obstant això, a nivell global, especialment a Europa, s'entrarà en una fase de recessió econòmica. Els efectes profunds dels mesos d'inactivitat, la pèrdua de confiança de mercats i consumidors, l'impacte del coronavirus en l'hemisferi sud, la reactivació de la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i una nova crisi de deute públic o altres factors globals i macroeconòmics incitats pel coronavirus no podran ser contrarestats pels estímuls de les autoritats i bancs centrals.

Alguns sectors industrials europeus rellevants es veuran empesos a tancar i el consum es contraurà substancialment. Es veuran especialment afectats els sectors d'automoció, químic, siderúrgic, turisme, béns de consum i construcció.

En aquest escenari, el trànsit dels ports a la fi del 2021 podria estabilitzar-se entorn de 2/3 parts del de 2019 en els seus principals segments: contenidors, cotxes, passatgers i graneles líquids. El de passatgers acabarà per recuperar-se de manera lenta al llarg dels anys següents. Els trànsits siderúrgics, ciment, carbó, etc. baixaran notablement de manera definitiva.

3 - Crisi llarga amb fort impacte
La crisi sanitària del coronavirus a Europa s'allarga en el temps, més enllà del 2020, la qual cosa comporta a restriccions prolongades de la mobilitat i de l'activitat econòmica. La taxa d'atur anirà a l'alça i sectors econòmics sencers desapareixeran o veuran reduïda la seva activitat de manera substancial.

La decadència econòmica d'Europa s'intensificarà i el sector industrial de la meitat nord peninsular s'acostarà al límit crític del 10%. El consum no es recuperarà.

Els ports veuran col·lapsar algunes concessions com els cotxes, creuers, granels líquids i sòlids. I el trànsit s'estabilitzarà entorn de la meitat o menys de les xifres totals del 2019 en passatgers, contenidors i cotxes.

A curt termini, és a dir 2021-2025, als ports s'alliberarà espai actualment dedicat a trànsits de contenidors, granels sòlids, creuers i cotxes. A mitjà termini, s'alliberarà espai actualment dedicat a granels líquids per la baixada de la demanda de derivats del petroli pel doble efecte de la crisi i la transició a un model de mobilitat més sostenible.

Què es pot fer?
A curt termini, en els tres escenaris el trànsit dels ports baixarà en major o menor mesura en relació amb les xifres del 2019.

Els ingressos dels ports es reduiran, de manera substancial en el segon i tercer. Sigui com sigui, és important preparar-se ara per a sortir ben posicionats quan la situació millori.

En tots els escenaris s'hauran d'intensificar algunes polítiques per a contribuir a la recuperació del teixit econòmic: ampliació de mercat cap a tercers països, increment de la competitivitat de l'oferta portuària; major col·laboració entre clústers portuaris a imatge i semblança del que passa al nord d'Europa entre ports veïns o pròxims; transició energètica; aprofitament de la conjuntura actual per a revertir positivament la imatge del sector creuers i nàutic; posicionar el sistema portuari espanyol com hub regional per a trànsits en creixement com són els lligats a productes agroalimentaris, mobilitat elèctrica, telecomunicacions, etc.

Els escenaris 2 i 3 requereixen, a més, una reflexió profunda per part dels ports sobre la necessitat d'acollir noves activitats allunyades de la seva raó de ser tradicional com per exemple generació d'energia, economia circular, activitats semi-industrials, logística de pre-comercialització, etc.

Cada port, en funció de l'economia a la qual dóna servei i dels seus avantatges competitius, haurà d'adoptar estratègies individualitzades per a mitigar els efectes d'aquesta crisi sense precedents i analitzar quines noves activitats i instal·lacions són les més adequades per al seu cas concret.