LoRaWAN, la xarxa de l’IoT al servei dels ports
LoRA és la plataforma sense fil predominant per construir xarxes IoT (sigles d’internet de les coses) a tot el món. La trobem integrada en cotxes, electrodomèstics, fins i tot en fanals. Els SmartPORTS es poden beneficiar de les seves particularitats, però, com amb qualsevol tecnologia nova, calen proves pilot que n’avaluïn els beneficis. Al Port de Barcelona s’han testat i comparat dues tecnologies de geolocalització mitjançant triangulació: GPS i LoRaWAN.
GPS vs. LoRaWAN
L’experiment consistia a monitoritzar mitjançant ambdues tecnologies cinc vehicles de la Policia Portuària i cinc vehicles de la flota pròpia del Port. Per això es va instal·lar una xarxa de telecomunicacions a les àrees d’influència del port i es va col·locar un dispositiu GPS i un LoRaWAN a cada vehicle.
Els resultats van mostrar que, tot i que el GPS tenia més precisió que LoRa, el consum d’energia era força més alt. Amb la tecnologia LoRa, la posició no es mesura per satèl·lits, sinó per la posició de les antenes. “El senyal és nítid i clar i el consum energètic és baix. A més, té un gran coeficient de penetració en sòlids, arriba fins i tot fins a soterranis amb gran claredat”, explica Martín Longobucco, CEO i fundador de Datalong16, l’empresa que ha dut a terme l’experiment en consorci amb Kerlink i Flex.
Amb la tecnologia LoRa la posició dels objectes no s'obté via satèl·lit, sinó per la posició de les antenes. El consum energètic és doncs molt baix i el senyal nítid i clar.
Un avantatge competitiu per als smartports
Els ports es poden beneficiar d’aquesta tecnologia des d’una perspectiva financera i mediambiental. En primer lloc, el consum d’energia dels dispositius: “Es transmeten les mateixes dades amb menys energia durant més temps. Això fa que puguin ser més petits, més longeus i molt més barats”, apunta Longobucco. En segon lloc, “les seqüències de LoRa no estan subjectes a cap mena de pagament, són lliures, gratuïtes. No es depèn de cap operador i les antenes, que no tenen un cost elevat, es poden amortitzar ràpidament”, explica l’especialista.
Imaginem ara un port amb centenars de milers de dispositius connectats entre ells, parlant-se i generant quantitats d’informació ingents. Com es pot processar tot aquest contingut? Com impacta això en un port? “Si es recol·lecten dades de com es mouen els contenidors, i on es pot trencar la cadena del fred, per exemple, podem detectar situacions que afectin negativament els actius del port. D’aquesta manera, es poden arribar a generar models predictius que anticipin aquestes situacions i les corregeixin”, assegura Martín Longobucco.
Amb aquest tipus de sensors, es pot monitoritzar la traçabilitat dels contenidors, la qualitat de l'aigua del port, els actius mòbils, els aires condicionats per controlar brots de legionel·la, l'impacte de residus, entre d'altres.
