Estratègia portuària europea: proteccionisme o competitivitat?

La Unió Europea és a les portes d'unes eleccions que tots els analistes assenyalen com, potser, les més importants de la història de la Unió, pel que pot implicar en el futur a l'impuls a la integració europea... o la desacceleració i el su estancament, depenent de l'equilibri final de forces, enmig d'un pols geoestratègic global com no es veia des de temps de la Guerra Freda. O potser des de finals de la Segona Guerra Mundial.

I és possible que una de les moltes raons per les quals la Unió Europa es troba en aquesta cruïlla és, entre moltes altres raons, per una manca d'estratègia conjunta en moltes qüestions.

No és, per sort, el cas dels ports europeus.

Així, per iniciativa del diputat holandès del Partit Popular Europeu Tom Berendsen, autor de l'informe Elaboració d'una estratègia portuària europea integral (2023/2059(INI), el Parlament Europeu va aprovar, a principis d'any, seguir el camí iniciat per altres lleis i mesures com el Reglament de exempció per categories per als consorcis (RECC) i les que conformen el paquet ‘Fit for 55’.

En aquest cas, el focus recau en les inversions estrangeres en un context geopolític tenallat per la invasió russa a Ucraïna. Com resumeix per a PierNext Isabelle Ryckbost, secretària general de la European Sea Ports Association (ESPO), "les importacions procedents de la inversió estrangera fa un temps que són al radar de la Comissió Europea. No obstant, ara han adquirit una importància addicional, ja que la guerra ha canviat molt la manera com Europa albira el món i el risc de patir". espionatges o boicots. Aquest informe arriba en el moment adequat i reconeix el paper estratègic dels ports en aquest context”.

Els objectius de l'informe

Isabelle Ryckbost explica que aquest informe té dos objectius principals:

“El primer és limitar i/o vigilar la influència estrangera als ports, mentre que el segon és augmentar la seva competitivitat. L'ESPO sempre ha defensat la prudència i l'equilibri en el control de la gestió de la infraestructura crítica dels ports per part dels inversors estrangers”, assenyala.

No es tracta de rebutjar inversions externes a la Unió, puntualitza, sinó simplement d'establir els mecanismes necessaris que assegurin que darrere d'aquestes no s'amaguin estratègies geopolítiques o que comportin cap risc per a la seguretat europea. El text, de fet, busca aconseguir l'equilibri entre reforçar la seguretat i la competitivitat europea i salvaguardar un comerç obert, un entorn d'inversió atractiu en què les cadenes de subministrament siguin resilients.

Els punts clau, segons l'ESPO

L'informe de Berendsen sobre l'estratègia integral dels ports europeus es divideix en quatre apartats, que inclouen un total de 50 punts:

1. Influència estrangera
2. Seguretat
3. El paper dels ports en la transició energètica
4. Competitivitat dels ports i les empreses de la Unió

Comentant l'informe amb PierNext, la secretària general de l'ESPO destaca els que per a ella són els punts crucials, el més important que cal tenir en compte:

• El paper fonamental dels ports en la transició energètica, tal com estableix el Pacte Verd Europeu (punt 27). La secretària general de l'ESPO celebra el reconeixement d'aquest rol ia més destaca que ve acompanyat de la planificació d'infraestructures per proveir energies verdes, com aquelles destinades a l'hidrogen.
• La necessitat un procediment accelerat de concessió de permisos per a l'ampliació dels ports en el context de la transició energètica (punt 29). Per a Ryckbost, aquest punt permetrà agilitzar procediments de concessió de permisos, uns tràmits habitualment lents que poden provocar el retard de projectes de transició ecològica.
• La legislació europea no ha de soscavar la competitivitat dels ports de la Unió ni generar fuites de carboni i empreses a ports de fora de la Unió (punt 35). L'experta creu que aquest punt és especialment rellevant per als ports espanyols, ja que es reconeix la possibilitat que hi hagi fuites de carboni i empreses en el marc del règim de comerç d'emissions EU ETS i per això la Comissió demana augmentar els controls.
• Es demana a la Comissió que compleixi la seva ambició de canvi modal, tal com la va formular al Pacte Verd, i abordi els reptes pendents pel que fa a les vies navegables interiors i, en especial, al transport de mercaderies per ferrocarril per potenciar-ne el adopció als ports i la connectivitat amb l'interior (punt 32). Per a l'ESPO, la intermodalitat és prioritària, així com per a molts ports europeus.
• L'informe demana que s'incrementi el finançament destinat als ports en el marc del Mecanisme "Connectar Europa" (punt 50). Per a Ryckbost, que hi hagi pressupostos específics per a projectes que desenvolupin els ports marítims és molt important i una cosa que l'ESPO fa molt de temps que sol·licita.

