Temes

A

Cercar

Aigües residuals i CO2 per produir e-fuel marí: així funciona el projecte SUPORT

El projecte SUPORT ha demostrat a escala de laboratori que és possible produir combustible sintètic marí ('e-fuel' o 'e-diesel') a partir d'aigües residuals i CO₂ capturat. Liderat per l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC), amb participació del Port de Barcelona, el combustible obtingut és compatible amb motors dièsel convencionals sense modificacions, la qual cosa podria accelerar la descarbonització del transport marítim i afavorir l'economia circular portuària.

Publicat el 12.03.2026
El projecte SUPORT proposa produir combustible sintètic marí a partir de recursos locals —aigües residuals i CO₂ capturat— per avançar cap a una economia circular portuària (PierNext).

Què és el projecte SUPORT i què ha demostrat?

La descarbonització del transport marítim és un dels grans reptes de la transició energètica. Per assolir-la, el desenvolupament de combustibles sostenibles capaços de substituir els actuals s'ha convertit en una de les principals línies de recerca.

En aquest context sorgeix SUPORT (CO2 Capture and valorization for the development of a SUstainable route to produce synthetic green fuels for maritime transport), un projecte que explora com produir combustibles sintètics de zero emissions o e-fuels a partir de recursos que ja existeixen en l'entorn urbà i industrial (i que generalment es consideren residus): les aigües residuals i el diòxid de carboni (CO₂).

  • Després de tres anys de recerca, l'equip ha conclòs que és viable obtenir un combustible sintètic a partir d'aigües residuals i CO₂ a nivell de laboratori. I que, a més, l'e-fuel desenvolupat pot barrejar-se parcialment o substituir els combustibles convencionals, de manera que podria utilitzar-se sense necessitat de modificar els motors actuals ni canviar la cadena de subministrament. Això permet reduir les emissions lligades al transport marítim i a l'entorn portuari i, alhora, dóna valor a la captura de CO₂ i a la reutilització d'aigües residuals, afavorint l'economia circular.

«Hi ha una necessitat clara, una voluntat i també una imposició de descarbonitzar el sector marítim. Cal buscar una alternativa, i la que proposem és generar un dièsel semblant o igual al d'origen fòssil, però utilitzant un CO₂ que permetria assolir zero emissions netes», explica a PierNext Marc Torrell, investigador sènior de l'IREC i coordinador del projecte SUPORT.

«A més, el combustible sintètic que hem desenvolupat és compatible amb els motors de combustió actuals, o funcionaria amb petites modificacions molt menors de les que requereixen altres opcions com el metanol o l'amoníac, que sí impliquen modificar els vaixells o almenys el seu powertrain. Aquests canvis d'infraestructura són una de les coses que està retardant i complicant la descarbonització del sector», afegeix l'investigador de l'IREC.

El projecte va començar el desembre de 2022 liderat per l'Institut de Recerca de Energia de Catalunya (IREC) amb la participació del Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, Cetaqua i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE).

«El combustible sintètic que hem desenvolupat és compatible amb els motors de combustió actuals, o funcionaria amb petites modificacions molt menors de les que requereixen altres opcions com el metanol o l'amoníac, que sí impliquen modificar els vaixells o almenys el seu 'powertrain'».

Marc Torrell, investigador sènior de l'IREC i coordinador del projecte SUPORT

Com funciona el procés de producció de l'e-fuel: coelectròlisi i Fischer-Tropsch

El procés de desenvolupament de l'e-fuel integra dos desenvolupaments propis de l'IREC:

  • un lligat a les tecnologies d'hidrogen i d'electròlisi
  • i un altre que investiga la catàlisi, en concret la reacció catalítica Fischer-Tropsch.

En el primer procés, una etapa de coelectròlisi converteix el CO₂ i l'aigua residual regenerada en un gas compost per monòxid de carboni i hidrogen. A continuació, la reacció catalítica combina les molècules d'hidrogen amb les de monòxid de carboni per generar un combustible sintètic.

«Hem unit els desenvolupaments dels últims 12 o 15 anys dels dos grups de recerca. Ens agrada aquest esquema en què ajuntem les dues parts com si fossin peces de Lego per fer realitat el combustible sintètic», explica Torrell. El següent repte és escalar aquesta tecnologia a un nivell industrial per poder ampliar l'oferta de combustibles de zero emissions.

Quins altres projectes produeixen e-fuel de forma circular al món?

El paisatge global dels combustibles sintètics de zero emissions per al transport marítim és avui un territori en plena efervescència, amb desenes d'iniciatives en marxa a Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Els més similars al que ha aconseguit SUPORT serien aquests dos:

