Kugira és el dic flotant de grans dimensions de l'empresa Acciona. [Imatge d'Acciona]
Kugira: la fàbrica flotant que construeix molls en un temps rècord
Ampliar la superfície i la capacitat operativa dels ports i fer-ho en un termini curt de temps i amb el menor impacte ambiental suposa tot un repte d’enginyeria. Una de les opcions més avançades per donar resposta a aquest desafiament són les fàbriques o dics flotants, com el Kugira (d’Acciona), que construeixen els gegantins blocs (calaixos) de formigó que formen les línies de moll dels ports.
Publicat el
26.07.2018
Kugira és el dic flotant de grans dimensions de l'empresa Acciona. [Imatge d'Acciona]
L’adaptació de les infraestructures a les noves demandes del mercat és una de les feines d’enginyeria més complexes que existeixen i, alhora, implica múltiples dificultats, com ara les condicions canviants del mar, la interferència en l’activitat portuària, com també els efectes mediambientals que comporta la fabricació de molls i dics. Per minimitzar aquests problemes es van crear els dics flotants, unes estructures basades en dos principis bàsics: la modularitat i la construcció in situ.
Aquestes factories mòbils, anomenades calaixeres, fabriquen calaixos de formigó que posteriorment es traslladen a la seva situació definitiva (línia de moll o dic), on s’instal·len. Les calaixeres se situen a prop del dic que estan construint per facilitar el trasllat dels calaixos.
Una ‘balena’ al servei de la construcció de ports
Una de les calaixeres més grans del món és el Kugira (‘balena’ en japonès). Aquesta màquina hercúlia d’ACCIONA fa l’equivalent a un edifici de 18 pisos (56 metres d’alt, 74 metres de llarg i 49 d’ample). Al Kugira, hi treballa un equip d’entre 140 i 200 professionals altament especialitzats les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, i pot manufacturar calaixos de formigó de fins a 24.000 tones. Això significa que en tan sols un mes, pot crear del no-res un dic d’abric o un moll d’atracament de 200 metres. Tot i la mida colossal, el funcionament d’aquesta balena de l’enginyeria es basa en principis simples. Es comença amb la construcció de la base (solera) sobre la qual s’aixecaran les parets del calaix. L’armadura de la solera es fa sobre una superfície plana flotant (pontona), en la qual es teixeix l’armadura que servirà de suport al formigó. Completat el muntatge, s’introdueix al dic flotant i es formigona. Un cop completat el formigonat de la solera, es baixa l’encofrat, que actuarà com a motlle per a les parets, i es comença el formigonat per bombament per mitjà de tres plomins alimentats per camions formigonera, que transporten el formigó des del lloc de fabricació. L’encofrat es fa lliscar mitjançant un sistema similar al que es fa servir en empenyiment de ponts, amb què es permet formigonar les parets de manera ininterrompuda. Amb això s’aconsegueix més precisió en el lliscat, de l’ordre de mil·límetres. A més, la capacitat de flotació del Kugira li permet aixecar un calaix de 18.000 tones i fer-ho totalment en sec.L’adaptació de les infraestructures a les noves demandes del mercat implica múltiples dificultats, com ara les condicions canviants del mar, la interferència en l’activitat portuària, com també els efectes mediambientals que comporta.
Un cop completat un calaix, se’n fa l’avarada enfonsant parcialment el dic fins que el calaix adquireix flotabilitat, i es trasllada mitjançant remolcadors fins al lloc on es posarà sobre la banqueta del fons marí, on prèviament ja s’han dipositat tones de material per donar forma a una base uniforme. Ja al lloc exacte, es fixa el bloc omplint les cel·les d’aigua i, més tard, s’omple de sorra per aconseguir l’estabilitat total. Tot i que l’operació pugui semblar aparatosa, no interfereix en l’activitat del port.
Avantatges dels dics calaixers
L’avantatge més evident és la rapidesa i la reducció de consum de material. Això significa no tan sols un estalvi de temps i diners, sinó també una disminució notable del material de pedrera requerit pel que fa a altres tècniques de construcció.- Es tracta d’una metodologia molt versàtil, ja que s’adapta als diferents usos del moll. “Un bon exemple n’és el cas del Port de Barcelona”, exposa Domingo González, director de Construcció de la Unitat de Negoci Especialitzada de Ports i Obres Hidràuliques d’ACCIONA Construcción. “S’ha construït la prolongació d’un moll per a una terminal de creuers, però si en el futur es vol fer servir per a càrrega general, amb el que implica en termes de majors sobrecàrregues sobre el moll, el calaix permet canviar l’ús sense haver de modificar la infraestructura”, continua. Amb una solució d’estaques, això no seria possible.
