Temes

A

Cercar

Els ports europeus treuen un notable en medi ambient

Els ports europeus milloren la seva nota global en el seu compromís amb el medi ambient per tercer any consecutiu. Així ho assenyala el Environmental Report 2022 de la xarxa EcoPorts, el ‘termòmetre’ que mesura les iniciatives mediambientals de les autoritats portuàries.

Publicat el 24.11.2022
Les conclusions de l'informe de 2022 confirmen que els ports europeus segueixen compromesos de manera activa i creixent amb la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. (Gettyimages) Les conclusions de l'informe de 2022 confirmen que els ports europeus segueixen compromesos de manera activa i creixent amb la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. (Port de Barcelona)

La xarxa EcoPorts, integrada en la European Sea Ports Organisation (ESPO), és la principal iniciativa mediambiental del sector portuari europeu. L’Environmental Report que publica anualment proporciona a l’ESPO i als responsables polítics europeus informació de primera mà sobre les estratègies mediambientals dels ports europeus, el seu progrés i dels indicadors ambientals que més els preocupa.

“Un missatge important de l'informe de 2022 és que reflecteix un avanç en la majoria de paràmetres. Podríem pensar que en el context de pandèmia, de la guerra a Ucraïna i tot el que representa per a l'economia i els ports, aquests se centrarien en altres qüestions, però no és així. Els ports segueixen implicats a impulsar solucions innovadores per a afrontar els reptes mediambientals”, explica Isabelle Ryckbost, secretària general de l’ESPO en una conversa amb PierNext.

Els resultats es basen en les dades del mètode d'autodiagnosi (SDM) d’EcoPorts que permet que els ports acte avaluïn la seva gestió mediambiental en relació amb els criteris específics dels estàndards de qualitat d’EcoPorts. En aquesta edició han participat 92 ports.

El canvi climàtic, la prioritat número u

Els paràmetres als quals Ryckbost fa referència són les 10 principals prioritats mediambientals de les autoritats portuàries europees. Per primera vegada enguany, el canvi climàtic se situa al cap. “És un tema capital, tal com reflecteixen les diferents polítiques europees que estan establint ambicioses metes per a la descarbonització”, assenyala la secretària general de l’ESPO.

Al voltant del 75-80% estan estudiant com adaptar les seves infraestructures, tant les existents com les futures, a aquesta nova realitat. (Port de Barcelona)

Al voltant del 75-80% estan estudiant com adaptar les seves infraestructures, tant les existents com les futures, a aquesta nova realitat.

En el cas dels ports, es tracta de limitar la seva externalitats negatives. “Encara que aquests són part de la solució, ja que estan liderant iniciatives en energies renovables o economia blava amb un impacte positiu que traspassa les seves instal·lacions”, valora.

Augmentar la resiliència per a mitigar esdeveniments meteorològics extrems és una prioritat per als ports. “Al voltant del 75-80% estan estudiant com adaptar les seves infraestructures, tant les existents com les futures, a aquesta nova realitat”, comparteix amb PierNext Valter Selén, assessor principal de Política de Desenvolupament Sostenible i coordinador d’EcoPorts. 

El canvi climàtic va debutar com a indicador en 2017 i “ha anat pujant de manera constant des de llavors”, afegeix.

L'Índex de Gestió Mediambiental, que proporciona una qualificació global de la gestió mediambiental en els ports europeus, continua la seva trajectòria positiva 

Els 10 paràmetres del Environmental Report 2022 de EcoPorts

Cal destacar que les tres principals prioritats continuen sent les mateixes des de 2019. La qualitat de l'aire i l'eficiència energètica ocupen el segon i el tercer lloc, respectivament.

Els altres paràmetres que mesura l'informe són: el soroll (4), la qualitat de l'aigua (5), les relacions amb la comunitat local (6) la gestió dels residus dels vaixells (7), la gestió dels residus en els ports (8), el desenvolupament de l'entorn portuari (9) i les operacions de dragatge (10).

“És important assenyalar que pot haver-hi canvis en els ports participants, ja que alguns ports poden ser nous en la xarxa i altres han decidit no renovar el pla de subscripció de 2 anys. No obstant això, observant quins aspectes mediambientals formen part del seu pla d'acció podem establir que el resultat és segurament un bon reflex”, continua Selén.