La feina de l'ESPO amb els ports membres i amb el Parlament Europeu

Ryckbost explica a PierNext que, a nivell intern, van buscar l'acord dels ports afiliats a l'organització sobre els punts principals de l'acord. L'ESPO compta amb diferents comitès tècnics i organitza reunions internes sobre diferents aspectes com ara el medi ambient o la governança.

“Des de l'inici sabíem que la inversió i la influència estrangera cobraria molta importància, però en el nostre cas, ens interessava introduir el paper de la competitivitat dels ports i com reforçar-la. A l'inici, ens vam reunir amb Tom Berendsen, que ens va presentar l'informe i, per altra banda, vam oferir informació als responsables polítics sobre quins són els nostres reptes i les nostres necessitats i què pot funcionar i què no”, comparteix.

El proteccionisme, rebaixat

Un aspecte que va diferir de l'esborrany inicial va ser el nivell de proteccionisme proposat, més elevat que al text finalment aprovat. “Entenem la preocupació, però el sector marítim és un negoci global; el carregament és estranger, els vaixells són estrangers… si el que preocupa és l'espionatge o el boicot no crec que limitant les inversions a l'àmbit europeu evitarem tots els riscos”, reflexiona Ryckbost.

I apunta que, a més de globalitzat, el món actual és cada cop més digital, per tant, no cal estar físicament en un port per obtenir informació mitjançant pràctiques il·lícites.

També subratlla que els ports ja tenen procediments per evitar aquestes situacions. “A través de la seva política de concessions, els ports tenen normes força estrictes respecte a aquells que operen els seus terminals. Si en un entorn geopolític complex un operador es torna hostil cap a Europa i amenaça de deixar d'utilitzar una terminal per boicotejar un port, estaria incomplint el contracte de concessió, ja que aquests inclouen criteris de rendiment”, afirma.

La secretària general de l'ESPO recorda, així mateix, que els ports són facilitadors del comerç, però que en tot cas, les decisions de cancel·lar importacions des de certs països recauen als Estats ia les autoritats competents, no a les autoritats portuàries.

I ara, què?

El dia 9 de juny se celebraran eleccions al Parlament Europeu i les reunions del nou hemicicle no començaran fins al setembre, per tant serà a partir de llavors quan es formi una nova comissió de transport i d'energia i s'assigni el pressupost corresponent.

“Això pot canviar les prioritats. El projecte insígnia de la comissió actual era, en gran mesura, el Pacte Verd Europeu, encara que a poc a poc s'ha introduït la resiliència; primer amb el Covid i les cadenes de subministrament i després amb la guerra d'Ucraïna i la dependència energètica”, apunta Ryckbost.

Des del seu punt de vista i de l'actual context polític i econòmic, Europa ha de millorar la seva competitivitat, protegir-se i reduir la seva dependència de tercers en qüestions crítiques.

Cita com a exemple els Estats Units i la seva Llei de Reducció de la Inflació que busca atraure, mitjançant subsidis, noves indústries energètiques, cosa que pot desnivellar el camp de joc per a Europa, ja que algunes empreses europees del sector ja han començat a creuar l'Atlàntic .

La preocupació d'Europa és la mateixa que la dels seus ports, per això creu que la futura comissió mantindrà les estratègies climàtiques però augmentarà les mesures de resiliència, incloent-hi la preparació militar, i probablement, l'enfortiment del mercat interior.

“Aquestes són les noves orientacions que esperem, algunes de les quals estan incloses al text i podrien, fins i tot, desenvolupar-se més”, afegeix.

Des de l'ESPO advoquen per no tancar les portes, sinó per treballar per incrementar la competitivitat de la Unió Europea.

Per a Ryckbost, aquesta estratègia portuària europea integral transmet una visió clara de cap a on s'han d'encaminar els ports europeus.