Temes

A

Cercar

Quins projectes modelen la descarbonització del sector marítim?

Optimitzar el disseny dels vaixells, apostar per energies netes o compartir coneixement. Un nou informe del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (Joint Research Centre) fa una anàlisi de més de 150 projectes que busquen descarbonitzar el sector marítim a Europa, dels seus objectius i dels reptes que es presenten per assolir l'èxit.

Publicat el 14.02.2025
La Comissió Europea ha analitzat més de 150 projectes que busquen descarbonitzar el sector marítim (FP).

Els projectes que impulsen el canvi

El sector marítim europeu fa passos ferms per aconseguir una sostenibilitat més gran, però cal incrementar els esforços per assolir els objectius fixats.

D'acord amb la segona edició de l'European Maritime Transport Environmental Report, entre les metes principals hi ha reduir l'ús d'energia, els nivells de contaminació i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com augmentar la protecció de la biodiversitat.

Però, quins passos s'estan fent per aconseguir-ho? Quins són els projectes que fan realitat la descarbonització i la sostenibilitat al sector marítim europeu? Un altre informe, publicat recentment pel Centre Comú de Recerca (Joint Research Centre, JRC) de la Comissió Europea, dóna resposta a aquestes preguntes a través de l'anàlisi de 151 projectes de descarbonització finançats per la UE amb gairebé 1.000 milions d'euros. I destaca la importància de la innovació tecnològica, de les millores en les mesures operatives i de la coordinació per fer realitat un sector marítim més sostenible.

Més d'un terç dels projectes analitzats a l'informe, que porta el títol de‘Research and Innovation supporting the decarbonisation of the European Waterborne Sector’, gira al voltant d'establir millores tecnològiques, lligades al disseny dels vehicles o al desenvolupament de sistemes de propulsió alternatius. Prop del 23% cerca establir avenços a nivell operacional i un 9%, de coordinació, suport i transferència de coneixement.

Més d'un terç dels projectes analitzats a l'informe 'Research and Innovation supporting the decarbonation of the European Waterborne Sector', gira al voltant d'establir millores tecnològiques en el disseny dels vaixells o el desenvolupament de sistemes de propulsió alternatius (FP).

El paper clau del disseny dels vaixells

Innovar en el disseny dels vaixells permet reduir-ne el pes, el nivell de resistència en navegar i el consum energètic, cosa que es tradueix en una reducció d'emissions. Per això, introduir canvis tant als vaixells nous com als que ja estan en funcionament és un dels aspectes clau de la recerca per millorar la sostenibilitat de la indústria.

"La millora del disseny no introdueix grans canvis sistèmics, per la qual cosa la seva aplicació tindrà menys barreres que altres solucions, com l'adopció de combustibles de baixes emissions", assenyala Maurici Hervas, responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona. En aquest sentit, l'informe recomana escurçar el procediment d‟avaluació de riscos i els processos de prova, per poder accelerar l‟adopció de nous materials innovadors.

  • Un dels projectes analitzats a l'estudi del JRC és FIBRE4YARD, que busca introduir a les drassanes tecnologies de producció avançades ja testejades en altres indústries per construir vaixells modulars.
  • Un altre dels projectes és TRAM, que té l'objectiu de desenvolupar un vaixell de passatgers de zero emissions mitjançant una producció modular. Avui, el vaixell resultant del projecte, el Medstraum, fa una ruta diària a Stavanger (Noruega). Al següent vídeo s'explica en què consisteix la producció modular.

Sistemes de propulsió alternatius

Els avenços realitzats en els darrers anys han aconseguit que alguns sistemes de propulsió alternatius, com els assistits pel vent, resultin eficaços per reduir el consum de combustible i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Això, assenyalen a l'informe, subratlla el seu paper en l'avenç cap a un transport marítim més sostenible.