Ryckbost i Selén destaquen els següents:

Qualitat de l’aire

La directiva europea sobre la qualitat de l'aire (3), la prioritat número u entre 2013 i 2021, ha millorat els resultats d'aquest indicador ambiental, motiu pel qual ha estat desbancada de la primera posició entre les preocupacions dels dirigents portuaris.

“El descens d'aquest indicador també es reflecteix en el nombre de ports que monitoren la qualitat de l'aire, un 66%, un 14% més que en 2013”, indica Selén.

La revisió d'aquesta directiva anunciada fa un mes per part de la Comissió Europea, podria tornar a variar la seva posició l'any que ve, segons el coordinador d’EcoPorts.

Relacions amb la comunitat

En la seva relació amb la ciutat, els ports tendeixen a ser percebuts com a representants del sector marítim en general. Per a Ryckbost, la relació entre el port i la ciutat, en termes de percepció ambiental, ha millorat. 

Assenyala que els ports han d'explicar a la ciutadania el rol que exerciran pròximament com a “proveïdors d'energies renovables i facilitadors d'accions d'economia circular entre la ciutat i el port''. 

No obstant això, avisa que “els ciutadans han de ser conscients que descarbonizar implica la construcció d'infraestructures, en els ports o voltants, perquè les energies renovables requereixen d'un major espai d'emmagatzematge que les fòssils”. Per això assenyala que els ports han de reforçar el seu to positiu i comunicació amb la comunitat.

Eficiència energètica

La introducció de noves tecnologies, combinada amb l'optimització de les operacions existents, proporciona una via de transició factible per a passar d'una indústria dependent dels combustibles fòssils a un model portuari baix en emissions basat en fonts d'energia renovables, equips electrificats, combustibles alternatius o sistemes de distribució i mesurament d'energia més intel·ligents.

“Els ports estan guanyant en complexitat. Des de fa uns anys, alguns s'estan convertint en centres energètics, creant sinergies en reunir moltes més activitats que les tradicionals relacionades amb la logística o la intermodalitat”, explica Ryckbost.

“Pel costat marítim, les emissions relacionades amb el transport poden ser evitades o reduïdes a través de la instal·lació de subministrament d'energia en alta mar o altres alternatives de zero emissions quan els vaixells atraquen en el moll. Les operacions industrials i portuàries també estan lligades a l'aplicació de molts dels requisits establerts i, com diu l’Isabelle, veiem un gran potencial dels ports com a centres d'energies renovables o d'importació i exportació de combustibles alternatius”, afegeix Selén.

El 90% dels ports enquestats té un programa de monitoratge mediambiental, sent la qualitat de l'aigua (82%) l'indicador més monitorat. (GettyImages)

Els progressos mediambientals dels ports europeus

Les conclusions de l'informe de 2022 confirmen que els ports europeus segueixen compromesos de manera activa i creixent amb la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

En la pràctica, això suposa mantenir o augmentar els esforços per a garantir la protecció del medi ambient, el desenvolupament sostenible i la reducció de riscos.

El 90% dels ports enquestats té un programa de monitoratge mediambiental, sent la qualitat de l'aigua (82%), els residus portuaris (79%) i l'eficiència energètica (76%) els indicadors més controlats. Una major proporció de ports (74%) publica informes mediambientals en comparació amb 2021 (68%), millorant així la transparència de la seva gestió.

“No sols necessitem reglaments estrictes o ambiciosos des de la UE o els Estats membres. Els ports també estan fent la seva part per a ajudar a avançar en els esforços climàtics, han de combinar-se tots dos esforços”, indica Selén. 

La secretària general de l’ESPO opina el mateix “Alguns ports han establert els seus propis objectius que són fins i tot més ambiciosos que els europeus i que demostren que el creixement sostenible s'ha convertit en part de la seva missió”.

L'Índex de Gestió Mediambiental, que proporciona una qualificació global de la gestió mediambiental en els ports europeus, continua la seva trajectòria positiva. Amb una puntuació de 7,98/10 en 2022, els ports enquestats s'estan acostant als nivells màxims observats en 2017-2018. 

Aquesta qualificació s'acosta a l'ambiciosa marca que la ‘ESPO Green Guide 2021, a Manual for European Ports Towards a Green Futures’ espera aconseguir en 2025, un 8/10.