Quins projectes modelen la descarbonització del sector marítim?
Optimitzar el disseny dels vaixells, apostar per energies netes o compartir coneixement. Un nou informe del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (Joint Research Centre) fa una anàlisi de més de 150 projectes que busquen descarbonitzar el sector marítim a Europa, dels seus objectius i dels reptes que es presenten per assolir l'èxit.
Publicat el
14.02.2025
Els projectes que impulsen el canvi
El sector marítim europeu fa passos ferms per aconseguir una sostenibilitat més gran, però cal incrementar els esforços per assolir els objectius fixats.
D'acord amb la segona edició de l'European Maritime Transport Environmental Report, entre les metes principals hi ha reduir l'ús d'energia, els nivells de contaminació i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com augmentar la protecció de la biodiversitat.
Però, quins passos s'estan fent per aconseguir-ho? Quins són els projectes que fan realitat la descarbonització i la sostenibilitat al sector marítim europeu? Un altre informe, publicat recentment pel Centre Comú de Recerca (Joint Research Centre, JRC) de la Comissió Europea, dóna resposta a aquestes preguntes a través de l'anàlisi de 151 projectes de descarbonització finançats per la UE amb gairebé 1.000 milions d'euros. I destaca la importància de la innovació tecnològica, de les millores en les mesures operatives i de la coordinació per fer realitat un sector marítim més sostenible.
Més d'un terç dels projectes analitzats a l'informe, que porta el títol de‘Research and Innovation supporting the decarbonisation of the European Waterborne Sector’, gira al voltant d'establir millores tecnològiques, lligades al disseny dels vehicles o al desenvolupament de sistemes de propulsió alternatius. Prop del 23% cerca establir avenços a nivell operacional i un 9%, de coordinació, suport i transferència de coneixement.
El paper clau del disseny dels vaixells
Innovar en el disseny dels vaixells permet reduir-ne el pes, el nivell de resistència en navegar i el consum energètic, cosa que es tradueix en una reducció d'emissions. Per això, introduir canvis tant als vaixells nous com als que ja estan en funcionament és un dels aspectes clau de la recerca per millorar la sostenibilitat de la indústria.
"La millora del disseny no introdueix grans canvis sistèmics, per la qual cosa la seva aplicació tindrà menys barreres que altres solucions, com l'adopció de combustibles de baixes emissions", assenyala Maurici Hervas, responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona. En aquest sentit, l'informe recomana escurçar el procediment d‟avaluació de riscos i els processos de prova, per poder accelerar l‟adopció de nous materials innovadors.
- Un dels projectes analitzats a l'estudi del JRC és FIBRE4YARD, que busca introduir a les drassanes tecnologies de producció avançades ja testejades en altres indústries per construir vaixells modulars.
- Un altre dels projectes és TRAM, que té l'objectiu de desenvolupar un vaixell de passatgers de zero emissions mitjançant una producció modular. Avui, el vaixell resultant del projecte, el Medstraum, fa una ruta diària a Stavanger (Noruega). Al següent vídeo s'explica en què consisteix la producció modular.
L'aposta per energies alternatives
Deixar enrere els combustibles fòssils i apostar per altres energies menys contaminants és una altra de les principals apostes per avançar en la descarbonització. Tot i això, la implementació d'alternatives troba nombrosos desafiaments i la utilització d'alguns combustibles perjudicials per al medi ambient continua augmentant. Les emissions de gas metà derivades del transport marítim, per exemple, s'han duplicat entre el 2018 i el 2023, d'acord amb l'‘European Maritime Transport Environmental Report’.
Els projectes analitzats a l'informe de JRC se centren sobretot en l'ús de l'amoníac, els biofuels, l'hidrogen, el metanol i l'electrificació.
"A nivell de desenvolupament, certs bio-fuels i el metanol verd són els més madurs, tot i trobar-se a l'inici de l'etapa comercial", explica Hervas. “El problema amb els biocombustibles és la limitació de matèries primeres i la seva alta compatibilitat amb els combustibles actuals, que els fan atractius per a sectors amb més voluntat de pagament, com l'aeri”.
L'electrificació, afegeix Hervas, és un dels grans interrogants. “Tindrà lloc en trajectes de curta distància, i el rang es podria veure incrementat a mesura que les opcions d'emmagatzematge d'electricitat superen les expectatives. A més, l'aplicació de mesures d'eficiència energètica pot contribuir a l'expansió del conjunt de rutes on es podrien adoptar tecnologies d'electrificació”, explica
En els darrers mesos s'han presentat propostes interessants al camp de l'electrificació. Una és el projecte llançat per Balearia, que té com a objectiu construir dos ferris 100 % elèctrics amb què operar el primer corredor verd entre Espanya i el Marroc.
Cada vaixell tindrà una potència elèctrica de 16 MW, gràcies a propulsors elèctrics alimentats per bateries que els permetran fer tota la travessia entre Tarifa i Tànger amb zero emissions. Aquestes bateries es poden carregar a les escales als ports, que tenen una durada d'una hora. S'espera que els dos vaixells estiguin operatius el 2027.
Alhora, d'acord amb Hervas, l'hidrogen sense ser processat en amoníac o metanol pot disposar del seu mercat, però aquest es veurà limitat per l'electrificació als segments curts o de petit tonatge, i pels seus derivats als segments més llargs. El projecte HySeas III, per exemple, és un dels molts centrats a fer realitat un ferri capaç de funcionar amb hidrogen produït amb fonts renovables.
En España, el proyecto SUPORT (realizado por IREC junto a Aigües de Barcelona y el Port de Barcelona) busca desarrollar un sistema prototipo para generar combustibles marítimos sintéticos a partir de materia de las plantas de tratamiento de aguas residuales.
"En integrar tota la cadena es pot validar una opció econòmica i circular per contribuir al subministrament dʻenergia dʻemissions neutres", ressalta Hervas
Digitalització i mesures operacionals
La digitalització té la capacitat de millorar tant leficiència operativa com la sostenibilitat. L'ús d'intel·ligència artificial, bessons digitals, blockchain, big data i altres solucions tecnològiques pot tenir un gran valor per aconseguir la descarbonització, com posen de manifest projectes com Next Gen Bluetech o VesselAI.
“La digitalització té un paper rellevant, per exemple, per potenciar l'electrificació i l'adopció de la propulsió eòlica. Poder optimitzar les rutes, incorporant les dades de previsió meteorològica, de consum del vaixell i de coordinació amb els ports permetrà maximitzar els estalvis d'aquestes tecnologies”, afegeix Hervas.
L'optimització de les mesures operacionals també té un paper fonamental per aconseguir la descarbonització i l'eficiència. Per exemple, millorar el disseny de les rutes pot reduir el consum de combustible i, amb això, les emissions de CO2.
Alguns projectes, com ara Circles of Life, se centren en altres objectius, com ara afavorir l'economia circular al llarg del cicle de vida de les embarcacions.