  • Projectes com ORCELLEOPTIWISE, centrats en el desenvolupament de sistemes per impulsar vaixells gràcies a l'energia del vent, donen suport a aquesta idea.

"L'informe nomena un gran nombre de projectes, alguns dels quals comparteixen solucions, cosa que apunta a la seva viabilitat", assenyala Hervas. “A més, s'esmenten estalvis des del 10% fins al 50%. Aquests estalvis dependran de les rutes, dels segments de trànsit i de la gestió de la flota, però tot apunta que aquestes tecnologies tindran una penetració creixent al mercat, sobretot quan Fuel EU o el seu equivalent de la IMO es tornin més i més restrictives”.

No obstant això, també hi ha dificultats. Com a barrera, afegeix el responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona, ​​hi ha la necessitat d'introduir canvis en la manera d'operar els vaixells i les flotes, cosa que implica canvis sistèmics rellevants. Des del JRC destaquen també la necessitat de crear marcs reguladors per recolzar aquestes innovacions.

“Certs bio-fuels i el metanol verd són les solucions de combustibles alternatius més madures, tot i trobar-se a l'inici de l'etapa comercial. El problema amb els biocombustibles és la limitació de matèries primeres i la seva alta compatibilitat amb els combustibles actuals, que els fan atractius per a sectors amb més voluntat de pagament, com l'aeri”.

Maurici Hervas, responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona

L'aposta per energies alternatives

Deixar enrere els combustibles fòssils i apostar per altres energies menys contaminants és una altra de les principals apostes per avançar en la descarbonització. Tot i això, la implementació d'alternatives troba nombrosos desafiaments i la utilització d'alguns combustibles perjudicials per al medi ambient continua augmentant. Les emissions de gas metà derivades del transport marítim, per exemple, s'han duplicat entre el 2018 i el 2023, d'acord amb l'‘European Maritime Transport Environmental Report’.

Els projectes analitzats a l'informe de JRC se centren sobretot en l'ús de l'amoníac, els biofuels, l'hidrogen, el metanol i l'electrificació.

"A nivell de desenvolupament, certs bio-fuels i el metanol verd són els més madurs, tot i trobar-se a l'inici de l'etapa comercial", explica Hervas. “El problema amb els biocombustibles és la limitació de matèries primeres i la seva alta compatibilitat amb els combustibles actuals, que els fan atractius per a sectors amb més voluntat de pagament, com l'aeri”.

L'electrificació, afegeix Hervas, és un dels grans interrogants. “Tindrà lloc en trajectes de curta distància, i el rang es podria veure incrementat a mesura que les opcions d'emmagatzematge d'electricitat superen les expectatives. A més, l'aplicació de mesures d'eficiència energètica pot contribuir a l'expansió del conjunt de rutes on es podrien adoptar tecnologies d'electrificació”, explica

En els darrers mesos s'han presentat propostes interessants al camp de l'electrificació. Una és el projecte llançat per Balearia, que té com a objectiu construir dos ferris 100 % elèctrics amb què operar el primer corredor verd entre Espanya i el Marroc.

Cada vaixell tindrà una potència elèctrica de 16 MW, gràcies a propulsors elèctrics alimentats per bateries que els permetran fer tota la travessia entre Tarifa i Tànger amb zero emissions. Aquestes bateries es poden carregar a les escales als ports, que tenen una durada d'una hora. S'espera que els dos vaixells estiguin operatius el 2027.

Alhora, d'acord amb Hervas, l'hidrogen sense ser processat en amoníac o metanol pot disposar del seu mercat, però aquest es veurà limitat per l'electrificació als segments curts o de petit tonatge, i pels seus derivats als segments més llargs. El projecte HySeas III, per exemple, és un dels molts centrats a fer realitat un ferri capaç de funcionar amb hidrogen produït amb fonts renovables.

En España, el proyecto SUPORT (realizado por IREC junto a Aigües de Barcelona y el Port de Barcelona) busca desarrollar un sistema prototipo para generar combustibles marítimos sintéticos a partir de materia de las plantas de tratamiento de aguas residuales.

