Temes

A

Cercar

L’arribada dels drons als ports: seguretat, immediatesa i eficiència

Els drons són una de les grans novetats en termes de sostenibilitat i innovació, però posen a prova a tots els ports per la rapidesa amb la qual han arribat. Analitzem l'escenari actual amb experts en drons del Port d'Hamburg i de Barcelona, i repassem els principals programes de drons en altres ports capdavanters.


Publicat el 17.01.2024
Els drons són àgils en obtenir dades i a més permeten abaratir costos. (Sala de control del Port of Antwerp-Bruges /Lennart Verstappen)

Eficàcia per als ports, protecció per als treballadors

La tecnologia té la capacitat de convertir en realitat fets que anteriorment eren pràcticament inimaginables. Els drons són una d'aquestes eines que exemplifiquen el progrés. El sector portuari no sols no es queda enrere en un avanç, sinó tot el contrari: en moltes ocasions ho lidera. 

No obstant això, aquestes aeronaus no tripulades suposen un repte per a la indústria a causa de la rapidesa amb la qual s'han implementat. Però els experts coincideixen que els drons aporten dos aspectes clau en el funcionament diari del sector portuari: seguretat i eficiència. 

“Els drons ofereixen immediatesa per a arribar a llocs que a vegades amb mitjans diferents és complicat arribar”, assegura el representant del Port de Barcelona en el grup de treball de drons de chainPort, Xavi Valls.

Així ho explica també a PierNext la Global Strategic Networks Officer del Port d'Hamburg, Íngrid Boqué: “Utilitzem drons en diferents escenaris, un d'ells és per dur a terme el manteniment de ponts de gran magnitud, minimitzant així el risc per als treballadors. Aquests drons es desplacen per tot el pont capturant imatges de les àrees que podrien presentar danys, ja sigui a causa del seu deteriorament pels anys de construcció o per altres motius”.

Per a Boqué, a més, els treballadors són un punt extremadament important, ja no sols perquè aquestes aeronaus els proporcionin més seguretat, sinó per la necessitat d'educar-los utilitzant les noves tecnologies.

No obstant això, més enllà de la immediatesa i de la seguretat existeixen altres elements clau per a entendre l'èxit dels drons en els ports. “No sols és l'agilitat per a obtenir la informació, també l'abaratiment dels costos. La unió d'aquests dos factors fan que el dron sigui una molt bona opció per a aconseguir dades”, explica Valls.

Tenint al cap que els drons aporten protecció per als treballadors i eficiència a l'hora de revisar unes certes zones perilloses, a llarg termini el seu ús no sols s'ha d'associar a una planificació concreta. 

 Actualment el Port d'Hamburg és el que lidera, al costat dels ports de Rotterdam i el d'Anvers-Bruges, l'ús dels drons en els espais portuaris. “Anvers i Rotterdam estan en una fase molt més avançada que altres ports i volen al moment. El dron els permet obtenir dades a l'instant i tenir-los en streaming”, apunta Xavi Valls, del Port de Barcelona.

En el Port de Rotterdam, recentment han rebut autorització per a provar el dron que es controla des del Centre de Comandament i Control del Centre de Coordinació Portuària de la Divisió de Capitania Marítima. 

L'Autoritat Portuària de Rotterdam vol implantar una xarxa multidisciplinària de drons en tot el port, que es controlarà des d'un nucli central. Això permetrà una connexió en temps real entre les imatges en directe dels drons i l'avaluació de la Divisió de Capitania Marítima. La xarxa de drons també serà utilitzada per a la prevenció d'incidents pel Cos Conjunt de Bombers.

El port d'Anvers-Bruges ha estat pioner mundial llançant una xarxa de drons, amb vols diaris, que ofereixen "informació en directe" de les activitats portuàries.

Es tracta de sis drons autònoms que forna la xarxa "D-Hive dron-in-a-box", que proporcionaran parells d'ulls addicionals per a ajudar a coordinar unes operacions fluides, segures i sostenibles en un entorn complex. 

El port utilitza els drons per a diverses funcions, com la gestió dels molls, la vigilància, les inspeccions d'infraestructures, la detecció d'abocaments i residus flotants, i per a fer costat als equips de seguretat durant els incidents. Els 18 vols diaris de drons BVLOS (Beyond Visual Line of Sight) es controlen a distància des d'un Centre de Comandament i Control situat en el cor del port.

