Estrènyer llaços públic-privats
Que la primera edició del Ports 4.0 s'hagi celebrat en 2020 indica que existeix un canvi de paradigma en la relació de les Autoritats Portuàries amb les start-ups o les empreses tecnològiques. Per a Llorca, aquesta metamorfosi s'explica, primer, des del punt de vista dels emprenedors, que ara veuen en la logística portuària “un sector ple d'oportunitats, amb un gran potencial empresarial on poden desenvolupar productes i aplicacions amb les tecnologies que dominen i que els obre un camp molt interessant per a per a escalar i madurar”.
En segon lloc, les pròpies autoritats portuàries i altres agents del sector han vist que per a guanyar en competitivitat han de començar a plantejar-se molt seriosament la transformació digital i la incorporació de les noves tecnologies. “El Ports 4.0 ha possibilitat el contacte entre totes dues ja que el TRL 7 obliga a fer un prototip en un entorn real. Tots els emprenedors interessats en la convocatòria han tingut contactes estrets amb empresaris del sector portuari i logístic i amb les autoritats portuàries. Ha estat un mecanisme de contacte molt interessant per a progressar en aquest sentit”, celebra José Llorca.
Per a implementar aquestes innovacions en els ports, s'ha pressupostat una inversió de fins a un 60% dels costos associats al component d'innovació, amb un límit d'un milió d'euros per a projectes en fase pre comercial. En el cas dels projectes més madurs, l'ajuda puja fins al 80% dels costos, fins a un màxim de dos milions d'euros. Sobre la viabilitat o possibilitat d'escalar prototips, Llorca afirma que en tractar-se de subvencions públiques estudiaran la garantia d'èxit, a pesar que aquesta, valgui la redundància, no sempre pugui garantir-se.
“Tot procés d'innovació té molts fracassos, però el que intentem és que els emprenedors puguin passar d'aquesta fase on ningú dóna suport a la seva idea i, per tant, no han pogut demostrar la seva escalabilitat perquè ha de validar-se en entorns reals. Un altre element important és que tots els projectes han d'anar dirigits al mercat una vegada s'han validat. Si no s'aconsegueix, caldrà continuar treballant en aquesta direcció”, explica.
La innovació del futur
Sobre la tipologia de projectes presentats, l'eficiència logística en l'àmbit infraestructural, operacional o de prestació de serveis és la fi del 22% dels projectes rebuts, seguida de la digitalització de processos i plataformes intel·ligents (21%) i de la sostenibilitat ambiental i energia (20%). Respecte a les tecnologies utilitzades per a desenvolupar els projectes, destaquen les tecnologies de la informació i la comunicació (16%), intel·ligència artificial i machine learning (15%) i automatització de processos (14%).
Una vegada conclosa la fase d'admissió, un comitè tècnic format pels caps d'innovació de les autoritats portuàries i un comitè d'experts s'encarregaran d'avaluar els projectes. Els resultats s'anunciaran a la fi de gener.
Sobre el futur, José Llorca creu que el Ports 4.0 representa una oportunitat per a continuar estrenyent vincles entre l'empresa pública i la privada i albira diversos escenaris de com fer-ho possible. “Una possibilitat és incloure un fons de capital de risc justament en les últimes fases de l'emprenedoria, a partir d'un TRL 7, i captar recursos per a un llançament al mercat en la línia del que proposa el Consell Europeu de la Innovació, que considera que a partir d'un TRL 8 és millor substituir la subvenció per una participació en el capital. I a l'inrevés, potenciaria que les empreses del sector que necessiten capital per a aplicar aquesta transformació puguin aconseguir-lo mitjançant fons de capital de risc”, avança.
De moment, Llorca mostra la seva satisfacció per aquesta primera convocatòria i creu que les autoritats portuàries continuaran treballant per a afavorir el canvi tecnològic amb la complicitat d'empreses i emprenedors locals.
La primera convocatòria del Ports 4.0 ha reunit 520 projectes innovadors. (Port de Barcelona)