- A més, com que es treballa des del mar, el Kugira es pot instal·lar en una ubicació on no interfereixi en el quefer portuari, així que l’activitat econòmica del port no es veu perjudicada durant els treballs d’ampliació. Per mitjà de remolcadors, aquesta factoria colossal es pot transportar on calgui.
- Pot construir calaixos de més longitud. “En el cas de Barcelona, els calaixos són de 40,3 metres, però podríem haver arribat fins als 66 metres. Els calaixos més grans permeten que amb una mateixa operació s’obtingui un moll de dimensions més grans. En el cas del Port, fabricàvem un calaix cada 7 dies i al mes teníem 170 metres de moll. En 49 dies vam acabar els calaixos”, apunta Domingo González.
- Es fa servir menys material de pedrera que en una solució d’estaques perquè només es fa servir a la banqueta que serveix de base del calaix.
- Finalment, “el sistema de calaixos permet més flexibilitat i proporciona més durabilitat que la que ofereixen altres estructures”, declara Domingo González. Es tracta d’un calaix de formigó armat i, mentre que les solucions metàl·liques normalment necessiten excessos d’espessor o ànodes de sacrifici perquè es corroeixen, hi ha calaixos dels anys 70 que encara estan en perfecte estat de conservació a dia d’avui.
L'obra més recent del Kugira ha estat l'ampliació del moll Adossat al Port de Barcelona, necessària pel constant augment de l'activitat d'aquest port.
Ampliació del moll Adossat
L’obra més recent d’aquest colós naval ha estat l’ampliació del moll Adossat del Port de Barcelona, necessària per l’augment constant de l’activitat del port. L’objectiu era construir una línia d’atracament addicional de 290 metres de longitud amb 16 metres de calat, que inclogués una infraestructura ro-ro (per a les operatives de ferris i càrrega rodada) que permetés, de manera simultània, l’embarcament i el desembarcament de dos vaixells. L’UTE formada per ACCIONA Construcció i Copcisa es va adjudicar el projecte. La tipologia estructural triada va consistir a fabricar set calaixos de formigó armat, que en aquests moments ja estan fondejats en la ubicació definitiva. Cadascun d’aquests calaixos pesa més de 8.000 tones i fa més de 40 metres de llarg. Per fabricar-los, el Kugira es va haver de fondejar en una zona de molt poc calat. Això va implicar que, d’una banda, s’hagués de construir el calaix en sec i, de l’altra, s’hagués de dragar una fossa de 20 metres a poca distància del Kugira per a l’avarada del calaix. “El Kugira permet precisament això,” afirma el director de Construcció de Ports i Obres Hidràuliques d’ACCIONA Construcción, “adaptar-nos a les dimensions de cada projecte”. A més, “l’obra del Port va tenir una particularitat especial”, prossegueix, “ja que, amb la finalitat de no interferir amb les operacions del port, no disposàvem d’un atracament per al Kugira. Així que el vam haver de situar en un dic en talús de tan sols 7 metres de calat. Normalment, la calaixera necessita 13 metres per operar, però gràcies a la gran capacitat de flotació vam poder fer tot el procés gairebé en sec; amb només 5 metres de profunditat, vam poder fabricar calaixos de 8.000 tones”. Per posar-lo en flotació, va caldre dragar una rasa fora de la zona d’execució. El Kugira es desplaçava fins allà, s’enfonsava, deixava anar el calaix i tornava una altra vegada a la seva posició. “És la primera vegada que el Kugira fa aquest tipus d’operació en la qual es fabrica quasi tot el calaix en sec”, assegura Domingo González. “Això només va ser possible per la gran capacitat de flotació d’aquesta calaixera”, conclou. I d’aquesta manera tan eficaç i gairebé quirúrgica va ser com, de manera ràpida i gens intrusiva, el Kugira va aconseguir ampliar el moll Adossat del Port de Barcelona. El resultat final es podrà apreciar a finals d’aquest any, quan s’acabi l’obra.
Articles relacionats