Com explica Jacques Vandermeiren, Director General del Port d'Anvers-Bruges, "Donada l'enorme superfície del port, els drons ens proporcionen un avantatge a l'hora de dur a terme les nostres tasques principals com a autoritat portuària. Aquesta xarxa de drons exercirà un paper crucial en l'ulterior desplegament del bessó digital del port, una còpia digital basada en milers de dades procedents d'una xarxa de càmeres, sensors i drons, que ofereix una imatge en temps real del que ocorre en el port cada segon. Amb això fem un important pas endavant en el desenvolupament d'un sistema nerviós totalment digital que ens ajudarà a gestionar el nostre port de forma més eficient i a fer que el trànsit sigui encara més segur i fluid."

 

En altres ports del món, com en el de Portland (els EUA), l'operativa amb dron a l'hora de mapear els Sistemes d'Informació Geogràfica ja està normalitzada i estesa.

La importància de la col·laboració, també amb drons

La velocitat amb la qual els drons han arribat al sector portuari ha obligat els agents a estar atents a l'ús d'aquestes aeronaus. “Al final, el dron és un transport més. Tu el que has de fer és muntar els aparells que et permeten capturar les dades. El més important és aconseguir-los i fer una bona gestió per a transformar-los, sigui en analítiques, productes finals, etc.”, desenvolupa Xavi Valls, del port de Barcelona.

No obstant això, com en cada aspecte de sostenibilitat i innovació, la clau és la mateixa: la col·laboració. “En alguns aspectes sí que competim, però en les àrees d'innovació, digitalització i ciberseguretat col·laborem”, contextualitza Boqué, del port d'Hamburg, que assenyala per exemple el grup de treball de drons de chainPORT.

Iniciat originalment pel Port d'Hamburg i el Port de Los Angeles, chainPORT és una associació transnacional entre els principals ports del món. A més de les dues ciutats esmentades, el port també incorpora a Montréal, Panamà, Tànger, Göteborg, Rotterdam, Anvers, Barcelona, Felixstowe, Singapur, Shanghái, Shenzhen, Indonèsia i Busan.

“Treballem en diferents aspectes. Mirem quines són les diferents tendències en el sector de la innovació i a partir d'aquí agafem el lideratge d'aquests temes. Al final som un grup petit. Creiem que en ser ports líders a nivell mundial i un grup reduït, podem avançar d'una manera més eficaç i molt més ràpida”, desenvolupa la Global Strategic Networks Officer del Port d'Hamburg.

Boqué destaca que, actualment, el Port d'Anvers és un dels referents dins de l'ús de drons. Avui dia el port belga no sols els usa per a fer inspeccions, també per a gestionar amarraments o la detecció d'abocaments de petroli a deriva. La col·laboració en aquest aspecte ha arribat fa relativament poc, però el més important és que ara s'estan posant en comú els passos realitzats en el passat.

El repte d'estar en la mateixa pàgina

Actualment, els ports d'Anvers-Bruges, Rotterdam i Hamburg són els que porten la veu cantant pel que fa a l'ús i gestió dels drons en els espais portuaris.

La col·laboració a través d'iniciatives com chainPORT habilita que els diferents agents estiguin actualitzats i puguin intercanviar informació amb facilitat. L'eficiència i la seguretat que ofereixen les aeronaus són dos aspectes que generen comunió entre les institucions. De tota manera, aquestes no sols estan alineades amb els beneficis que les aeronaus generen, sinó també els reptes que impliquen.

Les regulacions són una de les grans barreres que els ports han de superar per a poder estar al dia amb l'ús dels drons. Aquestes aeronaus van arribar tan ràpid al sector que estan obligant a treballar a una gran velocitat als professionals. Per això, la comunicació és extremadament important per a Boqué: “Parlem molt sobre què suposa la implementació, de qui es necessita l'aprovació per a l'enlairament d'un dron, quins processos s'han de seguir i com funciona en cada lloc.”

La visió de Boqué es complementa a la de Valls. “Hem de fer veure als estaments públics que l'ús del dron és útil”, afirma el representant del Port de Barcelona en el grup de treball de drons de chainPort. El Port de Barcelona pot operar vols de drons, però és dels quals necessita 15 dies d'antelació per a maniobrar, posa com a exemple. 

Per a Valls la clau està a entendre que el retorn dels drons no sols es redueix a l'aspecte econòmic: “Moltes vegades no tenen grans retorns monetaris, però a la llarga sí. Les surveillances no et donen diners però sí que t'ofereixen seguretat. El fet de controlar mediambientalment tampoc, però és una cosa bàsica per al nostre futur”. Per això, Valls espera poder comptar algun dia amb una xarxa de drons comunicats entre ells des d'una sala de control. 

Perquè al final, els reptes que impliquen les aeronaus no tripulades no espanten, tot el contrari: són estimulants de cara al futur.