  • El projecte MegaSyn, finançat pel programa Horizon 2020 de la UE a través de la Clean Hydrogen Partnership, comparteix amb SUPORT la mateixa tecnologia nuclear: la co-electròlisi de CO₂ i aigua mitjançant cèl.lules d'electròlisi d'òxid sòlid (SOEC) per produir syngas (una barreja de monòxid de carboni i hidrogen). El seu objectiu és escalar aquesta tecnologia a nivell de megawatt en un entorn industrial real —la refineria d'OMV a Schwechat (Àustria)—, on un sistema dissenyat per l'empresa Sunfire, sota la coordinació de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), va demostrar la producció de més de 900 tones de syngas a partir d'energia renovable. MegaSyn porta la tecnologia compartida amb SUPORT un pas més enllà en escala; SUPORT, en canvi, va un pas més enllà en el circuit: afegeix la síntesi Fischer-Tropsch per convertir aquest syngas en combustible líquid marí i ho fa utilitzant com a matèria primera aigües residuals i CO₂ capturat in situ en el propi entorn portuari, no residus d'una refineria industrial.
  • L'exemple més avançat a escala comercial és la planta Kassø PtX de la companyia danesa European Energy, inaugurada el 2025 com la primera instal.lació del món que produeix e-metanol a escala industrial a partir d'energia renovable i CO₂ biogènic. Ja abasteix els vaixells de Maersk i té lògica circular —el CO₂ prové de residus agrícoles—, però el circuit no és local a un port: la font del CO₂, la planta de producció i els vaixells que consumeixen el combustible es troben en ubicacions diferents. A més, el metanol que produeix requereix adaptar els motors dels vaixells, a diferència de l'e-dièsel de SUPORT, que funciona en els motors actuals sense modificacions.
  • L'IREC té un altre projecte en la mateixa línia, COMECOCO2 (Efficient production of green fuel for marine transportation through co-electrolysis of CO2 captured in wastewater treatment plants), actiu des del 2025 i amb horitzó fins al 2028. Finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el FEDER a través del programa TRANSMISIONES 2024, el projecte va un pas més enllà i apunta a validar un sistema de producció de metanol renovable basat en coelectròlisi d'alta temperatura, amb tecnologia íntegrament fabricada a Espanya. COMECOCO2 està liderat per l'IREC conjuntament amb ViverCleanTech, amb el Port de Barcelona, Moeve i SYMNAVAL com a membres del comitè assessor extern.

La circularitat d'un projecte: el port, plantes de purificació d'aigua i el centre d'investigació

Un aspecte clau del projecte SUPORT és la valorització del CO₂ in situ al Port de Barcelona. Els seus objectius plantegen capturar el CO₂ de la planta de tractament d'aigües del port per produir combustible apte per als vaixells i la maquinària. «Això ens permet obtenir un combustible sostenible d'economia circular i de quilòmetre 0», explica Daniel Ruiz, responsable tècnic de Combustibles Sostenibles del Port de Barcelona.

«En l'entorn del port existeix la depuradora del Baix Llobregat, d'Aigües de Barcelona, que podria aportar la seva matèria orgànica, la seva aigua regenerada o el CO₂ de la seva digestió anaeròbia. Al port també podem arribar a tenir fonts de CO₂ biogènic, per exemple, d'una possible planta de producció de biometà. I finalment, per tancar el cercle, el combustible sostenible es podria usar en el mateix port. Encaixaria en qualsevol motor dièsel, tant del transport terrestre com marí, o en maquinària pesant de terminal, com reach stackers o straddle carriers», sosté Ruiz.

Per als investigadors de l'IREC, l'entorn del port va ser clau per dur a terme la seva recerca i desenvolupar el seu combustible. «El valor està en el fet que, si en una mateixa planta de purificació d'aigua ja tens els dos productes que necessites, l'aigua i el CO₂, tot és molt més senzill. Si a això hi afegeixes que també pots investigar quina qualitat d'aigua utilitzar per abaratir el cost d'aquestes matèries primeres, les oportunitats augmenten. Tot gira entorn d'una cadena de valor present a Barcelona: tenim el port, les plantes de purificació d'aigua i el centre de recerca. És un esquema de projecte en què estem molt còmodes i que té un impacte social important, perquè busca millorar la ciutat».

L'equip de l'IREC que ha liderat el projecte SUPORT, que ha demostrat la viabilitat de produir 'e-dièsel' marí a partir d'aigües residuals i CO₂ capturat (IREC).

El Port de Barcelona: escenari clau per a desenvolupar combustibles alternatius portuaris

El projecte s'alinea també amb el Pla de Transició Energètica del Port de Barcelona, que estableix un full de ruta per reduir progressivament la petjada de carboni de les activitats portuàries i del transport associat i per fomentar l'ús de combustibles alternatius. «Volem produir combustibles, no només importar-los. Encara que no s'ha plantejat escalar la producció del combustible e-dièsel del projecte SUPORT, el port de Barcelona està planificant la implantació de plantes de producció de metanol o biometà», explica Ruiz.

«S'està reservant un espai al Moll de l'Energia per a la possible instal.lació d'una planta de producció de metanol, que estaria alimentada amb CO₂ biogènic produït a les proximitats del port. També estem estudiant la viabilitat i la millor tecnologia per instal.lar una planta de producció de biometà dins de les instal.lacions portuàries, alimentada amb residus MARPOL procedents dels vaixells, sobretot de creuers, i de fonts de matèria orgànica properes, com mercats centrals o de la recollida selectiva», afegeix el responsable tècnic de Combustibles Sostenibles del Port de Barcelona.

D'aquesta manera, el Port de Barcelona es presenta com un escenari ideal per desenvolupar projectes com el de SUPORT, pel suport tècnic que ofereix, d'una banda, i per la presència d'infraestructures i entorns operatius reals en què investigar i testar els nous combustibles. «Comptar amb la participació del Port aporta un valor intangible», afegeix Torrell. «Crec que els ports seran els principals punts d'adopció de noves tecnologies en general».