"En integrar tota la cadena es pot validar una opció econòmica i circular per contribuir al subministrament dʻenergia dʻemissions neutres", ressalta Hervas

Vaixell de càrrega impulsat per espelmes de rotor (FP).

Digitalització i mesures operacionals

La digitalització té la capacitat de millorar tant leficiència operativa com la sostenibilitat. L'ús d'intel·ligència artificial, bessons digitals, blockchain, big data i altres solucions tecnològiques pot tenir un gran valor per aconseguir la descarbonització, com posen de manifest projectes com Next Gen Bluetech o VesselAI.

“La digitalització té un paper rellevant, per exemple, per potenciar l'electrificació i l'adopció de la propulsió eòlica. Poder optimitzar les rutes, incorporant les dades de previsió meteorològica, de consum del vaixell i de coordinació amb els ports permetrà maximitzar els estalvis d'aquestes tecnologies”, afegeix Hervas.

L'optimització de les mesures operacionals també té un paper fonamental per aconseguir la descarbonització i l'eficiència. Per exemple, millorar el disseny de les rutes pot reduir el consum de combustible i, amb això, les emissions de CO2.

Alguns projectes, com ara Circles of Life, se centren en altres objectius, com ara afavorir l'economia circular al llarg del cicle de vida de les embarcacions.

Coordinació per compartir coneixement

Compartir coneixement, experiència i know-how és fonamental perquè els aprenentatges adquirits en els 151 projectes analitzats per JRC (i tants d'altres) tinguin un impacte real a la descarbonització.

"És un dels punts reflectits a l'informe Draghi, que evidencia que la col·laboració és fonamental per ser competitius i també per assolir a temps les ambicions de mitigació del canvi climàtic", assenyala Hervas.

  • Pioneers és un projecte que busca desenvolupar 19 solucions, maximitzar-ne la transferibilitat entre els ports europeus i desenvolupar un model de pla de port verd que acceleri l'adopció d'estratègies de sostenibilitat ambiental al conjunt portuari europeu”, exemplifica.
  • “Un altre exemple és Green Marine Med, un projecte europeu en què participa el Port de Barcelona per consolidar el coneixement en navegació sostenible actual, caracteritzar la situació a la Mediterrània, promoure el coneixement a través de formacions, establir un observatori de tecnologies i solucions i fundar un centre d'excel·lència de la navegació sostenible”.

“La competitivitat de l'economia i de les cadenes de transport no es pot prendre a la lleugera, ja que tenen un efecte social profund. Si no es prenen els riscos o s'assumeixen augments del cost de forma transversal a tot el globus, serà molt difícil que les empreses i els governs facin el pas i adoptin o estableixin regulacions més estrictes”, avisa el responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona.

Reptes, desafiaments i objectius per al futur

Una de les conclusions principals de l'informe de JRC és que, encara que s'estan fent avenços importants, encara queda un llarg camí per recórrer si volem assolir els objectius de descarbonització establerts per la UE i la IMO per al 2050. Cal agilitzar els processos de prova i introducció de noves tecnologies, crear marcs reguladors i augmentar el finançament públic, entre altres accions.

"S'estan destinant molts recursos i s'està fent una gran feina, amb molta voluntat i compromís per part d'un gran nombre de professionals, però per desgràcia la investigació, la comercialització i l'adopció de nous serveis i solucions són accions molt complexes i íntimament lligades a les repercussions econòmiques", assenyala Hervas.

La competitivitat de l'economia i de les cadenes de transport no es pot prendre a la lleugera, ja que tenen un efecte social profund. Si no es prenen els riscos o s'assumeixen augments del cost de forma transversal a tot el globus, serà molt difícil que les empreses i els governs facin el pas i adoptin o estableixin regulacions més estrictes”, avisa el responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona.